Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

L'Audiència de València absol 18 neonazis i surt de presó l’assassí de Guillem Agulló


Continua la impunitat contra el feixisme al País Valencià. L'Audiència de València ha absolt els 18 acusats a l'Operació Pánzer. Els neonazis, que pertanyien al Frente Antisistema (FAS) - desarticulat el 2005-, han estat absolts per l'Audiència en considerar que les intervencions telefòniques amb les quals es va iniciar la investigació són nul·les de ple dret, ja que es van autoritzar sense cap indici de delicte. Segons el tribunal, es van 'punxar' telèfons perseguint la venda d'armes prohibides, però no armes il·legals. Els 18 processats estaven acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes i tinença d'armes de foc, i s'enfrontaven a penes de 42 anys de presó.

Les caceres de joves antifeixistes i immigrants queden sense condemnar

La justícia espanyola ha tornat a demostrar la seva falta d'interès per perseguir determinats comportaments. En el marc de l'operació 'Pánzer' la Guàrdia Civil va intervenir nombroses armes de foc i armes blanques així com nombrosa propaganda nacionalsocialista amb continguts xenòfobs i violents. A més, segons l'informe de la Guàrdia Civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i les quotes dels seus membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les seves principals activitats es trobaven les 'caceres' de joves antifeixistes o immigrants.

Tot això no ha estat suficient per condemnar els feixistes que s'han salvat per la campana. Segons fonts judicials, el tribunal entén que la informació facilitada per la Guàrdia Civil a la jutgessa instructora del cas per autoritzar les intervencions telefòniques no es basava en cap indici de delicte, ja que les dues pàgines web inicialment investigades venien armes prohibides, no pas il·legals, o sigui que la seva tinença no està inicialment penada.


Mentre hi ha qui equipara el nazisme amb opcions polítiques legítimes, els neofeixistes de veritat tenen via lliure


En declaracions a l'ACN, el portaveu de l'acusació popular, Toni Gisbert, ha lamentat haver conegut la decisió de l'Audiència per la premsa, i no l'ha volgut valorar fins que hagi pogut llegir la sentència sencera. Tot i així, ha dit que no entenen l'anul·lació de les escoltes telefòniques, perquè estaven autoritzades judicialment. A més, ha dit que es poden anul·lar algunes proves, però "no la realitat", que és que existia un grup neonazi organitzat i violent amb armes prohibides. Per això, s'ha preguntat si només aquest fet ja no és, en si mateix, delictiu.

Gisbert també ha recordat que la mateixa Secció 4a de l'Audiència ja va absoldre el 2005 els membres d'un altre grup neonazi en l'operació 'Armagedon'.

Zapatero, Bono i Moratinos fan negoci amb el dictador guineà Obiang #EncaraNoEtsIndepe?

Sense títol

L'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va viatjar el passat dia 2 a Guinea Equatorial, el país que governa el dictador Teodoro Obiang des de fa 35 anys, amb el propòsit de presentar al dictador africà la iniciativa internacional contra la pena de mort, encara vigent a l'ex colònia espanyola, que promou l'expresident. Però, en realitat, va anar a fer negocis, segons assegura el Confidencial.

"Jo li hauria escopit a la cara. Em sembla una autèntica vergonya que no es dignés a viatjar a Guinea mentre va ser president del Govern i ara, quan ja ha deixat el poder, vingui per fer negocis i cobrar comissions". Aquesta és la confessió que ha fet la ministra guineana de Cultura i Turisme, Guillermina Mekuy, a un empresari espanyol establert a la república africana pocs dies després de la visita de Zapatero, que va arribar a Malabo, la capital, en companyia de José Bono i Miguel Ángel Moratinos.

Tant l'expresident del Congrés com l'antic cap de la diplomàcia espanyola són visitants assidus de Guinea des que es van allunyar de la política. Segons fonts empresarials que cita el diari, tots dos actuen com lobbistes en favor de signatures comercials espanyoles que volen introduir-se en l'antiga colònia de parla castellana. Bono i Moratinos tenen allà una àmplia agenda de contactes i cobren comissió pels seus serveis, i Zapatero pretén seguir els seus passos, segons la mateixa versió.

'The Wall Street Journal': "El líder català tira endavant el referèndum" #DretaDecidir

Sense títol

El rotatiu nord-americà 'The Wall Street Journal' ha informat de l'entrevista que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha mantingut amb el president espanyol, Mariano Rajoy, amb el significatiu títol que "el líder català es compromet a seguir endavant amb el referèndum". En una crònica firmada per David Román, el diari enfoca la notícia pel fet que Mas ha indicat a Rajoy que no canviarà el rumb, tot i que el mandatari espanyol s'oposa a la consulta del 9 de Novembre. El seu rebuig no ha tingut efecte.  'The Wall Street Journal' ha explicat que la trobada s'ha celebrat durant 2 hores a la Moncloa, en un clima de fredor política a causa del procés sobiranista.

Mas deixa ben clar a Rajoy que hi haurà consulta el #9n2014 #DretaDecidir

Sense títol

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha deixat clar avui al president espanyol, Mariano Rajoy, que pensa tirar endavant la consulta, tot i que aquest ha expressat una negativa frontal al procés català. "Estem decidits a tirar endavant una consulta. Tenim pregunta, data, majoria social i majoria política, i ho volem fer legalment i a poder ser d'acord amb l'Estat", ha indicat Mas a Rajoy, en una trobada de 2 hores mitja celebrada a la Moncloa.

El president espanyol, però, s'ha mantingut enrocat i ha reiterat que considerarà il·legal la convocatòria a les urnes prevista pel 9 de Novembre. Mas no s'ha arronsat davant d'això, i ha fet evident al mandatari espanyol que l'opció estava decidida. Ha estat un desacord evident, però tot i això els dos dirigents s'han mostrat disposats a mantenir obert un canal de diàleg. Aquesta ha estat l'única concessió de Rajoy, i Mas l'ha valorada positivament.

En la roda de premsa que ha celebrat a la delegació de la Generalitat a Madrid, el president català ha remarcat també que no variarà el seu full de ruta, i que, tot i que no hi hagi acord amb l'Estat, intentarà que la consulta es faci legalment. "Seguirem el nostre guió, que està establert", en al·lusió a la llei de consultes que aprovarà al setembre el Parlament. Tot i això ha reconegut que la intenció visible del mandatari espanyol és portar la convocatòria del referèncum al Tribunal Constitucional. Si és així "entrarem en l'última fase", ha advertit.

Rita Barberá es gasta 15.000 euros d'educació en una macrobandera espanyola #EncaraNoEtsIndepe?


No és la bandera de la Plaça de Colón de Madrid però el mateix paper complirà. Uns dies després d'acreditar que no té cap interès a retirar les medalles d'or concedides a Franco i Carrero Blanco , l'alcaldessa de València reivindica el seu robust sentiment hispànic i el seu notable fervor patriòtic.

El ple municipal de divendres passat va aprovar, amb els vots del PP, una modificació pressupostària que li permetrà a l'Ajuntament gastar-se 15.246 euros en una enorme bandera espanyola. La tela de l'ensenya tindrà una superfície de vint-i-quatre metres quadrats, i el pal que la sustentarà quinze metres d'alçada.

La bandera, el pal i el pedestal quedaran permanentment instal·lats a la Plaça d'Europa, junt a l'escultura El Parotet de Miquel Navarro. La inauguració d'aquesta ofrena a la pàtria espanyola s'oficiarà, per a que tot cobre un sentit especial, el Dia de la Guàrdia Civil. No ha transcendit res de moment, però a bon segur que la cerimònia comptarà amb la corresponent banda de música i l'himne nacional.

Els diners eren per a "mantenir col·legis"

La notícia l'ha feta pública Rosa Albert, regidora d'Esquerra Unida (EUPV) al consistori valencià. Segons la edil, el PP justifica la despesa "davant la impossibilitat de demorar-la a exercicis posteriors". Albert informa també que per a donar d'alta aquesta inversió s'han hagut de donar de baixa altres actuacions d'idèntic import "en les partides destinades al manteniment d'edificis públics, mercats i col·legis municipals". Partides que, segons la regidora d'EUPV, ja han patit "retallades serioses" durant els últims anys.

Rosa Albert es pregunta si realment "és una prioritat" instal·lar una bandera d'aquestes característiques i insta el PP a aclarir si "l'estat dels col·legis de la ciutat de València és tan bo com per a retallar les partides destinades al seu manteniment". El 2002, quan Federico Trillo, aleshores ministre de Defensa, col·locà l'ensenya de la Plaça de Colón i implantà el costum d'homenatjar-la un cop al mes, criticà l'absència de l'oposició i la seua "manca" de compromís amb Espanya. Que ningú no espere cap altra cosa de Rita Barberá.  

El documental català 'Desmuntant Leonardo' ja supera el miler d'espectadors


El documental 'Desmuntant Leonardo' ja supera els mil espectadors

Malgrat que el film només es projecta en una sala de Barcelona, la dels Cinemes Girona, més d'un miler de persones ja han vist el documental català 'Desmuntant Leonardo', un projecte finançat de manera popular, amb aportacions voluntàries de micro-mecenatge. El film, produit per Pilar Montoliu i dirigit per Daniel de la Orden i Marc Pujolar, compta amb l'assessorament de l'Institut Nova Història i amb la col·laboració de nombrosos experts, com ara José Luis Espejo, Jordi Bilbeny o Lluis Racionero, entre molts altres. 

L'espectació que ha aixecat el documental 'Desmuntant Leonardo', que ja ha esdevingut un dels èxits cinematogràfics de l'estiu a la ciutat, es va fer evident des del mateix dia de la pre-estrena, quan els Cinemes Girona va haver d'ampliar l'horari i els dies de projecció per poder acollir la forta demanda d'espectadors. En aquest sentit, l'empresa ja ha anunciat que el documental es continuarà projectant a la seva sala del carrer Girona fins a finals d'agost.  

'Desmuntant Leonardo', recull les opinions i hipòtesis de diversos investigadors sobre la figura de Leonardo da Vinci i les compara amb la controvertida teoria vigent fins al moment. Així, al documental es relaciona l'artista de manera directa amb la casa reial catalana i amb el Monestir de Montserrat, en una època en la qual el Vaticà estava dirigit per papes valencians i mitja Itàlia pertanyia a la corona catalano-aragonesa.

Tal com assegura Jordi Bilbeny, cap de recerca de l'Institut Nova Història, "per poder descobrir la veritable identitat de Leonardo, calia desmuntar el personatge que ens dibuixa la teoria oficial, plena de contradiccions i incongruències". Al documental, els estudiosos ens expliquen perquè el pintor florentí es va relacionar tan de prop amb les princeses de la Cort de Nàpols o va mantenir relacions tan directes amb un Vaticà dominat per catalans. A l'audiovisual també es fa referència a les obres del genial artista, i s'identifica la Mona Lisa amb Isabel d'Aragó i les muntanyes que l'envolten al seu famós retrat amb Montserrat. Pels investigadors del documental, l'artista podria haver estat vivint i treballant durant alguns anys a Catalunya, on Leonardo mantenia sòlids lligams familiars.

Consulteu els horaris al web dels Cinemes Girona fent clic aquí. 

NOTÍCIES RELACIONADES
Propera estrena del documental 'Desmuntant Leonardo'

TRÀILER OFICIAL (amb subtítols anglès, italià i castellà)
http://www.inh.cat/articles/-estrena-Desmuntant-Leonardo

PÀGINA FACEBOOK DESMUNTANT LEONARDO
https://www.facebook.com/desmuntantleonardo

DOCUMENTS I ARTICLES PUBLICATS SOBRE LLEONARD
http://www.inh.cat/projectes/lleonard

#videos #cinema #història 


El PP balear ja instal·la els senyals amb el topònim de Maó espanyolitzat #ésmaó

6564

L'Ajuntament de Maó ha instal·lat 59 senyals amb el nou topònim bilingüe (Maó-Mahón) des de l'aprovació del canvi de nom. Així ho va assegurar ahir dijous el tinent de batle de Serveis Generals, Salvador Botella, en el Ple municipal, en resposta a una de les onze preguntes formulades pel Grup Socialista. Botella no va quantificar el cost econòmic en indicar que «no hi quantia assignada, ja que s'inclou en la modificació del catàleg corporatiu de la ciutat». Assegurava així mateix que «hem complert amb la legalitat». A més d'aquestes noves indicacions, l'Ajuntament ha col·locat mig centenar de senyals de trànsit de tot tipus amb un cost d'uns 1.800 euros.

El partit socialista va qualificar aquest canvi de topònim de «capritx de qui governa» a més de considerar-lo un «ultratge legal». El PSOE també va interpel·lar la batlessa, Agueda Reynés, sobre la demora en la resolució dels expedients als directors per part del Govern, quan es compleix un any del «fet més traumàtic» viscut a la ciutat, segons l'oposició. L'equip de govern ha afirmat que no és competència municipal encara que «hem demanat celeritat al Govern en diverses ocasions» i va afegir que «sense treure ferro a l'assumpte, de traumàtic, qualifiquem el fracàs escolar i l'abandonament prematur».

Catalunya és on més ocupació es crea de tot l'Estat espanyol #EstatCatalà


Catalunya és on més ocupació es crea de tot l'Estat espanyol. L'atur ha registrat una caiguda rècord: 310.400 persones, un 5,2% menys que en el primer trimestre. Són les dades de l'enquesta de població activa (EPA) del segon trimestre, que ha fet públiques l'Institut Nacional d'Estadística. Es tracta del descens trimestral més important de la sèrie històrica. Ara, hi ha, doncs, 5.622.900 parats al conjunt de l'Estat, un 24,47% de la població activa, gairebé un punt i mig menys que en el primer trimestre. En l'últim any, l'atur s'ha reduït un 7%; hi ha 424.500 desocupats menys, xifra que, segons l'INE, és la reducció anual més important des del 1999. D'abril a juny, Catalunya, és la comunitat on més cau l'atur: ha baixat en 69.700 persones. A més, s'han creat 79.300 llocs de treball. Ara hi ha 770.000 aturats, el 20,22% de la població activa.

Puig: La discriminació de l’Estat amb Catalunya perjudica les empreses #StopCatalanofòbia

Puig, en una imatge d'arxiu

El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha fet aquest dijous referència a l'informe presentat per la Cambra de Comerç, segons el qual les balances fiscals autonòmiques presentades per l'Estat són "parcials" i fins i tot "enganyoses". Puig creu que "l'estudi posa de manifest, una vegada més, la discriminació econòmica que aplica l'Estat cap a Catalunya". Creu que pot ser "comprensible" que els recursos destinats a infraestructures disminueixin, però ha dit que "no és acceptable i és discriminatori" que el percentatge que es destina a Catalunya caigui de manera desproporcionada.

"Hem passat de tenir el 18% el 2009, -percentatge que s'acosta al pes de la nostra economia en el PIB espanyol- a un 11%, el 2014", ha assenyalat Puig. Això representa "discriminar la competitivitat de les empreses catalanes, augmentar els seus costos logístics i dificultar la seva penetració en els mercats mundials". A més, el conseller ha destacat que "fer aquesta retallada asimètrica en un moment de crisi, agreuja la situació del mercat laboral català". Segons Puig, "l'estudi de la Cambra posa xifres a allò que ja notàvem a la pràctica: l'administració central discrimina Catalunya, de nou, en matèria d'infraestructures". I això, segons ell, "té un cost addicional per a les empreses que dificulta la seva capacitat de desenvolupament i creixement."

L'ANC contesta Merkel: "El 9-N els catalans votaran per la seva llibertat" #DretaDecidir

El mural dirigit a Merkel

El primer mural es dirigia al president dels Estats Units, Barack Obama (Badalona, 12 de juliol). I el segon, al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i al president del Parlament Europeu, Martin Schulz (Deltebre, 20 de juliol). Avuil'ANC ha estès a Lleida el tercer dels 10 murals que interpel·la els principals líders mundials per internacionalitzar la consulta. I l'ha dirigit a la cancellera alemanya, Angela Merkel.

La frase, escrita en alemany, deia: "Senyora cancellera, el 9-N els catalans votaran per la seva llibertat", acompanyada per una fotografia de Merkel. El mural, de 15 per 30 metres, l'han desplegat avui a la tarda mig miler de persones, i l'ha acompanyatun segon mural on s'hi veia una urna amb la frase "És el temps del Sí Sí".

L'acte s'engloba dins la campanya que l'ANC portarà a terme al llarg de l'estiu, ja que a més de fer simulacres de la 'V' arreu del territori previs a la de la Diada, desplegarà també 10 grans lones amb missatges dirigits a líders mundials. Després d'Obama, Juncker, Schulz i Merkel, els següents murals es dirigiran aFrançois Hollande, David Cameron, Matteo Renzi, Ban Ki Moon, Dilma Roussef, Papa Francesc i Fredik Reinfeldt.

El vicepresident de l'ANC, Jaume Marfany, ha conclòs l'acte, i ha reiterat els tres objectius de l'organització independentista: omplir la 'V de la Diada', aconseguir 100.000 voluntaris i, per últim, obtenir el finançament necessari.

El govern espanyol es gastarà 413.900 euros en càterings als avions en plena crisi #EncaraNoEtsIndepe?



L'Exèrcit de l'Aire busca una empresa per fer-se càrrec dels esmorzars que se serveixen a bord de les aeronaus que transporten al rei Felip VI, a Rajoy o d'altres personalitats del govern espanyol en general. L'import total del contracte ascendeix a 413.900 euros, negociat per la secció de contractació de Torrejón d'Ardoz, on es troba la base operativa del 45 Grup en el qual estan enquadrats aquests avions, segons publica 'El Confidencial Digital'.

Els detalls del contracte no s'han fet públics, però l'import total inclouria una possible renovació per més anys de servei –s'estima que un any de càtering ascendeix a 133.000 euros-. Amb aquest import, l'empresa concessionària del servei de càtering ha de facilitar diversos menús variats pel passatge que voli a bord dels Airbus i Falcon que conformen la flota del 45 Grup. El 2013, per exemple, els detalls del contracte de servei de càtering incloïen plats com el llobarro a la bilbaïna, 'cochinillo segoviano', llenguado a la planxa, lloms de bacallà, mousse d'ànec amb llom ibèric, amanida de pasta amb Roast beef o plats d'embotits ibèrics i peixos fumats.

El nou PSOE es reunirà amb plataformes espanyolistes però no amb 'Súmate' #StopCatalanofòbia

La presidenta de la Junta de Andalucía, Susana Díaz

La presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, es reunirà dilluns vinent amb la plataforma espanyolista 'Societat Civil Catalana'. Díaz ha acceptat aquesta proposta però, en canvi, ha declinat la petició de l'entitat sobiranista castellanoparlant, que li va proposar també una trobada. Tal com diu Societat Civil Catalana en un comunicat, l'objecte de la reunió és explicar a Susana Díaz "els motius que van portar a la fundació de la plataforma" i "intercanviar punts de vista sobre la situació política i social de Catalunya i la resta d'Espanya". En representació de l'entitat hi assistirà el president, Josep Ramon Bosch, i el vicepresident primer, Joaquim Coll. Després de la trobada, atendran la premsa. La reunió tindrà lloc a la una de la tarda al Palacio de San Telmo de Sevilla.

Vuitanta entitats de l'Ebre se sumen al Pacte territorial pel Dret a Decidir #9n2014


Més de 3.000 entitats d'arreu de Catalunya han subscrit ja el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Les Terres de l'Ebre irrompen amb nom propi com a força territorial de primer ordre per encaixar com a espai de confluència i protagonista en esta reivindicació nacional d'un dret democràtic i alhora, per reivindicar el seu paper actiu en la lluita pels drets i llibertats dels catalans. Una vuitantena d'entitats, associacions i ajuntaments ebrencs han signat ja el seu compromís pel Pacte territorial pel Dret a Decidir, una resposta social que just ha començat i que s'ha escenificat este matí en un acte al que han acudit mig centenar de representants d'estes entitats signants. La cita, a la sala petita de l'auditori Felip Pedrell de Tortosa, ha estat presidida per la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, i també ha comptat amb la presència del del representant de les Terres de l'Ebre de l'ANC, Marcel Guiu.

L'acte, però, ha volgut donar veu també, a més de a Dolors Queralt, presidenta d'Òmnium a Terres de l'Ebre, i a quatre representants comarcals del Pacte: Anton Monner, per part de la Terra Alta; Marc Mur, per la Ribera d'Ebre; Viqui Almuni, del Montsià i Josep Bayerri, del Baix Ebre. Este últim ha esta l'encarregat de situar el procès en el seu context històric, tot recordant els intents anteriors, mai reeixits, de reivindicació nacional, i el paper que les forces progresistes van voler donar a les Terres de l'Ebre com a eix vertebrador de la realitat cultural dels països catalans, enfront a la recança de la 'dreta tortosina'. En part, l'esperit i les idees del Congrès Nacional de Cultura Catalana que va tenir lloc a Tortosa l'any 77, es recupera per situar l'Ebre a la palestra per aportar el seu dinamisme. "No ens podem tornar a equivocar", han apuntat Bayerri i Monner. Almuni per la seua banda ha destacat la importancia de l'associacionisme i el món cultural en el treball en interés comú, mentre que Mur ha instat la ciudadania a participar activament en el procés esvaïnt els dubtes dels indecisos de cara a participar en la consulta que ha de tenir lloc el 9N.

"Treballar junts pel nostre futur ens fa feliços en el present", ha declarat Casals durant la signatura, encoratjant alhora a tots els assistents a "seguir treballant plegats per poder votar el pròxim 9 de novembre".

El manifest que se n'ha encarregat de llegar Dolors Queralt, expresa el compromís de les Terres de l'Ebre a "difondre i garantir els valors democràtics del dret a decidir com a expressió i fonament de la participació ciutadana directa en els afers col·lectius de gran transcendencia". Així mateix, es marca coma objectius, entre altres, " crear un espai de debat i diàleg permanent sobre el dret a decidir; i facilitar el debat democràtic que comporta l'exercici del dret a decidir, garantint que el dret a ser consultat comporte també el dret a defensar la posició que cadascú considere més convenient".

Avui també s'ha presentat el web http://www.dretadecidirterresdelebre.cat, una plataforma des d'on tothom podrà sumar-se al Pacte i seguir-ne el procés.

L'esborrany de la Constitució de l'Estat Català, llest pel gener de 2015

+

El jutge Santiago Vidal ha anunciat aquest divendres a Igualada que al gener del 2015 els ciutadans ja podran consultar l'esborrany de la Constitució catalana i fer-hi aportacions. Vidal ho ha dit durant l'acte organitzat per l'ANC en el marc de la campanya 'El país que volem', que també ha comptat amb la participació de la seva presidenta, Carme Forcadell, i del músic Lluís Llach.

El magistrat català ha avançat que una trentena d'experts de diferents àmbits s'afegiran a la redacció del text, que esperen enllestir a finals d'aquest any. De la seva banda, Forcadell ha fet una crida per "convèncer els dubtosos" de cara el 9-N. L'acte s'ha celebrat dins d'un Iglú de Vent i ha reunit unes 600 persones.L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha celebrat aquest divendres al vespre a Igualada un dels actes central de la campanya 'El país que volem' amb la presència de la presidenta de l'entitat, Carme Forcadell, el magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal, i el músic Lluís Llach.

L'acte ha tingut lloc dins d'un Iglú de Vent -una carpa realitzada amb tela de globus aerostàtic reciclat- i ha aplegat al voltant de 600 persones, les quals han pogut presentar les preguntes que volien que els convidats de l'acte responguessin.

Durant el seu discurs, el jutge Santiago Vidal ha anunciat el calendari de presentació de l'esborrany de la Constitució catalana. Vidal ha explicat que a partir del mes d'octubre un grup de trenta experts de diferents àmbits s'incorporaran a l'equip de redacció de la Constitució -format per 10 juristes- per acabar de dibuixar l'esborrany.

D'aquesta manera, "acabarem de confegir un text que sigui prou vàlid i adient perquè el pugui començar a debatre la ciutadania", ha dit. La idea és que a finals d'any s'hagi acabat de redactar el text i al gener del 2015 ja estigui disponible per a la ciutadania. Fins el juny del 2015, ha dit Vidal, la població podrà fer propostes perquè "a finals de juny puguem lliurar el treball".

El magistrat també ha donat alguns detalls de com serà el text i ha remarcat que serà curt, amb menys de 100 articles, i inspirat en altres constitucions com la de Suïssa, els Estats Units o Islàndia.

El jutge ha destacat alguns aspectes del contingut com el fet que el nou estat es definirà com una república no presidencial; la separació de poders; l'establiment de referèndums revocatoris; l'eliminació dels indults i de la figura dels aforats; o el fet que el país tindrà una sola llengua pròpia i oficial que serà el català, però el castellà tindrà caràcter de cooficial. Finalment, Vidal també ha detallat que s'aprovarà una nova llei electoral on hi hagi llistes obertes i on també s'hi puguin presentar moviments socials i que es limitin els mandats.

La crisi i l'espoli espanol obliguen València a llogar els seus símbols #EspoliFiscal


D'on no n'hi ha, no es pot traure. El dit, un dels més populars del País Valencià, defineix perfectament els motius que impulsen el govern de Fabra a posar en mans privades la gestió parcial de la faraònica Ciutat de les Arts i les Ciències. La "joia de la corona" ha deixat de ser l'orgull dels valencians per a ser un motiu de ruïna, un llast insostenible.

El conseller d'Economia, Máximo Buch, ha confirmat que el plec per a l'externalització de la gestió es troba ja preparat. I no es confonga el lector: si la privatització és parcial i no total, no és per manca de voluntat sinó per la impossibilitat legal derivada de la titularitat compartida del sòl. La concessió, ha explicat el conseller, és per a un termini de quinze anys prorrogable per altres quinze.

Un monument "icònic"

"La Ciutat de les Arts i les Ciències té un valor icònic per a nosaltres, és el nostre Big Ben i la nostra Torre Eiffel", ha destacat Buch. I ha afegit: "En apostar per la gestió privada, estem compatibilitzant les virtuts de la gestió privada i la titularitat pública; el gestor privat dóna idees i el supervisor públic decideix."

Amb aquesta idealista asseveració, Màximo Buch reivindica un model qüestionat per l'oposició i els mateixos treballadors del macrocomplex. L'adjudicatari de la concessió estarà obligat, segons les condicions que imposa la Generalitat, a presentar els seus projectes als responsables públics del recinte. I aquests podran "aprovar" i "supervisar" les propostes.

La conselleria d'Economia, afirma el seu titular, "exigeix" al futur gestor "que aporte idees i continguts per al Museu Príncep Felip i l'Hemisfèric" i que "col·labore en la venda d'entrades". Aquests dos edificis, integrats també en la Ciutat de les Arts i les Ciències, no tenen un ús ni específic ni continuat, però sí un cost enorme de manteniment. De forma implícita, el govern de Fabra està admetent la seua incapacitat a l'hora de rendibilitzar el projecte i està posant en mans privades la seua amortització.

100 milions per a un edifici buit

L'Àgora, pendent encara de retocs finals, ha estat l'últim edifici a acabar-se, però des de la seua inauguració no se li coneix cap ús més enllà de l'Open València de tennis o algun míting del PP. Costà uns cent milions d'euros, eren altres temps. En total, el conjunt arquitectònic dissenyat per l'arquitecte Santiago Calatrava ha vingut a costar uns 1200 milions d'euros i acumula, que se sàpiga, un deute de 500 milions.

El controvertit Palau de les Arts és la cinquena gran peça del "somni" de Calatrava i l'únic, junt amb l'Oceanogràfic, que té un ús definit i continuat. Curiosament, però, és el que més ironies suscita. La caiguda del trencadís de la coberta, les limitacions pressupostàries a l'hora de planificar la temporada operística i la marxa precipitada del director Zubin Mehta l'han convertit en símbol del fracàs de la política de grans projectes del PP valencià. I aquest sí és un indiscutible valor icònic, per molt que el pretenguen dissimular.  

Gairebé la meitat dels espanyols ja es veuen en risc de pobresa #EncaraNoEtsIndepe?



Un 43% dels espanyols creuen que estan en risc de caure en la pobresa, segons l'últim Eurobaròmetre, que constata un 
increment del 26% en aquesta percepció des del 2009. La xifra és 11 punts més alta que la mitjana de la UE, on un 32% dels europeus pensen que estan en risc de pobresa. L'atur és la principal problema que ha de resoldre l'Estat, segons un 79% dels espanyols. Un 40% també trien l'atur com el tema que més els afecta personalment. Amb tot, una majoria del 51% dels espanyols pensen que el pitjor impacte de la crisi en l'atur a Espanya ja ha passat, un augment de l'11% respecte a l'Eurobaròmetre de la tardor passada. Un 47% dels europeus també creu que l'atur ja ha tocat sostre.

El nou Eurobaròmetre, publicat aquest dijous, constata la mala percepció dels ciutadans de l'Estat espanyol amb l'economia, tot i que també es perceben els primers signes de millora. Un 96% dels espanyols creu que la situació econòmica a l'Estat és "dolenta", en comparació amb un 63% de mitjana europea. Els percentatges es mantenen estables respecte a l'últim eurobaròmetre.

Un 46% dels enquestats a Espanya creu que en els propers 12 mesos la situació econòmica es mantindrà igual, respecte a un 30% que pensa que serà millor i un 20% que opina que anirà a pitjor. Els percentatges indiquen un increment de 10 punts respecte a l'any passat entre els ciutadans que creuen que a Espanya la situació econòmica millorarà, i una rebaixa de 9 entre els que auguren que empitjorarà.

Baixa confiança en les institucions

L'Eurobaròmetre constata una caiguda en la confiança dels espanyols en la Unió Europea. Un 79% indiquen que "tendeixen a no confiar" en la UE, un augment de 8 punts respecte a la tardor del 2013. Els que "tendeixen a confiar" en Brussel·les són només un 16%, 5 punts menys que l'any passat. Els ciutadans de l'Estat, però, encara confien menys en el Congrés dels Diputats i el govern espanyol, amb un 89% assegurant que "tendeixen a no confiar" en aquestes dues institucions. Al conjunt dels 28, els ciutadans que tendeixen a desconfiar de la UE són molts menys, un 56%.

De fet, els espanyols estan entre els ciutadans europeus que consideren que la seva veu està menys representada a Europa. Un 67% considera que la seva opinió no importa a la Unió Europea, després de Lituània, Itàlia, la República Txeca, Xipre, Estònia i Grècia. Els ciutadans europeus que més representats se senten a Europa són els suecs, amb un 78% considerant que la seva veu se sent a la UE.

Tot i això, els espanyols se senten ciutadans europeus en un 71% dels casos, un percentatge més elevat que en el conjunt de la UE-28, on és del 65%. La lliure circulació de persones, mercaderies i serveis que permet la UE és l'element més positiu pel 59% dels enquestats a l'Estat, seguit de la pau entre els estats (48%) i els Erasmus (26%).

L'Eurobaròmetre també constata un augment del 3% en el suport per la moneda única europea. Un 60% dels espanyols enquestats està a favor de l'euro, un percentatge 4 punts més elevat que el 2013. Al conjunt de la UE-28 el suport per l'euro és del 55%, amb Estònia com el seu principal defensor, amb un 80% de partidaris.

L'exercit espanyol es dedica a atemorir Catalunya amb vols rasants de caces F-18


El vol rasant de dos caces F-18 a les Garrigues, Pla i Noguera ha posat en estat d'alerta als ciutadans d'aquestes zones. L'alarma, segons informa el diari Segre, s'ha originat a causa del fort terrabastall que aquests caces han produït en una desena de poblacions. De la seva banda, l'exèrcit espanyola ha admès que s'estan realitzant les maniobres. Quatre helicòpters militars en formació van creuar Catalunya d'est a oest el dilluns de la setmana passada pel Bages i Manresa en un vol rasant que va despertar la curiositat i els comentaris a la xarxa.

Un nou estudi demostra que l'Estat Català serà una de les 7 economies més riques d’Europa

Albert Pont

El Cercle Català de Negocis (CCN) ha publicat avui un nou estudi on apunta que Catalunya seria una de les 7 economies més riques d'Europa en cas de tenir un Estat propi. El document afegeix que Catalunya no és comparable amb països com Grècia, Itàlia, Espanya o Portugal, perquè "han viscut durant molts anys per sobre de la seva capacitat, mentre que Catalunya no pot finançar-se perquè Espanya ha viscut per sobre de la seva capacitat a costa del dèficit fiscal català".  

Segons l'estudi, Catalunya té saldo positiu per compte corrent i tindrà superàvit fiscal quan sigui independent. De fet, l'eficiència i seriositat ve avalada pel ritme d'inversions estrangeres a Catalunya, que és un dels millors índexs de confiança.

Fins i tot, el text del CCN afirma que l'Estat català compleix tots els requisits financers per accedir al Banc Central Europeu, i podria formar-ne part d'entrada encara que no fos membre de ple dret de la Unió Europea. Segons Jordi Galí (UPF), "l'acord monetari amb el principat de Mònaco (que no pertany a la UE ni a la zona euro, però que té l'euro com a única moneda oficial) és, malgrat les diferents circumstàncies, una referència útil". "La Unió Europea garanteix als bancs allí establerts l'accés als mecanismes de finançament del Banc Central Europeu", afirma Galí en l'estudi del CCN.

L'estudi afegeix que les potencialitats i la solvència per obtenir crèdit "ja hi són", però per poder acudir als mercats"Catalunya necessita ser una entitat jurídica de ple dret". Segons l'informe, Catalunya ofereix totes les garanties i disposa del potencial econòmic necessari per poder accedir al crèdit i respondre'n davant dels creditors. Un Estat català, doncs, seria un contribuent net de la UE. Tot i l'actual situació de dèficit fiscal, l'economia catalana ha estat capaç de mantenir un PIB superior als 200 mil milions.

Al seu torn, el catedràtic i conseller del Banc d'Espanya Guillem López Casasnovas assegura en l'informe que les entitats financeres amb seu a Catalunya podrien accedir a les injeccions de liquiditat del BCE: "Si Catalunya tingués un Estat propi, les entitats de crèdit amb seu a Catalunya podrien continuar participant en el sistema de consolidació de transaccions financeres conegut com Target2", afirma.

Banc Central Català

En tot aquest procés, el nou Estat català necessitarà un banc central propi. L'estudi del CCN n'analitza les responsabilitats, com la supervisió bancària, i situa la seva creació i posada en funcionament com una de les principals prioritats a l'hora de construir les noves estructures d'Estat. Aquest banc propi hauria de responsabilitzar-se de la supervisió bancària (en tots els escenaris): CaixaBank, Sabadell per quota de mercat o d'altres que volguessin competir-hi, així com de la implementació de la política monetària del BCE o del disseny i implementació d'una política monetària pròpia (segons l'escenari).

Sense excloure la creació d'un Banc Públic català que podria dinamitzar el finançament de les institucions i la implementació de política d'industrialització i desenvolupament. Finalment, l'informe del CCN sentencia que tant la creació del Banc Central Català com la formació del personal per dur a terme les seves tasques estan "entre les prioritats de la política de desenvolupament d'estructures d'estat anunciada pel govern català".

Podeu consultar en aquest PDF l'informe complet del CCN: http://www.elsingular.cat/cat/downloads2/informeccn.pdf

Un document demostra que el govern espanyol ja estudia la DUI #DretaDecidir #9n2014



El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, ha reconegut per primera vegada en un escrit que el Govern espanyol ja estudia la DUI. En un document, en resposta parlamentària al diputat de CiU a Madrid Jordi Xuclà, Margallo ha afirmat que s'estan elaborant informes que porten per títol: "Informe jurídic a propòsit del marc jurídico-internacional en cas d'una declaració unilateral d'independència per part de Catalunya".

Aquesta resposta deixa en evidència que el Govern espanyol està preocupat per la situació política a Catalunya i ha començat a estudiar els escenari d'independència, en l'aspecte internacional. El de la DUI no és l'únic informe que les delegacions a l'exterior d'Espanya estan duent a terme. "Conseqüències econòmiques d'una hipotètica independència de Catalunya", o "Eventual declaració d'independència de Catalunya i el dret internacional: especial referència a la perspectiva de les Nacions Unides", són alguns dels exemples d'altres informes que s'estan elaborant.

Aquesta és la primera vegada que el ministeri de l'Exteriors reconeix públicament que vol combatre la secessió de Catalunya en el terreny internacional, i que deixa de banda l'argument de la inconstitucionalitat. Segons Margallo tots aquests documents, estudis i informes no han suposat cap despesa extraordinària perquè se n'han fet càrrec els serveis del mateix ministeri.

L'espanyolisme pressiona Rajoy per a que elimini la immersió en català a l'escola #SomEscola #StopCatalanofòbia


L'espanyolista 'Associació Escola Bilingüe' (AEB)' ha instat el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que requereixi al president de la Generalitat, Artur Mas, a modificar el sistema educatiu a Catalunya "a fi de garantir la presència equilibrada del castellà i del català" en el pròxim curs. L'entitat va registrar aquest dimarts a l'Alta Inspecció Educativa de Catalunya la petició, en què critica que la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat ha dissenyant una estratègia "sòlida" d'obstrucció, amenaça, coacció i desacatament per mantenir el model d'immersió lingüística.

L'AEB ha considerat "actuació deslleial" el fet que el departament que lidera la consellera Irene Rigau no hagi inclòs en la preinscripció per al pròxim curs informació perquè els pares puguin escollir la preferència lingüística per als seus fills. També ha lamentat que en les instruccions de començament de curs, la Conselleria "reprodueix i confirma" el model aplicat els últims anys, ignorant de manera deliberada la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) i les sentències judicials.

Concretament, ha sol·licitat que el Govern espanyol constati que Catalunya "incompleix les obligacions que li atribueix la Constitució, l'Estatut i les lleis vigents respecte a l'exercici efectiu del dret a ser escolaritzat també en castellà". També li ha reclamat que adverteixi Mas que si no atén el requeriment, l'executiu central sol·licitarà al Senat l'aprovació de les "mesures necessàries" perquè els centres educatius compleixin amb la normativa vigent el pròxim curs. L'associació també ha enviat una carta als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat per informar de la petició al Govern espanyol i per demanar-los el seu suport a la reclamació.