Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

Financial Times explica el conflicte de Sixena i la desconfiança que la justícia espanyola genera al Principat

Financial Times publica un reportatge sobre el conflicte de les obres d'art del monestir de Santa Maria de Sixena on dóna les versions tant de l'alcalde del petit municipi de Vilanova de Sixena, a l'Aragó, com del conseller de Cultura català. De rebot, però, l'article contribueix a la internacionalització del procés d'independència català, ja que la publicació vincula de manera estreta el litigi amb el clam de plena sobirania i el rebuig que això genera a la regió veïna.

"El litigi ha quedat immers en el xoc de llarg recorregut sobre la independència"

El prestigiós diari especialitzat en economia ja fa referència al procés en el titular: "Una pugna al voltant d'obres d'art medievals reobre el distanciament català vers Espanya". A l'interior, continua el fil afirmant que el litigi "ha quedat immers en el xoc de llarg recorregut sobre la independència de Catalunya" i reforça la idea amb declaracions del conseller Santi Vila –encara que també recull que el batlle de Sixena nega implicacions polítiques en l'episodi.

Sixena, un exemple de l'actitud del sistema judicial espanyol vers Catalunya

Així, Financial Times explica en detall la versió catalana a l'obligació que el jutge ha imposat al Principat perquè torni les obres: "Això s'ha vist per molts a Catalunya –un territori de 7,5 milions d'habitants amb la seva llengua i on molts estan a favor d'un estat propi– com un exemple que les autoritats espanyoles, així com el sistema judicial, són anti-catalanes". En aquest sentit, explica que els plans per celebrar un referèndum d'independència van ser tombats pel Tribunal Constitucional el mes passat.



#patrimoni #catalunya #museus #història 

Una galeria d'imatges demostra com l'espanyolisme utilitza els menors de manera habitual

Impactants fotos amb menors desmunten la incongruent polèmica unionista sobre els fanalets de la cavalcada de reis a Vic. La presència de fanalets amb estelades a la Cavalcada de Vic que retransmetrà TV3 ha revolucionat l'unionisme que, amb impotència, n'ha dit de l'alçada d'un campanar. Ara bé, aquests fanalets inofensius i que poden dur de manera totalment voluntària els presents a la cavalcada a la capital d'Osona, es queden molt curtes amb aquesta galeria d'imatges que han començat a aflorar a les xarxes.

Vegeu la geleria de imatges de campanyes espanyolistes amb menors:

Al govern extremeny li sobren els nostres diners i renovarà els mobles als seus conciutadans #ExpoliFiscal

Extremadura comença l'any 2017 amb un 'plan renove' dels mobles de casa per a tots els seus conciutadans. Tiren la casa per la finestra, tot s'hi val: sofàs, cadires, catifes, taules, prestatges, armaris, llits, canapés, somiers, recolza peus, cortines… tot l'aixovar domèstic. Si els extremenys ho compren a Extremadura, els podrà sortir un 25% més barat, ja que el seu govern regional ho subvenciona: fins a 200 € per moble i fins a 1.000 euros per persona. Per a això serveixen els diners procedents de l'espoli fiscal de prop del 30% del nostre PIB que patim els ciutadans de Catalunya, el País Valencià i les Balears. 

L'objectiu d'aquesta subvenció -segons diuen les fonts extremenyes- pretén vendre, incentivar el consum, estimular el comerç i propiciar l'activitat econòmica del sector de fabricació de mobles, exercint un efecte multiplicador que redundarà en el creixement econòmic" d'Extremadura.

L'espanyolisme ara vol censurar la desfilada dels reis mags de Vic #ProuFeixisme

La proposta de l'ANC i Òmnium Cultural de cara a la cavalcada de Reis a la ciutat de Vic ha provocat rebombori en alguns sectors de l'unionisme espanyolista. Les dues entitats han cridat els assistents a l'esdeveniment a anar-hi amb un fanalet dissenyat amb estelades, aprofitant que TV3 farà la retransmissió de l'arribada de Ses Majestats a la capital d'Osona. La iniciativa ha arribat a tota la premsa espanyola i també a Twitter, on fins i tot alguns usuaris han tornat a caure en les comparacions entre el sobiranisme català i el nazisme.

Ofensiva de Ciudadanos i catalanofobia.

El País, El Mundo, ABC i La Razón ja s'han fet ressò de la proposta de les dues entitats, i a Twitter la discussió ha agafat volada, sobretot per les cares visibles de Ciudadanos. Per exemple, Albert Rivera ho ha tillat de "lamentable" i Arrimadas creu que "necessitem tornar urgentment al seny". La diputada del mateix partit al Parlament Susana Beltrán ha etzibat: "El que faltava, ANC i Òmnium converteixen la cavalcada de Reis en un acte independentista". Altres usuaris de la xarxa social han anat més enllà i han titllat de "nazis" els impulsors de la iniciativa.

L'estat espanyol també jutjará l'Exconseller de Presidència Francesc Homs pel 9N #ProuFeixisme



Nova atzagaiada de l'estat espanyol contra el procés independentista. Que ja es donés per fet, no deixa de ser menys significatiu. El Tribunal Suprem (TS) espanyol, la darrera instància judicial ordinària, porta a judici, en Francesc Homs per la seva participació en el 9N. Ho fa aquest òrgan atès que és l'únic que pot jutjar els membres de les Corts Generals (senadors i diputats), ja que gaudeixen del privilegi de l'aforament. Per contra, la resta de processats en el mateix esdeveniment, el president Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau, seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Actualment, Francesc Homs és diputat en el Grup Mixt, en representació del PDeCAT, si bé en les darreres eleccions encara va concórrer sota les sigles de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Això no obstant, durant el 9N, ocupava el càrrec de Conseller de la Presidència, i és en base a la seva actuació com a tal que se'l sotmet a judici. Concretament, les acusacions són de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional.

Val a dir que el judici d'Homs ha estat possible després que el Congrés de Diputats aprovés el suplicatori demanat pel Tribunal Suprem. En una sessió secreta, celebrada a finals de novembre, 248 diputats, pertanyents al PP, al PSOE -inclosos els del PSC- i C's van votar-hi favorablement, mentre que 91, del PDeCAT, ERC, PNB, Podem i Coalició Canària, van fer-ho en contra.

Inhabilitacions

Si finalment, del judici en resulta una sentència condemnatòria, Homs deixarà de ser diputat a la primavera. Tanmateix, pot ser que no sigui el primer que hagi d'abandonar l'escó, atès que ja hi ha data per al judici al TSJC de Mas, Ortega i Rigau, concretament, entre el 6 i el 10 de febrer. Si són condemnats, l'exconsellera Rigau, si encara continua sent diputada del Parlament de Catalunya, a diferència dels altres dos, també haurà de deixar-lo.

Escurçar els terminis i Forcadell

Atesa la dinàmica repressora espanyola, diverses veus des dels partits independentistes s'han fet sentir darrerament plantejant un escurçament dels terminis del full de ruta. Com és conegut, a hores d'ara, el termini màxim per a la celebració del referèndum és la segona quinzena de setembre.

Això no obstant, en el cas de la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que podem dir que s'ha convertit en objectiu preferent de l'ofensiva espanyola en tots els àmbits, la seva possible inhabilitació esdevindria un autèntic casus belli, que podria comportar, efectivament, una modificació dels terminis, i un avançament del referèndum per evitar-ne no només la seva condemna, sinó fins i tot, l'inici de la vista.

Discurs íntegre del President Puigdemont on anuncia el #Referendum2017 'sense dilacions ni excuses' #NouEstat


"Benvolgudes i benvolguts compatriotes,

Permeteu-me que com a president de la Generalitat us adreci unes paraules aprofitant aquestes dates assenyalades. Són dies de recolliment familiar, de celebració i de festa, sense oblidar aquells que pateixen, ja sigui per malaltia o per les privacions i la pobresa que malauradament encara són presents entre nosaltres. Però també són un bon moment per fer repàs de l'any que deixem enrere i les esperances que tenim dipositades en aquest 2017, que serà, sense dubte, un any de gran transcendència per al nostre país.

Vivim en un món globalitzat, ple d'oportunitats, on el creixement econòmic, el coneixement i els avenços científics el fan cada dia millor. Però també és un món ple d'incerteses i amb dèficits importants pel que fa a la pau, la seguretat i els drets humans. L'ascens dels populismes, la persecució de llibertats fonamentals en democràcia, com la llibertat d'expressió, la persistència dels conflictes armats i les crisis humanitàries que se'n deriven, continuen essent assignatures pendents que la humanitat ha d'afrontar. Falta valentia i coratge per encarar aquests reptes sense caure en la recepta fàcil de la demagògia.

La mateixa valentia i coratge que fa falta a casa nostra per abordar els reptes que tenim plantejats i que no ens faltarà, ja us ho avanço, ni a mi com a president ni al Govern que encapçalo. Quan vaig arribar a la presidència de la Generalitat, encara no fa un any, vaig recordar que l'objectiu d'aquesta legislatura era portar el país de la post-autonomia a la pre-independència. I estem complint fidelment aquest mandat, un mandat que sorgeix de les eleccions del 27 de setembre del 2015, i és el que s'espera que fem. S'espera que un govern compleixi el seu compromís, i que busqui la manera més encertada de poder-lo complir.

Això ho fem governant amb una voluntat decidida d'eficàcia, amb compromís i sensibilitat social, cercant el benestar per a tots els catalans i les catalanes sense excepció. Perquè les persones, pensin el que pensin, siguin d'on siguin, són el centre de la nostra acció de govern.

El 2016 ha estat el millor any en creixement econòmic i creació d'ocupació des de l'inici de la crisi. Les previsions per a l'any vinent també són bones, fet que permetrà recuperar els nivells d'abans de la crisi i recórrer el camí del progrés econòmic i social.

Catalunya, doncs, té un potencial indiscutible per aprofitar les oportunitats que ens ofereix la revolució tecnològica que estem vivint. I per això s'està fent un gran esforç per posar l'accent en la innovació en tots els àmbits de la vida: en la salut, en l'ensenyament, en el món empresarial… La indústria del nostre país, les pimes, els emprenedors i els autònoms, tots han de poder adaptar-se i beneficiar-se d'aquest món canviant.

Volem, en aquest sentit, un país a l'avantguarda d'aquests canvis, per exemple, avançant de manera indefectible en la lluita contra el canvi climàtic i establint un nou paradigma de "més creixement, menys emissions". És la nostra salut d'avui, però també, sobretot, la nostra herència a les generacions del demà.

I aquest nou marc és una gran oportunitat per al nostre país, però també haurem de vetllar perquè sigui motiu d'equitat i d'inclusió social. Tradicionalment el creixement econòmic ha estat la millor política social. Avui, tot i ser necessari, pot no ser suficient. Les institucions catalanes i europees hem d'afrontar decididament les polítiques que permetin garantir el benestar de tots el ciutadans, perquè ningú no pot quedar enrere.

Per això, volem i tenim el dret a decidir.

L'any que ve serà, doncs, clau per al futur d'aquest país perquè els catalans i les catalanes decidirem lliurement el nostre futur en un referèndum legal i vinculant. Legal perquè es convocarà d'acord amb el mandat de les lleis i, vinculant, perquè el resultat que decidiu vosaltres, ciutadans i ciutadanes de Catalunya, serà el que el Govern i el Parlament hauran d'aplicar sense dilacions ni excuses.

El govern que jo presideixo ha fet del diàleg el seu instrument per treballar des del primer dia, tant amb l'oposició al Parlament com amb el govern de l'Estat. Hem sabut teixir consensos amplis a Catalunya al voltant del referèndum, com es va demostrar a la reunió de la setmana passada al Parlament, però encara no hem rebut resposta a la mà estesa per pactar-lo des del govern espanyol. Una oferta que vaig fer durant el debat de la qüestió de confiança que vaig reiterar en una conferència a Madrid. Continuarem tenint la mà estesa sempre, però des del compromís i la fidelitat als nostres principis.

Catalunya s'ha guanyat el seu reconeixement com a nació en el marc d'una Europa que volem més unida, més segura i més democràtica. Són temps de decisions i aquest any treballarem amb aquest objectiu, mantenint la cohesió social que sempre ha caracteritzat Catalunya i treballant per millorar les condicions de vida de la seva gent.

Estem a punt i ho demostrarem.

Com a president de Catalunya us desitjo de tot cor un bon any nou!"

Espanya aprova una reforma de les pensions que resta encara mes el poder adquisitiu dels ciutadans #EncaraNoEtsIndepe?



El Consell de Ministres espanyol ha aprovat avui un augment del 0,25% de les pensions, el mínim marcat per llei. Tot i la important diferència amb la inflació del mes de desembre, el Ministeri d'Economia espanyol ha assegurat que els receptors no perden poder adquisitiu, ja que la inflació anual es va situar en un -0'2%.

Tanmateix, i com sempre que tractem informacions provinents del govern espanyol, hi ha trampa i el càlcul és enganyós. Si bé els primers mesos de l'any els preus han caigut en picat, principalment gràcies al baix valor del petroli, la inflació ha repuntat de nou durant el tram final de l'any, fins a situar-se en un 1,5% interanual el desembre. Això significa que, mentre que els pensionistes poden haver vist augmentar el poder adquisitiu durant la primera meitat de 2016, la pèrdua de capacitat de compra és ara d'1,25 punts. Cal destacar, a més, que es preveu que els preus de la bossa de la compra segueixin a l'alça durant els propers mesos, i per tant, les butxaques dels pensionistes continuïn ressentint-se.

Es tracta, de fet, del primer cop que els pensionistes veuen reduït el seu poder adquisitiu des de 2012. A partir de l'1 de gener, la pensió mínima d'una persona de 65 anys o més amb cònjuge al seu càrrec se situaran en 786,86 euros mensuals, mentre que aquells que no tinguin cònjuge cobraran un míim de 637,7 euros. Pel que fa a les pensions mínimes de viduïtat per persones amb càrregues familiars avançaran fins els 737,5 euros .

JuntsxSí assegura que el referèndum del 2017 serà legal i vinculant #NouEstat



El portaveu adjunt de Junts pel Sí (JxSí), Roger Torrent, ha assegurat que el 2017 serà "l'any del referèndum" perquè serà quan els catalans podran anar a les urnes per decidir el futur del país. Torrent insisteix que el referèndum serà legal. "Si no és amb la legalitat espanyola, serà amb la nostra pròpia legalitat i el nostre propi marc jurídic", ha afirmat el portaveu adjunt. Per això, insta els partits a començar a fer campanya a favor del sí o del no perquè aquest any "els catalans per fi podran decidir". "I aplicarem el resultat d'aquest referèndum", ha afegit. Torrent creu que el missatge institucional amb motiu de Cap d'Any del president Carles Puigdemont demostra, un cop més, que davant un estat espanyol que "tanca la porta" a la llibertat d'expressió, Catalunya aposta per "la democràcia i les urnes". 

"El 2017 ha de ser l'any del referèndum, quan els catalans puguem anar a les urnes a expressar lliurement quin volem que sigui el nostre futur", ha afirmat Torrent, que ha valorat aquest dissabte des de Girona el missatge institucional amb motiu de Cap d'Any del president del Govern, Carles Puigdemont.

Espanya via esgotada

El portaveu adjunt ressalta que ahir es va posar en evidència per "enèsima vegada" que l'estat espanyol és una "via esgotada". Tot i això, ressalta que el referèndum serà legal ja sigui dins la legalitat espanyola (una opció que dóna per descartada) o pel marc jurídic propi de Catalunya. Torrent ha insistit que el Govern "construeix la seva pròpia legalitat per poder fer el referèndum".
 
A més, també ha reforçat la idea de Puigdemont que serà vinculant. "Ho serà perquè aplicarem els resultats, aplicarem el mandat democràtic que surti de les urnes". Roger Torrent ha ressaltat que hi haurà "referèndum o referèndum", encara que el govern de Mariano Rajoy continuï recorrent "als tribunals, les demandes i la persecució judicial".
 
"Davant d'això, el govern Puigdemont-Junqueras parla de democràcia, d'urnes i de llibertat d'expressió dels ciutadans de Catalunya a través del referèndum"

Ha dit el portaveu adjunt que reforça així la "determinació" i el compromís del Govern per fer possible el referèndum el 2017.
 
Per aquest motiu, insta els partits a assumir aquesta realitat i començar a fer campanya a favor del sí o del no perquè, diu, el referèndum es farà tal com "demana la majoria de la ciutadania".
 
Finalment, Torrent també ha recordat que l'altre gran eix del missatge del president va girar entorn a les polítiques socials. "Hem de llimar les desigualtats del país i intentar que les xifres macroeconòmiques es traslladin en benestar per a les famílies", ha conclòs.

Opinió | Article seleccionat: 'Un sou per a tothom, tingui feina o no, guanya adeptes'




La humanitat s'acosta a una societat de l'oci on les màquines treballaran i totes les persones tindran dret a una renda bàsica universal. 


Us hem seleccionat un article de Vilaweb que explica un nou corrent socio-filosòfic que segur canviarà les nostres vides en els propers anys. La fil de l'esclavitut que representa el treball s'acosta. L'economista i escriptor Lluís Racionero, de fet, ja va preveure als anys 70, al seu llibre 'Del paro al ocio', que les societats humanes s'han de preparar per afrontar una vida d'oci quan la feina ja la facin les màquines i tothom pugui viure sense necessitat de treballar. 



Article seleccionat: Un sou per a tothom, tingui feina o no, guanya adeptes

Grans empresaris i governs intenten aplicar solucions per a plantar cara a la robotització que prendrà feina dels humans

La renda mínima universal guanya adeptes. És un sou que rebria qualsevol persona, amb feina o sense, per a poder viure. Els partidaris de la idea argumenten que podria substituir tots els subsidis existents, que quedarien eliminats. I que és una solució per a la robotització creixent de les societats, que fan que cada vegada hi hagi més poca gent amb feina. Els robots treballarien per a empreses, que pagarien imposts, i amb aquests imposts es pagarien els sous de la gent. Aquesta idea vella i revolucionària cada vegada guanya més terreny, i no únicament entre militants d'esquerra. Grans empresaris i governs també proven de posar-la en pràctica. N'és el darrer exemple Elon Musk, un empresari i multimilionari dels Estats Units, que s'afegeix al govern de Finlàndia i a empreses com ara Sillicon Valley Y Combinator.

Elon Musk

Elon Musk, el conegut empresari dels cotxes elèctrics Tesla, de l'empresa d'energia solar Solar City i d'Space-X, especialitzada a llançar coets a l'espai, és el darrer empresari que s'ha mostrat obert a la idea. Musk va respondre així en unaentrevista recent  a la cadena CNBC: 'Hi ha moltes possibilitats que acabem amb una renda mínima universal, o una cosa semblant, a causa de la robotització. No sé què més podríem fer. Crec que ho veurem.' I afegia: ' La gent tindrà més temps per a fer unes altres coses, coses més complexes i més interessants. Sens dubte, tindrem més temps de lleure.' Als Estats Units fins i tot el president Obama, en una entrevista a la revista de tecnologia Wired, va acceptar que aquest debat seria important: 'Si la renda mínima universal és el model correcte o no, i si la massa de la població l'acceptarà, és un debat que tindrem durant els deu o vint anys vinents.'

Societats robotitzades

El Banc Mundial ha publicat enguany un estudi (pdf) que diu que dues terceres parts de les feines dels països desenvolupats són susceptibles de ser substituïdes per robots. Avui dia, ja no són solament els treballadors de fàbriques que veuen com els robots els fan la feina. A metges, borsistes, traductors, periodistes i fotògrafs els prenen la feina els robots a marxes forçades. Segons un estudi de la Universitat d'Oxford (pdf), d'ací a deu o vint anys als Estats Units els robots faran el 47% de les feines actuals. És per això que la idea de rebre un sou, tinguis feina o no, en societats com aquestes, agafa més sentit.

Prova pilot a Oakland

Als Estats Units una altra gran empresa, Y Combintaor, de Silicon Valley, ha començat un projecte pilot a Oakland, on alguns residents reben un sou, tant si treballen com si no. El projecte té per objectiu veure la reacció de la gent quan es troben que no cal treballar per a viure: 'La gent perd el temps jugant a videojocs, o creen coses noves? Són feliços, en rebre el sou, o no? Si desapareix la por de passar gana, la gent fa més coses i la societat se'n beneficia, o no? La gent que rep aquest sou, acaba creant més valor econòmic del que reben, o no?', es pregunta Sam Altman, president de l'empresa. Si la prova funciona, s'ampliarà a més gent, potser fins i tot a escala nacional.

El govern de Finlàndia

Finlàndia és un dels països amb un govern més predisposats a posar en pràctica aquesta idea. Volen començar una prova pilot l'any entrant, i tenir-ne llestes les conclusions el 2019. Unes 500 persones rebran 560 euros cada mes. Seran escollides a l'atzar i no podran dir que no. Ho anunciava la ministra d'Afers Socials finesa en aquesta nota de premsa. Es preveu que la gent treballarà a feines parcials i es vol estudiar quin impacte econòmic té rebre el sou.

El govern d'Escòcia

Escòcia podria seguir els passos de Finlàndia. La setmana passada va haver-hi una reunió entre membres del govern escocès i representants de la Xarxa Escocesa per a una Renda Mínima Universal per parlar-ne, segons que informa el diari escocès The National. Si es posen d'acord, la Renda Mínima Universal s'aplicaria en algunes ciutats i poblets del comptat de Fife, on viuen una mica menys de 400.000 persones. Paul Vaughan, membre del consell de Fife, diu que la idea neix d'un estudi de la Comissió per a un Fife Més Just, per tal de combatre-hi la pobresa.

El govern d'Islàndia

Un altre país que pot veure com intenta aplicar-se la renda universal és Islàndia. El Partit Pirata porta al programa d'obrir el camí d'un sou per a tothom, i fa una setmana que va rebre l'encàrrec de provar de formar govern. El Partit Pirata va quedar en tercer lloc a les eleccions, però els dos primers partits han estat incapaços de formar govern. Si ara els Pirates se'n surten, s'obriria una porta perquè un nou país comencés proves pilots.

A Catalunya, renda garantida

A Catalunya en aquests moments es negocia el pressupost de la Generalitat per a l'any 2017, on hi ha la possibilitat de començar programes amb la renda garantida. A diferència de la renda universal, la renda garantida no és un sou per a tothom, sinó que només el rebrien la gent amb necessitats, que actualment ja reben, o haurien, de rebre, alguns subsidis. Els promotors d'aquesta idea negocien ara amb Junts pel Sí i la CUP la quantia i el mètode per a rebre aquesta quantitat. 'Sabem que no és igual, però també ho veiem com un pas més cap a la renda universal', diuen.

Veus crítiques

Tanmateix, hi ha economistes de renom que no veuen gens clar el concepte de renda garantida o de renda universal. És el cas de l'economista català Miquel Puig, que ho va expressar així en una entrevista recent de VilaWeb: 'La gent ha de treballar i tothom que treballi ha de guanyar un bon salari. La renda garantida és llançar la tovallola. És a dir: com que sabem que hi ha gent que no treballarà li hauríem de garantir un mínim. Això és un grandíssim error, no tant perquè hi hagi aprofitats, que segurament n'hi hauria, com perquè és un error conceptual. A nosaltres no ens sobren els diners i, per la demografia que tenim, cada vegada ens en faltaran més. Per tant, la idea de 'no cal treballar i si la societat no et pot oferir feina no pateixis', em sembla un error conceptual molt gran'.

Suïssa va votar que no

A Suïssa es va votar en referèndum, el juny passat, si cada ciutadà havia de rebre 2.200 euros cada mes, tant si tenia feina com si no. Però la població va refusar clarament aquesta proposta. Un 76% dels votants van votar-hi en contra.



Suïssa i Estònia creen un grup per seguir el procés català en el seu tram final #NouEstat



Els parlaments de Suïssa i Estònia creen un grup per seguir el procés català. El copresident de l'intergrup suís Mathias Reynard assegura que donen suport al dret de decidir, però eviten de pronunciar-se sobre la independència. Els parlaments de Suïssa i Estònia també han creat un grup per seguir de prop el procés català, segons que ha informat aquest matí RAC1. El copresident de l'intergrup suís, el socialista Mathias Reynard, ha explicat que donen suport al dret de decidir, tot i que no es pronuncien sobre la independència.

Mathias Reynard ha assegurat que els suïssos estan 'impressionats de veure que en certs països no es pot votar sobre l'estatus del país, la independència o l'autonomia'. I ha afegit: 'Sense pronunciar-nos sobre la independència som, en general, favorables a exercir el vot.'

Per una altra banda, el secretari general del Diplocat, Albert Royo, ha dit que arran del vet del govern espanyol per a tenir contactes formals amb els governs estrangers, l'estratègia consisteix a arribar als parlaments. Ara com ara, ja n'hi ha hagut onze que han abordat el procés. 'Hi ha contacte directe i constant amb la major de governs i de parlaments europeus. La majoria d'aquests contactes són discrets, però hi són, perquè les nostres contraparts tenen interès a saber directament què passa aquí', ha dit. Els intergrups van aparèixer primer a Finlàndia, a l'abril a Estònia i al juliol a Suïssa, on el parlament ja havia suggerit al govern que s'oferís per mitjançar entre Catalunya i l'estat espanyol.

http://www.vilaweb.cat/noticies/els-parlaments-de-suissa-i-estonia-creen-un-grup-per-seguir-el-proces-catala-2/
nasl

França tampoc vol reconèixer el Dret a Decidir de la Catalunya Nord #ProuFeixisme




El govern francès recorda al Parlament de Catalunya que la Catalunya Nord és França. En una trobada entre els ministres d'Afers Exteriors de França i Espanya a París, Jean-Marc Ayrault ha lamentat la resolució del Parlament que defensava el dret d'autodeterminació dels Països Catalans, incloent-hi el Rosselló francès

La Catalunya Nord no es toca. Aquest és el missatge que aquest dimecres ha tornat a llançar el govern francès contra la resolució del Parlament que defensava el dret d'autodeterminació dels Països Catalans, incloent-hi el Rosselló, que va formar part delregne d'Espanya fins el segle XVII.

Ha sigut en la primera trobada bilateral entre el nou ministre d'Afers Exteriors espanyol,Alfonso Dastis, amb el seu homòleg francès, Jean-Marc Ayrault, a París. "Es tracta de la sobirania de França i, ja que nosaltres respectem la sobirania d'Espanya, demanem a tot el món el mateix respecte", ha dit Ayrault.

"Aquest missatge ja li hem enviat al president de Catalunya, Carles Puigdemont, a través del nostre ambaixador francès a Espanya, Yves Saint-Geours, i crec que era necessari", ha recordat.

http://www.ara.cat/politica/recorda-Parlament-Catalunya-Nord-Franca_0_1700830081.html

Conferència de l'escriptora Edurne Portela a la Fundació Antoni Tàpies. Gratis

Dimecres 16 de novembre, 19 h. Entrada gratuïta. Fundació Antoni Tàpies, Barcelona

LA VIOLÈNCIA EN LA PAU: REFLEXIONS AL VOLTANT DE "1989"

Conferència a càrrec d'Edurne Portela.

L'exposició 1989. Després de les Converses d'Alger. Deliri i treva tria com a punt de partida un esdeveniment del qual no queda cap imatge, cap registre visual. Des de l'absència, l'exposició proposa significat. I és que la manca d'un imaginari visual ric és representativa de la història d'ETA. Tenim gravades a la retina imatges terribles d'atemptats, detencions i fotos de terroristes encaputxats, actuacions de la kale borroka, actuacions policials. Però l'anomenat "conflicte basc" va molt més enllà de les activitats d'ETA i el seu entorn: ha travessat i travessa a tota la societat basca i, també, ha marcat la història política d'Espanya dels últims cinquanta anys. L'exposició 1989 presenta una sèrie d'objectes, reinscrits en el context de la història d'ETA, que conviden a reflexionar sobre com reconstruir aquesta història a través del llenguatge artístic i visual de manera que ampliï la nostra imaginació i, per tant, el nostre coneixement.

Aquesta conferència abordarà, en el context de l'exposició, les qüestions següents: Quan hem estat testimonis de la violència, què queda, en nosaltres, d'aquesta violència? Com la processem i com la reinscribim en el nostre present? Amb quines eines imaginatives? Si considerem que la societat basca, i en la seva justa mesura l'espanyola, ha de participar en la reconstrucció dels vincles socials afectats per la violència, quina funció tenen l'objecte artístic i el museu a l'hora de contribuir a una convivència més cívica i responsable, més empàtica amb les víctimes, que segueixen patint malgrat la pau? En aquests moments en què parlem tant de normalització i convivència, es pot crear un nou imaginari d'allò basc on no s'hi inclogui l'herència contaminada d'ETA i el seu projecte polític? És possible delimitar la nova iconografia basca d'aquesta història? L'exposició 1989 convida a pensar sobre el que, en la pau, queda de la violència.



​Edurne Portela (Santurce, Biscaia, 1974). Doctora en Literatures Hispàniques per la Universitat de Carolina del Nord-Chapel Hill (EUA). Fins l'any 2015 ha estat professora titular de literatura llatinoamericana i espanyola a la Universitat de Lehigh (Pennsilvània). Ha escrit sobre la violència i les seves representacions en la cultura contemporània, particularment en la literatura i el cinema. Ha publicat, entre molts altres assajos sobre violència política a Argentina i Espanya, el llibre Displaced Memories: the Poetics of Trauma in Argentine Women's Writings (2009). Aquest any ha vist la llum El eco de los disparos: memoria y cultura de la violencia (Galaxia Gutenberg). Després de divuit anys vivint als Estats Units, ara resideix a Madrid.

Calendari: dimecres 16 de novembre.
Lloc: Auditori de la Fundació Antoni Tàpies. Carrer Aragó, 255. 08007 Barcelona
Horari: 19.00 h.
Preu: gratuït.
Activitat en col·laboració amb: Galàxia Gutenberg.

+ info: http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?article8643

#llibres #conferències  #museus #barceona #catalunya #agenda #exposicions

La independència guanyaria el referèndum amb un 57,6% de «sí», segons la darrera enquesta



Un 46,6% dels catalans votaria a favor de la independència, però només el 37,8% desitja que arribi i tan sols el 16,5% creu que es farà realitat

ERC rebria la majoria de vots de JxSí i un 21,6% dels de la CUP i guanyaria les eleccions al Parlament, seguida dels "comuns" i el PDECat

Molt haurien de canviar les coses perquè el sí a la independència no s'imposés en el referèndum que té previst convocar el Govern, com a molt tard la segona quinzena de setembre de l'any vinent. Aquesta és una de les conclusions del sondeig d'opinió del 2016 fet públic aquest dilluns per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), vinculat a la UAB, en base a 1.200 enquestes presencials elaborades per Gesop, entre el 26 de setembre i el 17 d'octubre. Segons els seus resultats, un 46,6% dels catalans votaria a favor de la independència, mentre que només el 33,8% s'hi oposaria, mentre que un 14,4% no aniria a votar, el 0,6% votaria nul o en blanc i tan sols un 4,7% no ho sap o no vol respondre. Entre els vots ja decidits, per tant, el 57,6% serien per al sí, el 41,7% per al no i 0,7% serien nuls o blancs.

Tot i això, malgrat la diferència considerable entre les dues opcions, aquesta és la més petita que ha registrat un sondeig de l'ICPS des del 2011, per bé que l'any passat no es va fer aquesta pregunta, i llavors el suport a la independència era inferior. El 2015, un 37% dels enquestats tenien com a opció preferida l'estat independent, mentre que el 32,6% volia mantenir l'estat autonòmic i el 20,7% desitjava un estat federal. Un any després, la prioritat per l'estat independent ha crescut fins al 40% (per sota del 44,3% del 2012), mentre que l'estat autonòmic es queda en el 28,3% i l'estat federal en el 20,8%. La preferència per ser una mera regió es queda en tots els casos per sota del 5%.

Paradoxalment, tot i el 46,6% de catalans que votaria a favor de la independència, només un 37,8% desitja que el procés acabi amb un estat independent, mentre que 45% preferiria un acord amb l'Estat que dotés Catalunya de més autogovern i el 13% voldria simplement que s'acabés el procés. I, pel que fa a la creença de com culminarà el procés, tan sols un 16,5% creu que arribarà la independència (per sota del 17,1% de l'any passat), el 39,7% veu un acord amb l'Estat a l'horitzó i un 28,3% pensa que simplement s'abandonarà el full de ruta. De fet, només un terç dels votants de Junts pel Sí i la CUP creu que efectivament arribarà la independència. Una altra dada curiosa és que un 60,8% dels votants de C's voldria un acord que ampliés el sostre de l'autogovern, mentre que poc més d'un terç voldria que el procés acabés sense cap canvi en la relació amb l'Estat.

ERC s'imposaria al Parlament

Per altra banda, el sondeig també pregunta per intenció de vot, per bé que no la passa per la cuina i, per tant, només presenta les dades en brut. Així, si hi hagués eleccions al Parlament, ERC és qui tindria una intenció directa més alta (22,4%), seguida dels "comuns" (14,6%) i del PDECat (12,5%). L'enquesta preveu també caigudes del PSC i sobretot de C's, PP i CUP, tot i que pot haver-hi cert vot ocult en les formacions unionistes. La victòria dels republicans respon al fet que retindria la majoria dels votants de Junts pel Sí (62,6%) i pescaria el 21,6% dels suports a la CUP del 27-S. Una part del PSC també es mouria, cap als "comuns" (4,8%) o cap a C's (3,8%). En cas de celebrar-se eleccions espanyoles, es tornaria a imposar En Comú Podem (21,8%), amb ERC per darrere (16,1%), i serien aquestes les dues forces que creixerien respecte el juny, mentre que la resta de partits es mantindrien en els últims resultats obtinguts.

Pel que fa a la valoració de líders, Gabriel Rufián (ERC) és el que obté una nota més alta (5,65), tot i que només el coneixien el 56,8% dels enquestats. Per darrere, amb un coneixement superior al 90%, s'hi troben Oriol Junqueras (5,47) i Carles Puigdemont (5,39). Prop de l'aprovat es queden també els comuns Xavier Domènech (4,96, amb un coneixement del 56,3%) i Ada Colau (4,83, coneguda pel 93,6%). Tancant el rànquing hi ha els populars Mariano Rajoy (1,71) i Xavier García Albiol (1,95), seguits dels dirigents de C's Inés Arrimadas (2,89) i Albert Rivera (3,05). Els líders pitjor valorats pels seus votants són els socialistes Miquel Iceta (5,75) i Pedro Sánchez (5,93).

La independència s'imposaria en un referèndum amb un 57,6% de «sí», segons una enquesta

New York Times: Catalans Protest Spain's Legal Challenges to Secession #usa #news #eu


Thousands of Catalan separatists gathered in Barcelona on Sunday to protest a series of legal challenges made by Spain's government against pro-independence Catalan politicians.

Several of Catalonia's lawmakers are facing court cases sought by the Spanish government for having staged a secession referendum in 2014 in disobedience of a court order and for other regional laws designed to prepare a path toward secession.

Those politicians include Catalonia's former regional president, Artur Mas, and the current speaker of the regional parliament, Carme Forcadell, who both attended Sunday's protest.

Grassroots groups said they organized a fleet of around 150 buses to bring protesters in from the countryside and smaller towns to participate in the rally held near the Plaza de Espana in Barcelona.

Jordi Cuixart, the president of Omnium, a separatist grassroots group, told the crowd that teemed with pro-independence flags that he had "a message for the Spanish state."

"If you attack our democratically elected representatives, you attack our institutions, all our people and our sovereignty, and we will never allow that," Cuixart said. "Our cause is democracy and we will never let our elected representatives down."

Separatist sentiment has been on the rise in recent years in the wealthy northeastern region that speaks Catalan along with Spanish. Separatists complain that Catalonia pays more taxes than it should to the central government.

In 2014, then-president Mas ignored an order by Spain's Constitutional Court to suspend a mock referendum on Catalan secession. Mas' regional government went ahead with the informal poll anyway, staffing voting stations with volunteers. Nearly 90 percent of the ballots were in favor of independence, but only 2 million of the 5.4 million eligible voters cast ballots.

Polls consistently show that Catalonia's 7.5 million residents are about equally divided on breaking century-old ties with the rest of Spain.

Catalonia's current regional president, Carles Puigdemont, plans to call another referendum on independence by September.

"These are situations that can only be solved politically," Puigdemont said at a separate rally in his home village on Sunday.

Spain's government has consistently said that regions don't have the constitutional right to hold a referendum concerning the integrity of the country.

http://www.nytimes.com/aponline/2016/11/13/world/europe/ap-eu-spain-catalonia-independence.html?_r=3

Una bateria d'accions esglaonades duran Catalunya a la Independència el 2017 #NouEstat



Com si fos un d'aquells edificis del passeig de Gràcia sotmesos a una gran reconstrucció en què una gran lona protegeix les obres de la mirada dels curiosos, els arquitectes, aparelladors i paletes de l'eventual referèndum d'autodeterminació català prossegueixen els seus treballs, lluny dels ulls ciutadans i, sobretot, dels instruments judicials de l'Estat. La intenció dels partits sobiranistes, en aliança amb les entitats, és, segons ha pogut saber aquest diari, treure la 'lona' tan tard com puguin, per deixar sense marge de maniobra el Govern de Mariano Rajoy.

Es tracta d'un referèndum en dues velocitats. Una de foc lent i una altra llampec. Segons fonts sobiranistes de divers color polític, per un costat, i abans que finalitzi l'any, es comunicarà la data exacta de la cita amb les urnes, és a dir, quin dia de la segona quinzena de setembre se celebrarà. La cimera sobiranista que el Govern -ara ja amb el 'plàcet' de la CUP per admetre a tràmit els pressupostos- està preparat per organitzar podria ser el marc ideal per donar a conèixer tant la data, com la pregunta. Aquesta última donarà poc lloc a les sorpresa. Serà clara i meridiana i de resposta binària, res a veure amb la del 9-N. Segurament amb alguna al·lusió a la pertinença a la Unió Europea.

Amb el nou any s'emprendran les campanyes de mobilització, del Govern, i de proselitisme del 'sí', en mans de les entitats, en una espècie de repetició de la de 'Ara és l'Hora'. ¿Poden ser impugnades per l'Estat? Les fonts sobiranistes ho veuen difícil perquè creuen que amb el que s'ha aprovat al Parlament tenen cobertura sobrada.

I després estaria l''operació llampec'. Coneixedors, per experiència pròpia del 9-N, que l'Estat no pot actuar fins que el Govern ha firmat algun document o el Parlament ha votat una llei o resolució, els arquitectes del referèndum han previst una seqüència ràpida de cops molt pròxima al dia de les eventuals votacions.

PRECEDENT KOSOVAR

L'arquitrau de tot són les lleis de desconnexió, sobretot la de transitorietat jurídica que dirà, més o menys, que la legalitat espanyola deixa d'aplicar-se a Catalunya. Una declaració d'independència xiuxiuejada més que proclamada als quatres vents. Els experts jurídics independentistes no alberguen dubtes que, arribat el cas, el Tribunal Jurídic Internacional els donaria la raó, i més amb l'antecedent del Kosovo, en què els jutges van al·legar que la unilateralitat no era cap problema i van convenir que la declaració kosovar no atemptava contra la legalitat internacional.

Immediatament després de l'aprovació de la llei de desconnexió,Carles Puigdemont o el mateix Parlament, convocarien el referèndum. El dia de la convocatòria distaria al mínim possibledel dia D, partint de la base que està acceptat que per a un referèndum n'hi ha prou amb 10 dies de campanya (per exemple, llei de referèndums espanyola del 1980) es tractaria d'escurçar al màxim els terminis obligatoris de consulta de cens i constitució de meses electorals.

Hi ha un exemple recent de referèndum realitzat a penes una setmana després de la seva convocatòria, el de Grècia sobre les mesures de la Troica. En el cas català, la data i la pregunta es coneixerien des de 10 mesos abans i la campanya duraria més d'una setmana. És a dir, el referèndum grec seria fins i tot més extrem, encara que quan es va celebrar no van ser gaires les veus que van dubtar de la seva legalitat.

LEGALITAT INTERNACIONAL

Els arquitectes segueixen al peu de la lletra el 'Codi de bones pràctiques sobre referèndums' que va emetre la Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret, coneguda com la Comissió de Venècia. S'hi fa especial incidència en el fet que les dues posicions confrontades, el 'sí' i el 'no' tinguin les mateixes oportunitats. No s'exigeix neutralitat a les entitats convocants, poden "aportar el seu punt de vista, però sempre sense abusar de la seva posició i, en qualsevol cas, es prohibeix l'ús de diner públic per a la campanya".

El gran perjudicat de referèndum seria el denominat procés constituent. Una gran campanya de participació pública que es va preveure com el pas anterior a les eleccions constituents d'un Parlament que tindria com a missió escriure una constitució. Sense constituents fins a, segons el calendari sobiranista, el març del 2018, aquesta campanya no és que se suspengui, perquè "cal il·lusionar la gent dibuixant un país diferent de l'actual", apunta una veu, però sí que es redimensiona la seva magnitud.

80.000 persones donen suport als encausats pel Tribunal Constitucional espanyolista #NouEstat

La solidaritat amb els càrrec electes represaliats desborda Montjuïc. Unes 80.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat.

Unes 80.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat avui a l'avinguda Maria Cristina per defensar les institucions i els càrrecs electes dels 'atacs de l'estat espanyol'. L'afluència massiva de manifestants ha obligat a les autoritats a tallar la circulació a la plaça Espanya. Sota el lema 'Per la democràcia. Defensem les nostres institucions', les entitats sobiranistes havien convocat la concentració per 'donar un cop de puny sobre la taula' davant 'de la judicialització de la política catalana'.

L'acte ha començat amb els actors Marc Martínez, Mercè Martínez i Pep Ferrer recitant totes les lleis del parlament que ha tombat el Tribunal Constitucional espanyol, després han fet el mateix amb els noms dels càrrecs electes investigats. Entre xiulets, Ferrer ha recordat que hi ha 407 processos judicials oberts.

Llavors ha tingut lloc un dels moments més emotius, Mercè Martínez ha cantat 'L'estaca' acompanyada per la veu dels milers de manifestants.

'Ara és l'hora de la mobilització permanent'

Acabada la cançó, els dirigents de les entitats sobiranistes han pres el faristol. El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart ha declarat que 'no tenim por' i que 'si ataquen a un càrrec electe, ataquen el poble sencer'. També ha recordat que gran part de les lleis que ha tombat el TC són 'lleis socials' i ha avisat que 'no està en joc la independència, sinó la democràcia'. En aquest sentit, ha assegurat que cap càrrec electe es quedarà sol, ara que és l'hora 'de la mobilització permanent' Ha conclòs el seu parlament fent una menció a Joan Coma, regidor de Capgirem Vic: 'Trencarem els ous que facin falta per menjar tantes truites com vulguem'.

Després ha parlat el president de l'ANC, Jordi Sànchez, que ha fet mofa amb el tall de plaça Espanya: 'Volíem donar un toc de color a les llums de Montjuïc i hem acabat superant Espanya'. Sànchez ha afirmat que 'no hi ha revolució més democràtica al món i més cívica que la nostra'. I ha assegurat que ara toca 'anar fins al final'. 'No restarem indiferents quan portin a judici Mas i els membres del seu govern. No ens quedarem quiets quan el TSJC intenti treure'ns la nostra presidenta del parlament', ha reblat.

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-solidaritat-amb-els-carrec-electes-represaliats-desborda-montjuic/

IX Cicle de conferències sobre la manipulació de la història de Catalunya



Dimarts vinent dia 25 d'octubre de 2016 inaugurarem el XI Cicle de Conferències sobre la manipulació de la història de Catalunya.

Programa:

Dimarts, 25 d'octubre / PEP MAYOLAS — Qui s'amaga rere el pseudònim d'Erasme de Rotterdam?
Dimecres, 9 de novembre / FELIP RODRÍGUEZ — El primer viatge de circumnavegació del món
Dimecres, 30 de novembre / JORDI CASTELLÀ — La descoberta catalana d'Amèrica explicada al monument d'En Colom
Dimecres, 21 de desembre / LLUÍS BATLLE — La persecució del castellà durant el Siglo de Oro
Dimecres, 18 de gener de 2017 / JORDI BILBENY — Iheronynums Bosch i Jeroni Bosch. Rere les passes d'un altre pintor esborrat del Renaixement català

Preus:
Públic: 13 € sessió solta; 50€ Pac 5 sessions

Adherits de l'Institut Nova Història o de l' Associació Nova: 25 % descompte ( 10 € sessió solta i 38 € pac 5 sessions. )
Places limitades! Cal confirmar la vostra assistència amb antelació suficient.

HORA/LLOC:

A 2/4 de 8 del vespre
Associació Nova
Plaça Catalunya,9. 5ª planta.
Barcelona


ORGANITZA:
L'Institut Nova Història amb la col·laboració de l'Associació Nova


INSCRIPCIONS:

Si us voleu inscriure al cicle ompliu el  formulari que trobareu al següent enllaç :

https://www.inh.cat/agenda/IX-CICLE-DE-CONFERENCIES-SOBRE-LA-FALSIFICIACIO-DE-LA-HISTORIA-DE-CATALUNYA


#història #agenda #catalunya #conferències #Barcelona


Una jutgessa conservadora instruirà la querella contra Carme Forcadell #JustíciadeVergonya




Una jutgessa de caire conservador serà l'encarregada de la instrucció en la causa penal oberta contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha designat la magistrada María Eugènia Alegret com a ponent de la querella presentada per la Fiscalia.

També s'ha acordat que la sala d'admissió la conformin Alegret juntament amb Carlos Ramos i Jesús M. Barrientos. Serà el proper dilluns que la sala comunicarà la decisió sobre l'admissió o no de la querella. María Eugenia Alegret pertany a l'Associació Professional de la Magistratura, molt propera al PP i va presidir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2004.

Forcadell va comparèixer al Parlament per defensar-se de les acusacions de la Fiscalia un cop va formalitzar la querella per haver permès que es votessin les conclusions de la comissió de procés constituent. Si bé el ministeri públic acusa la presidenta del Parlament de voler "dinamitar" l'Estat, Forcadell va replicar que "dinamitar l'Estat és permetre la corrupció, suspendre lleis per evitar desnonaments o garantir la igualtat i coartar la llibertat dels parlamentaris".

Imatges de la gentada al Parlament de Catalunya per donar suport a Carme Foscadell #ForcadellSomTots


Carme Forcadell recibe el apoyo del empresariado de Cecot en pie #ForcadellSomosTodos



La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, aplaudida en la Nit de l'Empresari | CG


Cecot, la autoproclamada patronal independentista en Cataluña, ha hecho un reconocimiento a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. En el marco de la 22 edición de la Noche Empresarial, la organización se ha puesto en pie para mostrar su apoyo a la líder política catalana el mismo día en que la Fiscalía ha formalizado su querella por desobediencia y prevaricación por el procés.

Antoni Abad, presidente de la organización empresarial de Terrassa, ha ejercido de maestro de ceremonias de la ovación improvisada. Lo ha hecho en el inicio de su discurso, la intervención con la que marca un punto y aparte en la historia de Cecot al romper los lazos con Foment del Treball y CEOE tras un corolario de desencuentros.

http://cronicaglobal.elespanol.com/business/carme-forcadell-recibe-el-apoyo-del-empresariado-de-cecot_62368_102.html