Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

El Parlament de Catalunya farà una passa més cap a la hisenda pròpia #NouEstat #EspoliFiscal


El ple del Parlament de la setmana que ve debatrà i amb tota seguretat aprovarà el projecte de llei d'ordenació dels cossos tributaris d'adscripció exclusiva a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). Es tracta d'un dels compromisos que van adquirir CiU i ERC en refermar el seu pacte de governabilitat. La llei, tramitada pel procediment d'urgència, prepara l'ATC per dotar-la dels recursos que facin possible convertir-la en una veritable Hisenda Pròpia, amb capacitat plena de gestió, inspecció i recaptació de tots els tributs. Estableix la creació d'un cos tècnic d'inspectors tributaris, consolida els gestors tributaris i preveu la integració voluntària de funcionaris d'altres administracions.

La dels cossos tributaris és una de les tres lleis que arribaran la setmana que ve al seu debat final. Les altres dues són la de la formació i qualificació professional (la llei de la FP) i la de la simplificació de l'activitat administrativa. Així ho ha acordat aquest dimarts la junta de portaveus, que també ha situat en el Ple que comença dimecres 3 de juny els debats de totalitat del projecte de llei de processos d'execució hipotecària i el de la proposició de llei del PP sobre el règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs.

Durant la reunió de la junta de portaveus també s'ha apuntat a la setmana del 15 de juny com a possible data per encabir els plens monogràfics sobre Salut i sobre Innova, que probablement, quedaran agrupats. Si finalment no es fa al juny, el Ple es faria al mes de juliol.

El Govern català avisa que l'espoli fiscal espanyol condueix Catalunya a una situación financiera "extrema" #EncaraNoEtsIndepe?


La situació financera de Catalunya és "trerriblement delicada", tant que es veurà afectada de manera immediata, "en les pròximes setmanes", especialment del mes de maig i juny, i afectarà d'una manera generalitzada als proveïdors de la Generalitat, " excepte a les nòmines dels funcionaris que sembla ser que el tenim salvat "Sembla a ser que les retallades a Catalunya no s'han acabat o almenys hi haurà nous impagaments per part de l'Administració catalana:" Hi haurà serveis que no podrem atendre en els propers dos mesos i cal denunciar-ho, ha advertit el conseller Homs, en roda de premsa posterior al Consell Executiu. Els pagaments són centralitzats des d'Economia, de manera que afectarà tots els departaments.

Encara que hi ha tensions de tresoreria cada mes, el Govern ha decidit fer saltar l'alarma ara perquè "hi haurà un impacte fort", encara sense precisar, que afectarà els compromisos econòmics de l'Executiu català durant aquest mes de maig i de juny. "Afectarà a tot", ha insistit Homs, que ha explicat que tot i que "seguim amb molta atenció" la situació financera de la Generalitat, "la situació d'aquests dos mesos és extrema" i ja "no tenen ni cap ni peus".

http://www.lavanguardia.com/politica/20150526/54431462715/govern-situacion-financiera-extrema-impagos-afectara-todo.html

Campanya per bastir una Catalunya molt millor amb un #NouEstat #27s2015



El Govern català ha començat avui una campanya institucional animar als catalans amb la millora de la situació econòmica del país.'Preparats per fer una Catalunya millor. Fem-ho', és el lema que han escollit i que es podrà començar a veure a les televisions, premsa i ràdios.

La campanya diu el següent: "Una nova realitat s'acosta carregada d'esperança i renovada d'il·lusió. I estem preparats per fer una societat amb millors recursos i serveis. Per fer un país modern i de qualitat. Preparats per assolir els reptes que ens proposem. Hem superat molts obstacles. Hem treballat amb rigor tenacitat i compromís. I estem preparats per fer una Catalunya millor. Fem-ho".

Compromís ja disputa al PSPV l'hegemonia de l'esquerra al País Valencià #SíalValencià


El valencianisme sense dependències orgàniques a Madrid va obtenir ahir un èxit electoral sense precedentsen sumar 19 escons a les Corts Valencianes, 13 més dels que tenia fins ara, en una demostració de força que cap enquesta no havia previst. La coalició Compromís (Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Verds-Equo) emergeix com un nou actor central en la política valenciana i li disputa de tu a tu l'hegemonia de l'esquerra al PSPV-PSOE, que ahir va patir una nova reculada.

Compromís es presentava a les eleccions amb un programa on, a banda de les promeses d'aprofundiment democràtic, mans netes, transparència, justícia social, igualtat de gènere i ecologia, destaquen mesures com l'assoliment d'un concert econòmic en què el País Valencià recapti i gestioni tots els seus impostos, la implantació d'un únic model d'immersió lingüística al país, la reobertura de Radiotelevisió Valenciana i la creació d'un banc públic valencià.

Fins ahir, els millors èxits de les coalicions que històricament havien forjat els partits del valencianisme autocentrat es comptaven amb percentatges d'un sol dígit: el 8% dels vots el 1987 i el 2007, en tots dos casos dins d'una coalició encapçalada per Esquerra Unida (EU). Eren temps on l'esquerra valenciana tenia un lideratge indiscutit, el del PSPV, que entre 1983 i 2011 no havia baixat mai del 34% dels vots. El Bloc, per la seva banda, mai no havia aconseguit entrar a les Corts liderant una candidatura: va estar a punt de fer-ho el 1999 i el 2003 en una coalició amb els ecologistes, però es va quedar amb el 4,6% i el 4,8% dels vots, respectivament.

El 2011 van començar a bufar vents de canvi. Els socialistes van rebre el primer avís de l'erosió de la seva hegemonia a l'esquerra: 29% dels sufragis, mentre Compromís -ja sense EU- entrava a les Corts amb el 7%. Aquesta diferència de 22 punts percentuals es va convertir ahir en un no res: el PSPV va poder mantenir tot just el 20,3% dels vots i 23 escons, mentre que Compromís se situava al 18,2% i 19 seients. L'emergència de Podem (11,2% i 13 escons) deixa per primer cop els socialistes en minoria en el camp de l'esquerra valenciana.

A aquest canvi històric cal sumar el resultat de les municipals a la ciutat de València, on Compromís, per primera vegada, va esdevenir la força més votada de l'esquerra: 23,3% dels vots i 9 regidors, només un menys que el PP. Un pacte de Compromís amb el PSPV (14,1%, 5 regidors) i València en Comú (9,8%, 3 regidors) li hauria de donar l'alcaldia de la capital valenciana a Joan Ribó, el candidat de la coalició valencianista.

Fracàs de la dreta nacionalista espanyola

L'entrada a les Corts -amb menys força del que preveien les enquestes- de la nova marca del nacionalisme espanyol (Ciutadans, 13 escons) no va servir per a amortir el desastre electoral del Partit Popular, que passa de 55 escons el 2011 a 31 ara. Els populars es deixen 22 punts percentuals i cauen fins al 26,2% dels vots. Continuen com a primera força, però no tenen possibilitats de mantenir-se al govern si les tres forces d'esquerres pacten entre elles.

Mas confirma que el referèndum independentista del 27-S segueix endavant #27s2015


Poc més d'una hora s'ha allargat la reunió d'aquesta tarda a la seu d'Unió de la direcció de CiU. Una reunió que tenia un ordre del dia amb dos punts principals: valoració i anàlisi del resultats de les municipals més enllà de la derrota convergent a Barcelona i la remor de fons sobre un possible ajornament de les plebiscitàries del 27-S. Fonts de la direcció han insistit a ElSingular que el 27-S es "manté". "No hi ha marxa enrere", han afegit. De fet, diversos assistents han apuntat a aquest diari que "de la possibilitat d'ajornar el 27-S se n'ha parlat ben poc". "El president té clar el 27-S", ha sentenciat un dels homes forts de la direcció convergent tot i que públicament no hi han volgut insistir per tallar de soca-arrel les especulacions.

En acabar la reunió, Artur Mas, s'ha limitat a remetre les valoracions a la compareixença aquest matí de Lluís Corominas i Ramon Espadaler i ha afegit que "en el seu moment" en farà les valoracions. Una afirmació que apunta a l'entrevista que demà al matí li farà Catalunya Ràdio. Per altra banda, Josep Antoni Duran i Lleida, davant les preguntes dels periodistes sobre un ajornament del 27-S, els ha animat a "preguntar-ho al president". Una manera de tirar pilotes fora i abstreure's d'un debat que li correspon a Mas.

Les mateixes fonts han assegurat a ElSingular que sobretot ha estat una reunió de "dades i més dades" detallades que han de servir per bastir pactes "a ajuntaments, consells comarcals i diputacions". Uns acords bàsic tant per fer tangible l'hegemonia municipal de CiU com per enfortir institucionalment el procés. En els algoritmes de les dades hi ha hagut lloc per certa"preocupació" més que no pas autocrítica sobre els pèssims resultats en els municipis de l'àrea urbana de Barcelonacom Santa Coloma de Gramenet on han perdut els dos regidors històrics o bé Viladecans que han passat de quatre a zero regidors.

PP i PSC han presentat 140 llistes fantasma i no aconsegueixen ni un regidor #EncaraNoEtsIndepe?



236 vots. És el total de paperetes que ha sumat el partit de la nacionalista espanyola Alícia Sánchez Camacho (PP) en els 140 municipis d'entre 100 i 250 habitants en què es va presentar una llista fantasma, amb un únic candidat desconegut al poble i sense equip per integrar un hipotètic consistori de 5 regidors. El PP no ha obtingut ni un sol regidor en aquestes poblacions, i en un 35% -48 municipis- ha deixat el comptador a zero vots.

Els altres unionistes, el PSC, per la seva banda, també han pogut contrastar a les urnes la seva defensa de les llistes fantasma com la garantia que tots els catalans tenien el dret de poder votar PSC encara que en el seu municipi no hi hagués voluntaris per muntar una candidatura. I així, el partit de Miquel Iceta va dissenyar 145 llistes per a municipis d'entre 100 i 250 habitants encapçalades per militants del PSC que es prestaven voluntaris en pobles que mai no havien trepitjat. El resultat: 331 vots, cap regidor. A més a més, en el 28% dels municipis -40-, el PSC no ha recollit ni un sol vot.

En total, 566 vots que al PP i al PSC els sortiran molt rendibles, perquè a banda de les subvencions per vots recollits i per propaganda electoral, la presentació de tantes llistes fantasma els ha permès d'arribar a cobrir el 50% dels municipis de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. I això té premi: 600.622 euros per a cada partit, que paga l'Estat a compte de la caixa dels contribuents.

El Singular ja va avançar el bluf de les llistes fantasma, així comel negoci, totalment legal i emparat per la Loreg, que suposava per als partits. Per altra banda, si comparem els resultats d'aquestes candidatures a les eleccions municipals amb els obtinguts a les eleccions europees del 2014, tant el PSC com el PP no aconsegueixen millorar-los. Si fa un any els socialistes aconseguien 385 vots en aquests 140 municipis, ara n'han obtingut 54 menys, mentre que el PP ha passat dels 491 de l'Europarlament als 236 del 24M, és a dir, ha perdut més de la meitat dels vots.

Cal dir que els 61 pobles de Catalunya amb menys de 100 habitants no estan comptabilitzats en aquest recompte, ja que sónentitats municipals descentralitzades (EMD), i no consten com a pobles amb ajuntament propi, i es regeixen per un consell obert.

Badalona en Comú, ERC i ICV, en converses per formar pacte de govern i fer fora Albiol


L'escenari electoral a Badalona deixa la porta oberta a forjar un govern alternatiu a Xavier García Albiol, molt polèmic aquesta campanya pel seu discurs xenòfob. Tot i treure el doble de regidors que la segona força, el PP (10 regidors) ja treballa amb l'horitzó que perdrà l'alcaldia de Badalona. I és que Badalona en Comú –que ha irromput a l'Ajuntament amb 5 regidors–, ERC –amb 3– i ICV –amb dos– ja han iniciat algunes converses multilaterals per pactar govern i fer fora Albiol, alcalde des del 2011.

De fet, el mateix Albiol ha reconegut via Twitter que ja es veu sense la vara d'alcalde: "Hem guanyat les eleccions però hi haurà pacte de perdedors".

Segons ha pogut saber l'ARA, Badalona en Comú (BeC), format per la CUP, membres de Podem i moviments socials, es reunirà dissabte per decidir "les idees força" i marcar les línies vermelles per fer pactes electorals. Es veuen amb força per portar les regnes d'un govern alternatiu al d'Albiol, conscients que els resultats electorals avalen que hi hagi un canvi de color al consistori badaloní. "Entenem que els badalonins han dit que no volen fora Albiol i nosaltres farem el que puguem per fer-lo fora", ha afirmat un dels representants de BeC, que consideren que són els que han de "liderar" les converses per acordar el govern i reconeixen que amb qui millor es poden entendre és amb ERC i ICV.

Per això, ja s'han iniciat algunes converses amb ERC, encapçalada pel periodista Oriol Lladó. Els republicans es consideren "part de la solució" per articular aquest nou govern, i ja s'han posat a disposició de Badalona en Comú per pactar, gràcies a la "bona sintonia" que hi ha amb la líder de BeC, Dolors Sabater. Des d'ERC també treballen amb la hipòtesi d'un pacte amb Badalona en Comú i ICV. "Hem de trobar la manera d'entendre'ns", asseguren, i es mostren "optimistes" sobre això.

Però un hipotètic acord entre Badalona en Comú, ERC i ICV sumaria 10 regidors, i la majoria absoluta està en 13. Això obligaria a fer pactes puntuals per aprovar, per exemple, els pressupostos, i també necessitarien l'abstenció o el vot a favor d'algun altre partit per investir alcaldessa Dolors Sabaté. Ara bé, també hi ha la possibilitat (si bé és cert que més remota) que el PSC entri a formar part del govern. Això ho hauran de decidir, entre d'altres, els militants de Badalona en Comú en l'assemblea de dissabte. Ja avisen, això sí, que no serà fàcil integrar-los al govern: Badalona en Comú no vol renunciar ni a l'eix social ni a l'eix independentista, de manera que veuen complicat el pacte amb els socialistes. A més, el PSC refusa investir Albiol alcalde, però també dubta de si formar part d'aquest probable govern d'esquerres, després d'estimbar-se i passar de 9 regidors a 4. Per darrere del PSC hi ha els 3 d'ERC, els 2 de CiU (que fa quatre anys, amb 4 regidors, va tenir la clau per fer alcalde Albiol), els 2 d'ICV i el regidor de Ciutadans.

La bona sintonia entre els líders, les coincidències programàtiques i, sobretot, la "necessitat" que veuen de fer fora Albiol de l'alcaldia poden ser els ingredients per cuinar un pacte d'esquerres a la tercera ciutat del país.

Ada Colau a TV3: «Farem el que calgui perquè el poble català pugui decidir lliurement» #DretaDecidir #27s2015


Ada Colau, la guanyadora de les eleccions a la capital catalana amb Barcelona en Comú, ha afirmat que se sent "capacitada i plenament acompanyada" per ser alcaldessa i per convertir la ciutat en un "referent al món", en una entrevista a "Els Matins" de TV3. Colau ha remarcat que es mantindran al costat del que decideixi el poble català i que faran el que calgui perquè "Catalunya pugui decidir lliurement la seva relació amb l'Estat".

En els propers mesos, Barcelona en Comú parlarà amb la resta de forces polítiques per concretar la possibilitat de realitzar una consulta, per tal que els barcelonins puguin decidir l'adhesió de la ciutat a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). "La independència no es queda fora del nostre projecte. A Barcelona en Comú hi ha persones que són independentistes, i d'altres que no ho són", ha dit Colau.

Davant la possible inquietud que puguin sentir alguns ciutadans per aquest canvi polític, la líder del partit ha esmentat que "només han d'estar neguitosos els corruptes", ja que ells ja han demostrat que són capaços de "treballar des del diàleg i el consens, prioritzant els interessos de la ciutadania per davant dels partidistes". Colau ha confirmat que ja ha començat a parlar amb alguns dirigents de la resta de partits, excloent PPC i Ciutadans.

La racista i espanyolista 'Plataforma per Catalunya', a punt de desaparèixer del mapa #StopRacisme


La formació racista i espanyolista 'Plataforma per Catalunya', que va obtenir algunes desenes de regidors en uns quants municipis de Catalunya el 2011, ha quasi desaparegut del mapa enmig de lluites intestines i garbuix de sigles. La principal caiguda ha estat al seu feu, Vic, on Josep Anglada ha vist com passava de la segona posició, amb cinc regidors, a l'última, amb un.

A Olot, PxC ha perdut els dos regidors que tenia, com també a l'Hospitalet de Llobregat. I a Santa Coloma de Gramenet i a Sant Boi de Llobregat, ha vist com queien els tres que va obtenir el 2011 en cadascun dels municipis. També han perdut el representant que tenien a Tàrrega, a Mollerussa i a Ripoll. PxC només manté representació al Vendrell (dels 5 que tenia passa a 3), a Salt (de 3 a 2) i a Mataró (de 3 a 1), i conserva el regidor d'Amposta.

Les estelades tornen a onejar als ajuntaments catalans #NouEstat #27s2015


Després de les eleccions municipals, alguns ajuntaments catalans ja han tornat a col·locar l'estelada al seu balcó. La Junta Electoral Central va dictaminar que es retirés la bandera dels edificis públics durant la campanya electoral, ja que "són incompatibles amb l'obligació de neutralitat dels poders públics".

Aquesta resolució va respondre a la denúncia de Societat Civil Catalana (SCC), que considerava que "es podria estar vulnerant la neutralitat política durant la campanya" i, per aquest motiu, va instar a l'administració electoral a actuar. D'aquesta manera, SCCva denunciar la presència d'estelades hissades en espais públics de 323 municipis catalans. 

L'independentisme amplia la majoria a les quatre diputacions #24m2015 #NouEstat



Les quatre diputacions de Catalunya --Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona-- continuaran en mans dels partits sobiranistes els pròxims quatre anys. CiU ha perdut diputats a tres de les quatre institucions, però ha mantingut la primera posició amb comoditat. Per la seva banda, ERC ha recuperat posicions després de la patacada de fa quatre anys i s'ha col·locat en segona posició a les quatre diputacions. Paral·lelament, el PSC ha perdut la segona posició a tot arreu. A Girona i Lleida ha perdut la meitat dels representants que tenia o més.

Si ho comptem per blocs, la suma de la representació sobiranista a les quatre diputats és de 87 diputats (en tenien 72). Pel bloc unionista, les eleccions han comportat una davallada: ha passat de 52 representants a 33.

Barcelona

A la Diputació de Barcelona, CiU ha passat de 20 diputats a 14, mentre que ERC ha passat de 3 a 11. El PSC, que ha quedat tercer, ha caigut de 18 a 10. A Iniciativa, que comptabilitza els vots de candidatures com Barcelona en Comú o Terrassa en Comú --entre més--, ha passat de 4 a 8 diputats. El PP ha perdut la meitat dels seus representants: de 6 a 3. Ciutadans ha entrat a la diputació amb 3 representants. I la CUP també ha entrat amb dos diputats. Per tant, la suma de CiU-ERC-CUP ha passat de 23 representants a 27. Mentre que la suma de PSC-PP-C's ha passat de 24 a 16.

Girona

A la Diputació de Girona, CiU ha perdut un diputat i s'ha quedat amb 14. ERC ha passat dels 5 diputats que tenia fins ara a 8. El PSC ha perdut la segona posició que li donava els seus 7 diputats i ha quedat amb tan sols 3. La CUP ha entrat a la diputació amb 1 representant. I també han entrat a la institució els Independents per la Selva, una formació que s'ha presentat a Arbúcies, Tossa, Breda, Caldes, Vilobí d'Onyar, Maçanet de la Selva, Sils, Santa Coloma, Sant Hilari Sacalm i Riudarenes. Les formacions sobiranistes (CiU-ERC-CUP) han passat de tenir 20 representants a tenir-ne 23. L'unionisme (representat pel PSC) ha passat de 7 representants a 3.

Lleida

A la Diputació de Lleida, CiU també ha mantingut la primera posició i ha guanyat un diputat: ara en tindrà 12. ERC ha triplicat els seus representants: de 2 a 6. El PSC ha perdut la meitat dels seus diputats provincials: de 8 a 4. El PP ha perdut un dels seus 2 diputats i es queda amb un sol representant. Ciutadans entra a la diputació amb 1 representant. Convergència Democràtica Aranesa perd l'únic diputat provincial que tenia. El bloc sobiranista (CiU+ERC) passa de 13 a 18 diputats, mentre que el bloc unionista (PSC-PP-C's) passa de 10 a 6.

Tarragona

A la Diputació de Tarragona, CiU perd tres representants i passa de 14 a 11. ERC creix molt, guanya la segona posició i passa de 2 a 7 diputats provincials. El PSC perd tres diputats i passa de 9 a 6. La CUP entra a la institució provincial amb 1 representant. El PP passa de 2 diputats a 1. I Ciutadans entra amb 1 diputat. El bloc sobiranista passa de tenir 16 representants a 19, mentre que el bloc unionista passa de 11 a 8.

La CUP obté els primers regidors al País Valencià #SíalValencià


La CUP es presentava per primera vegada a les municipals del País Valencià, a quatre municipis: Almàssera, Biar, Burjassot i Pedreguer. I ha pogut entrar als dos últims, amb tres regidors: dos a Pedreguer, un municipi amb més de 7.000 habitants, i un més a Burjassot --al costat de València--, amb quasi 40.000 habitants, dins la candidatura ciutadana Totes amb Burjassot.

A Pedreguer, les eleccions d'ahir han deixat un consistori amb Compromís al capdavant, amb 6 regidors; el PP, amb 3, i el PSPV, amb 2. A Burjassot, l'ajuntament queda amb 8 regidors per al PSPV, 4 per a Compromís i el PP, 2 per a Ciutadans i per a EUPV, i el regidor de Totes amb Butjassot. A Catalunya, les candidatures de la CUP han obtingut bons resultats: han triplicat el nombre de vots i han quadruplicat el de regidors. També amplien el nombre de batllies que poden encapçalar, amb Berga al capdavant.

A més, revaliden la majoria absoluta a Navàs (Bages) i Viladamat (Alt Empordà), amb un gran creixement de vots. A Navàs passa de 4 regidors a 8 i no necessitarà ERC. I a Viladamat ha obtingut el 78,75% dels vots i 6 regidors per davant de CiU, amb 1. També obté la majoria absoluta a Celrà (Gironès), amb 7 regidors (ERC n'hi té 4 i CiU, 2). A Viladasens (Gironès) també obté majoria absoluta i copa la representació a la Vilella Alta (Priorat), en competició amb dues llistes fantasma de PSC i PP, que no van rebre ni un vot, igual que el 2011. A la mateixa comarca, guanya als Guiamets. Així mateix, a Monistrol de Calders (Moianès) és primera força.

També obté uns magnífics resultats a Vilanova i la Geltrú: CiU hi té 6 regidors i la CUP, 5. I a Reus la CUP, amb 6 regidors. també encalça CiU, que n'obté 7 (fins ara la CUP n'hi tenia sols 1). A Sant Cugat del Vallès, la CUP passa de 2 regidors a 4 i esdevé segona força, rere CiU.

Bosch diu a Colau que si empeny en el procés 'tot serà més fàcil' #27s2015 #NouEstat


El número u d'ERC a l'ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, ha comparegut en roda de premsa per valorar els resultats municipals i ha enviat un missatge clar a Ada Colau: 'En la mesura que Barcelona en Comú accepti ser un actor que empenyi el procés, serà tot més fàcil'. El candidat republicà ha emplaçat Colau a tenir una reunió en els pròxims dies perquè la seva prioritat és 'ajudar a millorar Barcelona' però sense  renunciar als tres grans eixos: 'Igualtat social, honradesa i capital d'estat. Així és com afrontarem la ronda de contactes'.

En clau independentista ha volgut remarcar la importància dels comicis barcelonins: 'Les forces del sí han guanyat i les del no han perdut. Els regidors en contra de la independència han passat de 20 a 12. És un resultat favorable al procés. Un resultat molt net i molt clar'. També es compromet a portar a votació l'adhesió de Barcelona a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) 'i esperem que tingui el màxim suport'.

Rovira felicita els partits del sí

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha fet una valoració positiva dels resultats de les eleccions, uns comicis que enforteixen la formació republicana ja que ha aconseguit duplicar el nombre de vots respecte al 2011. Però la lectura que he fet Rovira de les eleccions s'ha centrat en el creixement dels partits sobiranistes: 'És una victòria de les forces del sí. I ara hem de continuar treballant per ser majoria el 27-S. Ens alegrem que tots els partits que aposten per la independència hagin sortit enfortits de les eleccions'. 'Les forces del sí hem passat d'un 38% a un 45% al país. La gent ha parlat i ha reforçat el procés', ha afrmat Rovira.

Colau: 'Catalunya és una nació i ha de poder decidir lliurement la seva relació amb l'estat' #DretaDecidir #NouEstat


Ada Colau, guanyadora de les eleccions a Barcelona, ha comparegut davant la premsa per fer una valoració dels resultats electorals. Sobre el compromís amb la independència de Catalunya, ha dit que dins Barcelona en Comú hi havia sensibilitats diverses: hi ha independentistes, federalistes i unionistes. Però ha volgut deixar clar que la candidatura s'havia compromès amb el dret de decidir. 'Barcelona en Comú és una candidatura municipalista que defensa un model de ciutat, i dins aquesta ciutat democràtica també tenim al nostre ADN el compromís amb el principi irrenunciable del dret de decidir.'

El Wall Street Journal ja dibuixa el mapa dels Països Catalans #FreeCatalonia #NouEstat #27s2015



El diari nord-americà The Wall Street Journal dedica avui un reportatge a la situació de l'independentisme basc, condicionat, diu, per la força del procés català i per l'immobilisme dels governs espanyol i francès en el procés de pau i el desarmament d'ETA. El corresponsal del diari a l'estat espanyol, David Román, explica que aquest 'estancament' ha frenat l'impuls de 'portar la qüestió de la independència a una votació popular', fet que contrasta amb el cas català. El reportatge descriu les posicions del PNB i de l'esquerra abertzale, i inclou declaracions del dirigent de Sortu Perando Barrena, que diu: 'Madrid no té gens d'interès a negociar. Es pensen que quan resolguin el problema d'ETA tindran la versió basca de l'escenari català.'

El reportatge acaba destacant, amb paraules de Barrena mateix, la voluntat dels independentistes d'unificar el País Basc i apunta que, en canvi, 'els nacionalistes catalans han decidit de cercar la independència de Catalunya i prou', i deixar, 'de moment', de banda la independència de la nació sencera. Per a il·lustrar-ho l'article va acompanyat d'un mapa que dibuixa els Països Catalans i el País Basc.


El sobiranisme aconsegueix a les Illes el millor resultat de la seva història #ésPalma #ésMaó #MareaVerda



Els partits d'obediència illenca van aconseguir ahir un màxim històric al Parlament de les Balears, en sumar pràcticament un de cada quatre vots i 13 diputats dels 59 que té la cambra. La principal d'aquestes formacions, Més, serà clau per a conformar majories d'esquerres a les Balears i als consells de Mallorca i Menorca, així com a l'ajuntament de la capital, Palma. El Partit Popular, que fins ara governava en totes aquestes institucions, previsiblement hi passarà a l'oposició.

Més -coalició sobiranista que integren el PSM, Iniciativa Verds i Entesa per Mallorca- suma el 15,3% dels vots al conjunt de les Balears. És el millor resultat mai obtingut per un partit o coalició sobiranista a les Illes. El PSM, anteriorment, havia assolit el 12% dels vots l'any 1995 -vegeu el gràfic- i la resta d'ocasions, sempre havia quedat per sota.

En termes històrics, també és el primer cop que Més -o el PSM en solitari- es queda tan a prop d'esdevenir primera força de les esquerres a les Illes Balears. El PSIB-PSOE, amb el 18,9% dels vots, li ha tret poc més de 3 punts percentuals de marge.

També dins del camp sobiranista, Gent per Formentera (GxF, es presentava amb el suport del PSIB-PSOE) ha aconseguit l'escó d'aquesta illa.

En total, i dels 59 escons del Parlament, les forces d'esquerres en sumen 34 (PSIB-PSOE 20, Podem 10, Més 9 i GxF 1) i les conservadores 25 (PP 20, PI 3 i Ciutadans 2). El 2011, el PP havia guanyat amb 35 escons, que li van valer la majoria absoluta.

Amb aquests resultats, és possible conformar un govern que tingui el suport dels diputats del PSIB, Més i Podem. Això permetria la reedició d'un executiu plural d'esquerres com l'encapçalat per Francesc Antich (PSIB) el 2007. Amb dues diferències: una, que en aquella ocasió eren imprescindibles els escons d'Unió Mallorquina, i dues, que el PSIB tenia un marge d'escons sobre el PSM (23 a 4) que ara és molt més reduït (14 a 9).

Aquest nou govern, si es fa cas dels programes dels partits polítics que l'haurien d'integrar, derogarà el decret de l'ensenyament trilingüe (TIL) a les Illes Balears, que marginava la posició de la llengua catalana a l'escola.

El retorn dels autonomistes illencs

Al centredreta autonomista, Proposta per les Illes (PI) s'ha estrenat assolint el 8% dels vots i tres diputats. Aquest partit és el resultat de la confluència de Convergència per les Illes (CxI, refundació d'Unió Mallorquina) i de la Lliga Regionalista. El 2011, ni CxI ni la Lliga no havien obtingut representació al Parlament. Cal remuntar-se fins a la dècada de 1980 per a trobar un resultat tan bo per a l'autonomisme d'obediència illenca (15% dels vots el 1983 i 9% el 1987 per a Unió Mallorquina).



Un estudi demostra que l´economia familiar preocupa del 18 al 31% d´infants catalans #EncaraNoEtsIndepe? #EspoliFiscal




L'espoli fiscal que pateix Catalunya i la crisi que se'n deriva afecta als infants. Un estudi internacional, en el qual un equip de la Universitat de Girona ha assumit la part de Catalunya, analitza la sensació de benestar que els infants de 8, 10 i 12 anys tenen en el seu dia a dia, a casa i a l'escola. A través d'enquestes, els nens catalans han expressat una majoritària satisfacció amb la seva vida familiar, però un 8,1% diu que mai parla amb els pares o que només ho fa un o dos cops la setmana. A més, un 25% d'enquestats asseguren que «mai» s'ho passa bé amb la família i el 28%, que a casa seva no es fan activitats d'aprenentatge conjuntes.

Més d'un 90% de les nenes i els nens catalans que han participat en l'estudi –entre ells, alumnes d'una vintena de centres educa­tius de les comarques de Girona– se senten segurs a casa i més d'un 85% considera que els pares o altres adults amb els quals viuen els tracten d'una manera justa i, també, que s'ho passen bé junts. Un 80% d'aquests menors afirmen que tenen de tot, excepte telèfon mòbil i una habitació pròpia.

Malgrat el benestar material d'aquesta majoria, els experts remarquen que d'altres menors «no disposen d'una considerable quantitat de coses» i que «això suggereix un important grau de privació material d'algun d'ells». En concret, alerten que d'un 18 a un 31% dels infants enquestats «estan sempre preocupats pels diners» de la seva família. Aquesta percepció de mancança s'intensifica en un 4,5% dels joves de 12 anys, que diu que només un dels adults de la casa té una feina remunerada.

Les relacions amb els amics són un altre paràmetre estudiat, segons el qual un 1,7% d'infants de 8 anys diuen que els amics no sempre els tracten bé; mentre que un 2,8% creu que no té prou amics.

Pel que fa a l'escola, la majoria d'alumnes parlen positivament tant de la seguretat que els dóna com del seu professorat. En canvi, a un 9,7% dels menors, l'escola no els agrada i un 1,8% creu que els docents no els escolten.

Problemes amb companys

Amb les dades a la mà, els investigadors reivindiquen la necessitat de «posar més esforç» per evitar situacions de violència –un 13% diu que altres companys els han pegat més de tres cops– o de marginació als centres educatius –el 8,7% es queixa que els han deixat de banda més de tres vegades.

D'altra banda, els experts van advertir d'«un preocupant percentatge de participants» que no sap quins són els seus drets o que mai han sentit a parlar de la convenció dels Drets dels Infants: un 14,1 i un 32,1%, respectivament.

L'informe «El benestar subjectiu dels infants de 3r i 5è de Primària i 1r d'ESO a Catalunya», emmarcat en la recerca internacional Children's World, està coordinat pel catedràtic de Psicologia de la UdG Ferran Casas, que ha treballat amb l'Equip de Recerca en Infància, Adolescència, Drets dels Infants i la seva qualitat de vida (ERIDIQV). L'estudi es va presentar fa pocs dies a Brussel·les.

A Catalunya, la recerca es va fer entre octubre de 2013 i febrer de 2014. Els investigadors van partir de la llista completa de centres –organitzats en 24 grups segons província, context territorial i titularitat– i l'alumnat va respondre una enquesta on-line; es van utilitzar els ordinadors de l'escola, però allà on no n'hi havia prou, no tenien accés a Internet o la connexió era dolenta, es van omplir en paper.

Els qüestionaris es van distribuir a 108 dels 3.392 centres catalans: 60 de Primària –el 15% d'un context semiurbà, un 30% rural i un 55 urbà– i 48 de Secundària –8% rurals, 31% semiurbans i 61% urbans. El van respondre 3.756 menors, 728 gironins. L'anàlisi final es va fer a partir d'una mostra ponderada, amb la qual s'ha buscat la representativitat territorial de cada estrat d'edat i que va reduir el nombre als 384 infants: 104 de 8 anys, 106 de 10 i 174 de 12.

El País Valencià renaix i el PP perd la majoria al Parlament #SíalValencià #24m2015



La suma de les esquerres obté la majoria absoluta a les corts, amb un creixement espectacular de Compromís. Les eleccions a les Corts Valencianes han deixat un mapa polític molt canviat. El PP cau dels 55 diputats que tenia a tan sols 31. La patacada d'Alberto Fabra va acompanyada de la pèrdua també del PSPV, que passa de 33 diputats a 23. Compromís és la tercera força amb una pujada ben forta: passa de 6 diputats a 19. Ciutadans i Podem entren al parlament tots dos amb 13. En canvi, EUPV no supera la barrera del 5% i es queda fora de les corts. Vegeu totes les dades ací.

Amb l'escrutini pràcticament acabat, Alberto Fabra ha eixit a reconèixer la derrota. Ha reconegut que els comicis 'han estat dolents a l'àmbit autonòmic i a la majoria de municipis'. Així i tot, ha destacat que el seu partit havia estat el més votat.

'Ara s'obre un ventall de possibilitats', ha dit, i ha afegit que el PP treballaria per 'recuperar la confiança' dels valencians. Ha subratllat que amb la suma de la resta de forces seria difícil que el PP pogués governar. I ha acabat dient que treballarien amb la resta de forces i prioritzarien 'una possibilitat de futur estable' al País Valencià.

Ximo Puig: 'Avui s'acaben vint anys del PP'

Ximo Puig, líder del PSPV i ara amb possibilitats de governar a la Generalitat Valenciana, s'ha mostrat eufòric després de saber els resultats, malgrat la pèrdua de suport del seu partit. 'Avui s'acaben vint anys del PP al País Valencià i aquest canvi l'encapçala el partit socialista'.

Mònica Oltra: 'Els valencians no es mereixien uns governants corruptes'

Mònica Oltra, de Compromís, ha dit: 'Esperàvem un resultat bo, però ha desbordat les expectatives'. I ha afegit: 'Els valencians no es mereixien uns governants corruptes. És el moment de la responsabilitat, un moment històric. Hem triplicat els nostres resultats i hem trobat una complicitat enorme en el poble valencià'.

Sobre possibles pactes per a governar la Generalitat, la dirigent de Compromís ha dit: 'Ara comença el moment de la paraula, d'escoltar l'altre.'

Els partits independentistes sumen 300.000 vots més que el 2011 #24m2015 #NouEstat



Les eleccions municipals d'aquest 24-M poden tenir moltes lectures, ja que el sentit del vot pot ser molt diferent al que els ciutadans tenen en els comicis al Parlament de Catalunya. Si es fa una lectura en clau sobiranista, en aquests comicis del 24 de maig, es percep un increment dels votants que han decidit donar suport als partits sobiranistes amb representació al Parlament de Catalunya. Així, CiU, ERC i la CUP, els tres partits que capitanegen el procés català, obtenen 6.077 regidors, 734 més que en les eleccions municipals del 2011.

En número de vots, les tres formacions han obtingut 1.398.099 suports, gairebé 300.000 més (299.637)que fa quatre anys, que en van aconseguir 1.098.462. Cal dir que aquestes dades no inclouen agrupacions i partits sobiranistes municipals sense representació al Parlament.

CiU es manté com la força més votada a Catalunya, amb un 21,52% dels vots (667.683 persones els van votar aquest 24-M, gairebé 100.000 menys que al 2011, que els van votar 778.551 persones), seguit d'ERC, que es converteix en la segona força més votada a Catalunya, amb el 16,40% dels vots (508.839 persones, gairebé el doble que fa quatre anys quan els van votar 257.705 persones). La CUP és la quarta força, amb el 7,14% dels vots (221.577 persones aquest 24-M, gairebé quadruplicant els resultats dels 2011, en què van rebre 62.206 vots), per darrere del PSC que tot i perdre molts vots (al 2011 va ser la segona força més votada amb 721.476 vots), és el tercer partit més votat, amb el 17,06% dels vots (529.839 persones).

'València alliberada!' del PP: la plaça de l'Ajuntament celebra l'adéu a Rita Barberà #24m2015


L'èxit de Compromís a les eleccions a les Corts Valencianes i a les municipals a tot el País Valencià ha tingut el centre de celebració a la plaça de l'Ajuntament, on centenars de ciutadans s'han aplegat espontàniament a partir de mitjanit i fins ben avançada la matinada. Prèviament, els candidats i els càrrecs principals de Compromís han estat acompanyats de seguidors a la plaça del Pilar. Primer en una plaça i després en una altra, s'hi han sentit lemes com ara 'València alliberada!'. Mònica Oltra ha exclamat: 'Tenim una aliança indestructible amb aquest poble, i aquest poble ha demostrat que té una aliança indestructible amb nosaltres. Omplim les urnes de futur i d'esperança, amunt, amunt!' Oltra ha estat rebuda amb crits de 'presidenta, presidenta!'.