Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

Barça-Celta: El Camp Nou es tenyirà de groc per donar suport al 9N #DretaDecidir #9n2014


L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa una nova campanya de cara a la consulta sobiranista del 9 de novembre, aquest cop per demanar als aficionats que vagin a veure el partit del Camp Nou entre el Barça i el Celta de demà dissabte, a les 20:00, vestits de groc. L'objectiu de l'acció és tenyir d'aquest color les graderies de l'estadi blaugrana.

L'entitat que presideix Carme Forcadell vol fer així una altra mostra de suport públic de gran visibilitat al procés participatiu del dia 9. Aquest partit del Barça contra el Celta (per cert, és l'exequip de l'actual entrenador blaugrana, Luis Enrique) ésl'últim que se celebra al Camp Nou abans de la consulta del 9-N, ja que la setmana vinent el Barça juga a Almeria, dissabte dia 8.

D'aquesta manera s'espera que al minut 17:14 de cadascuna de les dues parts del partit els càntics d'"independència" siguin més contundents que mai.

Almunia no descarta una declaració unilateral d'independència de Catalunya #DUI #Plebiscitàries


En l'últim dia de vice-president de la Comissió Europea i de comissari de la Competència europeu, Joaquín Almunia ha dit que no preveu una declaració unilateral d'independència a Catalunya, però no l'ha descartada. En la conferència de tancament del seu mandat a la CE, el polític espanyol ha reconegut que 'hi ha polítics molts actius que somnien una declaració unilateral d'independència' i s'ha preguntat: 'Però quan els demanes, 'i l'endemà què?', les respostes són molt ambigües.' En la mateixa compareixença, Almunia ha demanat diàleg.

El voluntaris del 9-N ja comencen a rebre les instruccions #9N2014 #DretaDecidir


Enllaç al vídeo pels voluntaris: 


Avui mateix, coincidint amb l'anunci del govern espanyol d'impugnació del 9-N al Tribunal Constitucional, els quaranta mil voluntaris de la votació han començat a rebre instruccions. Des d'aquest migdia molts dels ciutadans que es van registrar com a voluntaris han anat rebent uns correus electrònics en què, en la majoria de casos, els indiquen que són vocals d'un punt de votació concret. En aquest correu hi ha inclòs un enllaç de la web participa2014.cat amb informació específica per als voluntaris.

El govern els indica:

«Tots els voluntaris han de portar el telèfon mòbil que van facilitar quan es van inscriure per tal que puguin ser localitzats. Es recomana de dur la bateria del mòbil carregada al 100% i el carregador. Per mantenir el clima d'imparcialitat necessari, és convenient que les persones del dispositiu no duguin cap peça de vestir, complement o emblema relacionats amb algun dels posicionaments que són objecte de la jornada de participació. En cas que un voluntari/ària hagi de comunicar qualsevol eventualitat, ho pot fer des de les 8 fins a les 20 hores, al telèfon 93 551 59 90. En el cas que vulgui comunicar qualsevol incidència el mateix dia 9 (en especial, la impossibilitat d'assistir-hi), ho pot fer al telèfon d'incidències 900 103 633.»

Escòcia es penedeix del NO: L'SNP quadriplica militants i pujaria de 6 a 54 diputats a Londres #FreeScotland


L'empresa Ipsos Mori ha publicat una enquesta segons la qual, si es fessin ara eleccions generals a la Gran Bretanya, a Escòcia el partit guanyador seria clarament el Partit Nacional Escocès (SNP), amb un 52% d'intenció de vot. Això significaria que passaria dels sis diputats actuals que té a Westminster a cinquanta-quatre. El sondatge també detecta una enorme punxada del Partit Laborista escocès, amb un 23% d'intenció de vot i la pèrdua de trenta-sis diputats dels quaranta-un que va obtenir a les últimes eleccions a Escòcia, considerada fins ara un dels feus del laborisme britànic.

Cal recordar que a les últimes eleccions generals del 2010, els laboristes van aconseguir el 42% dels vots i l'SNP va quedar per sota del 20%. Quant al Partit Conservador, segons l'enquesta es quedaria sense representació a Westminster amb menys d'un 10% del vot, i el Partit Liberaldemòcrata escocès podria obtenir un 6%. Des del referèndum sobre la independència del 18 de setembre, i malgrat la victòria del no, l'SNP no ha parat d'obtenir suport: en un mes i mig ha quadriplicat el nombre de militants i ha esdevingut el tercer partit més important de la Gran Bretanya, per davant del liberaldemòcrata.

CUP: 'El 9-N hi haurà urnes digui què digui el Consell d'Estat espanyol' #9n2014 #VolemVotar


El portaveu i diputat de la CUP, David Fernàndez, s'ha mostrat ferm després de conèixer el contingut del dictamen del Consell d'Estat sobre el nou 9-N. En aquest sentit, Fernández ha apostat per 'desobeir' i ha cridat a seguir amb el procés participatiu. 'A cada prohibició, a cada imposició i a cada negació, més convicció, més fermesa i més determinació democràtica', ha sentenciat. Per a la CUP ara 'el dilema és acatar o desobeir, i si volem ser respectats com a poble no tenim cap altre remei que posar les urnes'. 'El 9 de novembre hi haurà urnes en aquest país. És així. Digui el que digui el consell d'estat i el TC', ha conclòs amb to decidit.

A més, ha considerat previsible el dictamen del Consell d'Estat, donat que s'emmarca dins l'estratègia que assegura què segueix Espanya des del primer dia. És per això que la CUP centra ara el focus en la resposta dels catalans. 'No ens sorprèn aquest Estat demofòbic. La pregunta i la gran resposta no és què farà l'Estat, la Moncloa o el TC, sinó que farem nosaltres, perquè l'alternativa està en què farem nosaltres', ha explicat, tot afegint que des de la CUP 'no coneguem cap altra alternativa que posar les urnes, i exigir i projectar que aquest país té dret a decidir i opinar políticament'.

Turull qualifica de ridícul que Rajoy vulgui suspendre un acte administratiu #DretaDecidir #9n2014



El president de CiU al parlament, Jordi Turull, ha assegurat que la decisió del Consell d'Estat d'avalar la impugnació del 9-N 'no varia res' i ha fet una crida als ciutadans a anar als col·legis amb la papereta. 'No hi ha un acte administratiu que pugui ser suspès. Prohibir coses que no hi són no deixa de ser ridícul', ha refermat en declaracions als periodistes des dels passadissos del parlament. En aquest sentit ha fet un símil futbolístic assegurant que 'no és que no vegin la pilota sinó que no veuen l'estadi' i ha insistit que el 9-N no hi haurà funcionaris treballant sinó voluntaris.

Preguntat per la pressió que pot fer l'estat amb els funcionaris, ha dit que poden pressionar el que vulguin però que el 9-N 'no hi haurà funcionaris sinó voluntaris'. A més, ha fet una crida perquè el màxim de ciutadans vagin als col·legis el 9 de novembre amb la papereta a la mà per expressar la seva opinió.

D'una altra banda, ha ironitzat que potser el govern espanyol vol demanar un ordre d'allunyament als instituts i que els ciutadans no surtin de casa seva. 'Tot sembla bastant ridícul', ha conclòs. També ha demanat al Tribunal Constitucional (TC) que quan hagi de decidir sobre aquesta qüestió no s'aparti de les seves funcions 'si vol tenir una mica de credibilitat'. 'Si entra en aquesta dinàmica potser a partir d'ara qui vulgui fer una activitat haurà de demanar permís al TC.'

ERC demana mantenir les urnes el 9-N, digui el que digui Espanya #DretaDecidir #9N2014


El president d'ERC, Oriol Junqueras, no contempla un 9-N sense urnes ni paperetes. La decisió del Consell d'Estat era 'previsible', segons el republicà, i ara demana és que ningú es faci enrere. 'La qüestió clau no és el que diu el Consell d'Estat, el TC i el govern espanyol, sinó que aquesta vegada tots seguim endavant', ha declarat als periodistes des del Parc de la Ciutadella, on els diputats d'ERC han fet un dels primers actes de la campanya centrada en el 9 de novembre. Les paraules de Junqueras han inclòs nombroses referències indirectes al govern: 'Esperem que tothom estigui a l'alçada i mantingui els compromisos com sempre els haurien d'haver mantingut.'

ANC i Òmnium volen cues amb la papereta a la mà als col·legis el 9-N passi el que passi #VolemVotar #9N2014



'Passi què passi, farem una crida perquè tothom vagi amb la papereta a la mà a votar a les nou del matí.' Amb aquesta frase ha resumit la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, la voluntat de l'entitat. No sap què farà el govern respecte a la probable impugnació del procés participatiu d'Espanya, però encara que l'executiu decideixi no col·locar les urnes, ANC i Òmnium Cultural convocaran tots els demòcrates als col·legis electorals tancats.

Del 5 al 8 de novembre totes dues entitats organitzaran una 'marató telefònica' per a trucar a milions de persones. 'Ara és l'hora' necessita cent mil voluntaris per instar telefònicament els ciutadans a participar-hi.

'Tant si els col·legis són oberts com no volem que hi hagi moltíssimes cues', ha expressat Forcadell que, amb Casals, ha fet una conferència de premsa a la seu de l'ANC per a presentar la recta final de la campanya 'Ara és l'hora'. Després de la suspensió de la consulta plantejada inicialment, ANC i Òmnium no descarten que torni a passar el mateix amb la possible nova impugnació del procés participatiu organitzat pel govern. Respecte al dubte, demanen a tots els ciutadans que es mobilitzin amb les paperetes a la mà a partir de les nou del matí, l'hora a la qual els col·legis haurien d'obrir per començar a rebre els primers votants.

Forcadell ha indicat que el govern no els ha explicat quina serà la seva actitud respecte a la probable impugnació del procés participatiu. Confien que el 9-N, l'executiu posi les urnes i obri els col·legis, però garanteixen que no es quedaran a casa encara que això no passi: 'El dia 9, passi què passi, que tothom vagi a votar. A les nou del matí amb la papereta a la mà per denunciar l'estat espanyol, que ens coarta la llibertat d'expressió.'

En una línia semblant s'ha expressat Muriel Casals: 'Volem exercir la llibertat d'expressió. Intenten tapar-nos la boca perquè no puguem dir què volem per al nostre futur. I nosaltres anirem a votar.'

Tant Casals com Forcadell han insistit que el 9-N, amb urnes o sense, no generarà el mandat democràtic que necessita Catalunya per a començar un procés constituent. En aquest sentit continuen convençudes que calen unes eleccions 'plebiscitàries'  com més aviat millor. En l'acte del 19 d'octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona, ANC i Òmnium Cultural van exigir la convocatòria d'eleccions abans de tres mesos. Avui no han estat tan contundents i, tot i que han refermat les seves paraules, han explicat que no tornaran a parlar d'eleccions fins el 10 de novembre.

Respecte a la fase final de la campanya 'Ara és l'Hora', Forcadell i Casals han avançat que coordinaran una 'marató telefònica' que començarà el dia 5 de novembre i s'allargarà fins el 8. Els voluntaris que es registrin a través de la web s'encarregaran de trucar a 'milions de persones' els darrers dies de la campanya per intentar convèncer d'anar a votar el dia 9 els qui encara no ho tinguin decidit. Segons la coordinadora de la marató, Anna Rosenfeld, es necessiten cent mil voluntaris per poder trucar pràcticament a tots els catalans. 'Ara és l'hora' té aquests moments seixanta mil voluntaris, però confien que 'l'esprint final' cap al 9 de novembre animi els milers de voluntaris que resten.

La participació d'aquests voluntaris serà diversa. Els uns s'encarregaran de trucar a quinze coneguts (familiars, amics, companys de feina o d'estudi, etc.) i els altres faran les trucades a desconeguts intentant captar nous votants per al 9-N. Per a aquests segons s'habilitarà des de l'ANC una aplicació a través de la qual se li aniran transferint trucades al telèfon personal. El cost de les trucades anirà a càrrec del voluntari. Com que es faran servir les pàgines blanques per trucar es recomana que es faci servir un número de telèfon fix, perquè la majoria de companyies ofereixen una tarifa plana sense sobrecost.

Per al primer dia de la marató, 'Ara és l'hora' ha organitzat una centraleta amb un centenar de telèfons que situarà al Centre Cultural del Born. Durant el dia 5 aniran passant persones anònimes i de conegudes per començar a fer les primeres trucades.

A banda la marató telefònica, continuen en paral·lel iniciatives com la Gigaenquesta, de la qual es presentaran dades la setmana que ve, i l'enviament d'un mailing en massa amb arguments per al sí-sí a tot Catalunya. L'ANC i Òmnium confien a cobrir el 70% de la població amb l'enviament de cartes, en les quals també inclouran les butlletes de votació. Aproximadament faran arribar 9,5 milions de díptics i butlletes.

Acte Central a l'avinguda de Maria Cristina de Barcelona

L'acte central de la campanya 'Ara és l'hora' es desenvoluparà el divendres 7 de novembre a l'avinguda de Maria Cristina de Barcelona, a tocar les Fonts de Montjuic. Un acte d'aproximadament una hora i mitja de durada en què s'ha convidat nombroses entitats de la societat civil i també els partits polítics que defensen el dret de decidir. De fet, a més dels parlaments que es puguin fer des de les entitats, incloent-hi el de Forcadell i Casals, també està previst que els dirigents dels partits es dirigeixin a la ciutadania, convertint l'acte en el tancament oficiós de la campanya electoral per al 9-N.

En total, incloent-hi el mailing, la marató telefònica, els punts d'informació que se situaran a tot Catalunya i l'acte final de campanya, 'Ara és l'hora' té previst gastar-se 750.000 euros, finançats íntegrament per aportacions de socis i voluntaris.

Forcadell agraeix a Herrera que vagi a votar

La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ha aprofitat la conferència de premsa d'aquest dijous per agrair a Joan Herrera que hagi decidit anar a votar el dia 9 de novembre. 'Jo he donat les gràcies públicament a Joan Herrera. La millor denuncia contra l'estat espanyol és fer allò que ens prohibeixen', ha opinat.

Preparen una denúncia internacional contra els atacs del govern espanyol al 9N i a la democràcia #VolemVotar

El president Artur Mas anunciant la data i pregunta de la consulta

El bloc sobiranista està preparant un document amb una denuúncia política internacional al govern espanyol per impedir la celebració de la consulta del 9 de novembre. Segons publica 'La Vanguardia', en l'elaboració del document participen CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, però també l'Assemblea Nacional Catalana.

Aquest text serà la concreció de la recollida de firmes que va demanar ICV com un dels mecanismes alternatius, juntament amb el 'nou 9N'. El document el signaran els ciutadans que ho desitgin el mateix 9 de novembre, i després es portarà a l'Assemblea General de les Nacions Unides, al Parlament Europeu, a la Comissió Europea i al Consell d'Europa.

El text repassa el camí que s'ha seguit a Catalunya des de l'aprovació del projecte de reforma de l'Estatut pel Parlament al setembre del 2005, constata la falta de voluntat política del Govern espanyol per dialogar i la seva negativa a permetre l'exercici del dret a decidir, i demana a les institucions internacionals a les quals es dirigeix que actuïn perquè els catalans puguin decidir democràticament el seu futur polític.

El bloc sobiranista té la intenció de celebrar el proper dimecres dia 5 un acte conjunt de càrrecs electes al Parlament, al Congrés, al Senat, el Parlament Europeu i els ajuntaments per a presentar públicament el document.

A més, el mateix diari explica que el govern espanyol impugnarà el 'nou 9N' al·legant la Generalitat pretén fer un referèndum encobert, perquè es manté la pregunta i que el govern català és el responsable del dispositiu que implica a funcionaris i policies.

Antoni Bassas: "Em dol que Rajoy tracti els catalans com a menors d'edat" #9N2014

Antoni Bassas avui al programa Divendres

El periodista Antoni Bassas ha lamentat que el president espanyol, Mariano Rajoy, "ens tracti de menors d'edat",després que aquest hagi afirmat en roda de premsa "això no es fa", en referència al procés participatiu. "És un to paternalista d'algú que ens pica els dits", ha denunciat aquesta tarda al programa Divendres de TV3. "¿On on no es fa? Perquè a Escòcia i en països amb democràcies avançades sí que s'ha fet", ha assegurat.

"No només no han respectat les competències de l'Estatut sinó que han aprovat normatives com la Llei Wert que ens perjudiquen, atemptant contra la immersió lingüística", ha dit. "Les inversions per 2015 de l'Estat a Catalunya o no donar prioritat al corredor mediterrani, que representaria el 40% del PIB a Espanya", són altres arguments que ha posat sobre la taula. "El procés participatiu el volem fer per dignitat i per tots aquests motius", ha defensat.

Bassas també ha parlat de l'informe del Consell d'Estat a favor d'impugnar el 'nou 9-N'. "No és una sorpresa i és un greu error", ha opinat. "És una manera de judicialitzar una qüestió política amb un procés de participació que descansa sobre voluntaris". Bassas considera "cínic" que el govern espanyol afirmi que el procés no té garanties democràtiques quan han fet l'impossible perquè no en tingui. "És com agafar algú del coll ofegant-lo i no deixar-lo anar", ha dit.

Jordi Savall retorna a Wert el 'Premio Nacional' per la nefasta política cultural espanyola #Wertgonya


El músic Jordi Savall ha renunciat al Premio Nacional de Música 2014 que atorga el govern espanyol. Ahir el Ministeri de Cultura va anunciar que li concedia el premi en la modalitat d'interpretació, dotat amb 30.000 euros. Savall hi renuncia perquè rebutja la política cultural del govern espanyol. Ho ha comunicat mitjançant una carta al ministre de Cultura, José Ignacio Wert, en què afirma: 'No puc acceptar aquesta distinció que ve de la mà de la principal institució de l'estat espanyol responsable del dramàtic desinterès i de la greu incompetència en la defensa i promoció de l'art i dels seus creadors.'

En la carta Savall no fa referència a l'actual moment polític de Catalunya. Fa ben pocs dies, va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat. I va fer un discurs en què reivindicava el dret de decidir del poble català i va citar Gandhi, amb aquests mots: 'En el moment en què una persona comprèn que és contrari a la seva dignitat obeir les lleis injustes, cap tirà el podrà sotmetre.' Savall —juntament amb Pep Guardiola, Josep Carreras, Xavier Sala i Martín, Pol Antràs i Joan Massagué— és una de les personalitats que van signar un article al diari britànic The Independent demanant el reconeixement del dret de decidir de Catalunya.

El sí a la independència s'enfila al 55% en una enquesta del Grup Godó #SíSí #Plebiscitàries


La televisió del Grup Godó, 8TV, ha anunciat el resultat d'un sondatge d'opinió sobre la independència de Catalunya. Segons l'estudi, fet per l'empresa GESOP amb una mostra de 1.600 enquestats, hi ha un 54,9% de vots favorables a la independència, per un 45,1% dels vots contraris. 8TV ha anunciat que el sí a la independència no arribava al 50%, perquè per fer la projecció de resultats no ha descartat els 'No ho sap' o 'No contesta' (un 15,8%) i, per tant, els ha computat com a unionistes. Les dades sense projecció de resultat són: un 46,2% de sís; un 38% de nos; i un 15,8% de NS/NC.

Podemos torna a fer seguidisme de PP i PSOE, ataca el 9-N i la DUI #DretaDecidir #9n2014

Marc Bartomeu

Ja podem qualificar com a nacionalista espanyola la formació 'Podemos', donat que ha tornat a fer seguidisme del PP i del PSOE i no respecta la democracia, ni el Dret a Decidir dels catalans, ni la consulta sobiranista de Catalunya. En una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio', el portaveu de la formació a Barcelona, Marc Bertomeu, ha dit que "el nou 9-N no respecta les garanties democràtiques"i que "és un acte partidista".

Segons Bertomeu, el 9N convocat per les entitats civils "és un engany cap a la ciutadania de Catalunya, ja que es planteja una votació que serà l'inici d'una nova campanya electoral", ha afegit Bertomeu, que ha lamentat que la consulta tingui un fort caràcter "electoralista". "Això no és el dret a decidir que reclamava la ciutadania de Catalunya".

Pel membre de Podemos, en un clar exercici de espanyolisme, tot passa per Madrid: "Sense un canvi al govern espanyol no serà possible replantejar la relació de Catalunya amb l'Estat", un canvi que passa per unes eleccions espanyoles. Tot i això, Bertomeu ha reiterat en una clara contradicció que, tanmateix, Podemos està "a favor del dret a decidir sobre qualsevol cosa", i ha assegurat que el seu partit cridarà a participar en la jornada del nou 9-N. Això sí, amb condicions: Només "si és per anar a protestar".

En referència a unes possibles eleccions plebiscitàries, el líder de Podemos Barcelona ha assegurat que "s'hi presentaran quasi segur", i que la prioritat és presentar-s'hi "sols". Finalment, ha rebutjat una DUI: "Només seria simbòlica, per a negociar".


Allau de consultes sobre on cal anar a votar el 9N després de l'enèsima prohibició de Rajoy #9N2014


201.501 usuaris han visitat aquest dimecres entre les 20.30 i les 00:30 hores el web per consultar on es pot votar el 9-N. Així ho ha informat aquest dijous al matí en una piulada la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, que ha qualificat d'"imparables" els votants del procés participatiu. El portal web s'ha posat en marxa aquest dimecres al vespre. Des de l'adreçawww.participa2014.cat/onpucparticipar/s'accedeix a un formulari amb quatre camps per omplir que, un cop emplenats, dóna una targeta de participació que indica el local on es pot anar a votar, l'adreça i el número de la mesa. El document especifica que les dades personals no s'incorporaran a cap fitxer de dades de caràcter personal.

En el formulari cal especificar el municipi que consta al DNI, el nom de la via, el tram de la via -si el domicili és a la banda parell o a la senar- i el primer cognom de qui fa la consulta. La targeta de participació afegeix una nota que especifica que les dades amb què s'han omplert els quatre camps no s'incorporaran a cap fitxer de dades de caràcter personal, sinó que es limiten a indicar el local de participació en funció del domicili del DNI o TIE i les lletres del cognom.

El procés participatiu del 9 de novembre comptarà finalment amb 1.317 locals i 6.695 meses amb urnes distribuïdes per tot el territori. El departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat ha donat la xifra definitiva de locals i punts de participació per al 9-N, que el govern espanyol impugnarà al Tribunal Constitucional previsiblement divendres que ve.

Cinc preguntes amb resposta

[Aquí podeu veure la guia completa: 'Guia pràctica per al nou 9-N: preguntes amb resposta']

1. Qui hi pot participar?

Hi podrà participar tothom que el 9 de novembre del 2014 hagi fet els 16 anys i que disposi d'un document d'identitat (DNI) on hi consti l'adreça de residència en un municipi de Catalunya. Per participar-hi, caldrà mostrar el document d'identitat vigent.

2. Què passa als pobles que no hi col·laboren?

Hi ha cinc municipis que no col·laboren amb el 9-N alternatiu: Horta de Sant Joan, Pontons, Bausen, Canejan i Arres. El Govern busca solucions perquè els habitants es desplacin al punt de votació més pròxim. Els ciutadans d'Horta de Sant Joan, governada pel PP –que en alguns pobles de Lleida sí que ha cedit locals–, es desplaçaran amb autobús fins a Gandesa per participar-hi.

3. Què passa amb els catalans que viuen fora de Catalunya?

Els catalans que viuen a la resta de l'Estat no podran participar-hi, llevat que al seu DNI hi figuri una adreça de Catalunya. Els que viuen a l'estranger podran participar-hi si disposen d'un DNI amb adreça a Catalunya o un DNI espanyol o passaport vigent juntament amb el comprovant d'inscripció al registre de catalans a l'exterior, o bé un certificat del padró d'espanyols residents a l'exterior en què hi consti l'adscripció a Catalunya. Aquí hi ha el llistat dels locals de participació a l'exterior

Els que estiguin temporalment a l'exterior també podran votar presencialment en meses instal·lades a diferents indrets del món en el mateix horari. Els residents a l'exterior que vulguin votar a Catalunya i no tinguin DNI amb adreça al país, podran participar a la seu habilitada al Palau Robert, al passeig de Gràcia, 107, de Barcelona.

4. Què passa si al DNI hi posa una adreça de fora de Catalunya, d'un domicili anterior?

Els ciutadans que es trobin en aquest cas no podran votar, excepte si figuren al registre de catalans a l'exterior. L'adreça que figura al DNI és l'única que val per determinar el local on s'ha d'anar per participar al 9-N.

5. Poden participar-hi els estrangers que viuen a Catalunya?

Els nacionals d'altres països de la UE o de l'acord sobre l'Espai Econòmic  Europeu i Suïssa hi podran participar si presenten un document d'identitat o passaport vigent acompanyat del certificat de registre de ciutadans de la UE, on hi ha de constar tant el número d'identitat d'estranger com l'adreça de residència a Catalunya. Pel que fa als estrangers de països diferents dels de la UE i l'Espai Econòmic Europeu i Suïssa, hauran de presentar un document d'identitat o passaport vigent juntament amb una targeta d'identitat d'estranger on hi consti l'adreça de residència a Catalunya.


El Consell d'Estat de Rajoy aprova per unanimitat impugnar també el nou 9-N #ProuFeixisme #VolemVotar


El dictamen que el Consell d'Estat ha aprovat aquest dijous per unanimitat assegura que l'ús dels voluntaris per al 9-N 'eleva, si es pot', la gravetat dels 'vicis d'inconstitucionalitat' de la consulta perquè 'omet garanties constitucionals elementals'. També adverteix que la impugnació de la consulta alternativa 'ha de delimitar amb especial cautela l'àmbit de la suspensió derivat de l'article 161.2 de la Constitució', de manera que l'estengui 'no només a les actuacions de qualsevol naturalesa -material o jurídica, normativa o no normativa- que ja s'han fet fins ara', sinó 'a qualsevol altra actuació que en futur pugui dur-se a terme en relació a aquest procés'.

El dictamen del Consell d'Estat al què ha tingut accés l'ACN assegura que el procés de participació 'pateix un vici d'inconstitucionalitat sigui quin sigui l'objecte del procés' i adverteix que el fet que el president de la Generalitat i el govern no hagin aprovat cap decret de convocatòria 'en cap cas impedeix apreciar l'existència d'un acte jurídic administratiu de convocatòria ja formalitzat'.

Acusa Mas de voler 'eludir' la suspensió

A més, afirma que 's'evidencia un propòsit d'eludir el control de la jurisdicció constitucional tan en l'àmbit de la suspensió de la consulta ja decretada -que en el seu objecte i elements essencials és substancialment idèntica a la que ara s'impugna- com respecte dels procediments que el Govern espanyol pretengui plantejar davant el procés de participació'.

Per sustentar aquests arguments, el Consell d'Estat recull declaracions públiques del president de la Generalitat que 'va afirmar que 'en l'essencial és el mateix si pel que és essencial entenem locals oberts, urnes a les meses, milers de meses i que tots els que puguin votar la pregunta acordada ho podran fer''.

Segons el Consell d'Estat en aquestes declaracions del president 'i en altres similars que tan ell com diverses autoritats de la Generalitat han fet des d'aleshores es posa de manifest un propòsit no dissimulat, sinó explicitat de manera oberta i pública, d'eludir no només la suspensió ja decretada pel Tribunal Constitució, sinó d'evitar futures impugnacions del govern' espanyol.

El govern català és 'conscient' de la 'antijuridicitat de la seva conducta'

En aquet sentit, considera que aquesta manera d'actuar posa de manifest que les autoritats catalanes són conscients de la 'antijuridicitat de la seva conducta' i, pel que fa als efectes de la seva impugnació, 's'acredita la identitat entre la consulta suspesa i la que ara, sota un nom diferent, es vol fer'.

'La identitat substancial dels dos supòsits testimonia que la convocatòria d'un denominat procés de participació del 9 de novembre i les actuacions de tot tipus -no només materials, sinó també jurídiques, i fins i tot normatives- que la Generalitat ve auspiciant i realitzant de cara a la seva celebració, vulneren la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional', afirma el text.

L'ús de voluntaris 'agreuja' l'inconstitucionalitat

El Consell d'Estat també aborda l'ús dels voluntaris per fer la consulta alternativa i apunta que el fet que el procés es vulgui celebrar amb l'ajuda d'aquestes persones, així com el fet que les persones cridades a participar no siguin totes les inscrites al cens electoral, sinó que ho facin voluntàriament en un 'fitxer de participants', 'lluny d'atenuar els vicis d'inconstitucionalitat de què pateix el procés eleva, si es pot, la gravetat' d'aquesta inconstitucionalitat.

I és que segons el Consell d'Estat, per aquesta via 's'ometen algunes de les més elementals garanties constitucionals' referents al 'dret fonamental de participació política', i concretament 'la neutralitat dels responsables del procés i la prèvia determinació de l'univers de les persones cridades a votar'.

'S'imputa a Catalunya una manifestació de voluntat orientada en un sentit'

El fet que no s'atenguin a aquestes garanties, continua el dictamen, 'atempta contra la llibertat i igualtat del sufragi quer és regla habitual en qualsevol sistema democràtic'. D'aquesta manera, conclou 's'imputaria al poble de Catalunya una manifestació de voluntat moldejada i orientada en un determinat sentit per les autoritats públiques convocants'.

Preveu que Mas signi un decret a última hora

El Consell d'Estat també preveu la possibilitat que el president de la Generalitat, Artur Mas, signi un decret de convocatòria hores abans del 9-N. Segons aquest organisme, aquest decret 'no podria atorgar cobertura jurídica a un procés que no compleix les exigències mínimes previstes per l'ordenament constitucional' ni tampoc 'justificar l'actuació i excloure la responsabilitat de les autoritats convocants d'aquest procés'.

En aquest sentit adverteix que qualsevol invocació d'un hipotètic decret de convocatòria als marcs jurídics preexistents, en referència a la competència de la Generalitat en matèria de participació ciutadana ol Títol III de la Llei de consultes -que no ha estat recorregut ni suspès pel TC- no podria tampoc legitimar el procés.

Per aquest motiu adverteix a l'executiu de Rajoy que la impugnació 'ha de delimitar amb especial cautela l'àmbit de la suspensió derivat de l'article 161.2 de la Constitució' i l'estengui 'no només a les actuacions de qualsevol naturalesa -material o jurídica, normativa o no normativa- que ja s'han fet fins ara, sinó a qualsevol altra actuació que en futur pugui dur-se a terme en relació a aquest procés'.

Unanimitat per impugnar el 9-N

Els vuit membres de la comissió permanent del Consell d'Estat espanyol i el seu president, José Manuel Romay de Beccaría, han aprovat per unanimitat aquest matí d'impugnar la votació del 9 de novembre. Quan ha sortit de la reunió, un d'aquests membres, el jurista Miguel Rodríguez-Piñero ha afirmat que el Consell d'Estat 'està subjecte a la seva pròpia doctrina' i per tant no pot canviar de criteri 'a cada moment'. Feia referència al dictamen que ja va emetre el 28 de setembre sobre el 9-N original, en què també va avalar per unanimitat el recurs davant del Tribunal Constitucional.

Rodríguez-Piñero ha apuntat també que la base del dictamen i un dels arguments que previsiblement utilitzarà el govern espanyol al seu recurs és el fet que la pregunta de la consulta alternativa sigui la mateixa que la del 9-N original. 'Podeu comparar l'una pregunta amb l'altra i en veureu les semblances i divergències', ha dit.

El Consell d'Estat és presidit per l'ex-ministre de Sanitat del primer govern d'Aznar, José Manuel Romay de Beccaría, i la comissió permanent és formada per vuit membres i presidida per l'ex-ministre de Justícia, Landelino Lavilla. Alguns dels seus membres són Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, redactor de la constitució; Miguel Rodríguez-Piñero, ex-president del Tribunal Constitucional; Fernando Ledesma, president del Tribunal Suprem; i María Teresa Fernández de la Vega, ex-vice-presidenta del govern espanyol. Aquesta permanent és la mateixa que el dia 28 de setembre ja va aprovar per unanimitat els dos dictàmens amb què el govern espanyol va impugnar el 9-N original davant el Tribunal Constitucional.

L'executiu espanyol tindrà sobre la taula el dictamen del Consell d'Estat avui mateix, de manera que a la reunió del consell de ministres de demà podrà aprovar el recurs d'inconstitucionalitat. Pot ser que el presenti demà abans de les tres del migdia o bé dilluns a partir de dos quarts de deu del matí. Sigui com sigui, el ple del Constitucional l'abordarà a la reunió ordinària dels dies 4, 5 i 6 de novembre. Si la petició va acompanyada d'una apel·lació expressa a l'article 161.2 de la constitució, com va passar en el recurs contra el 9-N original, l'admissió a tràmit implicaria la suspensió dels actes impugnats, tot i que en aquesta avinentesa no hi ha cap document, ni llei ni disposició en què pugui recaure la suspensió.

Rajoy insisteix que el 9-N 'no compleix les condicions democràtiques'

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha fet referència al dictamen de consell d'estat durant una compareixença a la Moncloa amb la presidenta de Xile, Michelle Bachelet. Per Rajoy, el 9-N --que ha qualificat de 'pseudoconsulta'-- 'no compleix les condicions democràtiques', 'no té cens, ni llei que l'empari, ni llei que vetlli per la seva neutralitat, ni sabem qui són els membres de les meses'. Rajoy ha insistit que 'la llei s'ha de complir' i que per sobre d'aquesta 'no hi ha res'. El consell de ministres debatrà demà si el govern espanyol presenta un recurs amb TC sobre el procés participatiu català.

Guia per poder votar el nou 9-N #9n2014 #DretaDecidir



- 40.930 persones s'han registrat per a fer de voluntàries en la votació del 9 de novembre sobre la independència de Catalunya. El govern va engegar el dispositiu de votació, que compta amb 6.695 meses repartides en 1.317 col·legis de 942 municipis de Catalunya, del 947 que hi ha. On es troben els punts de votació, qui pot votar i com ho ha de fer. En aquesta guia trobareu tota la informació pràctica sobre la votació del 9-N.

- Punts de participació. Hi haurà col·legis en 942 municipis dels 947; en total, 1.317 col·legis i 6.695 urnes. A més dels 600 espais que són de titularitat de la Generalitat —la majoria, instituts— i que es poden utilitzar per a la consulta, el govern ha treballat amb els ajuntaments per abastar tot el territori i hi haurà centres educatius, tant públics com concertats, on es podrà votar. Es poden consultar a internet a aquest formulari, als ajuntaments i al 012 des de dimecres 29 al vespre. Segons el codi postal que consti en el DNI de cadascú li pertocarà un col·legi o un altre, i depenent de la lletra del cognom, una mesa o una altra. Es podrà votar de les nou del matí a les vuit del vespre.

- Cens: No hi ha cens previ. El registre de participació es farà el mateix dia de la votació, just abans de dipositar el vot. Es farà manualment prenent nota del nom del votant. Les dades s'introduiran en un ordinador per evitar que hi hagi duplicitat de vot. Segons dades de Governació, podran votar 5,4 milions de persones, tot i que d'acord amb les dades de l'Idescat serien més de sis milions.

- Document necessari. El carnet d'identitat espanyol, on hi consti el domicili de Catalunya. En el cas dels ciutadans comunitaris, el passaport i el volant d'empadronament. I en el cas dels extracomunitaris, la Targeta d'Identitat d'Estrangeria (TIE).

- No hi haurà vot anticipat. Només els qui acreditin amb un document una causa major (com ara una hospitalització o jornada laboral) podran votar durant els quinze dies següents al 9 de novembre. S'han d'adreçar a una de les set delegacions territorials de la Generalitat que hi ha repartides al Principat.


- Vot de catalans que es trobin a l'estranger. Es podrà fer en disset punts de votació, repartits en diversos països del món, que corresponen a les delegacions que té el govern a l'estranger. Són Berlin, Brussel·les, Paris, Milà, Londres, Montreal, Nova York, San José, Buenos Aires, Sao Paulo, Bogotà, Mèxic, Santiago de Xile, Tòquio, Hong Kong, Sydney i Copenhagen. Vegeu-los ací. Els qui tinguin DNI amb residència a Catalunya també poden desplaçar-se per votar el 9 de novembre al punt de votació que els correspon a Catalunya.

- Vot de catalans que viuen a la resta de l'estat espanyol. Només podran votar el 9 de novembre si en el seu DNI hi consta la residència a Catalunya. Si no hi poden ser aquell dia, també podran votar els quinze dies següents del 9-N en una de les set delegacions de la Generalitat repartides al Principat.

- Vot de catalans que viuen en uns altres territoris del país. El govern ha habilitat finalment un lloc de votació a Perpinyà (Casa de la Generalitat) i un altre a Andorra la Vella (avinguda Príncep Benlloch, 25). Els voluntaris poden inscriure's fins dimecres 29 a migdia.

- Escrutini. Es farà durant la nit del 9 al 10 de novembre. I els resultats provisionals s'anunciaran el dia 10. Els definitius, que inclouran els dels qui hagin votat a les delegacions territorials, se sabran, com passa en més processos electorals, al cap de dues setmanes.

- Els voluntaris. D'entrada, el govern va fixar en vint mil els voluntaris que feien falta per a poder organitzar el dispositiu. Finalment, n'hi ha40.930, i això ha permès de dissenyar un dispositiu més ambiciós que no es preveia de bon començament. La inscripció es va tancar el dia 27.

- Tipologia de voluntaris:

1. Membres dels punts de participació. Un president i dos vocals, assignats a cada punt de votació. Les seves funcions seran, entre més: obrir la mesa, identificar cadascuna de les persones que volen participar en la votació, registrar-les, comptabilitzar les paperetes i preparar la documentació de tota la jornada.

2. Gestors dels punts de participació. Les seves funcions seran: assistir el president i els vocals en totes les funcions. Donar-los suport, assessorar-los, informar puntualment de les dades de participació, custodiar el full de transmissió en cas que no hi hagi coordinador de participació, regular les cues d'accés i facilitar la participació i les tasques dels membres, de president i vocals.

3. Coordinadors del procés de participació. És una figura pensada per als locals de participació amb un nombre important de punts i on calgui una coordinació de tots els gestors. Les seves funcions seran, entre més: comprovar que tots els gestors són al local, coordinar l'organització de cues, recollir la documentació del procés de participació de la jornada.

4. Voluntaris suplents. En seran les persones disposades a donar cobertura a qualsevol possible absència o incidència, tant al començament com en el decurs de la jornada. Són a disposició dels gestors i coordinadors, que els avisaran per cobrir suplències o qualsevol necessitat que aparegui durant jornada.

5. Coordinadors del local de participació. És una figura apartada del procés purament. Són els màxims responsables dels locals el 9-N. Obriran i tancaran els locals, definiran els circuits i els accessos d'entrada i sortida de edifici. Donaran les indicacions pertinents dels espais i coordinaran la seguretat en els edificis.

- El calendari:

–Dilluns 27, a les 12.00, es tanca el termini per a inscriure's com a voluntaris.

–Dimecres 29 al vespre es pot consultar el lloc de participació via web participa2014.cat, 012 i als ajuntaments.

–Dijous 30 comença a comunicar-se l'assignació de tasques als voluntaris.

–Dijous 30 comença un període de deliberació pública i participativa, fins el 8 de novembre, per a fomentar el debat en la població. La Generalitat posa a disposició de totes les associacions, entitats i partits que ho vulguin una xarxa de 241 equipaments civils a tot el territori (casals cívics, hotels d'entitats, casals de gent gran i oficines de benestar social) i 64 equipaments culturals (biblioteques, arxius comarcals i museus que tinguin sales d'actes o de reunions). També es demana a la CCMA i als seus mitjans, a més dels governs locals, que col·laborin en la deliberació pública per a fomentar la informació i la participació.

–Dijous 30 comença una nova campanya informativa als mitjans per a explicar tant pedagògicament com sigui possible la manera de participar en el 9-N.

On votar el 9-N: llista dels col·legis i punts de participació #9n2014 #DretaDecidir


Els ciutadans cridats a participar a la consulta del 9 de novembre ja poden consultar el local i la mesa on podran fer efectiva la seva participació. El govern català ha habilitat un formulari al web www.participa2014.cat on l'usuari pot introduir l'adreça que consta al seu DNI i, de forma immediata, obté la informació del local i la mesa als quals està adscrit per poder participar en el procés. La informació es pot imprimir amb un format de targeta, perquè sigui d'utilitat a l'hora de localitzar el local i la mesa.

Durant els primers minuts en què el formulari ha estat actiu hi ha hagut alguns problemes de funcionament, però al cap de poc s'ha solucionat.També s'ha activat una secció amb informació per als voluntaris.

El 9 de novembre hi haurà 6.695 meses de participació, distribuïdes en 1.317 locals i 942 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya. A cadascú li pertoca un col·legi o un altre segons el codi postal que consti en el carnet d'identitat de cadascú; i segons la lletra del cognom, una mesa o una altra. El punt de votació també es pot consultar, a més de la web, als ajuntaments i trucant al telèfon d'informació 012.

A més dels 600 espais que són de titularitat de la Generalitat —la majoria, instituts— i que es poden utilitzar per a la consulta, el govern ha treballat amb els ajuntaments per abastar tot el territori. Per això hi haurà molts centres educatius, tant públics com concertats, on es podrà votar.

Punts de votació a l'exterior

Les persones cridades a participar que es trobin a l'estranger el 9 de novembre podran participar en les seus del locals de participació a l'exterior. N'hi ha disset, que corresponen a les delegacions que té el govern a l'estranger. Són a Berlín, Brussel·les, París, Milà, Londres, Mont-real, Nova York, San José, Buenos Aires, São Paulo, Bogotà, Mèxic, Santiago de Xile, Tòquio, Hong Kong, Sydney i Copenhaguen. 

Pel que fa a la votació dels catalans que viuen en alguns altres territoris del país, el govern ha habilitat finalment un lloc de votació a Perpinyà (Casa de la Generalitat) i un altre a Andorra la Vella (avinguda del Príncep Benlloch, 25).

http://www.vilaweb.cat/noticia/4217371/20141029/votar-9-n-llista-collegis-punts-participacio.html

¿Está muerto el PP de Rajoy? Los síntomas de una sospecha fundada #opinió


Antonio Rodríguez Naranjo

La corrupción, última bomba de relojería capaz de arrasar a todo el partido. La pregunta podía formularse al revés, y la respuesta sería parecida: ¿Es Rajoy del PP? Antes de responder, un párrafo de El país de las últimas cosas de Paul Auster describe, con la nitidez que sólo la ficción a veces permite, el panorama circundante:

"En nuestras mentes reina la confusión. Cada día se produce un nuevo cataclismo y las viejas creencias se convierten en aire y vacío. He aquí el dilema. Por un lado queremos sobrevivir, adaptarnos, aceptar las cosas tal cual están; pero, por otro lado, llegar a esto implica destruir todas aquellas cosas que alguna vez nos hicieron sentir humanos. Para vivir, es necesario morir, por eso tanta gente se rinde, porque sabe que no importa cuán duramente pelee, siempre acabará perdiendo y, entonces, ya no tiene sentido la lucha".

Ésa fue la España que Rajoy se encontró tras fracasar dos veces con Zapatero y obtener, a continuación, la mayoría absoluta más incontestable de la historia democrática reciente: ni el carismático Felipe ni el eficaz Aznar obtuvieron lo que este lector del Marca con aspecto de devoto del vermut dominical en el casino de Pontevedra consiguió en las urnas: no era el mejor, ni el más listo, ni el más experto, ni el más guapo y, ni siquiera, el menos conocido.

Casi todo se sabía de él, tras treinta años en política -sólo Rosa Díez supera al actual presidente en quinquenios pisando moqueta-, y por eso o pese a eso un país agotado le dio el poder más absoluto que nunca a nadie dio.

En ese cheque iba implícita, sin duda, una disposición colectiva a sufrir, una aceptación de la gravedad de la enfermedad y una asunción de la dureza de la terapia con un único sentido: de doctores que recetan amables juanolas para tratar un cáncer con metástasis ya estábamos curados de espanto; ahora se trataba de contar con una especie de Doctor House que quizá no diera palmaditas en la chepa ni fuera simpático pero, al menos, ofrecía una oportunidad a la curación.

En este tiempo, sin embargo, todo lo que ha hecho Rajoy es lo contrario de lo que se esperaba, con un saldo desolador que empeora en términos objetivos al de su lechuguino predecesor, aquel indocumentado que presumía de "campeón social" hipotecando a tres generaciones para pastorear a una: la única mejoría económica es tan artificial como pasajera, pues procede de una mayor liquidez ficticia fruto de abaratar la deuda por el método de pagarla a cualquier precio; y en todo lo demás el desastre es absoluto en tres frentes definitorios del genoma nacional, definido en otra novela apocalíptica que describe de nuevo el paisaje, la terrible La carretera de MacCarthy.

El primero, el económico: la estructura de gasto público en España no se ha reformado, con una Administración insoportable que consume todo el crédito y antepone su innecesaria subsistencia a todo.

Para lograrlo, ahoga a las pymes (entre el 65% y el 70% del empleo y los ingresos fiscales) con unos impuestos y una seguridad social confiscatoria que, unida a la ausencia de préstamos o a su enorme coste, convierte la supervivencia en un acto heroico.

El resultado es que España paga su deuda y reduce con ello los intereses, sí; pero no deja de incrementarla, mantiene el déficit e imposibilita la generación de un tejido productivo que siempre, en cualquier lugar del mundo civilizado, o llega de la iniciativa privada o no llega.

El segundo, el político: nunca ha estado más en juego la propia idea de España como Estado constitucional estable que en estos momentos, con desafíos en Cataluña y en Euskadi que no son nuevos pero son más agudos que en el pasado.

Aunque la herencia de Zapatero -en esto y en todo, por mucho que alguno repudie apelar a hacer tres años aunque luego no se le caiga de la boca el año 36- es de juzgado de guardia; la impericia de Moncloa para entender que al nacionalismo no le puede matar a besos es antológica.

Sumémosle a eso el papelón de aceptar que la anhelada paz contra el terrorismo ha alegrado más a los verdugos que a las víctimas y ha beneficiado electoralmente más al secesionismo que al constitucionalismo y concluiremos que, en los asuntos conceptuales, el paso atrás ha sido también glorioso.

Y el tercero, el ético: aunque todo el país parece un lodazal y no se salva ni el Tato (desde mineros ugetistas hasta socialistas andaluces, pasando por nacionalistas catalanes y dirigentes patronales), el desfile de escándalos con la gaviota por insignia es especialmente demoledor: ex ministros y gerentes en la cárcel, cajas B incontestables, pago de sedes con dinero negro y organizaciones criminales encabezadas por tipos como Granados que, hasta ayer, eran emisarios de Génova en las célebres tertulias de televisión.

Aún podría achacársele un epílogo: la frustración generada por Rajoy, que llama reforma al recorte con la misma inepcia que el anterior tildaba de crecimiento al despilfarro, está detrás del auge de formaciones políticas tan frívolas como Podemos a las que no se juzga por la insensatez de sus suicidas propuestas económicas, sino por la ausencia de pasado: quizá estén engañando, pero no han robado.

Difícilmente existiría hoy Iglesias si un indeseable como Zapatero no hubiera dedicado tanto tiempo a insuflar a la sociedad unos valores perezosos y confusos, infantiles e inanes, irresponsables y superficiales; pero la gota -o el medio litro- que colmó ese vaso del despropósito la ha vertido un Gobierno de tecnócratas que encima no sabe sumar.

Porque, además de no robar y cuadrar las cuentas por un método más razonable -en lugar de cobrar por unas muletas o el medicamento a un enfermo crónico, cerrar las televisiones públicas, universidades, aeropuertos, diputaciones, observatorios, institutos, ayuntamientos y todo tipo de chiringuitos que componen el Bienestar del Estado-, lo que la gente esperaba era un relato valiente de la vida, un discurso político decente, un valiente impulso reformista y un empuje que nunca ha existido: España es hoy un país más paleto, más inculto, más dividido, más sectario, más pedigüeño, más desmovilizado y a la vez más crispado, dividido y perezoso y menos dispuesto a entender que sin obligaciones y esfuerzos es imposible garantizarse derechos y esperanzas.

Es ese vacío, intelectual y escénico, olvidado en un supuesto viaje de rigor económico que además nunca ha existido -¿dónde está con una deuda similar al PIB, un paro juvenil tercermundista, un déficit disparado pese a la cosmética y un fusilamiento infame de la empresa tipo española?-; el que han llenado con habilidad estratégica pese a su indigencia política Iglesias, Errejón y compañía, deudores de un hartazgo general comprensible que han amortizado por el mero hecho de escuchar.

Aunque luego lo respondan con recetas que, amén de inviables, son contraproducentes y entierran aún más las salidas a futuro del país: Podemos no sólo mantiene la mitología de un Estado de Bienestar sostenible con la buena voluntad de sus gobernantes, sino que además promete mejorarlo con insensateces del agrado de oídos inanes como la renta básica, la jubilación a los 60 o el impago parcial de la deuda a los mismos mercados que luego deberán financiar las pensiones, las nóminas, la educación o la sanidad.

El único mérito de Rajoy es que ha logrado que Europa le recargue la Visa tras demostrar que está dispuesto a pagar lo que debe, cueste lo que cueste... al ciudadano, al pequeño empresario y al trabajador por cuenta ajena.

Es poco balance en un país que ha pasado de estar dispuesto a cualquier sacrificio a no estar dispuesto a ninguno tras constatar que el capitán se ha dedicado a rescatar al iceberg tras sustituir al que hundió al Titanic.

De ahí la pregunta. ¿Es Rajoy del PP? ¿O el PP es Rajoy? En cualquiera de los dos casos, la conclusión es la misma.

El Rey Plasmado lleva camino de hacer con su partido lo mismo que Zapatero ha hecho con el PSOE, arrastrándolo a una debacle que quizá ya sea irreversible.

Que en ese viaje autodestructivo haya hecho por agradar a todos los que jamás le votarán y además dirán que su política pálidamente socialdemócrata es un ejemplo de ultraderechismo, confirma un diagnóstico sobre el personaje difícil ya de cuestionar a estas alturas:

Rajoy es un blando donde hay que ser duro; un duro donde conviene ser un blando; un conservador donde era necesario un liberal, un jugador donde sólo vale el resultado y un resultadista donde sólo cuenta el juego.

Lo sorprendente es que, con ese equipaje y la maloliente mochila añadida de una corrupción desbocada, todo el PP se comporte con el seguidismo silencioso de los famosos corderos de la película.

¿Romperá alguien esa baraja, en Madrid, Valencia, Murcia o Galicia?

¿Lo harán antes o después de las Autonómicas y Municipales?

¿Tal vez no lo harán nunca?

De momento, más parecen todos secundarios de La venganza de Don Mendo, recitando aquella sandez nada cómica de "mejor morir que perder la vida".

Rajoy torna a demanar disculpes davant l'allau de casos de corrupció que afecten al PP #elPPs'enfonsa


Per segona vegada des que està a la Moncloa, el president del Govern espanyol, el nacionalista Mariano Rajoy, s'ha hagut de disculpar davant el Senat pels casos de corrupció que afecten al seu partit. L'altra vegada va ser fa més d'un any, a l'agost de 2013, pel cas Bárcenas. Aquesta vegada Rajoy s'ha vist obligat a demanar excuses en nom del PP davant la pressió en tots els partits, inclòs el PP, perquè el president reaccionés als escàndols. Rajoy ha decidit demanar perdó en el dia en què l'exsecretari general del PP ha declarat davant el jutge per una suposada caixa b de la formació, i 24 hores després de conèixer-se una nova macrooperació contra la corrupció. "En nom del PP vull demanar disculpes a tots els espanyols per haver situat en llocs dels que no eren dignes als que en aparença han abusat d'ells", ha assegurat el cap de l'Executiu a la Cambra Alta.

Tot estava preparat, tant que Rajoy ha decidit obviar el contingut de la pregunta sobre desigualtat que li feia la portaveu del PSOE al Senat, Maria Chivite, i ha llegit un text que portava escrit per respondre als escàndols de corrupció. Si ahir era Esperanza Aguirre qui demanava perdó per haver nomenat a Francisco Granados, davant del silenci de la cúpula del PP, avui ha estat Rajoy qui ho ha fet. "Entenc i comparteixo plenament la indignació dels ciutadans, lamento profundament la situació creada. Entenc el cansament dels espanyols, aquestes consultes són particularment feridores quan els espanyols han hagut d'aportar tants sacrificis i esforços per treure el país de la crisi", ha assegurat Rajoy en to greu. No obstant això, el PSOE el que li demanava és que faci una compareixença monogràfica al Congrés sobre corrupció, i Chivite li va recordar que els socialistes han demanat vuit vegades a Rajoy que comparegui sense èxit.

Rajoy no va anunciar cap tipus de compareixença especial i més aviat va donar la impressió que la reacció es quedarà en aquesta petició d'excuses llegida al Senat sense més explicacions sobre els escàndols ni noves mesures. Davant d'aquesta possibilitat, a l'hemicicle es va armar un gran enrenou que va acabar a crits entre la bancada del PP, que recordava l'escàndol dels ERO andalusos, que afecta el PSOE, i els socialistes, que a crits demanaven la dimissió de Rajoy. Chivite li va demanar que vagi al Congrés a explicar "el finançament il·legal del PP, els sobres, els seus missatges amb Bárcenas, els pagaments en b de les obres de la seu, i quants dirigents del PP van a passar davant la justícia".

El mateix president, en la seva resposta, a punt al clàssic "i tu més" quan va treure també els ERO andalusos encara que sense esmentar-expressament: "no li vaig a parlar de la investigació al Suprem a diputats i senadors del seu partit", va dir en al·lusió a Manuel Chaves i José Griñán. Rajoy ha insistit que la solució és un gran pacte contra la corrupció tot i que si el PSOE no vol sumar-se el PP traurà en solitari les mesures que fa gairebé dos anys al Congrés. L'ambient de guerra entre PP i PSOE al Senat augura que això és el que succeirà.

Rajoy ha demanat doncs excuses en nom del PP per haver aixecat als implicats, cosa que en ell no és en absolut habitual, però ha exculpat el partit dels comportaments dels seus alcades. El president ha emfatitzat que en l'Operació Púnica no hi ha finançament irregular, sinó que "respon a la cobdícia personal dels càrrecs públics i no a les organitzacions a les que pertanyen", i ha defensat la feina dels càrrecs públics. "Aquests comportaments estenen una sospita generalitzada", ha apuntat el president, "però aquesta taca embruta injustament la imatge i la reputació de la majoria de la gent dels partits", ha reblat.

El president ha demanat als espanyols que confiïn en l'Estat de Dret, ja que els nous casos de corrupció s'han revelat perquè la justícia i les institucions "funcionen", i ha assegurat que el seu compromís amb la "neteja de la vida pública és total ".

En aquest sentit, el cap de l'Executiu ha avançat que el Govern aprovarà mesures "anticorrupció" fins i tot en solitari. Va enumerar les ja conegudes però no va plantejar noves. "La democràcia no pot permetre que ningú jugui amb la confiança que dipositen en els polítics. Per això anem a aprovar les dues mesures anticorrupció pendents, com més aviat millor, l'Estatut de l'alt càrrec i la llei del control de l'activitat econòmica i financera dels partits ", ha explicat. "Si és amb el consens de l'oposició, millor, però si no és així, tirarem endavant les mesures anticorrupció amb els vots del PP", ha anunciat.

El PSOE va descartar ahir arribar a un pacte global amb el partit al Govern sobre la corrupció. "Ni hi ha hagut, ni hi ha ni hi haurà un pacte amb el PP", va dir contundent el secretari d'Organització del PSOE, César Luena. El PSOE ha mantingut intenses converses amb el PP en la recerca d'un acord al voltant d'un llistat de lleis contra la corrupció política. Els socialistes, amb el suport de tots els grups, exigeixen que Rajoy comparegui la setmana que abans de poder parlar d'un gran pacte. Al PP hi ha dirigents que creuen que seria una solució adequada perquè la indignació social s'ha tornat insuportable, expliquen, però després de la petició d'excuses de Rajoy l'opinió més estesa és que el president mesurarà si aquesta reacció ha estat suficient per baixar la pressió i si és així decidirà no comparèixer. La veritat és que alguna cosa semblant va succeir el 2013 i finalment es va veure obligat a convocar un ple extraordinari.

Xavier Trias informa a 137 alcaldes d’arreu del món sobre el referendum del 9N #9n2014 #Plebiscitàries



L'alcalde Xavier Trias ha enviat cartes a 137 homòlegs d'arreu del món per fer difusió sobre el procés sobiranista que viu Catalunya. Trias recull així la moció presentada per d'Unitat per Barcelona i aprovada al plenari el passat 3 d'octubre. Les cartes "d'alcalde a alcalde" que demanava Jordi Portabella per internacionalitzar el procés sobiranista i difondre el 9-N ja s'han enviat. La proposta, d'Unitat per Barcelona, que va ser aprovada al darrer plenari amb els vots favorables d'Unitat per Barcelona (ERC+Dcat+Rcat), CiU i ICV-EUiA, l'abstenció del PSC i el vot en contra del PP.

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha fet arribar aquestes missives a 137 homòlegs dels cinc contintents per transmetre'ls el "moment històric" que viu Catalunya. Les cartes, escrites en català, castellà, anglès, alemany o italià – segons el destinatari – s'han enviat directament als alcaldes de països com els Estats Units, la Xina, el Brasil, Alemanya, el Regne Unit o el Japó. La tria s'ha fet en funció de les 100 ciutats més influents del món i també en segons els acords d'agermanament o col·laboració establerts. D'entre les ciutats escollides hi ha Nova York, Buenos Aires, Berlín, Londres, París, Sydney, Sarajevo, Ciutat del Cap, Santiago de Xile o Nova Delhi.

En la carta, Trias explica que el proper 9 de novembre tindrà lloc un "procés participatiu que es desenvoluparà a través de les urnes i dins dels marcs legals establerts"  i afirma que "Barcelona, la capital de Catalunya, dóna ple suport a aquest procés, ja que respon a la voluntat majoritària dels catalans i catalanes".

La missiva cita la darrera mobilització en favor del 9-N, que va aplegar 1,8 milions de persones a Barcelona el passat 11 de setembre, i també fa referència a les mocions aprovades per 920 ajuntaments catalans a favor del dret a decidir, entre les quals hi ha també Barcelona. Per tancar la carta, Trias escriu que Barcelona "reafirmarà el compromís" amb la "democràcia i la vocació d'estar sempre al costat de la ciutadania".