Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

Els municipis catalans ja es preparen per la independència agafant idees d’Europa #NouEstat

L'Associació Catalana de Municipis (ACM), que aplega el 97% de localitats de Catalunya, ja es prepara per a la independència del país amb una feina de reflexió començada fa mesos que ha de donar resposta a la reconfiguració del municipalisme en una hipotètica Catalunya estat. Si el 8 d'octubre passat aprovaven un document amb propostes de tots els àmbits de la governança local, ara van un pas més lluny: una delegació de l'entitat viatja aquesta setmana a Dinamarca per agafar idees sobre la gestió local. "El viatge d'estudi permet detectar i repensar noves fórmules de gestió local en un futur estat català", ha afirmat el president de l'ACM i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch.

En concret, una trentena d'alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores de Catalunya s'han desplaçat a Dinamarca per conèixer de primera mà el funcionament de les administracions locals daneses deu anys després d'impulsar una reforma territorial en que es van reduir el nombre de municipis. El canvi va ser brusc, ja que el 2007 el país escandinau va passar de tenir-ne 273 a 98, cosa que va suposar la segona gran reducció, ja que abans de 1970 l'estat comptava amb més de 1.300 ens municipals (com s'explica a la pàgina 3 d'aquest informe). La delegació catalana ha visitat l'entitat municipalista de referència a Dinamarca (KL), el Parlament danès i experts en la reforma territorial danesa.

Dinamarca, la primera parada de l'ACM

Es dóna la circumstància que la primera cambra de representants al món a discutir el procés català va ser la de Copenhagen, capital d'un país amb una població, superfície i economia equivalent a Catalunya. El debat al 'Folketing' el maig de 2015 va precedir sessions a una desena de parlaments més arreu del món. I, de la mateixa manera, l'Associació Catalana de Municipis no es vol quedar només amb l'experiència danesa i ja estudia fer més viatges enguany a altres països europeus.  

Vint mil adhesions al manifest pel referèndum acordat, en només deu hores



Aquesta matinada s'han superat els vint mil signants a la pàgina que recull les adhesions al manifest per un referèndum acordat a Catalunya, quan encara no feia ni deu hores que s'havia obert. La xifra ha estat confirmada a VilaWeb. El Pacte Nacional pel Referèndum va començar una campanya ahir per aplegar adhesions al manifest fundacional en favor d'un referèndum efectiu i vinculant pactat amb l'estat espanyol.

En un comunicat, la plataforma explica que l'objectiu de la campanya és ajuntar sensibilitats transversals i plurals entorn d'aquesta iniciativa. Se n'exposen tots els detalls a la pàgina web pactepelreferendum.cat, en la qual es pot signar. La web és gestionada per Òmnium Cultural, Lafede.cat i Ciemen, que també s'encarregaran d'organitzar els actes que es duguin a terme i la tasca administrativa.

El manifest demana que el resultat del referèndum sigui vinculant i efectiu i recorda que si no es pot fer d'acord amb la legalitat espanyola és per manca de voluntat política, no pas per manca de vies legals. Així mateix, insta els governs de Catalunya i de l'estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes per assolir un acord que ofereixi les condicions i les garanties justes i necessàries per a un referèndum.

Per subscriures al Pacte Nacional pel Referèndum: 

Font:

Conferència: "El Museu Diocesà de Lleida: les obres d'art que ens volen prendre."

Conferència  a càrrec de L'Agustí Soler, i En Jaume Manel Oronich i Miravet.

Títol: El Museu Diocesà de Lleida: les obres d'art que ens volen prendre.

Ponents: Agustí Soler, historiador, i Jaume Manel Oronich i Miravet, ex-paer en cap.

Presentació a càrrec del President del Centre Comarcal Lleidatà, en Jesús Escales


Dia: Dijous, 23 de febrer del 2017
Horari: 7h. del vespre.

Lloc: Centre Comarcal Lleidatà
Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 592, 1r, (08007) Barcelona
Ciutat: Barcelona
Organitza: Centre Comarcal Lleidatà

+ informació: 


#museus #patrimoni #catalunya #barcelona #agenda #conferències #història #gratis

Un ciutadà de Còrsega denuncia haver estat humiliat per la Guàrdia Civil a l'aeroport per una estelada

Un ciutadà cors ha denunciat un cas d'humiliació de la Guàrdia Civil a l'aeroport del Prat, pel fet d'haver portat en l'equipatge de mà un ordinador portàtil amb un adhesiu d'una estelada. Tant l'afectat, Claude Lefebvre, com la seva parella, Roser Farràs, s'han posat en contacte amb VilaWeb per explicar els fets, que van passar dijous a migdia. Lefebvre tornava a la ciutat corsa de Calvi després d'haver passat tres mesos a Catalunya amb la seva parella; havia d'agafar el vol de Vueling que sortia de la T-1 a les 12.45 amb destinació a Marsella, des d'on volia fer escala per anar cap a Calvi. I va anar de ben poc que no perdé el vol.

Segons el relat dels fets que fan els afectats, els problemes van començar amb l'agent que passa l'equipatge de mà per l'escànner, al control de seguretat per accedir a la zona d'embarcament. Lefebvre va passar l'arc de seguretat sense cap problema, però li van fer la bossa de mà i li demanaren si hi duia cap mena d'aparell electrònic. Ell va dir que sí, que hi tenia un ordinador portàtil, una mica vell. Li van demanar que el tragués. El va treure. I quan l'agent va veure que hi havia un adhesiu de l'ANC li va dir: 'Això no, això no.' Ell va dir: 'Sí, l'ordinador.' Però l'agent va assenyalar-li l'adhesiu: 'No, això.' Va respondre-li: 'Sí, Catalunya, independència.' L'agent va replicar-li: 'No, no.' I va fer sonar l'alarma de l'arc de seguretat que Lefebvre ja havia passat. Immediatament, va anar-hi un altre agent de la Guàrdia Civil.

El tràngol que va passar aquest ciutadà cors tot just havia començat, segons l'explicació feta per la seva parella a VilaWeb. Perquè l'agent el va agafar pel braç amb força, el va escorcollar i se'l van acabar enduent a una saleta dins l'aeroport. El van fer esperar deu minuts sense dir-li res; quan va entrar l'agent que l'havia escorcollat va demanar de seure, i li ho van denegar. Ell hi va insistir, perquè té lumbàlgia, i fins que no els va mostrar un document mèdic que ho demostrava no li ho van permetre. Li van preguntar per què duia aquell adhesiu a l'ordinador. Claude Lefebvre entén tant el català com el castellà, però té dificultat per parlar-los amb fluïdesa. I mig en castellà i mig en francès es va acabar fent entendre.

'Però si no sap ni parlar!'
Ell va explicar que l'ordinador era de la seva parella, perquè el guàrdia civil insistia a preguntar-li per què ell, essent ciutadà de l'estat francès, anava amb aquell adhesiu a l'ordinador. 'Has d'entendre que és per seguretat, i per l'amenaça terrorista que hi ha', li van dir. Lefebvre va fer-li veure que si el tenien allà retingut no era per l'ordinador, sinó per l'adhesiu, i l'agent li va dir: 'És clar, tu ets francès i portes això.' Finalment es van acabar entenent i van sortir de la saleta. Lefebvre es pensava que tot plegat ja s'havia acabat i que se'n podia anar. Però, tot d'una, aquell mateix agent –segons que explica Farràs– el va tornar a agafar pel braç quan tornaven a la zona del control de seguretat de l'aeroport i li va tornar a demanar, de viva veu i davant els passatgers que feien cua per accedir a la zona d'embarcament, per què duia aquell adhesiu de l'estelada. Ell va insistir: 'És l'ordinador de la meva dona.' 'Però si no sap ni parlar!', exclamava el guàrdia civil tot rient. 'Per què es fica en problemes de Catalunya si no és ni català?', cridava, tot rient i assenyalant-lo. I el personal de seguretat que hi havia en aquell moment allà també reia.

Claude Lefebvre es va sentir humiliat. Va demanar el nom de l'agent que l'havia escorcollat i interrogat, però no l'hi va voler donar. Es va fixar que allà hi havia càmeres de seguretat enregistrant i espera que amb la denúncia que presentarà aquesta setmana a Còrsega puguin acabar identificant l'agent que el va humiliar pel simple fet de portar una estelada a l'ordinador portàtil. Lefebvre va poder l'avió pels pèls. Un cop a Còrsega va anar a la comissaria per a denunciar els fets. Ara resta pendent de rebre una trucada per a anar a declarar a Bastia. També es va posar en contacte amb el consolat francès a Barcelona, on li va dir que els fes arribar un escrit amb el relat dels fets. Per una altra banda, Roser Farràs s'ha posat en contacte amb el Síndic de Greuges, a qui enviarà el mateix text traduït al català.

Víctimes del Terrorisme es planteja denunciar a l'espanyolista Eduardo Ingla per comparar el procés català amb ETA #ProuMentides



"Creo que este nivel de violencia, no se ha vivido ni en el País Vasco en los años duros. Ni en el País Vasco, porque claro, allí podían matar a algún juez o a algún fiscal, que tampoco mataron a muchos pero...". La frase es del director de OK Diario, el polémico Eduardo Inda, sobre el nivel de violencia que a su juicio se está viviendo en Catalunya como consecuencia del proceso soberanista. La salvajada hecha opinión ya ha provocado multitud de reacciones, entre ellas la del presidente de la Asociación Catalana de Víctimas del Terrorismo, José Vargas que sopesa la posibilidad de interponer una demanda.

Según informa RAC1, las declaraciones de Inda durante la tertulia del programa de Federico a las 7, de Es Radio, con Federico Jiménez Losantos, son una ofensa a las víctimas del terrorismo y una banalización del lamentable episodio que ha vivido el País Vasco y España en democracia como consecuencia del terrorismo de ETA.

La asociación Catalana de Víctimas por el Terrorismo se ha mostrado indignada con las palabras de Inda y ha asegurado que la comparación no se aguanta: "No veo ningún paralelismo ni ninguna consecuencia aquí en Catalunya como la que había en el País Vasco cuando ETA estaba en su apogeo", ha señalado Vargas.

El representante ha dicho no entender a qué vienen este tipo de declaraciones porque "de momento no se ha dado ninguna circunstancia igual que las que habían en el País Vasco" durante la época más agria del terrorismo etarra. Por eso, ha anunciado que se trasladarán estas declaraciones a los servicios jurídicos de la asociación "para saber si hay algo punible y poder hacer algo". En todo caso, Vargas recuerda que no han tomado ninguna medida contra partidos o instituciones que a su juicio han hecho comparaciones dudosas.

Las declaraciones del periodista se produjeron al día siguiente de la rueda de prensa de la fiscal jefe de Barcelona, Ana Maria Magaldi, en la que denunció los insultos y ataques de los ciudadanos a la salida del juzgado durante el juicio a Artur Mas, Joana Ortega e Irene Rigau por el 9N.

El goven de Colau dóna l'esquena al referendum però demana un partit de la selecció espanyola a Barcelona #Seleccions Catalanes



En ple procés d'independència i amb el neguit de tenir seleccions catalanes, gerro d'aigua freda del nacionalisme espanyol del govern d'Ada Colau. L'alcaldesa no te el valor de donar suport al u referèndum d'autodeterminació però es mostra interessada en portar el nacionalisme espanyol més tronat a la capital de Catalunya. L'Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb el RCD Espanyol, ha demanat formalment acollir a la ciutat un partit de la selecció espanyola de futbol. El govern municipal ha fet la sol·licitud directament al president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar, segons informa Mundo Deportivo.

A finals de gener va fer-se pública la notícia sobre la voluntat de l'àrea d'esports de l'Ajuntament per rebre a la ciutat un dels partits de 'la Roja'. Aleshores, des de l'equip de Colau no es va atrevir i es va negar haver fet cap petició oficial, tal com va indicar el tinent d'alcalde Jaume Asens. Des del comissionat es va indicar que hi havia hagut converses sobre el tema "en el marc de les relacions habituals i normals en l'àmbit esportiu", però que no eren "ni una petició ni una negociació".

"No és competència de l'Ajuntament".

També l'alcaldessa Ada Colau havia negat en una entrevista a BTV fa menys d'un mes que hi hagués cap petició formal. "No hem fet can negociació", va insistir l'alcaldessa, tot remarcant que això "no és competència de l'Ajuntament". Però es veu que ara ja ha canviat d'opinió o bé era una altra mentida més, perquè finalment, però, sí que s'ha fet la sol·licitud de manera formal, amb el suport explícit del RCD Espanyol. L'hipotètic partit de l'equip de Julen Lopetegui a la capital catalana, però no seria fins a l'abril, ja que la selecció espanyola ja té assignats els horaris i els estadis on disputaran els propers compromisos fins al 28 de març.

Puigdemont nega cap proposta del govern espanyol mentre arriba a acords amb Occitània #NouEstat














El president del Govern de Catalunya, Carles Puigdemont, ha assegurat que la proposta que l'estat espanyol pregona que vol fer a Catalunya és "com l'esperit sant; tothom en parla però ningú l'ha vist". "I cregui'm, ens agradaria que hi hagués una negociació en el format que fos", ha puntualitzat el president reiterant que no hi ha hagut reunions "ni privades ni oficials" amb el govern de Rajoy.

En aquest sentit, Puigdemont ha recordat que l'agenda de reivindicacions catalanes té 46 punts, la majoria dels quals "s'haurien d'haver complert fa anys". "Si el que volen oferir és això, és que no han entès res", ha afegit. El president de la Generalitat, que aquest diumenge és de visita a Occitània, ha instat l'Estat a "tirar endavant una negociació" perquè, fins al moment, l'única proposta que hi ha sobre la taula és la d'un estat independent davant la voluntat d'Espanya de mantenir "un status quo que no funciona".

A primera hora de la tarda, Puigdemont s'ha reunit amb la presidenta de la Regió Occitània, Carole Delga, amb la voluntat de reforça la cooperació bilateral. Per part del Govern també han participat en la trobada el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, el delegat del Govern a França i Suïssa, Martí Anglada, i el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert.

Una única veu davant Europa

Catalunya i Occitània tindran una única veu davant d'Europa a l'hora de defensar projectes comuns com el Corredor Mediterrani. "Si no som nosaltres els qui empenyem, els respectius estats no tenen pressa", ha assegurat el president de la Generalitat.


Puigdemont ha signat les bases d'un acord de cooperació amb Occitània, que es materialitzarà a les portes de l'estiu i que impulsarà les potencialitats dels dos territoris. L'acord abastarà àmbits com la cultura (entre els quals, la llengua) o l'economia (per exemple, la innovació tecnològica). Per la seva banda, Delga ha fet incís en què la voluntat és la de sumar sinèrgies per "tenir una Europa del sud-oest connectada i amb obertura cap al Mediterrani".

Cap bandera espanyola a la reunió amb Occitània.

La reunió que ha mantingut aquesta tarda a Narbona el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb la presidenta de la regió d'Occitània, Carole Delga, s'ha celebrat sense la presència de cap bandera espanyola. A la taula de treball entre les dues delegacions hi havia les banderes catalana, occitana, francesa i europea.

Posteriorment en la roda de premsa que han fet conjuntament Puigdemont i Delga, han aparegut amb les mateixes ensenyes. Els representants occitans, organitzadors de la trobada, han donat a Catalunya un tracte diferenciat. Per part occitana han optat per incloure també la bandera francesa.

Soldats de l'exèrcit espanyol es perden fent exercicis d'orientació per l'Empordà i truquen al 112 #EncaraNoEtsIndepe?

Uns soldats de l'exèrcit espanyol de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) que el passat dilluns feien exercicis d'orientació es van perdre i van haver de trucar al 112, segons informa El Punt Avui. Els soldats "van demanar auxili perquè se'ls havia fet fosc i havien perdut la ruta i no tenien cobertura", explica el rotatiu.  Els bombers no es van arribar a activar perquè els soldats perduts van ser trobats ràpidament.

A l'espanyolista Ciudadanos li molesta que els indepenedentistes hagin donat suport a la manifestació #VolemAcollir




La formació nacionalista espanyola 'Ciudadanos' dona suport a les polítiques anti-refugiats del PP però té la barra de desfilar a la manifestació #VolemAcollir i, per postres, la seva portaveu a Catalunya, Inés Arrimadas, es permet el luxe de criticar els indepentistes que hi van mostrar el seu suport. Els nacionalistes espanyols es troben en escac, el suport incondicional del Govern i de la societat civil independentista per acollir els refugiats que l'Estat no permet ha provocat que Inés Arrimadas assegurés que la Generalitat es volia aprofitar de la manifestació #VolemAcollir i oblidés la responsabilitat de l'executiu de Rajoy que va rebre el suport de Ciutadans en el ple d'investidura.

La líder de Ciutadans a Catalunya, visiblement tensa per la contradicció de reclamar el dret de la Generalitat per acollir refugiats i el fet que qui lideri la proclama sigui un govern independentista, ha sortit per petaneres assegurant que a l'executiu de Puigdemont "hi ha membres del Govern que estan clarament intentant aprofitar la situació per alimentar el debat independentista".
 
Arrimadas, que ha explicat que membres de Ciutadans han participat en la manifestació refugiades a Barcelona, ha volgut matisar que ho han fet "per donar suport als tractats internacionals" però "no a les interpretacions que membres del Govern puguin fer en aquesta qüestió, que de vegades tenen més intenció política que no per arribar al fons del problema".

Televisió Espanyola va censurar les imatges del #VolemAcollir on hi sortien estelades #ProuCatalanofobia


Nova mostra de manipulació de la televisió pública controlada pel Partit Popular, segons denuncia el sindicat UGT RTVE, el director dels informatius dels caps de setmana, Pedro Carreño, va censurar les imatges de la manifestació del #VolemAcollir on hi apareixen estelades.

El sindicat, fart de la censura a la qual estan exposats els professionals de Televisión Española, denuncia com la direcció va prohibir l'emissió de les banderes catalanes que hi havia en la marxa a favor d'acollir refugiats.  Montserrat Boix, treballadora de TVE, que a través del seu compte personal de Twitter feia visible la dificultat de treballar en aquestes condicions: "Complicat informar de la manifestació de Barcelona sense mostrar les banderes, ho aconseguirem?" es preguntava per, una hora després, deixar clar que "no ha estat la redacció qui ha tret els plans  que falten de les banderes catalanes de la manifestació de Barcelona".

Carreño censura las imágenes seleccionadas por la redacción sobre la manifestación por los refugiados para que haya menos banderas catalanas pic.twitter.com/epqj9ce8Ib

— UGT RTVE (@UGTRTVE) 18 de febrer de 2017


Estas son las imágenes que molestan a Pedro Carreño y que se ha permitido CENSURAR en contra del criterio de los profesionales de TVE pic.twitter.com/c1CWZwfp00

— UGT RTVE (@UGTRTVE) 18 de febrer de 2017



Una vez + la dirección de informativos d TVE censura. MOVILIZACIONES YA @UGTRTVE @FeSMC_UGT@UGT_Comunica @PSOE @ahorapodemos@CiudadanosCs https://t.co/J7HVpdHa2R

— Miguel A. Curieses (@macurieses) 18 de febrer de 2017



Complicado informar de la manifestación de Barcelona sin mostrar las banderas. ¿lo lograremos?

— Montserrat Boix (@montserratboix) 18 de febrer de 2017

Els atacs judicials espanyols de l"Operació Catalunya" provoquen rebuig i preocupació a l’ONU #ProuFeixisme

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans ha fet arribar una carta de rebuig per la persecució política de les autoritats catalanes, amb menció expresa a l'Operació Catalunya, a l'ambaixadora espanyola davant els organismes multilaterals situats a Ginebra, a instàncies del Cercle Català de Negocis i del Cercle Mallorquí de Negocis.

El relator recorda que el Dret Internacional empara l'exercici del dret a la lliure determinació dels pobles "en un entorn lliure d'amenaces i de l'ús de la força". Així mateix, denuncia la persecució política d'algunes autoritats catalanes per la convocatòria del 9-N i mostra la seva preocupació per la continuïtat d'aquests judicis i la manca de predisposició del govern espanyol per conduir la secessió de Catalunya de forma pacífica i pactada.

Finalment, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans recorda la importància de l'exercici del dret a l'autodeterminació com a instrument a favor de la prevenció de conflictes i demana explicacions respecte a la posició del govern espanyol, així com per l'anomenada Operació Catalunya.

Aquesta iniciativa s'emmarca en la campanya d'activitats iniciada conjuntament pel Cercle Català de Negocis i el Cercle Mallorquí de Negocis davant dels organismes multilaterals, en favor de la prevalença del dret a l'autodeterminació dels pobles sobre el dret intern dels Estats, la seva inclusió en l'ordenament de la Unió Europea que obliga la seva observança a tots els Estats membres, i la celebració d'un referèndum a Catalunya sota l'empara dels organismes internacionals especialitzats, vinculant i amb les màximes garanties polítiques i jurídiques.

Properes accions

La propera acció imminent del CCN i del CMN en aquest àmbit estarà encaminada a sol·licitar una demanda de mesures de protecció al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, donat "el greu deteriorament de la qualitat democràtica" de les institucions de l'Estat espanyol, així com "la instrumentalització política" de la Justícia. En ella, sol·liciten que les mesures de protecció incloguin una demanda al secretari general de les Nacions Unides amb la finalitat que exerceixi els seus bons oficis i accepti l'organització d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya sota l'empara de les Nacions Unides i el Dret Internacional.

El Govern suís, disposat a explicar el que és la "democràcia directa" a Espanya #DretaDecidir #ReferendumJa

El Govern suís afirma que, en els seus intercanvis amb el govern espanyol, sempre s'ha mostrat disposat a explicar a Espanya la "democràcia directa" i la seva experiència en la creació del cantó del Jura, que es va fer mitjançant referèndums. Tot i això, es declara respectuosa amb la sobirania de l'Estat espanyol.

És la segona vegada que el govern suís respon a interpel·lacions de diputats sobre Catalunya. En l'ocasió anterior (4 de novembre de 2015), l'executiu suís va posar, en canvi, en primer en pla el respecte a la sobirania espanyola i el caràcter "intern" de la problemàtica catalana abans de fer referència a la tradició de mediació de Suïssa i a la seva experiència en qüestions federals i de finançament entre cantons.

La resposta d'ara del Govern suís correspon a la interpel·lació que van fer 15 diputats el passat 16 de desembre de 2016. Els parlamentaris, membres de tots els 6 partits federals suïssos, van formular la següent pregunta: "El Consell federal està disposat a expressar la seva preocupació al Govern espanyol arran de l'obertura d'un procés penal contra la presidenta del Parlament català i de l'escalada judicial que semblaria voler obstaculitzar un procés purament democràtic i pacífic?".

El text de la resposta governamental és el següent: "En el marc dels contactes regulars entre el Consell Federal i el Govern espanyol, Suïssa sempre s'ha mostrat disposada a parlar sobre l'estructura de l'Estat federal, la perequació financera, la democràcia directa o fins i tot la seva experiència en la creació del cantó del Jura a finals dels anys setanta.
Suïssa respecta plenament la sobirania dels altres Estats i el Consell federal estima que no ha de posicionar-se sobre una qüestió de política interior d'un Estat de dret com Espanya".

La Confederació helvètica es distingeix per la pràctica habitual de la democràcia directa. Es fan referèndums a escala federal en quatre convocatòries anuals (febrer, juny, setembre i novembre). En el darrer exercici complet del 2016 es van celebrar 14 referèndums federals sobre tota mena de temes, des del medi ambient a la immigració. També se celebren centenars de referèndums a escala cantonal i municipal.

Espanya, molt preocupada pel possible suport d'Israel a un Estat Català #DretaDecidir

L'ambaixador d'Espanya a Israel, el nacionalista Fernando Cardenera (PP), s'ha molestat per un article del diari Jerusalem Post que defensava que Israel ajudi Catalunya en la reivindicació sobiranista i presentava el cas català com una contradicció europea que podria ser utilitzada per les autoritats israelianes en la seva geoestratègia. L'article ha encès els llums d'alarma de l'ambaixada.

L'article de Michael Freund, que va ser cap de comunicació del primer ministre Bejamin Netanyahu als anys 90, recomanava fer que Europa tastés "una mica de la seva medicina", per entendre que hi regna una certa hipocresia respecte al dret d'autodeterminació, i donava suport en aquest sentit al procés català. "Després de l'aprovació de la llei destinada a regular certes qüestions del sòl de Judea i Samària (Cisjordània per als àrabs) de dilluns, amics reconeguts d'Israel a Europa no han perdut el temps abans de carregar contra l'Estat jueu en termes molt durs. Reunint tota la munició a la seva disposició, que sembla no tenir límits quan el subjecte a tractar és Israel, els líders del continent s'han esvalotat retòricament de forma tan obscena com ofensiva".

Freund recorda que si Europa vol parlar de "territoris ocupats" no haurà d'oblidar les seves "relíquies colonials", i cita en aquest sentit que Catalunya té previst convocar un referèndum sobre la independència. "No és Catalunya on el govern regional té previst celebrar un referèndum sobre la independència al setembre d'aquest any tot i l'oposició de les autoritats espanyoles?. Curiosament, però, no sembla que l'aspiració dels catalans per la independència provoqui tant interès en les capitals europees com la dels palestins, tot i que els primers tenen una millor opció per a un Estat propi", indica.

"Per començar, l'Estat català va ser una realitat, encara que fos breument, al segle XVII [la República de Pau Claris], mentre que no hi ha hagut mai una Palestina independent en tota la història. I encara que un cregui que els palestins estan ocupats des de 1967, Espanya ha estat ocupant Catalunya des de fa més de tres segles. Això fa que sigui un conflicte de major durada, i la justícia retardada és justícia denegada", apunta.

Freund recorda altres casos que afecten Estats europeus, com el de Còrsega. Proposa que el proper cop que Europa qüestioni la política d'Israel a Judea i Samària, el seu país enviï observadors dels drets humans a Catalunya per confirmar que no es vulneren els drets, i fins i tot preparar resolucions a l'ONU en aquest sentit.

L'espanyol Cardenera ha publicat en el rotatiu una resposta replicant l'escrit de Michael Freund, i hi afirma que "Espanya mai no ha ocupat Catalunya". La nota de l'ambaixador, que es titula precisament "Cap ocupació de Catalunya", indica que "només cal per passejar en qualsevol ciutat catalana per jutjar per un mateix el sentit d'aquesta idea. Mai hi va hagut una història d'Espanya contra Catalunya, ni el 1714 ni en els següents 300 anys", assegura.

Cardenera segueix el relat de la historiografia espanyola. "La Guerra de Successió espanyola va ser una guerra internacional causada per la mort sense descendència del rei Carles II d'Espanya i la disputa entre dos pretendents: el francès Felip de Borbó, duc d'Anjou, i l'arxiduc austríac Carles d'Habsburg, per l'intent d'ocupar el tron espanyol, una controvèrsia que formava part d'aliances més àmplies i interessos dels diferents països d'Europa en aquell moment. Un segle més tard, els catalans van lluitar en la guerra d'independència contra Napoleó per la llibertat del poble espanyol", assenyala.

L'ambaixador apunta també la seva oposició a la convocatòria del referèndum, i posa com a argument la Constitució. "D'acord amb la nostra Constitució, el govern regional de Catalunya no té competències per convocar un referèndum sobre qüestions polítiques d'especial rellevància, com la definició d'Espanya. Gràcies a la Constitució, Catalunya gaudeix, igual que les altres 16 comunitats autònomes espanyoles, un dels més alts nivells d'autogovern en el món, amb un nivell de competències que pot ser comparat al de qualsevol land alemany".

El PSOE ara demana que es suspengui l'autonomia de Catalunya si es fa el referèndum #EncaraNoEtsIndepe?



L'ex-vicepresident espanyol Alfonso Guerra (PSOE) aposta per aplicar l'article 155 de la Constitució Espanyola, i així suspendre l'autonomia de Catalunya davant el desafiament català de fer un referèndum. En un article a la revista Tiempo, publicada aquest divendres, González insinua aquesta idea: "Es recorre a una entelèquia d'apel·lació al diàleg mentre el nacionalisme fa passos cada dia cap a la ruptura de la nació. Per què s'ignora que la Constitució estableix els mecanismes per solucionar els casos en què les autoritats no compleixen amb les seves responsabilitats? [...] No és fàcil entendre que Govern i partits constitucionalistes no explorin aquesta possibilitat", diu en l'article.

"El Govern d'Espanya ha optat per una complaent espera, sota la creença que les coses s'arreglarien soles, postura còmoda i irresponsable, ja que el resultat està a la vista. El nacionalisme ha interpretat aquesta passivitat com un signe de debilitat i ha contestat amb una escalada de provocacions i amenaces", afegeix Guerra. I continua: "Amb aquest panorama, no es pot seguir contemplant l'horitzó. És hora de canviar d'estratègia i actuar en conseqüència".

Guerra qualificada també d'"antidemocràtica" la mobilització ciutadana del 6-F: "És un acte que demostra que a Catalunya no hi ha una situació normal de democràcia", argumenta Guerra. "No poden donar un cop a les normes de convivència establint unilateralment una nova realitat política".

Visita guiada a l'exposició "Antoni Tàpies. Objectes" a càrrec de la comissària Núria Homs


17 de febrer de 2017, a les 18h.

Visita guiada a "Antoni Tàpies. Objectes" a càrrec de la comissària Núria Homs.

Núria Homs, comissària i conservadora de la Fundació Antoni Tàpies realitzarà una visita guiada a l'exposició "Antoni Tàpies. Objectes".

Data: 17 de febrer de 2017.
Horari: 18.00h.
Preu: Gratuïta amb l'entrada al Museu. No és necessària inscripció prèvia.




Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona, Catalunya


#exposicions #escultura #museus #barcelona #visites #agenda

La mesa del Parlament respon al TC espanyol que no «censurarà» el debat sobre la independència #NouEstat



La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i quatre membres sobiranistes de la mesa del Parlament s'han conjurat per deixar clar que no pensen fer ni un pas enrere davant l'amenaça llançada pel nacionalisme espanyol del Tribunal Constitucional de ser encausats per haver permès que els diputats votessin resolucions sobre el referèndum al debat de política general. Tots ells han deixat clar que "junts en la diversitat" no pensen convertir-se en "censors" d'un govern espanyol que, en paraules de Forcadell, és "incapaç de resoldre políticament" el conflicte amb Catalunya.

Forcadell ha alertat que els reiterats episodis de "judicialitzció" de la política no afecten només l'independentisme, sinó s'ha d'entendre que està "en joc la democràcia". La prova més evident és, justament, que no tots els membres de la Mesa assenyalats aposten per la independència. I és que entre els membres de la Mesa assenyalats hi ha el vicepresident primer, Lluís Corominas; i les secretàries Anna Simó i Ramona Barrufet, tots tres de Junts pel Sí. Però també hi ha Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot i membre d'EUiA, que ha argumentat per què tornaria a permetre el debat i la votació de les resolucions del referèndum: "Tothom sap que jo no sóc independentista, però si ho fos hauria de poder expressar al Parlament aquesta idea política".

La presidenta del Parlament ha explicat que el TC, fent seus els arguments de l'Advocacia de l'Estat i de la Fiscalia, els diu que al debat de política general "no es podia parlar d'independentisme" i que era obligació de la Mesa dir tant al president com als parlamentaris de què es podia parlar i de què no. "No ho vam fer i no ho farem", ha etzibat. Fer-ho, ha insistit, suposaria anar en contra de l'essència del parlamentarisme. "Malgrat les intimidacions, amenaces i requeriments, garantirem que el debat i la paraula siguin lliures al Parlament", ha promès Forcadell. Els cinc han afirmat que no entendrien ni contemplen que puguin ser inhabilitats.

Cinc de set membres de la Mesa, en el punt de mira de la justícia espanyolista.

Així doncs, a hores d'ara són cinc membres -els favorables al dret a decidir- de set els que estan en el punt de mira del tribunal. El representant de C's, José María Espejo-Saavedra, i el del PSC, David Pérez, es van oposar a què les resolucions fossin tramitades i van sol·licitar una petició de reconsideració. Ells dos, per tant, són els únics que no corren risc de ser encausats.

"No compartim la interlocutòria", ha advertit Corominas, que ha lamentat que és "inacceptable" des d'un punt de vista polític i jurídic. Simó, per la seva banda, ha afegit que defensaran la "llibertat d'expressió" allà on calgui i s'ha preguntat quins seran els propers assenyalats per permetre el debat. "No puc concebre que algu prepari una llista negra de temes i de persones sobre els quals no es pot parlar allà on resideix la sobirania popular del poble de Catalunya", ha sentenciat Nuet, que ha insistit que els membres de la Mesa no han comès "cap acte criminal" i ha advertit que si el que busquen són "caps de turcs" ells no estan disposats a fer "cap passa enrere". Barrufet, per concloura, ha subratllat que els representants de la Mesa seguiran sent "garants" de la llibertat d'expressió perquè tots els debats del carrer tinguin cabuda en seu parlamentària.

El TC defensa la suspensió del referèndum: "No hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional"

La interlocutòria del Tribunal Constitucional (TC) que s'ha fet pública aquest dijous argumenta la decisió d'anul·lar la proposta de resolució sobre el referèndum unilateral i el procés constituent assegurant que "no hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional". En el text, l'alt tribunal defensa que la resolució del Parlament té "efectes polítics i jurídics" i que el seu contingut és "objectivament contrari" a la Constitució. Concretament les resolucions anul·lades són de la 1 a la 9, que fan referència a convocar un referèndum encara que no hi hagi acord amb l'Estat, i de la 13 a la 16 sobre el procés constituent.

La interlocutòria constata que el Parlament ha desatès les "reiterades advertències" del tribunal i creu que la cambra catalana té una "antijurídica voluntat" de continuar el procés constituent "al marge de l'ordenament constitucional i sense supeditar-se a les institucions de l'Estat espanyol".

El Banc d'Espanya ja prepara la fallida de les pensions espanyoles #EncaraNoEtsIndepe?

L'Estat espanyol ja és en caiguda lliure. Aquest podria ser l'altre titular de la notícia un cop el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, hagi avisat al Congrés dels diputats que per garantir les pensions "pot estar justificat" jubilar-se més enllà dels 67 anys i tenir un pla de pensions privat per garantir el sistema de les pensions.

En la compareixença en la Comissió Mixta del Pacte de Toledo, Linde ha analitzat l'envelliment de la població, un augment de l'esperança de vida i un futur d'alt atur i un endarreriment en l'entrada al món laboral que fa "sensat plantejar-se" si "resulta desitjable" posar en marxa "endarreriments addicionals a l'edat de jubilació" i impulsar la contractació de plans de pensions.
 
El governador del Banc d'Espanya demana "qualsevol mesura encaminada a desincentivar la jubilació anticipada i permetre l'ampliació de la vida laboral per sobre dels 67 anys tindria efectes positius sobre la sostenibilitat financera del sistema" i anima al sistema a plantejar "estendre el paper de l'estalvi per a la jubilació de manera que permeti complementar els recursos del sistema públic" amb "l'acumulació d'actius financers per complementar les futures pensions públiques".

Escàndol: Espanya destina fons europeus per als refugiats per pagar expulsions i mantenir Centres d'Internament #NoEtsIndepe?

El govern espanyol té assignats 372 milions d'euros de fons europeus per a acollir refugiats entre el 2014 i el 2020. Aquests diners arriben en el fons d'asil, migració i integració (FAMI) de la Unió Europea. El primer any d'aplicació d'aquest fons va ser el 2015, i l'estat espanyol va despendre 26 milions d'euros dels 55 que tenia programats per a aquell any. Aquests diners són pensats efectivament per a finançar el pla d'acolliment de refugiats que gestiona de manera centralitzada el govern espanyol. Però no tots els recursos es destinen a pagar la manutenció i els serveis que s'ofereixen als sol·licitants d'asil, que reben l'atenció d'alguna de les entitats col·laboradores del programa; gairebé la meitat d'aquells diners es van dedicar a pagar expulsions i a finançar centres d'internament d'estrangers (CIE).

Això consta en el document del Ministeri de Treball i Seguretat Social espanyol sobre les actuacions que va fer el govern de Rajoy amb aquest fons el 2015 (encara no hi ha dades públiques del 2016). Dels 26 milions que se'n van gastar, 4,9 van anar a parar a operacions d'expulsió i 1,8 milions a pagar els serveis d'escorta en aquests vols. I una altra part important, 4,5 milions d'euros, es van emprar per a reformar els CIE.

En el programa espanyol d'aplicació dels fons FAMI s'especifica que un dels objectius del govern espanyol és el 'retorn', que inclou 'programes de retorn forçós'. L'objectiu d'aquests programes, tal com consta en el document, és 'augmentar la capacitat dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), construint-ne tres, i millorar i adaptar les infrastructures existents, reforçant els serveis assistencials'. Aquests tres nous CIE eren prevists a Algesires, Màlaga i Madrid, però només el primer s'ha posat en funcionament. La inversió en CIE amb aquests fons europeus era de 4,5 milions i, en canvi, la que es destina a centres d'estança temporal d'immigrants (CETI) era de menys de la meitat, 1,6 milions. A l'estat espanyol hi ha hagut denúncies ben recents sobre l'estat deplorable en què es troben aquests centres, especialment els de Ceuta i de Melilla, que són dos dels que reben més gent.

Retorn o expulsió?
Un altre objectiu del programa espanyol del fons per a l'acollid de refugiats és el d'establir mesures de retorn. Hi ha la part d'allò que s'anomena retorn voluntari, amb l'acompanyament corresponent, que el 2015 va rebre mig milió d'euros de finançament d'aquest fons. Però el programa també preveu les 'operacions d'expulsió realitzades a Espanya i de manera conjunta amb més estats membres', que van de la mà dels 'serveis d'escorta en els vols de retorn forçós per a la millora de la seguretat en els dispositius de retorn'. Una de les prioritats financeres que estableix el programa en aquest àmbit és justament les anomenades 'operacions nacionals i conjuntes d'expulsió' i el servei de seguretat en els vols d'expulsió. L'anomenat 'retorn forçós', és a dir, les expulsions, s'enduia el 2015 fins a 4.933.513 euros. Són més diners que no els 4.839.276 euros que es van destinar dins d'aquest mateix programa als centres d'acollida de refugiats, objecte principal de finançament dels FAMI.

Aquest fons FAMI europeu ja preveu que un dels àmbits d'actuació sigui el del 'retorn'. Ho especifica el reglament d'ús i aplicació d'aquest fons que va aprovar el Parlament Europeu: 'Cal dur a terme expulsions per a salvaguardar la integritat de la política d'immigració i asil de la Unió i els sistemes d'immigració i asil dels estats membres. Per tant, la possibilitat de l'expulsió és un requisit previ necessari per a garantir que no es trobi menyscabada aquesta política i per aplicar el principi de legalitat, que és, al seu torn, essencial per a la creació d'un espai de llibertat, seguretat i justícia. El fons, doncs, hauria de donar suport a les accions dels estats membres destinades a facilitar les expulsions d'acord amb les disposicions establertes en el dret de la Unió que siguin aplicables i respectant plenament els drets fonamentals i la dignitat de les persones retornades.'

Per tant, no és que l'estat espanyol faci un ús fraudulent dels diners que li són assignats, tenint en compte el reglament europeu. Cada estat decideix com administra aquests recursos i si en destina més a la part anomenada 'retorn' o bé a alguna de les altres tres línies d'acció previstes: l'asil, la integració i migració legal i la solidaritat.

Lluís Llach fa miques la manipulació de Jordi Évole amb 4 tuits #EncaraNoEtsIndepe?

"Si no vols incompetència, guanya't la independència"

Tal com es pot veure en aquest vídeo, Jordi Évole va pixar fora de test ahir al concert dels refugiats, prenent un protagonisme del tot innecessari. El periodista va carregar contra els polítics catalans dient-los que "es refugiaven en un problema de competències" per no acollir els refugiats. Lluís Llach i altres membres del govern i polítics catalans, han contestat. El cantant, amb 4 tuits, ha fet miques la demagògia d'Évole. El govern de Catalunya no té competències en aquests temes, mentre que el d'Espanya sí. L'unionista Jordi Evole, una vegada més, es va confondre d'enemic. El fanatisme espanyol juga males passades.

L’Ajuntament de Reus recorrerà l’anul·lació de l’entrada del municipi a l’AMI #ReusIndepe



L'equip de govern de l'Ajuntament de Reus presentarà dilluns un recurs d'apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l'anul·lació de l'adhesió del municipi a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), segons que ha anunciatavui el batlle de la ciutar, Carles Pellicer. El jutge va estimar ahir el recurs presentat per quatre regidors de Ciutadans i Societat Civil Catalana el setembre del 2015 en relació a l'entrada de Reus a l'AMI. En la sentència, el jutge anul·la i declara no conforme a dret tant aquest acord del ple com el decret d'alcaldia que aprovaven l'adhesió de Reus a l'AMI i el pagament de la quota a aquesta entitat. Pellicer ha explicat que, tot i conèixer la sentència del jutjat, mentre no existeixi una sentència ferma sobre la qüestió plantejada, Reus continuarà adherit a l'AMI tot respectant la voluntat dels 17 regidors que van votar-hi a favor el 13 de juliol de 2015.

El batlle ha recordat que la sentència és coincident amb tota una situació que es produeix al país en la setmana del judici pel 9-N i ha apuntat que mentre el jutge ha emès la sentència estimant la voluntat dels quatre regidors de Ciutadans de 'restar sobirania al plenari municipal, també és cert que 13 jutges d'altres contenciosos administratius del país han desestimat la voluntat de desautoritzar i deslegitimar la voluntat majoritària dels representats electes municipals'.

La portaveu del grup municipal de la CUP a Reus, Marta Llorens, ha demanat al govern municipal 'plena desobediència' davant la sentència judicial. En declaracions a la premsa, Llorens ha instat el Govern municipal a continuar endavant i implementar els cartells que certifiquen l'adhesió a l'ens sobiranista a l'entrada del municipi i ha reiterat que la seva formació no tem enfrontar-se a la sentència judicial. 'Cal fer-li veure al Govern municipal que cal començar a plantar cara perquè la situació serà 'un no parar', ha destacat, i ha reiterat que els canvis s'han donat a través de la desobediència. Llorens creu que estratègia del batlle és una pèrdua de temps i que l'espera 'afebleix i ralenteix l'opció de denunciar qualsevol sentència'.