Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

Set de les deu regions amb més atur de la Unió Europea són espanyoles #EncaraNoEtsIndepe?



Andalusia (amb una taxa del 36,3%), Ceuta (35,6%), Melilla (34,4%), les Canàries (34,1%) i Extremadura (33,7%) són les regions de la UE amb més atur. Entre els deu primers llocs de la classificació s'hi troben també Castella-La Manxa (en setè lloc, amb el 30,1%) i Múrcia (novè lloc, 29,4%), segons un informe publicat aquest dimarts per l'oficina estadística comunitària, l'Eurostat, amb dades del 2013. Entre les deu regions de la UE amb més atur, a més a més de les set espanyoles, també n'hi ha dues de gregues (Dytiki Makedonia i Kentriki Makedonia) i una de francesa (l'illa de Réunion). 

Un total de tretze comunitats autònomes de l'Estat espanyol registren una taxa d'atur superior al 21,6%, el doble que la mitjana comunitària. A més de les deu primeres, s'hi compten el País Valencià (28,6%), Cantàbria (24,1%), Catalunya (23,4%), Galícia (22,3%), Astúries (22,1%) i Castella-Lleó (21,7%). A Grècia són deu les regions que dupliquen la taxa d'atur mitjana de la UE, mentre que la llista es completa amb dos departaments d'ultramar de França i una regió d'Itàlia.

Nebrera revela que el PP a Catalunya també mante una comptabilitat il·legal #ProuCorrupció


L'exdiputada del PPC Montserrat Nebrera va insinuar ahir, durant una tertúlia al canal 3/24, que al PPC també hi havia un caixa B. Nebrera va assegurar que havia sentit "algunes converses" en aquest sentit. Concretament, l'exdiputada del PPC va explicar: "La meva molt petita experiència és recordar algunes converses de gent que, evidentment quan parlava un s'adonava que no tenia cap tipus de relació amb aquestes caixes, però que les preguntes que es feien respecte d'algun funcionament eren: 'Però això com és que ho hem de fer a través d'allà'".

I va continuar: "Aquest tipus de preguntes inocents, passat el temps un pensa que podria tenir sentit que fos en relació amb aquestes caixes, que les coses anessin centralitzades a través d'un determinat sistema de compatibilitat paral·lela". També va afirmar que això passava quan era temps de campanya electoral i va assenyalar: "El que recordo més clar són preguntes del tipus: Per què aquests faristols i micròfons s'han de contractar a través de no sé qui quan costa deu vegades més?" Aquestes declaracions de Nebrera es van produir després que l'extresorer del PP Luís Bárcenas assegurés ahir davant del jutge que el Partit Popular tenia doble comptabilitat a totes les regions i províncies de l'Estat espanyol.

El govern espanyol ara intenta manipular i desarticular els Mossos d'Esquadra #StopCatalanofobia

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz

El ministre de l'Interior espanyol, el nacionalista Jorge Fernández Díaz, contempla en el seu avantprojecte de llei orgànica de personal de la Policia Nacional que els Mossos que ho vulguin, puguin passar a formar part d'aquest cos. Al foli 65, en la disposició addicional quarta, es deixa oberta la possibilitat que "els policies autonòmics i municipals que vulguin passar a formar part del Cos Nacional de Policia tinguin una eina legal per fer-ho", segons explica avui 'El Mundo'. Aquesta seria una via per buidar els Mossos en ple procés sobiranista.

El text indica: "Els funcionaris de carrera dels cossos de Policia de les comunitats autònomes i de les corporacions locals podran ingressar a la Policia Nacional, en l'escala i categoria equivalent a la qual ostenti en el seu cos de procedència, en els termes i conforme a les condicions que reglamentàriament es determinin, sempre que compleixin els requisits exigits en l'article 26 i posseeixin la titulació exigida per a l'accés a cada escala".

"La porta es deixa oberta a tots aquells que se sentin incòmodes als Mossos d'Esquadra perquè tinguin la possibilitat, sense deixar les responsabilitats a l'àrea de la seguretat, de passar a formar part de les estructures operatives del Ministeri de l'Interior. No són pocs els Mossos que saben que la seva situació, excepte amb un canvi de timó per part de Mas i dels seus socis, avança cap a una situació molt complicada", afirma el rotatiu madrileny.

El diari assegura que "existeix un important malestar dels Mossos amb la dinàmica sobiranista plantejada per l'Executiu d'Artur Mas. I aquest malestar ha anat arribant a poc a poc a les estructures de la Policia Nacional. A més, s'ha detectat que el circuit de comunicació oficial entre tots dos cossos està cada vegada més interromput", conclou.

Declaració en defensa de l'educació en català a les Balears #SomEscola #MareaVerda

4741

Tretze entitats vinculades amb l'àmbit educatiu han fet pública la Declaració en defensa de l'educació en català, aquest dijous a Can Alcover a Palma. Els impulsors d'aquest text demanen que la norma que substitueixi el Decret de tractament integrat de llengües (TIL) "garanteixi de bell nou l'ús progressiu del català com a llengua vehicular i de comunicació en l'àmbit de l'ensenyament".

La Declaració cerca mostrar la necessitat de dotar el sistema educatiu balear "d'estabilitat" independentment de qui governi.

Els quatre eixos que vertebren la declaració són els següents:

1. Una vertadera autonomia dels centres docents per adaptar-se a la realitat, amb una gestió democràtica i transparent, i amb participació efectiva de tota la comunitat educativa.

2. Uns recursos econòmics i personal suficient per garantir el dret a l'educació, per poder implantar programes de millora i, especialment, per atendre la diversitat dins les aules.

3. Una nova regulació de l'ensenyament de les llengües, dissenyada per experts amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, consensuada, dotada de recursos suficients, adaptable al context de cada centre escolar i que aconsegueixi que l'alumnat, al final de l'escolaritat obligatòria, domini per igual les dues llengües oficials i sigui capaç d'entendre i expressar-se adequadament almenys en una llengua estrangera, principalment l'anglès.

4. Un pacte social i polític per l'educació que reculli les propostes anteriors i que sigui fruit del consens, per a la millora i l'estabilitat del sistema educatiu, independentment de qui governi.

La Declaració "no és una continuïtat del conflicte i pot ser adoptada per qualsevol ideologia"
Cristina Conti, de FAPA i membre de Crida; Tonina Cànoves, docent de la concertada i Pere Pol, de l'Assemblea de Docents, han estat els encarregats de llegir la Declaració i presentar en què consistirà la campanya de recollida de signatures per adherir-s'hi ja sigui a títol individual o com entitat.

Els docents han destacat que aquest document "no és la continuïtat del conflicte i és una declaració que pot ser adoptada per persones de qualsevol ideologia".

És per això que a partir d'avui inicien un període de recollida de signatures al voltant de la Declaracióobert a totes aquelles persones i entitats que es vulguin adherir amb la seva signatura o en la difusió i recollida de signatures.

Els impulsors volen que la ciutadania faci seva la Declaració i que es sumin el màxim d'entitats de l'àmbit educatiu o de qualsevol altre àmbit: associació de veïnats, col·legis professionals, associació en defensa de drets, institucions socials, entre d'altres.

La campanya de recollida de signatures així com d'altres accions es podran seguir a través del hastag#aBalearsVolem i del web http://www.abalearsvolem.com/. Els impulsors volen que la comunitat educativa, la societat en general i els partits polítics en particular, es posin d'acord per aconseguir una educació entesa com a servei públic, de qualitat i compensadora de les desigualtats socials.

Entitats impulsores de la Declaració: ADESMA (Associació de directors de secundària de Mallorca),ADIDE (Associació d'Inspectors d'Educació), ADIPMA (Associació de directors d'infantil i primària de Mallorca), Assemblea de Docents de les Illes Balears, Assemblea de Docents desCONCERTATS, Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, COAPA Balears, Cooperatives d'Ensenyament de les Illes Balears, FAPA Mallorca, FE CCOO, FETE-UGT, Plataforma Crida i STEI-Intersindical.

El conflicte lingüístic i educatiu de les Illes estarà present al Fòrum Social Català #ca

4718

El conflicte lingüístic i educatiu de les Illes estarà present a la quarta edició del Fòrum Social Català (FSCat) que se celebrarà des de demà i fins diumenge a la Universitat de Barcelona (UB).

El secretari de Moviments Socials, Francesc M. Ramis, i la secretària de Política Educativa i Normalització Lingüística, M. Antònia Font, de l'STEI Intersindical participaran d'aquesta trobada i seran els encarregats de fer arribar als oients el conflicte educatiu.

M. Antònia Font, participarà a la taula rodona organitzada per Enllaçats per la Llengua que sota el títol "La lluita per la llengua: la revolta d'enllaçats" debatrà amb altres representants d'entitats dels Països Catalans sobre els atacs rebuts i les accions en defensa de la llengua catalana als diferents territoris.

L'objectiu és explicar la revolta verda per la llengua i l'educació a les Illes Balears contra la política educativa i de retallades dels drets socials, laborals, culturals i lingüístics del Govern de José Ramón Bauzá, la mobilització pel valencià, la polèmica del LAPAO a la Franja, el moviment socials en favor del català al Principat i la resistència a les escoles catalanes a la Catalunya Nord davant el perill de tancaments.

El FSCat és un espai de trobada i reflexió dels moviments socials catalans per proposar una alternativa possible al model capitalista que dia rere dia aprofundeix en les seves polítiques neoliberals.

Mas-Colell lamenta al ‘The Telegraph' l'actitud “excèntrica i atípica” de Madrid amb Catalunya


El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, lamenta en una entrevista al diari conservador britànic The Telegraph que l'actitud del govern espanyol amb Catalunya és "excèntrica i atípica" i admet que els catalans "miren amb enveja" el referèndum d'Escòcia. "Al Regne Unit demostren que un referèndum és perfectament democràtic i perfectament possible", assegura Mas-Colell en un article que firma la periodista Harriet Alexander. Segons el conseller d'Economia, "tard o d'hora Espanya haurà de cedir als imperatius democràtics" perquè està dins de la Unió Europea. "No hi ha dos països iguals, però vull pensar que les tradicions democràtiques europees imposen normes de comportament", remarca Mas-Colell.

En l'entrevista, Mas-Colell assegura que els catalans estan en una fase molt més prematura que els escocesos, perquè encara han d'aconseguir el marc legal per fer la consulta. "L'important per a nosaltres seria poder dir, simplement: tenim el referèndum", defensa el responsable d'Economia de la Generalitat en una entrevista que, segons precisa el 'Telegraph', es va fer abans de la votació del dimarts al Congrés dels Diputats.

L'article remarca que Mas-Colell mira amb "enveja" el procés escocès però que tot i la seva "frustració", l'exemple britànic "és improbable que sigui seguit a Espanya". "Rajoy fins ara ha rebutjat enèrgicament totes les crides a seguir el camí escocès, dient que simplement no es pot donar permís per a la votació, que diu que està prohibida per la constitució", explica la periodista del Telegraph.

Mas-Colell diu al diari britànic que està "absolutament convençut" que tant Escòcia com Catalunya podrien seguir dins de la Unió Europea si assoleixen la independència. "No en tinc cap mena de dubte", diu el conseller, que afegeix que en aquests temes "es fan moltes amenaces" que després es converteixen en "paraules buides del passat".

Un exministre del PSOE ja proposa "diluir" les autonomies del País Valencià i les Balears #EncaraNoEtsIndepe?


L'exministre d'Indústria, Turisme i Comerç del PSOE Miguel Sebastián ha proposat aquest dijous modificar l'organització territorial de l'Estat per reduir la despesa pública, de manera que només hi hagi tres comunitats autònomes -les nacions històriques Catalunya, País Basc i Galícia- i les altres quinze quedin "diluïdes".

En declaracions a Antena3, Sebastián ha aplaudit les mesures que s'han pres a França i a Itàlia per a la reducció del nombre de departaments i la supressió de les províncies, respectivament. "Hem de reduir la despesa administrativa (...). Mesures tan radicals com les franceses i les italianes? Per què no? Ho necessitem", ha manifestat. Amb aquesta proposta, el País Valencià, les Balears, Navarra i Andalusia quedarien diluïdes dins el sistema centralitzat.

Més poder per a grans ajuntaments

"Jo deixaria les autonomies històriques", i "la resta, diluïdes", i a més "faria ajuntaments més grans i els donaria part de les competències de les comunitats autònomes", ha afirmat. No obstant, ha reconegut que actualment "no hi ha ningú que pensi així en cap partit polític", ni tan sols aquells que són "més radicals sobre el paper pel que fa a la reforma administrativa".

HP també situa la seva seu mundial del negoci d'impressió 3D a Catalunya


Una altra gran multinacional tecnològica, aquesta vegada HP, ha anunciat aquest dijous que la seu mundial del negoci d'impressió en 3D se situarà a l'actual centre de desenvolupament que l'empresa té a Sant Cugat del Vallès. La companyia no ha precisat quina serà la inversió ni els llocs de treball que es crearan. "Barcelona tindrà un paper significatiu en el negoci del 3D i es convertirà en la imatge d'HP per a la recerca i el desenvolupament de la tecnologia 3D única i d'avantguarda", ha dit la companyia en un comunicat.

Segons ha precisat una portaveu de la companyia, la nova divisió 3D, una tecnologia molt de moda, i que segons alguns analistes pot ser la pròxima revolució del sector tecnològic, penjarà directament de l'àrea d'impressió en gran format, que ja té el seu centre mundial a Sant Cugat, i per a la qual treballen uns 400 enginyers. La delegació a Sant Cugat de la multinacional depèn directament de la seu central de Califòrnia i no de la filial espanyola. Actualment dóna feina a unes 2.000 persones.

El Govern català comença a explorar els marcs legals internacionals per exercir el Dret a Decidir

El Govern vol internacionalitzar la consulta després del no de Madrid

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha manifestat que el no del Congrés a la transferència de la competència per celebrar el referèndum "no és cap punt i final. Només és un punt i a part". Mas, durant la sessió de control al parlament, ha apuntat que aquesta "no era l'única via" i que "ara hem de construir el marcs legals i hem de veure què donen de si els marcs legals internacionals per poder fer aquesta consulta".

El president també ha dit que "ahir es va perdre el camí que buscava l'acord amb l'Estat" i ha recordat que "no vaig trigar gaires minuts a reafirmar el compromís del Govern" amb la consulta. Tot i això, Artur Mas creu que el debat d'ahir va ser "útil", però ha advertit que si el Govern espanyol "atrinxerant-se darrere les lleis" només faran que "enquistar un problema, que si s'aborda amb més coratge es pot arribar a resoldre". Finalment, ha posat de manifest que "a Madrid, no es que no puguin, és que no volen" i, citant Josep Antoni Duran i Lleida, ha tornat a fer una proposta de diàleg: "Senyor Rajoy, posi dia i hora". "Si el problema és el telèfon, estic disposat a trucar jo a Rajoy".

Nou impuls social per consolidar la hisenda catalana a l'Ateneu #DiemProu

Hisenda catalana

Aquest matí s'ha presentat a l'Ateneu Barcelonès el manifest 'La nostra hisenda, el nostre dret' promogut per la plataforma Diem Prou i el partit 'Catalunya Més', que té l'objectiu de "ser un impuls definitiu des de la societat civil de cara a la creació de la hisenda catalana".

A dia d'avui el manifest pràcticament arriba a les 1.500 firmes, però l'objectiu dels seus creadors és "arribar a les 50.000 adhesions per poder-lo dur al Parlament". El text compta amb el suport de personatges destacats com Salvador Cardús, Empar Moliner, Toni Soler, Ramon Tremosa, Salvador Alsius, Carme Sansa o Màrius Serra.

Els encarregats de presentar el manifest, Andreu Bartolomé i Andreu Regué ha explicat que "disposar del 100% de la riquesa de Catalunya ens permetria legislar en favor dels interessos dels nostres ciutadans, de les nostres empreses, de la nostra cultura.És una crida de la societat civil a favor de ser sobirans".

Els estudiants catalans, els únics que no han rebut ni un euro de Wert en beques #Wertgonya

wert congrés rient

A falta de poques setmanes perquè s'acabi el curs 2013-2014, els alumnes catalans són els únics que encara no han cobrat ni un euro de les beques d'aquest curs, a diferència dels de tota la resta de comunitats autònomes, segons publica avui el diari Público.es.

Segons aquest rotatiu, els joves de totes les altres comunitats han rebut, al menys, la part fixa de la beca, que pot ser de 1.500 o 3.000 euros, a més del pagament de la matrícula. En aquests casos hi continua faltant la part del pagament variable, que, segons el ministeri d'Educació, capitanejat per José Ignacio Wert, "ja s'està enviant".

Aquest diari ha parlat amb una alumna de la UAB, Cristina F. Urios, que explica que, tot i que ha rebut dues notificacions de la beca, una amb els 1.500 euros que li corresponen de la part fixa i l'altre dels 1.266 de la part variable, no ha rebut encara cap ingrés al seu compte corrent. "No només arriben tard, sinó que n'arriba menys; en el meu cas em donen menys de la meitat que l'any passat", afirma l'estudiant que es lamenta "no entenc perquè només ens passa a nosaltres".

Fonts del Ministeri consultades per Público afirmen que el motiu d'aquests retards és "la lentitud de les universitats a l'hora de facilitar les dades dels alumnes", sobretot a Catalunya i Andalusia, que el passat 8 d'abril ha rebut l'ingrés per pagar les beques. La Generalitat ha negat les acusacions de lentitud afirmant que"totes les dades estan entregades des de fa temps i dins dels mateixos terminis de cada any".

Més tancades al País Valencià en defensa de l'escola pública i en català #SíalValencià #SomEscola


Desenes d'escoles del País Valencià viuen avui les tancades de mestres i pares, que hi passaran la nit, per protestar contra l'eliminació d'unitats en l'escola pública i en català per part del govern. Ja fa setmanes que pares i mestres de dos centres d'Ontinyent (Martínez Valls i Bonvista) i un d'Alaquàs (el Ciutat de Cremona) hi dormen cada nit. I ara s'h i han afegit moltes escoles més de totes les comarques. A més, Escola Valenciana i STEPV fan també una tancada simbòlica a les seus respectives aquesta nit solidaritzant-se amb els centres afectats.

És la primera experiència de tancaments coordinat però podria no ser l'última, perquè tant els centres com les entitats i sindicats que hi donen suport han manifestat que podria repetir-se. Un d'aquest centres ha estat el CP Ramiro Jover de València. Un dels pares d'alumnes, Emili Xavier Messeguer, ha explicat a l'ACN que aquest 'és el primer dijous de lluita de molts els que vindran fins que aconseguim l'objectiu'. Messeguer ha explicat que aquest centre està afectat per la supressió d'una aula d'infantil en català i que no podrà matricular la seva filla en aquest centre.

La presidenta de l'AMPA del centre, Tania Navarro, ha explicat al seu torn que la demanda d'ensenyament en català al barri és molt alta i ha posat el seu exemple. Navarro és castellanoparlant i ha dit que vol que el seu fill aprengui català perquè a ella li hagués agradat expressar-se millor en la nostra llengua i perquè vol que el seu fill tingui més oportunitats.

'No acceptarem cap supressió que no estigui justificada', adverteix Escola Valenciana

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha explicat als mitjans abans d'iniciar el tancament a la seu de l'entitat que el govern valencià 'ha creat un enfrontament entre línies en valencià i castellà que no existia' i ha dit que s'ha de mantenir les línies en valencià allà on hi hagi demanda.En relació amb l'arranjament, Moreno ha dit que cada comarca i territori té un context diferent i que s'ha de tenir present. 'No acceptarem cap supressió que no estigui justificada', ha advertit.

Les Corts Valencianes voten en contra de anul·lar l'arranjament

Aquest mateix dijous les Corts Valencianes, amb majoria absoluta del PP, han refusat una proposició no de llei formulada pel grup Compromís per anul·lar l'arranjament escolar de la conselleria d'Educació, que preveu eliminar un mínim de 74 unitats educatives en valencià.

Escola Valenciana també va presentar un recurs contenciós administratiu aquesta setmana reclamant l'anul·lació d'aquest arranjament. La federació d'entitats per la llengua denuncia que la conselleria d'Educació vol suprimir la línia de català a col·legis amb doble línia que havien de decidir en consell escolar quina línia suprimien i havien optat per la de castellà.

Dissabte, gran mobilització a València

A banda els tancaments, les protestes i mobilitzacions no s'aturen. Avui es fa la Trobada d'Escola Valenciana de secundària i batxillerat de l'Alacantí i dissabte la Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida a Bèlgida. Són dues 'expressions de defensa i dignificació de la nostra escola', diu l'entitat. També dissabte es faran les marxes 'per l'escola pública i en valencià' organitzades per Escola Valenciana, el Ciutat de Cremona d'Alaquàs i la Plataforma per l'Ensenyament Públic. Les marxes, en quatre columnes, començaran a les 17.30 i confluiran a la plaça de Manises de València a les 18.00.

L'origen de la protesta

El col·legi que va engegar la protesta, ja fa més de quaranta dies, és precisament el Ciutat de Cremona, on pares i mestres s'han aplegat en la plataforma TotsSomCremona. Tot seguit, ara fa dues setmanes, s'hi van afegir el Martínez Valls i Bonavista d'Ontinyent, organitzades amb laplataforma Prou, nascuda al gener per articular les accions a tot el país. VilaWeb va relatar en aquest reportatge en vídeo el cas d'aquestes escoles.

El PSC expulsa un altre directiu per haver participat en un acte d'ERC #StopCatalanofobia


La comissió de garanties del PSC ja té el primer dels informes sobre els crítics expedientats. El membre d'Avancem Fabián Mohedano ha quedat definitivament expulsat de l'executiva nacional dels socialistes -d'on havia quedat apartat cautelarment des que es va iniciar el seu procés- però la sanció no va més enllà, permetent, doncs, que la seva militància al PSC no es vegi afectada. Tot i que Mohedano assegura que encara no té comunicació oficial de la resolució, l'ACN ha pogut saber que la Comissió ja ha decidit. Mohedano havia estat expedientat per haver participat a un acte d'ERC en favor de la consulta i la independència, i el seu cas portat a la Comissió de Garanties per la cúpula del partit.

La resolució, concretament, estableix que els motius pels quals va ser expedientat obliguen a la Comissió a inhabilitar-lo per desenvolupar qualsevol càrrec orgànic dins del partit. Això implica que queda definitivament fora de l'executiva i que no podrà accedir a cap responsabilitat més dins el PSC fins al proper congrés dels socialistes.

La Comissió de Garanties té ara sobre la taula pendent de resolució l'expedient que hi ha obert contra els tres diputats díscols del Parlament, Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura. Tot i que la decisió presa, de moment, l'òrgan disciplinari fa setmanes que té a punt tota la informació per resoldre en breu. La decisió sobre Mohedano podria significar una accelerada en l'expedient dels diputats i fins i tot apuntar una solució semblant per a Geli, Elena i Ventura.

Via lliure a la cessió de les dades per a realitzar la consulta #9n2014

Una imatge de l'autor de la denúncia contra la cessió del padró municipal

El jutjat contenciós número 2 de Barcelona ha aixecat la prohibició de cedir les dades del padró de Cabrils que l'Ajuntament va aprovar en un ple municipal. La jutgessa titular d'aquest jutjat manté, en canvi, la suspensió de l'acord del ple només per a l'autor de la denúncia.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat que en aquest cas concret, en tractar-se d'un recurs presentat per un particular la resolució adoptada per la jutgessa afecta directament el veí de Cabrils que denunciava la vulneració dels seus drets fonamentals.

Amb aquesta decisió s'aixeca la mesura cautelar que afectava tots els veïns d'aquesta localitat del Maresme. El denunciant és el president d'Alianza Central Demócrata, Alejandro Rusiñol, que també ha denunciat haver rebut amenaces. Durant la vista oral que es va celebrar aquest dilluns passat, el fiscal va donar la raó a Rusiñol en entendre que cedir el padró vulnera "el dret a l'honor".

http://societat.e-noticies.cat/via-lliure-a-la-cessio-de-les-dades-per-la-consulta-84409.html

La premsa espanyola, una vegada més contra el Dret a Decidir de Catalunya #StopCatalanfobia


Tota la premsa espanyola es fa ressò avui del debat i la votació d'ahir al Congrés dels Diputats on Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera van demanar, en representació del Parlament, que es traspassés a Catalunya la competència per celebrar referèndums. Tant 'l'ABC', com 'El Mundo', 'La Razón' i 'El País' porten aquest tema en la portada de la seva edició en paper d'avui, i tots quatre carreguen també contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per no haver anat ahir al Congrés.

L'ABC porta en la portada de l'edició en paper la foto de la diputada d'ERC al Parlament, Marta Rovira, saludant al president espanyol, Mariano Rajoy, i el titular resa: "Lliçó de democràcia de Rajoy a Mas", i afegeix: "El president del govern i Rubalcaba desmunten la consulta il·legal i el victimisme nacionalista". En l'editorial destaca que "el més important d'ahir va ser l'avanç de l'Estat en la defensa constitucional i la difusió d'un missatge que posa la unitat nacional i la sobirania del poble en l'avantguarda de la resposta al nacionalisme".

D'altra banda, 'La Razón' il·lustra la seva portada amb una foto de Rajoy al Congrés i on es pot llegir: "Espanya diu SÍ a Catalunya, a la Constitució, a complir la llei, al diàleg". Alhora, assenyala: "Rajoy dóna una lliçó de democràcia i diu a Mas que demani una reforma de la Carta Magna". En l'editorial, titulada "La Constitució marca el camí", el diari espanyolista assegura que "ahir va quedar una cosa clara: el govern espanyol pot obrir un diàleg constructiu amb Artur Mas dins del marc constitucional, com va quedar reiteradament expressat, però ara mateix hi ha un univers conceptual entre el món nacionalista català i el constitucionalisme espanyol representat ahir a les Congrés".

I conclou: "Quan Rajoy va dir ahir que ell creia més en Catalunya que els nacionalistes, semblava que estava indicant el camí: la societat catalana té força per sortir del marc que el nacionalisme la constreny".


Portades d'avui de l'ABC i La Razón

El diari 'El Mundo' manifesta en la portada: "Sòlid al·legat de Rajoy i Rubalcaba contra la via independentista de Mas". En l'editorial, sota el títol "Rebutjada la consulta de manera convincent, toca resoldre el problema", el diari assegura que "els nacionalistes van tractar de donar al debat un halo d'esdeveniment històric que es va desinflar molt aviat. La renúncia d'Artur Mas a defensar la proposta va deixar en mans de tres diputats una missió que els va quedar notòriament gran".

A més, reconeix que "la negativa del Congrés a la proposta del Parlament li tanca a Artur Mas una porta, però no resol el problema de fons. Ara és el moment de recórrer a la política per afrontar la fractura social que es viu a Catalunya i poder arribar a un gran pacte de convivència".

Finalment, 'El País' titula en portada: "La Constitució frena la consulta", i en l'editorial lamenta que "no estigués present el principal destinatari polític del missatge, que no és altre que el president de la Generalitat, Artur Mas, peça clau en el xoc de legitimitats entre el Parlament català i el Parlament espanyol que els nacionalistes i els independentistes van intentar escenificar davant el Congrés dels Diputats".


Portades d'avui del diari El Mundo i El País

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/04/la_premsa_espanyola_en_bloc_contra_mas_i_la_consulta_99930.php

Sant Sadurní d'Anoia recorda que té hissada la bandera espanyola per 'imperatiu legal'



L'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) ha penjat una placa a la façana de l'edifici consistorial en què explica que la bandera espanyola, que hi oneja des de fa unes setmanes, està hissada 'per imperatiu legal'. Es tracta del primer ajuntament de Catalunya que pren aquesta mesura a partir d'una moció d'ERC, que governa en aquest municipi conjuntament amb el PSC. Aquest fet arriba després que el mes de febrer la delegació del govern espanyol va requerir a aquest consistori que s'hissés aquesta bandera en compliment de la llei, ja que si no ho feia el govern s'exposava a ser inhabilitat. Amb aquesta placa els republicans volen que els ciutadans sàpiguen perquè està penjada la bandera.

'En aquest ajuntament s'hissa la bandera espanyola per imperatiu legal'. Aquest és el missatge que hi ha inscrit en una placa que s'ha penjat aquest dimecres al migdia a la façana de l'ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès). La mesura s'ha pres després que el govern municipal, format per PSC i ERC, es veiés amb la obligació de penjar la bandera espanyola en rebre un segon requeriment de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya que l'instava a complir la llei de banderes.

La col·locació d'aquesta placa s'ha fet després que ERC, al govern, presentés una moció al darrer ple municipal per fer-ho, que es va aprovar amb els vots dels republicans i de quatre dels sis regidors de CiU, que d'aquesta manera van fer un 'sí crític' en no estar d'acord amb el fet que es pengi la bandera espanyola. El PSC, que ostenta l'alcaldia, i el PP hi van votar en contra.

El primer tinent d'alcalde i portaveu d'ERC, Josep Maria Ribas, va explicar en el plenari en què es va decidir penjar la placa que a Sant Sadurní mai no hi havia hagut una guerra de banderes, però com que s'havia decidit penjar la bandera espanyola el seu grup reclamava la placa per explicar als ciutadans el per què d'aquesta decisió.

La bandera espanyola està penjada de forma ininterrompuda al capdamunt de l'ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia des del passat 27 de febrer, després que el govern municipal rebés una segona petició de part de la delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Luna, que l'obligava a fer-ho. Abans, a finals de l'any passat el subdelegat del govern ja havia enviat un primer requeriment exigint el compliment de la llei de banderes -que en l'article tercer assenyala que la bandera espanyola ha d'estar penjada en un lloc preferent, a l'exterior, de l'administració municipal-. Des del consistori s'assenyala que els serveis jurídics van aconsellar que s'havia de complir aquesta petició ja que si no ho feia el govern municipal es podria exposar a una inhabilitació.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4184615/20140409/sant-sadurni-danoia-recorda-hissada-bandera-espanyola-imperatiu-legal.html

Els mitjans de tot el món informen que Espanya no accepta el Dret a Decidir de Catalunya #9n2014



El debat i la votació del congrés espanyol sobre la capacitat de Catalunya de convocar un referèndum no han passat inadvertits als mitjans de comunicació internacionals. Les principals capçaleres del món, de fet, hi dediquen àmplies informacions. Us n'oferim un recull.

Mitjans en anglès:

BBC News: Catalonia independence vote rejected

Financial Times: MPs to stoke tensions with refusal of Catalan referendum request

The Guardian: Spain set to reject Catalonia's request for independence referendum

The Telegraph: Catalonia vows to continue independence fight after referendum snub

The Washington Post: Spanish Parliament rejects Catalonia bid

The New York Times: Spain: Parliament Rejects Referendum on Independence for Catalonia

Reuters: Catalan leader says parliament rejection won't halt referendum

The Wall Street Journal: Spain's Parliament Rejects Catalonia Bid for Independence Vote

Bloomberg: Spain Rejects Catalonia's Call for Power to Vote on Independence

CNBC: Catalonia bid for autonomy from Spain seen quashed

Russia Today: Catalonia to press for independence despite red light from Madrid

RIA Novosti: Catalonia's Struggle for Independence

Mitjans en francès:

Le Monde: Indépendance de la Catalogne : le refus des députés espagnols

Euronews: Catalogne : Madrid va dire "non" au référendum d'indépendance

Le Figaro: Rajoy contre "une Catalogne hors de l'Espagne"

France Info: Madrid dit (encore) non à une Catalogne indépendante

L'Express: Les députés espagnols disent non à l'indépendance de la Catalogne

Libération: Rajoy réaffirme son opposition à «une Catalogne hors de l'Espagne et de l'Europe»

Mitjans en italià:

Corriere della Sera: Madrid boccia il referendum per l'indipendenza della Catalogna

Asca: Spagna: parlamento contro referendum Catalogna, nazione indivisibile

Ansa: Spagna, camera boccia referendum catalano

L'Unità: Parlamento Spagna boccia referendum per indipendenza Catalogna

Mitjans en alemany:

Handelsblatt: Katalonien außerhalb Spaniens ist „unvorstellbar"

Deutsche Welle: Spanien streitet über Katalonien

Kurier: Katalonien marschiert in Richtung Unabhängigkeit

Die Zeit: Rajoy hält Katalonien "außerhalb Spaniens" für "unvorstellbar"

Berliner Zeitung: Der katalonische Traum vom Kuschelstaat

Die Welt: Parlament in Madrid gegen Unabhängigkeitsreferendum der Katalanen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4184449/20140409/resso-debat-congres-espanyol-mitjans-internacionals.html

L'InformeCAT 2014 recull un cas de discriminació lingüística "greu" a les Illes #StopEspanyolisme

4686

L'InformeCAT 2014, una anàlisi sobre la situació de la llengua catalana als territoris d'on és pròpia que publica la Plataforma per la Llengua, ha detectat tretze nous casos de ciutadans discriminats de forma greu per l'administració per utilitzar el català. D'aquests, un s'esdevengué a l'arxipèlag, nou succeïren al País Valencià, i tres més al Principat, i tots ells s'afegeixen a les quaranta situacions registrades per l'entitat entre 2007 i 2013.

Així ho han explicat en la presentació de l'informe el membre de l'executiva de l'entitat, Josep Anton Fernández, al costat del director de Plataforma per la Llengua, Daniel Mundet, qui han indicat que el 50% d'aquests casos són protagonitzats pels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat -vuit dels 13 en concret- i en tres d'ells les víctimes van sofrir a més una agressió física.

L'informe subratlla que moltes d'aquestes situacions no són denunciades, i les agressions observades són «una part de les que succeeixen», malgrat que aquestes discriminacions són il·legals en la legislació autonòmica, estatal i europea.

TIL
L'altre punt en el qual apareix expressament el cas de les Illes és pel que fa a la imposició del Tractament Integrat de Llengües (TIL) en l'ensenyament, i els efectes que això ha comportat. Així, l'informeCAT 2014 destaca que "més de 120.000 persones de Balears sortiren al carrer contra el decret que margina el català a l'escola", fent una explícita menció a les manifestacions que ocuparen les capitals de les Illes el 29 de setembre de 2013 contra el trilingüisme del Govern.

Les mencions al conflicte educatiu, inclosa la vaga al sector, i els registres assolits per la caixa de resistència, són altres elements destacats per l'ONG del català pel que fa a la situació de la llengua a Balears.

"Quan l'estat no regula, el català floreix"
En termes més generals, es pot afirmar que el baròmetre presentat per Plataforma per la Llengua recull una reculada del català en justícia i educació, i per contra un avanç a noves tecnologies i cultura.

Així, Espanya és l'únic Estat dels 32 de l'Espai Schengen que no reconeix com a «plenament oficials» les llengües pròpies parlades per més del 10% dels ciutadans. L'informe també recull que hi ha onze idiomes oficials de la UE que tenen menys parlants que el català, i l'última incorporació a aquest grup ha estat el croata, amb tot just la meitat de parlants.

Segons els representants de Plataforma per la Llengua, quan regula l'Estat «el català fa marxa enrere», mentre que quan això no succeeix el català floreix, com passa a la xarxa, on hi ha hagut un rècord en les visites a la Viquipèdia catalana amb 45,9 milions d'articles consultats fins a l'octubre de 2013, i sis de les set xarxes socials més utilitzades amb una versió catalana, entre altres exemples.

La Plataforma, que aquest 2014 celebra el seu vintè aniversari, treballa en una edició de l'informe en anglès amb el contingut adaptat però amb la mateixa estructura, que enviarà a representants polítics de governs i organismes internacionals perquè coneguin la situació de la llengua catalana, ha explicat Mundet. «Hi ha molt més interès internacional pel que està succeint a Catalunya. La qüestió catalana no és només de finançament sinó de drets lingüístics», ha afegit Fernández.

Financial Times preveu que la negativa del congrés espanyol no aturarà els catalans #9n2014


El diari britànic Financial Times assegura que el congrés espanyol 'ha enviat el senyal més clar fins ara que no toleraria cap pas de Catalunya cap a la independència'. Un article del corresponsal a Madrid, Tobias Buck, diu que els diputats espanyols han rebutjat 'una petició formal' de Catalunya de fer una consulta sobre el seu futur. Mariano Rajoy --diu-- ha 'atacat els líders catalans i els ha acusats de presentar una visió idíl·lica d'un estat independent'. En un 'discurs combatiu', ha advertit els independentistes que 'ofereixen una cosa que s'assembla a l'illa de Robinson Crusoe', indica.

L'article explica que Rajoy 'ha avisat que un estat català independent quedaria fora de la UE, de l'euro i de tots els tractats internacionals, i que els catalans perdrien els subsidis de la UE i el dret de lliure circulació'.

També informa que els diputats catalans 'han avisat que continuarien organitzant el referèndum independentment del resultat de la votació del congrés espanyol'. Sobre el representant de CiU, Jordi Turull, explica que ha defensat 'que un referèndum és legalment possible sempre que hi hagi voluntat política a Espanya'.

La crònica del Financial Times diu que la petició també ha estat rebutjada per Alfredo Pérez Rubalcaba, que s'ha mostrat 'absolutament contrari al dret d'autodeterminació i a la independència de Catalunya'.

Segons el Financial Times, el debat al congrés espanyol 'ha deixat clar que l'objectiu català per la independència es dirigeix cap a un mur sòlid d'oposició'. I afegeix: 'Com a Escòcia, Catalunya ha vist un creixement fort del suport en la creació d'un estat independent. Però a diferència del govern del Regne Unit, Madrid insisteix a no permetre la secessió ni tan sols de fer cap referèndum, perquè assegura que la constitució no permet l'autodeterminació.'

Segons Tobias Buck, 'sota pressió dels líders empresarials i dels altres governs', el govern català i l'espanyol han dit 'repetidament' que estan 'disposats a negociar però continuen molt dividits sobre la manera com s'haurien de fer les negociacions'. 'Mentre Rajoy i els seus assessors suggereixen que podrien estar disposats a transferir més poders fiscals a Barcelona, els líders catalans volen converses per a permetre el camí legal cap a un referèndum sobre el futur polític de Catalunya', diu l'article.

La crònica acaba dient que 'el ferm rebuig' del congrés espanyol 'difícilment es veurà com el final del camí' a Catalunya. I prediu que el parlament català aprovarà aviat la llei de consultes, que segurament 'marcarà un nou xoc legal amb el Tribunal Constitucional d'Espanya'.

El president Mas lamenta que Espanya tingui por del Dret a Decidir de Catalunya' #DretaDecidir



El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha fet una valoració d'urgència del debat i la votació d'aquesta tarda al congrés espanyol sobre la proposició del parlament respecte de la competència per a convocar un referèndum. Mas ha volgut felicitar els diputats que havien defensat la proposició: 'Han fet servir un to cordial. Vull agrair el to i el contingut de les intervencions dels representants del parlament al congrés espanyol.'

'També vull donar les gràcies --ha afegit-- a les formacions que han dit que sí. Avui s'ha perdut una nova oportunitat. No ens han volgut donar la mà. Nosaltres la teníem oberta. Però aquest gest no ha estat correspost pels partits majoritaris espanyols. La mà continuarà oberta aquests mesos que vénen. És de doldre que no hagin aprofitat l'ocasió.'

I ha continuat: 'Amb aquesta obsessió de dir a tot que no, ni tan sols han acceptat a tràmit una proposta del parlament. Podrien haver dit que sí, però no ho han volgut. El temps dirà que s'han equivocat. No es pot obligar ningú a fer quelcom que no vulgui fer. Ha faltat voluntat política.'

I encara: 'Tenen por del vot del poble de Catalunya. Sobretot el PP, el PSOE i, no cal dir-ho, UPyD. Tenen por perquè saben que estan en fals amb el poble de Catalunya. Avui alguns volen presentar aquesta votació com un punt final. Com a president de Catalunya els he de dir que no és cap punt final. És un punt i a part.'

Mas ha anunciat: 'A partir d'aquí, les institucions catalanes buscaran el camí en uns altres marcs legals --n'hi ha diversos-- per fer la consulta al poble de Catalunya. Continuarem fent el camí sense perdre el to ni la manera d'actuar, d'avui i de sempre, del poble de Catalunya. Fem una aposta rotunda per la democràcia. No ens apartarem d'aquest camí: el de la democràcia, les urnes, el diàleg i el sentit pacífic. La voluntat del poble de Catalunya no la pot aturar una votació del congrés espanyol.'