Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

Un nou estudi demostra que l'Estat Català serà una de les 7 economies més riques d’Europa

Albert Pont

El Cercle Català de Negocis (CCN) ha publicat avui un nou estudi on apunta que Catalunya seria una de les 7 economies més riques d'Europa en cas de tenir un Estat propi. El document afegeix que Catalunya no és comparable amb països com Grècia, Itàlia, Espanya o Portugal, perquè "han viscut durant molts anys per sobre de la seva capacitat, mentre que Catalunya no pot finançar-se perquè Espanya ha viscut per sobre de la seva capacitat a costa del dèficit fiscal català".  

Segons l'estudi, Catalunya té saldo positiu per compte corrent i tindrà superàvit fiscal quan sigui independent. De fet, l'eficiència i seriositat ve avalada pel ritme d'inversions estrangeres a Catalunya, que és un dels millors índexs de confiança.

Fins i tot, el text del CCN afirma que l'Estat català compleix tots els requisits financers per accedir al Banc Central Europeu, i podria formar-ne part d'entrada encara que no fos membre de ple dret de la Unió Europea. Segons Jordi Galí (UPF), "l'acord monetari amb el principat de Mònaco (que no pertany a la UE ni a la zona euro, però que té l'euro com a única moneda oficial) és, malgrat les diferents circumstàncies, una referència útil". "La Unió Europea garanteix als bancs allí establerts l'accés als mecanismes de finançament del Banc Central Europeu", afirma Galí en l'estudi del CCN.

L'estudi afegeix que les potencialitats i la solvència per obtenir crèdit "ja hi són", però per poder acudir als mercats"Catalunya necessita ser una entitat jurídica de ple dret". Segons l'informe, Catalunya ofereix totes les garanties i disposa del potencial econòmic necessari per poder accedir al crèdit i respondre'n davant dels creditors. Un Estat català, doncs, seria un contribuent net de la UE. Tot i l'actual situació de dèficit fiscal, l'economia catalana ha estat capaç de mantenir un PIB superior als 200 mil milions.

Al seu torn, el catedràtic i conseller del Banc d'Espanya Guillem López Casasnovas assegura en l'informe que les entitats financeres amb seu a Catalunya podrien accedir a les injeccions de liquiditat del BCE: "Si Catalunya tingués un Estat propi, les entitats de crèdit amb seu a Catalunya podrien continuar participant en el sistema de consolidació de transaccions financeres conegut com Target2", afirma.

Banc Central Català

En tot aquest procés, el nou Estat català necessitarà un banc central propi. L'estudi del CCN n'analitza les responsabilitats, com la supervisió bancària, i situa la seva creació i posada en funcionament com una de les principals prioritats a l'hora de construir les noves estructures d'Estat. Aquest banc propi hauria de responsabilitzar-se de la supervisió bancària (en tots els escenaris): CaixaBank, Sabadell per quota de mercat o d'altres que volguessin competir-hi, així com de la implementació de la política monetària del BCE o del disseny i implementació d'una política monetària pròpia (segons l'escenari).

Sense excloure la creació d'un Banc Públic català que podria dinamitzar el finançament de les institucions i la implementació de política d'industrialització i desenvolupament. Finalment, l'informe del CCN sentencia que tant la creació del Banc Central Català com la formació del personal per dur a terme les seves tasques estan "entre les prioritats de la política de desenvolupament d'estructures d'estat anunciada pel govern català".

Podeu consultar en aquest PDF l'informe complet del CCN: http://www.elsingular.cat/cat/downloads2/informeccn.pdf

Un document demostra que el govern espanyol ja estudia la DUI #DretaDecidir #9n2014



El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, ha reconegut per primera vegada en un escrit que el Govern espanyol ja estudia la DUI. En un document, en resposta parlamentària al diputat de CiU a Madrid Jordi Xuclà, Margallo ha afirmat que s'estan elaborant informes que porten per títol: "Informe jurídic a propòsit del marc jurídico-internacional en cas d'una declaració unilateral d'independència per part de Catalunya".

Aquesta resposta deixa en evidència que el Govern espanyol està preocupat per la situació política a Catalunya i ha començat a estudiar els escenari d'independència, en l'aspecte internacional. El de la DUI no és l'únic informe que les delegacions a l'exterior d'Espanya estan duent a terme. "Conseqüències econòmiques d'una hipotètica independència de Catalunya", o "Eventual declaració d'independència de Catalunya i el dret internacional: especial referència a la perspectiva de les Nacions Unides", són alguns dels exemples d'altres informes que s'estan elaborant.

Aquesta és la primera vegada que el ministeri de l'Exteriors reconeix públicament que vol combatre la secessió de Catalunya en el terreny internacional, i que deixa de banda l'argument de la inconstitucionalitat. Segons Margallo tots aquests documents, estudis i informes no han suposat cap despesa extraordinària perquè se n'han fet càrrec els serveis del mateix ministeri.

L'espanyolisme pressiona Rajoy per a que elimini la immersió en català a l'escola #SomEscola #StopCatalanofòbia


L'espanyolista 'Associació Escola Bilingüe' (AEB)' ha instat el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que requereixi al president de la Generalitat, Artur Mas, a modificar el sistema educatiu a Catalunya "a fi de garantir la presència equilibrada del castellà i del català" en el pròxim curs. L'entitat va registrar aquest dimarts a l'Alta Inspecció Educativa de Catalunya la petició, en què critica que la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat ha dissenyant una estratègia "sòlida" d'obstrucció, amenaça, coacció i desacatament per mantenir el model d'immersió lingüística.

L'AEB ha considerat "actuació deslleial" el fet que el departament que lidera la consellera Irene Rigau no hagi inclòs en la preinscripció per al pròxim curs informació perquè els pares puguin escollir la preferència lingüística per als seus fills. També ha lamentat que en les instruccions de començament de curs, la Conselleria "reprodueix i confirma" el model aplicat els últims anys, ignorant de manera deliberada la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) i les sentències judicials.

Concretament, ha sol·licitat que el Govern espanyol constati que Catalunya "incompleix les obligacions que li atribueix la Constitució, l'Estatut i les lleis vigents respecte a l'exercici efectiu del dret a ser escolaritzat també en castellà". També li ha reclamat que adverteixi Mas que si no atén el requeriment, l'executiu central sol·licitarà al Senat l'aprovació de les "mesures necessàries" perquè els centres educatius compleixin amb la normativa vigent el pròxim curs. L'associació també ha enviat una carta als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat per informar de la petició al Govern espanyol i per demanar-los el seu suport a la reclamació.

El govern espanyol deixa d'invertir un 50% a Catalunya i frena el creixement #StopCatalanofobia


La inversió estatal es desploma un 50% a Catalunya i frena el creixement. La Cambra de Comerç de Barcelona adverteix que la manca de despesa de l'Estat espanyol en infraestructures els darrers deu anys en territori català posa en perill l'economia del país. La inversió del Grupo Fomento -la del Ministeri i de les empreses públiques associades- en infraestructures s'ha desplomat un 50% a Catalunya en el període comprès entre 2004 i 2014, el doble que en el conjunt de les comunitats autònomes, on la caiguda és d'un 25%.

Així ho ha explicat aquest dijous en roda de premsa el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, que ha sostingut que aquestes xifres "frenen les possibilitats de creixement de Catalunya tot i ser el motor industrial i de creixement de l'economia espanyola". A Catalunya, el dèficit d'inversió en la darrera dècada ha estat de tres punts percentuals de mitjana anual,  fet pel qual en comparació amb la resta de comunitats, la catalana és la qu eha rebut un percentatge d'inversió estatal més allunyat de la seva contribució al PIB, d'un 18,5%, sense considerar les comunitats forals i Madrid, la singularitat de la qual radica en la seva capitalitat i en què és la comunitat on desemboca tot el sistema radial d'infraestructures.

Mas demanarà a Rajoy que no impugni la llei de consultes catalana #DretaDecidir #9n2014


El president de la Generalitat, Artur Mas, va concretar ahir algunes de les qüestions que proposarà a Rajoy, en la reunió que faran dimecres vinent. Mas li preguntarà si assumeix la proposta de model de finançament que també defensa el PP a Catalunya; també li demanarà que no impugni les lleis catalanes, entre les quals la de consultes populars, i que respecti la normativa espanyola.

En resposta a Miquel Iceta, Mas també va dir que efectivament parlaria amb Rajoy sobre la consulta i li recordaria que tenia un mandat popular i democràtic que havia passat per les urnes. Mas va dir que també demanaria al president espanyol que respectés la llei de finançament de les comunitats autònomes, la d'estabilitat pressupostària i la de dependència. Va assegurar que hi portaria iniciatives concretes, i va demanar a Rajoy que fes igual. A Iceta, Mas li va demanar que el PSC es repensés el suport a la consulta i que s'afegís a l'acord.

Una campanya espanyolista motiva que uns supermecats enretirin un producte etiquetat en català #StopCatalanofobia


El supermercat ALDI de Barbastre ha acabat retirant les botifarres i els altres productes de carn etiquetats només en català, uns quants dies després d'haver-se fet públiques a la premsa aragonesa les crítiques de tres clients quan se'n van adonar. Així n'informa el diari AragonDigital.es, que recull la reacció del supermercat arran de la polèmica: 'La incidència produïda en aquesta botiga té l'origen en un error logístic de distribució i d'etiquetat, perquè la presentació del producte hauria de constar també en castellà.'

El Heraldo de Aragón publicava el cap de setmana passat una notícia en què recollia opinions indignades de tres ciutadans de Barbastre, mitjançant la plataforma anticatalanista Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán, perquè al supermercat ALDI hi havia botifarres etiquetades només en català. Així ho relatava el diari: 'Chorche F. i Ana D. denuncien que, després d'haver adquirit un paquet de botifarra envasada al buit en la secció frigorífica i un cop a casa, es van trobar amb la sorpresa que l'etiquetat només era en català. En paraules de Chorche G., "això és una vergonya. Pensem a recollir signatures entre els cliets d'ALDI i lliurar-les al supermercat per exigir una rectificació, o canviarem de comerç".

Encara recollia un altre testimoni: 'Per la seva banda, Chabier G., un altre veí de la capital del Somontano, denuncia que, recentment, va comprar un paquet de salsitxes a ALDI Barbastre i, després, ja a casa, es va adonar que l'etiquetat només era en català'. Ara el supermercat ha sortit a dir que 'aquest error no ha afectat la resta de botigues d'Aragó' i que 'tots els productes en la botiga de Barbastre compleixen les normatives d'etiquetatge referides a la comunitat d'Aragó.' I ha lamentat 'les molèsties que la situació, absolutament puntual, hagi pogut causar als seus clients.'

Els independentistes catalans no temen un possible aïllament internacional, segons un estudi #DretaDecidir #9n2014


'El govern espanyol hauria d'enviar missatges més positius als catalans si vol reduir el suport a l'independentisme.' Aquesta és una de les conclusions de l'anàlisi aprofundida del cas català publicada ahir al bloc de política europea Europp de la London School of Economics. En són autors Diego Muro i Martijn Vlaskamp, dos investigadors de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI). L'enquesta que han fet desmenteix que la por a l'aïllament internacional d'una Catalunya independent sigui determinant perquè els catalans prefereixin romandre a l'estat espanyol.

Els investigadors van proposar a mil dos-cents enquestats diverses hipòtesis sobre la pertinença a la UE d'una Catalunya independent. I en comenten els resultats: 'Fins i tot quan hom els parla de l'expulsió de la UE, el 55% opta per la independència. I en vista de la possibilitat que es mantingui a la UE, la secessió rep el 60% del suport.' Conclouen que les amenaces no són efectives, perquè el suport a l'independentisme és estable en tots els casos.

Els autors remarquen que els qui es consideren tant 'catalans com espanyols' tendeixen a canviar més d'opinió segons la hipòtesi presentada que no pas els qui es consideren 'només catalans' o 'només espanyols' (tal com mostra el gràfic de la dreta). I aquest fet, diuen, referma la seva tesi perquè les amenaces no serveixen de res amb qui té les idees molt clares.

També expliquen que, tot i que és cert que entre les principals preocupacions dels catalans hi ha la desocupació, els problemes econòmics i la corrupció política, la campanya independentista té èxit perquè un nou estat significaria una oportunitat de resoldre'ls.

Els autors recomanen a Madrid de fer 'propostes específiques sobre la reforma constitucional, un nou sistema de finançament, la protecció de la llengua catalana i la millora de la sanitat i l'educació'. Tanmateix, constaten que 'el desig ardent d'independència és gairebé irreversible'.

L'article explica la base social sòlida del moviment independentista i destaca la feina que fan centenars de voluntaris. Contraposa 'l'actitud de desdeny, negligent i fins i tot intimidatòria del govern espanyol' amb la campanya pro-independència, que compta amb 'molta gent entusiasta que recull signatures i organitza xerrades i accions durant el temps lliure'.

El 14% dels nous independentistes ha nascut fora de Catalunya, segons El Pais #9n2014


Segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, l'independentisme ha crescut del 20% que li donava suport l'any 2010 fins al 45,2%. Els partidaris a l'independentisme, segons l'enquesta de Metroscopia del 9 de juliol, arribaven al 47%, i les dades del CIS del maig del 2013 els situaven en un 40%. 'El País' publica avui un reportatge que recull20 entrevistes a ciutadans de Catalunya nascuts fora del país, però partidaris de la independència.

El diari explica que el descrèdit de les institucions espanyoles i la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 sobre l'Estatut són "punt d'inflexió" d'aquesta "conversió" de la ciutadania cap a l'opció sobiranista. El reportatge cita Vicente Rodríguez (Lleó, 63 anys), un exfederalista que porta 40 anys a Catalunya, i assegura que no renunciarà a les seves arrels ni al seu idioma, però reconeix que "no hi ha marxa enrere". "Des de la independència podrem ajudar a construir un país nou, redactar una Constitució i prendre el control en pilars com ara l'educació", afegeix.

Segons el baròmetre del CEO, el retrat robot d'aquests "nous independentistes" reflecteix les grans diferències que hi ha entre els sobiranistes de tota la vida i els que s'han decidit per aquesta opció en els darrers anys. Així, un 14% dels que es consideren nous independentistes ha nascut fora de Catalunya, i un terç dels qui qui admeten ser sobiranistes des de fa poc tenen entre 50 i 64 anys, i hi ha més dones que homes.

D'altra banda, un 24% se situa ideològicament en el "màxim catalanisme", davant del 55% d'independentistes de tota la vida. Un 40% se sent exclusivament català, mentre que un 76% es declara independentista tradicional, amb un 10% més de gent nascuda fora de Catalunya.

El reportatge també es fa ressò de Súmate, associació formada per castellanoparlants nascuts fora de Catalunya i partidaris de la independència: "Jo no puc lluitar per la resta d'Espanya, i Espanya no canviarà. No hi ha cap altra opció que la independència", diu Eduardo Reyes, president de Súmate.

Cicle de conferències de tardor sobre la manipulació de la història de la nació catalana


CONFERÈNCIES

17 de setembre : JORDI BILBENY, Leonardo da Vinci o Lleonard della Rovere: a la recerca del Gran Mestre del Renaixement

15 d'octubre : PEP MAYOLAS, Els Reis Catòlics: noces, vida, mort i enterrament a la Nació Catalana

5 de novembre: ENRIC GUILLOT, La bandera catalana en la descoberta d'Amèrica i el món

26 de novembre: PAOLO PELLEGRINO, El Sant Sopar de Leonardo da Vinci denuncia i l'assassinat de l'espòs d'Isabel d'Aragó

17 de desembre: JORDI INDIANO, Els Ianyes Pinçon falsificats: de corsaris portuguesos de Catalunya a mariners andalusos de Castella


- Preus:

Públic: 13 € sessió solta; 50€ Pac 5 sessions
Adherits de l'Institut Nova Història o de l' Associació Nova: 25 % descompte ( 10 € sessió solta i 38 € pac 5 sessions. )

Places limitades! Cal confirmar la vostra assistència amb antelació suficient.

- Lloc:

Associació Nova
Plaça Catalunya,9. 5ª planta.
Barcelona

- Organitza: L'Institut Nova Història amb la col·laboració de l'Associació Nova

Inscripcions

Institut Nova Història

Una consultora dels EUA assegura que la DUI abocaria Espanya a un rescat #DretaDecidir


La consultora nord-americana IHS avisa que una declaració unilateral d'independència de Catalunya podria disparar el deute de l'Estat al 116,4% i forçar un nou rescat. En un informe titulat 'Catalunya: possibles implicacions d'una secessió d'Espanya', el consultor en Economia Global i Financera Brian Lawson diu que la independència de Catalunya podria tenir un efecte "contagi" al País Basc i que "la fragmentació provocaria un gir en les recents millores de ràtin". Amb tot, Lawson assegura que un nou pacte fiscal o una independència "ordenada" són "més probables que una separació amb presses".

"Anticipem que el govern català intentarà evitar una sortida hostil d'Espanya, amb més autonomia federal o independència fiscal, o amb un procés de separació negociat més lent i ordenat com a escenaris més probables", diu l'informe d'IHS. Amb tot, la consultora destaca que "el risc que ERC guanyi les eleccions i declari la independència unilateralment és ara significatiu".

L'informe destaca el pes econòmic i fiscal de Catalunya dins de l'Estat espanyol, i diu que en cas d'independència, el deute espanyol podria pujar fins al 116,4% del PIB el febrer del 2014. A més, assegura que "la fi de les transmissions fiscals entre autonomies podrien incrementar els problemes de finançament" de comunitats com "Andalusia, Castella la Manxa i Extremadura" que necessitarien més "suport del govern central". El text afegeix que la situació seria "menor" en cas d'un nou pacte fiscal, però avisa que els proveïdors d'aquestes comunitats podrien patir "retards" en els pagaments.

Eleccions plebiscitàries

La consulta IHS analitza la situació política dels darrers anys a Catalunya i considera "probable" que el govern espanyol porti la llei de consultes al Tribunal Constitucional. Això, per l'expert Lawson, provocarà la convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya, "celebrades com un plebiscit", per evitar fer una consulta que Espanya consideri "il·legal". "Tot i que una votació declarada il·legal probablement no tindria suport internacional, noves eleccions catalanes el 2015 suposarien un canal constitucional sòlid per permetre a la població de la regió expressar el seu desig de marxar d'Espanya", diu l'informe.

L'expert assegura que, tenint en compte els resultats de les europees, "la possibilitat que ERC esdevingui el principal partit" a Catalunya és "substancial". "ERC ha insinuat que vol completar la secessió el 2016. Una declaració unilateral, per tant, és un risc i amenaça la pertinença de la regió a la Unió Europea i a l'Eurozona", diu l'informe.

Espanya pressiona el Senegal per vetar Catalunya en una cimera per la Francofonia #StopCatalanofobia


El president de la Generalitat, Artur Mas, no podrà estar a la cimera que l'Organització Internacional de la Francofonia (OIF) celebrarà el 29 de novembre a Dakar (Senegal),segons informa el diari El País. El govern espanyol ha vetat aquesta possibilitat amb una operació diplomàtica. L'ambaixador espanyol a París, Ramon de Miguel, va enviar el 18 de juliol una carta al secretari general de la Francofonia, el senegalès Abdou Diouf, on trasllada "les consideracions que no permeten respondre favorablement" a la demanda de Mas d'obtenir l'estatut de "convidat especial" de la OIF.

Bloomberg també assenyala el deute espanyol com a via per forçar el 9-N #DretaDecidir


El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) té clar que el pagament del deute internacional contret pel Regne d'Espanya pot ser un dels factors que desencalli la consulta independentista del 9 de novembre. També ho creia així el president d'ERC, Oriol Junqueras, en una conferència pronunciada a Brussel·les ja al novembre. Però ara també abona aquesta teoria l'agència de notícies internacional Bloomberg. Catalan Separatists Say Debt Investors Can Help Campaign, informa aquest dimarts, donant per bona la tesi que "els líders catalans que reclamen el referèndum d'independència asseguren que els inversors poden forçar Rajoy a cedir".

L'article dóna credit a les reflexions del president d'ERC, Oriol Junqueras: "Amb una majoria de catalans demanant votar el seu futur constitucional, el govern espanyol necessita trobar una via per canalitzar les seves demandes, o arriscar-se a una reacció política negativa que podria sacsejar els mercats."

"El govern espanyol deu un trilió d'euros i algú ha de pagar aquest deute", explica Junqueras a Bloomberg. "No és una bona idea impedir que els catalans votin, i no és bo per als mercats internacionals", emfasitza el republicà.

Bloomberg ressalta que "Escòcia tindrà un referèndum d'independència el 18 de setembre, i els catalans diuen que a ells també se'ls hauria de permetre. No obstant, Rajoy no ha mostrat cap signe de cedir, i intenta mantenir l'estabilitat política en un moment en què Espanya surt d'una depressió econòmica de sis anys"

"El nerviosisme podria venir si Espanya i Catalunya no troben un camí per arribar a un acord", assegura el trader de l'entitat andorrana Morabanc Serafí Rodriguez. "Sempre que no hi hagi un deteriorament violent de la situació o un trencament desordenat, la situació per als inversors es manté sense canvis", afegeix.

Els creditors, els "més interessats en trobar una solució"

Junqueras, l'any passat, ja va avisar: "Potser els que estan més interessats en trobar una solució són els creditors, i no els polítics, perquè l'Estat espanyol l'any passat va tenir un dèficit de més del 10% del seu PIB". "Nosaltres també tenim els nostres instruments", va insinuar.

El CATN, partint de la premissa que els creditors internacionals volen cobrar, aporta tot d'arguments que justifiquen que l'hipotètica República catalana només hauria de pagar la part proporcional del deute espanyol en el cas que aquest facilités les coses al nou país.

"Pel que fa a la transmissió de deutes de l'Estat predecessor amb organitzacions internacionals, en principi no hi hauria la possibilitat de transmetre aquest deute a l'Estat català, al menys fins que aquest sigui considerat part de l'organització com a membre de ple dret", assegura l'organisme.

I és que, si a nivell internacional el que quedi de l'Estat espanyol "és considerat únic hereu i continuador de la personalitat jurídica de l'Estat espanyol", també "hauria de ser l'Estat espanyol qui assumís íntegrament el seu deute en cada organització".

L'empresariat contempla una secessió pactada.

De fet, la petició de pacte entre els governs català i espanyol per acordar els termes de la consulta o fins i tot una eventual secessió també ha sorgit en el si dels principals cercles econòmics catalans. En un estudi de la consultora PwC fet públic aquest dilluns, ja s'apunta que els màxims dirigents empresarials de les 200 principals empreses catalans reclamen una sortida "dialogada" al procés, entre les quals ja hi contemplen la creació d'un Estat català.

"El pacte, en opinió d'algun dels consultats, faria possibles condicions no traumàtiques i períodes transitoris per evitar perjudicis irrecuperables en ambdues bandes", apunten els empresaris, que també alerten de les dificultats del Regne d'Espanya per pagar el deute internacional sense la col·laboració de Catalunya.

El principal 'think tank' de Brussel·les debatrà sobre Catalunya, malgrat el boicot espanyol #9n2014


El 'Centre for European Policy Studies' (CEPS) s'ha compromès amb el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) a organitzar un acte acadèmic sobre Catalunya el proper mes de setembre. Així ho ha anunciat a VilaWeb el seu secretari general, Albert Royo. Aquest anunci arriba després que el mateix centre suspengués -amb menys de vint-i-quatre hores d'antel·lació- el passat mes de juny un acte on havia d'intervenir el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver Pi-Sunyer.

Amb el títol 'In or Out? Catalonia and the EU', el debat del CEPS havia d'analitzar l'encaix a la UE d'una Catalunya independent i ja s'hi havien registrat una seixantena de persones, entre diplomàtics i representants d'ambaixades a Brussel·les, funcionaris de les institucions europees, lobbistes i membres de 'think-tanks' i fundacions. Steven Blockmans, investigador responsable dels estudis de Política Internacional del CEPS i professor de les universitats d'Amsterdam i Lovaina, havia de moderar el debat i Pi-Sunyer havia de presentar l'informe del CATN relacionat amb la UE.

Inicialment doncs, només estaven previstes les intervencions de Blockmans i Pi-Sunyer, però en l'últim moment el CEPS va voler afegir també un altre ponent 'que sigués contrari' al procés sobiranista i 'que no hi estigués vinculat'. El CEPS argumentava la suspensió així en declaracions a l'ACN: 'No hem pogut trobar un segon ponent que accepti rebatre les tesis de Pi-Sunyer i el CATN i garanteixi un debat més equilibrat'.

En aquella ocasió però, fonts de Diplocat van veure 'la mà del govern espanyol' darrera d'aquesta suspensió. 'És molt estrany, no és creïble que un centre d'estudis tan professional i seriós com el CEPS vulgui fer aquests canvis d'última hora', va argumentar Royo, el seu secretari general. A més, també va denunciar que en els últims mesos en la majoria d'actes organitzats a l'estranger 's'havien rebut pressions, per part de l'ambaixada espanyola de torn o del ministeri d'Exteriors sol·licitant-ne la cancel·lació'.

Actualment només un 10% dels productes són etiquetats en català #EncaraNoEtsIndepe?


Avui fa quatre anys que es va aprovar el codi de consum que obliga a etiquetar en català a Catalunya, però només el 10% dels productes generalistes han estat adaptats a la normativa. Amb tot, el percentatge de productes en català és superior al de l'any 2012, que era d'un 6%. Ho detalla un estudi de la Plataforma per la Llengua, que també diu que Catalunya és encara el territori europeu on hi ha més incompliments de la legislació.

a elaborar l'informe s'han analitzat a l'atzar 2.006 productes de marques comercials --no pas marques blanques-- de quaranta-cinc establiments. En el cas dels supermercats catalans, els consumidors tenen un 14% de possibilitats d'agafar un producte etiquetat d'acord amb la llei. En canvi, si l'establiment no és català la possibilitat no arriba al 9%. Pel que fa a les marques blanques, les etiquetades en català són un 31%.

El resultat de l'estudi no inclou els productes de proximitat, que cada vegada més són etiquetats en català, però que tenen poca presència a les grans superfícies.

En general, es conclou que l'etiquetatge en català augmenta malgrat el recel de grans empreses com ara Nestlé, Danone, Casa Tarradellas, Gallina Blanca, Panrico, Henkel, Philips, Nutrexpa o Coca-Cola; o bé de sectors com el farmacèutic, on pràcticament cap productes no compleix la legalitat vigent.

La Plataforma per la Llengua també destaca que, tot i les sancions previstes, no té constància de cap multa ni de retirada de producte pel fet de no complir aquesta llei. I subratlla que, en canvi, la normativa espanyola, que obliga les empreses a etiquetar en castellà, és seguida àmpliament. En aquest cas sí que hi ha hagut sancions i retirades de productes. Per aquest motiu, insta el govern català a fer complir la llei.


La Plataforma per la Llengua anima els ciutadans a reclamar l'etiquetatge en català a l'estiu en bars i restaurants d'albergs i museus gestionats per empreses catalanes. Insisteix que totes les begudes, bosses de patates o més refrigeris, iogurts, xocolatines i productes envasats de les màquines expenedores o dels bars, restaurants o menjadors, han de tenir les dades obligatòries com a mínim en català. Entre aquestes dades hi ha els ingredients, les informacions de seguretat i la data de caducitat.

La llei de política lingüística estableix, des del 1998: 'Les empreses públiques de la Generalitat i de les corporacions locals, i també les seves empreses concessionàries quan gestionen o exploten el servei concedit, han d'emprar normalment el català en llurs actuacions i documentació internes i en la retolació, en les instruccions d'ús, en l'etiquetatge i en l'embalatge dels productes o els serveis que produeixin o ofereixin.'

Acusen Espanya d'amagar l'espoli amb unes balances fiscals 'inèdites' #EspoliFiscal


El president de la Generalitat de catalunya, Artur Mas, ha acusat el govern espanyol de fer servir només un mètode de càlcul en les seves balances fiscals per 'interès polític'. 'Sempre s'han de fer servir dos mètodes per ser objectiu. Per què no ho han fet? Sospitós', ha dit el president durant la sessió de control al Parlament. En tot cas, ha recordat que la diferència se situa entre els 8.500 milions i els 11.000.

Així, ha subratllat que els tècnics acadèmics encarregats pel govern espanyol havien fet uns càlculs diferents als de la Generalitat, però que la diferència radicava en el fet que els primers només havien fet servir un mètode de càlcul, i els tècnics encarregats pel govern català, dos. Per això ha acabat atribuint la decisió del govern espanyol a un 'interès purament polític'.

En un sentit similar, el portaveu econòmic d'ERC, Pere Aragonès, ha denunciat la publicació d'unes 'balances polítiques' per mirar de minimitzar els efectes del dèficit fiscal català. 'El govern espanyol i els experts han estat elaborant un mètode per obtenir un resultat concret', ha retret, i ha exigit al govern espanyol que publiqui també les balances a partir del mètode del flux monetari, que en els darrers càlculs de la Generalitat eleva el dèficit fiscal a 15.000 milions d'euros. En tot cas, considera que els 8.500 milions amb què el govern espanyol xifra el dèficit haurien de ser suficient perquè el Ministeri d'Hisenda es convencés de la necessitat de 'millorar' el finançament de Catalunya.

El president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, troba que al govern espanyol 'li ha sortit el tret per la culata' perquè les balances fiscals demostren que Catalunya pateix dèficit fiscal 'malgrat la cuina' de l'estat. 'Aquestes són unes balances polítiques, amb un encàrrec polític directe i tot i així els ha sortit el tret per la culata', ha Turull.

El PSC ha dit que les balances fiscals eren una 'batalla interessada' dels governs català i espanyol i ha criticat que aquesta qüestió se situï al centre del debat polític. Amb tot, el seu portaveu parlamentari, Maurici Lucena, ha constatat que, sigui amb el càlcul que sigui, Catalunya té un dèficit fiscal 'excessiu' que genera 'infrafinançament'. Per Lucena, la millor manera de resoldre el dèficit és introduir en una reforma de la constitució espanyola el compliment del principi d'ordinalitat.

El diputat d'ICV-EUiA Josep Vendrell ha celebrat que el càlcul del grup d'experts designat pel govern espanyol reconegui que el dèficit fiscal català és 'real i existeix' i ha indicat que no es respecta el principi d'ordinalitat. També ha demanat que es facin públiques les dades 'en brut' i ha instat els experts dels dos governs a posar-se d'acord. A més,ha proposat un nou càlcul, que ha anomenat 'dèficit social', per a analitzar 'l'impacte de devastació social de les polítiques d'austeritat dels dos governs tenint en compte les retallades en sanitat, educació, serveis socials i pèrdua de llocs de treball públics'.

També el diputat de la CUP Quim Arrufat ha dit que el seu grup tenia raons fundades per pensar que les balances fiscals publicades per l'estat no responen a càlculs 'realistes'. Ha alertat que els Països Catalans perdien recursos de manera 'no acordada i no democràtica' perquè el govern espanyol els destinava a 'pagar el deute, al rescat bancari i a construir infrastructures inútils i desproporcionades' i no pas a 'pal·liar les desigualtats'. 'Als tres territoris [Catalunya, País Valencià i Illes] se'ls pren una part important de les rendes que produeixen les seves classes populars', ha lamentat.

Per la seva banda, la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, considera que la publicació de les balances fiscals per part del govern espanyol desmunta la 'gran mentida' del president de la Generalitat, Artur Mas, i dels partidaris de la independència.

Espanya, empobrida, segueix buidant la 'guardiola' de les pensions per pagar les jubilacions #EncaraNoEtsIndepe?




El govern espanyol ha tret aquest dilluns 500 milions d'euros més del Fons de Reserva de la Seguretat Social per poder garantir el "pagament puntual de les pensions contributives del sistema públic", segons explica en un comunicat. Amb aquesta disposició, el Fons de Reserva de la Seguretat Social cau fins als 48.722,14 milions d'euros, el 5,76% del PIB del 2013. L'1 de juliol, com és habitual, es produeix una necessitat de finançament extraordinària per pagar la mensualitat de les pensions, i el 21 de juliol es liquida l'IRPF corresponent a aquestes pensions. Per aquest motiu, l'1 de juliol la Tresoreria General ja va treure del Fons 5.500 milions d'euros. L'executiu espanyol ha convocat per a aquest mes de juliol la Comissió de Seguiment del Fons de Reserva, on participen els sindicats i les organitzacions empresarials, per analitzar l'evolució i situació del Fons de Reserva.

Les mitjes balances fiscals que publica Espanya també demostren l'espoli fiscal #EspoliFiscal


Espanya ha utilitzat el métode que oculta més l'espoli fiscal, i tot i així, el càstig fiscal als Països Catalans es fa evident. L'únic mètode aplicat pels experts del ministeri per a obtenir les xifres ha estat el del flux del benefici, que calcula la diferència entre els imposts recaptats en un territori i la despesa pública de què els ciutadans s'han beneficiat i que reparteix per igual els costos dels Ministeris, Defensa, Exteriors i Investigació, entre més, entre tots els ciutadans de l'estat. Per exemple, amb aquest càlcul es pretén que els beneficis del Museu del Prado tenen el mateix impacte a Madrid que a Barcelona o València. No ha fet servir, en canvi, el càlcul del flux monetari, que comptabilitza on s'ha fet cada despesa. Justament ahir, el portaveu del govern català, Francesc Homs, deia que esperava que el govern espanyol fes servir les dues metodologies que havia utilitzat la Generalitat per calcular les balances fiscals, és a dir, tant el del flux del benefici com el del flux monetari.

La balança fiscal de Catalunya del 2011 es va calcular segons aquestes dues aproximacions metodològiques i el govern en va concloure que aquell any Catalunya havia enviat a Madrid 15.000 milions d'euros que no havien tornat.

Les balances fiscals que el govern espanyol ha publicat, finalment, avui recullen que el dèficit fiscal de Catalunya el 2011 va ser de 8.455 milions d'euros, un 4,35% del PIB català. Els experts contractats pel ministeri d'Hisenda espanyol només han presentat les dades tenint en compte un dels dos mètodes de càlcul de les balances fiscals: el de càrrega-benefici, i han prescindit del del flux monetari. El govern català va utilitzar tots dos mètodes quan va presentar les dades ara fa un mes: amb un mètode, el dèficit fiscal era de 11.087 milions, i amb un altre, de 15.000 milions.

És la diferència entre els 9.365 milions que l'estat va recaptar a Catalunya i els 910 que s'hi va gastar aquest any. Per càpita, la diferència entre els ingressos i les despeses de l'estat a Catalunya dóna com a resultat un saldo negatiu de 1.119 euros per persona, la diferència entre els 1.239 que paga en impostos i els 120 que recupera. Catalunya se situa d'aquesta manera com la segona comunitat en dèficit fiscal, per darrere de Madrid, amb un saldo negatiu de 16.723 milions d'euros i 2.575 euros per persona. Les altres comunitats amb dèficit fiscal són el País Valencià (2.018 milions i el 2,03% del seu PIB), i les Illes Balears (1.483 milions i el 5,71% del PIB). La resta reben més del que aporten. Andalusia té un superàvit de 7.421 milions d'euros, el 5,24% del seu PIB.

La publicació arriba set mesos després d'haver encarregat a un equip d'experts encapçalat pel director de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), Ángel de la Fuente, la redacció d'uns 'comptes públics territorialitzats' que substituïssin les balances fiscals, de les quals, segons Montoro, el sobiranisme n'ha fet un 'ús indegut'.

El PSC continua posant pals a les rodes al Dret a Decidir portant el 9-N al Consell de Garanties


El PSC ha registrat ja la petició de dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la Llei de consultes populars no referendàries, però també sobre la pregunta pactada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. El diputat socialista Ferran Pedret ha explicat que el seu grup "no es pot abstraure de la realitat" i ha de demanar el pronunciament del consell sobre la formulació de la pregunta, i més quan els grups que la van pactar asseguren que la llei de consultes empara la consulta del 9-N. D'altra banda, sobre la reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy, ha dit que espera que no sigui una "pura escenificació", i ha assegurat que el PSOE està fent gestions de tot tipus per desbloquejar la situació.

El PSC demana dictamen concret sobre onze articles de la llei, entre d'altres el que regulen l'objecte i àmbit d'aplicació, les persones legitimades per votar, el registre de participació en consultes populars, el contingut del decret de convocatòria d'una consulta i la votació anticipada per dipòsit. Pedret ha opinat que la llei pot ser "molt útil" per millorar la qualitat democràtica, però "cal assegurar-se que no hi ha cap motiu de tatxa".

Emotiu homenatge als primers investigadors del Colom català i la presentació de l'Espai Antoni Ferrer al Castell de l'Espluga Calba



Imatge de grup amb els familiars dels investigadors i la presència de la Cònsul del Perú, en representació de Luis de Ulloa, l'alcalde de l'Espluga Calba i l'historiador Jordi Salat, coordinador de l'Espai Antoni Ferrer.

Aquest diumenge va tenir lloc al Castell Hospitaler de l'Espluga Calba la presentació solemne i multitudinària de l'Espai Antoni Ferrer, davant un nombrós auditori i amb la presència de Franca Deza Ferreccio, Cònsul del Perú i de Josep Cunillera, alcalde de l'Espluga Calba. L'Espai Antoni Ferrer és un ambiciós projecte cultural que pretén relacionar la història d'Amèrica i Catalunya i recuperar la memòria de l'espluguenc Antoni Ferrer, cavaller hospitaler  un dels primers europeus que va viatjar al nou món, vinculat a l'almirall Cristòfol Colom. Antoni Ferrer va viure en territoris dels actuals estats de l'Argentina, Colòmbia i el Perú. 

L'acte es va plantejar també com un homenatge a quatre grans historiadors, precursors de les investigacions sobre la catalanitat de Colom: el peruà Luis de Ulloa y Cisneros i els catalans Pere Català Roca, Caius Parellada Cardellach i Ernest Vallhonrat Llurba. A més de la presència de la cònsul, en representació de Luis de Ulloa, va fer acte de presència la vídua de Català Roca, Maria Carme Dalmau; la viuda de Vallhonrat, Visitación Juárez, i la filla de Parellada, Roser Parellada; a més de Mercè Toldrà, responsable de l'Espai Miquel Ballester del Museu del Port de Tarragona.

L'Ajuntament de l'Espluga Calba (Lleida) ha impulsat la creació de l'Espai Antoni Ferrer, ubicat al castell hospitaler de l'Espluga Calba, amb l'objectiu de fomentar l'oferta cultural del patrimoni històric del municipi. L'Espai Antoni Ferrer' preveu establir contactes culturals entre Catalunya i Amèrica, així com aprofundir en el coneixement de personatges i temàtiques, històriques i actuals, que hi estan relacionats. També inclou una sala d'exposicións artístiques. També preveu vertebrar una ruta de turisme cultural que vagi de Barcelona a Lleida, passant per Montserrat, Tarragona, l'Espluga Calba, Bellpuig i Cervera, tot relacionant personatges que van fer, l'any 1493, el segon viatge a Amèrica amb Cristòfor Colom, com ara el monjo de Montserrat pare Bohil o el tarragoní Miquel Ballester. Al castell també s'hi podran veure els primers documents del fons de l'Espai Antoni Ferrer: 55 llibres sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, donats  en nom de  Pere Català Roca, Ernest Vallhonrat Llurba i Caius Parellada Cardellach per part de la seva família i uns altres, per part de Jordi Salat Orteu. També hi haurà exposat pòster del primer mapa de la futura col·lecció de mapes i una mostra de quadres d'Antoni Font.

L'acte de persentació, es va iniciar amb un breu parlament de l'alcalde que va agrair la presència de la cònsul i els familiars dels historiadors i va subratllar la importància per a l'Espluga Calba i la comarca d'impulsar projectes culturals d'aquesta mena, que han de permetre recuperar la nostra història, sempre tan important i sovint tan oblidada i manipulada. L'investigador espluguenc Jordi Salat Orteu, coordinador del projecte, per la seva banda, va presentar la conferència 'Cristòfor Colom, Catalunya i les terres de Tarragona i Lleida: Miquel Ballester i Antoni Ferrer'. I com a cloenda de l'acte, va tenir lloc l'emotiu homenatge als quatre historiadors, amb la pujada a l'escenari dels seus representants. 


#història #conferències #ca

Vist per a sentència el judici als neoazis espanyolistes de València #StopCatalanofòbia



La Fiscalia de València ha mantingut la petició de penes, que sumen 42 anys de presó, per als 18 acusats de pertànyer a l'organització neonazi Front Antisistema (FAS) per presumptes delictes d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes prohibides i tinença d'armes de foc reglamentades. Per la seua banda, els advocats dels processaments han sol·licitat l'absolució en mantenir que aquests no van integrar cap grup de tals característiques.

D'aquesta forma s'han pronunciat les parts en l'últim dia de judici de la coneguda com a Operació Panzer, en la qual hi ha 18 processats --un d'ells declarat en rebel·lia i un altre està en crida i cerca--. Així mateix, entre els acusats es troben dos militars espanyols, un regidor de la població valenciana de Silla per la formació ultraespanyolista Espanya 2000 i l'assassí confés del jove de Burjassot Guillem Agulló a l'abril de 1993.

En l'última sessió, i abans de quedar el cas vist per a sentència, les parts han elevat a definitives les seues conclusions, i el ministeri fiscal ha mantingut la petició inicial de 42 anys de presó per als processats.

Per la seua banda, les defenses han sol·licitat la lliure absolució per als seus representats i han tornat a insistir, tal com van fer en la primera sessió del judici, en la nul·litat de les intervencions telefòniques i dels registres domiciliaris. Sobre el primer d'aquests aspectes, les intervencions, el tribunal que ha jutjat el cas va indicar que es pronunciaria en sentència; i sobre les entrades i registres va estimar que eren legals ja que, enfront del que deien els lletrats, no era necessari que durant les mateixes estiguera present la representació legal del detingut.