Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

Colau no se'n surt amb els pressupostos i ara intenta negociar-los amb Ciudadanos #ProuRidicul



Incapacitat del govern de @bcnencomu per gestionar Barcelona. Després del no de la CUP intenten desbloquejar els pressupostos amb els nacionalistes espanyols Ciudadanos malgrat que ERC li reclamava parlar abans amb CiU. Sense endreçar Barcelona, Colau prepara l'assalt a les eleccions espanyoles del 26J. Ho vam avançar ahir al directe!cat i avui s'han vist les delegacions de Ciudadanos(els creadors de la Via Ulster contra el català) i de Barcelona en Comú( els que diuen que ho poden tot) malgrat el cop de porta de Mejías aquesta  manté reserva de vot, admet que no hi ha marge per matisar el document del govern d'Ada Colau i posa sobre la taula de totes les formacions municipals quinze propostes per "reorientar" el model de ciutat

Insòlit que Colau prefereixi negociar els pressupostos amb Ciudadanos i no amb CiU

La presidenta del grup municipal de C's a Barcelona, Carina Mejías, ha explicat que la seva formació descarta la modificació pressupostària que ha de debatre aquest dilluns el consistori. El govern d'Ada Colau i els de Mejías s'han reunit aquest diumenge per desencallar la negociació després que la CUP digués 'no' divendres a la proposta. Ara C's també la descarta, tot i que de moment fa reserva de vot. Però ha admès: "No hi ha marge per modificar la proposta, no podrem assumir-la".

Mejias exigeix el no a l'AMI i boicot a les entitats que van contra l'Estat Espanyol, però Pisarello s'hi reuneix

Alhora, Mejías ha posat sobre la taula de Gerardo Pisarello un document de bases amb quinze propostes per obrir a partir d'ara la negociació a totes les forces "partida per partida" per "reorientar" el model de ciutat. Entre d'altres, polítiques socials, un pla d'infraestructures estratègiques amb reconeixement del deute, calendari d'execució i garanties de retorn de les quantitats avançades al Govern i un compromís per no sumar la ciutat a entitats "contra l'Estat de Dret" com l'AMI.

Espanya, exclosa de la reunió de líders europeus amb Obama #NoEtsIndepe?



Rajoy, exclòs de la reunió de líders europeus amb Obama. Merkel no el convida, però sí al francès Holande o l'italià Renzi. El president dels Estats Units és de visita a Europa. La seva primera parada a estat el Regne Unit per donar suport a David Cameron per fer campanya a favor que el país anglosaxó no marxi de la Unió Europea. Finalitzada la seva estança a Londres, el president de la principal potència mundial viatjarà a Alemanya. Allà hi haurà un sopar amb els principals líders europeus i Merkel no ha convidat a Rajoy.

El fet que Mariano Rajoy no hagi estat convidat per Angela Merkel és greu encara que el PP hagi buscat excuses de mal pagador. Al·leguen que és lògic que l'Estat espanyol no hi sigui present perquè el seu govern es troba en funcions. Però això no ha impedit a Rajoy acudir a altres cites internacionals.
 
En el si de la Unió Europea sovint s'ha fet referència de manera informal del grup G-5, constituït pels 5 països més grans de la UE en funció de població, Producte Interior Brut (PIB) i expansió geogràfica. El G-5 l'integren Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i Espanya. Recentment aquest grup es va convertir en oficial després dels últims atemptats terroristes a Bèlgica i a l'hora de subscriure acords d'intercanvi d'informació entre les seves forces de seguretat i amb les nord-americanes. A la foto dels que més manen a Europa, una vegada més, l'Estat espanyol no tindrà presència.

40.000 manifestants a València en la mobilització més gran dels últims anys #FemPaísValencià




Milers de manifestants han omplert els carrers del centre de València en la manifestació reivindicativa de la diada del Vint-i-cinc d'Abril, que porta el lema 'Fem País Valencià'. La manifestació ha aplegat quranta mil persones, segons dades dels organitzadors. Han obert la marxa representants d'Acció Cultural del País Valencià, d'Òmnium Cultural i de l'Obra Cultural Balear, amb la presència de personalitats destacades de la societat civil, com ara els pares de Guillem Agulló, que fa ben poc van rebre un homenatge històric a les Corts. Aquesta ha estat la manifestació més gran dels últims anys, i ha cridat a construir un projecte de futur en positiu, integrador, plural i respectuós amb la cultura i la llengua, els valors de progrés, igualtat i justícia social.

A més de la presència d'ACPV i d'altres entitats com Escola Valenciana, cal destacar també la presència d'una pancarta de l'ANC, la PDD del País Valencià i l'Assemblea Sobiranista de Mallorc, amb Àngels Folch, Toni Infante i Cristòfol Soler.

Manifest

El manifest amb el qual s'ha clos la convocatòria remarca que després de 'vint anys de malgovern' la llista dels greuges dels valencians és molt llarga amb molts anys en els quals "uns pocs construïen el seu paradís particular destruint el país, tant a través del malbaratament de la riquesa com de l'acumulació de despropòsits en la gestió".

El text recorda la frase de Joan Fuster "Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres" i assenyala que si bé amb el canvi de govern "ens hem alleugerit de l'asfixiant sensació de respirar un aire enrarit" ara toca "posar fil a l'agulla".

"El dol ha finalitzat. No podem dedicar-li més temps, el necessitem tot", indiquen. En aquest sentit, demana que els valencians es posin a construir "un país més culte, més just, més bonic" on la cultura i la llengua pròpia tornin al lloc que els correspon.

Al respecte, recorda que milers de persones han treballat durant aquests anys perquè els ciments de la societat valencians no s'enfonsessin i que el nou govern "ha d'aportar solidesa institucional als ciments que des del carrer hem estat construint durant anys".

Finalment, el text assenyala que amb això els valencians aconseguiran "un país on siga fàcil que ens reconeguem i ens reconeguen. Un país on siguem més feliços perquè se'ns respecta des del que som. Fem un país més nostre. Fem País Valencià. més unit, i més digne i més just".

La diada del Vint-i-cinc d'Abril, que recorda l'aniversari de la batalla d'Almansa del 1707, celebra així l'acte central, que té continuïtat amb la festa per la cultura, organitzada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

ACPV torna a la plaça de bous

La manifestació precedeix la Festa per la Cultura 'Homenatge a València', que ACPV ha preparat a partir de les vuit del vespre a la plaça de bous de València, amb les entrades exhaurides de fa dies. Després d'una dècada i mitja de prohibició de les administracions del PP a l'ús d'aquest espai, amb el canvi de govern ACPV hi torna amb un cartell de luxe de cantants i grups valencians i de la resta del país, de Lluís Llach a Al Tall, passant per Feliu Ventura, Pau Alabajos, Miquel Gil, la Gossa Sorda… I també amb un ampli suport institucional, que va des del govern del Principat i les Illes fins a ajuntaments del País Valencià: Alacant, Castelló de la Plana, València, Vila-real, Vall d'Uixó i Almàssora. També hi col·laboren cinc universitats públiques valencianes (Jaume I de Castelló, València, Politècnica, Alacant i Miguel Hernàndez d'Elx) i la Diputació de València.

Quinze anys de prohibicions i resistència

L'any 2000 ACPV va celebrar la diada a la plaça de bous per darrera vegada. I l'espectacle que havia començat a preparar per a la del 2001 ja no es va poder fer perquè les institucions, governades pel PP, ho van impedir. Aleshores començà un període en què els governs del PP van prohibir tota mena de manifestació valencianista en aquell espai. Fou una època de censura i persecució política, amb episodis molt greus, com el tancament de les reemissions de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià.

Arran del recent canvi de color polític, ara ACPV ha pogut recuperar el festival i, alhora, pot fer ús d'aquest espai únic que els havia estat vetat. I ho fa amb un espectacle d'homenatge a València, amb moltes col·laboracions. Així el presenta l'organització: 'Serà un concert especial i emotiu, per a fer visibles els amplis sectors del nostre país que aposten per la llengua i la cultura, que durant vint anys n'han fet possible la pervivència i la renovació, i que han treballat per alimentar l'esperança i multiplicar-la.'

La plaça de bous de valència, plena a vessar a l'acte de ACPV #PaísValencià


La manifestació multitudinària del Vint-i-cinc d'Abril ha precedit la Festa per la Cultura 'Homenatge a València', que ACPV ha preparat a la plaça de bous de València, amb les entrades exhaurides de fa dies. Després d'una dècada i mitja de prohibició de les administracions del PP a l'ús d'aquest espai, amb el canvi de govern ACPV hi torna amb un cartell de luxe de cantants i grups valencians i de la resta del país, de Lluís Llach a Al Tall, passant per Feliu Ventura, Pau Alabajos, Miquel Gil, la Gossa Sorda… I també amb un ampli suport institucional, que va des del govern del Principat i les Illes fins a ajuntaments del País Valencià: Alacant, Castelló de la Plana, València, Vila-real, Vall d'Uixó i Almàssora. També hi col·laboren cinc universitats públiques valencianes (Jaume I de Castelló, València, Politècnica, Alacant i Miguel Hernàndez d'Elx) i la Diputació de València.

L' 'Homenatge a València' ha comptat amb moments per a la memòria de Guillem Agulló i Miquel Grau, així com per a la diputada al Parlament i expresidenta d'Òmnium Cultural Muriel Casals, recentment desapareguda. Ha estat, en paraules dels organitzadors, la recuperació d'un espai públic per reconèixer aquells que han mantingut encesa la flama de la llengua i la cultura durant 20 anys.
Especial significació ha tingut la presència de Lluís Llach, que va ser el darrer artista en participar en un acte d'Acció Cultural a la plaça de bous, l'any 2000, amb l'espectacle 'Germania' i el retorn d'Al Tall, expressament per aquest acte, interpretant 'A Miquel Grau' i 'El Tio Canya'.

Feliu Ventura, Aspencat, Carraixet, Clara Andrés, Smoking Souls, Carles Belda, Amadeu Vidal, Prozak Soup, Rafa Xambó, Mireia Vives, les col·laboracions en acústic de La Gossa Sorda i Aspencat, Andreu Valor, Joan Amèric, Miquel Gil, Candela Roots, Sva-ters, Sèrman Mànser, Senior i el Cor Brutal, Cris Juanico, Ovidi3, Carles Santos i Tomàs de los Santos han completat el cartell.

Entremig de les actuacions, el president d'Acció Cultural del País Valencià Joan Francesc Mira s'ha adreçat als assistents per donar les gràcies a la gent que ha fet costat ACPV "en temps molts durs de repressions i multes" i aquells que s'han esforçat per fer possible el canvi al País Valencià.

"Els temps canvien i l'aire es fa més bo de respirar, l'abril ens porta ganes de futur" ha dit Mira que ha remarcat que els valencians ja no volen "falsedats ni censura ni corrupció ni polítics podrits" .

El president d'ACPV ha remarcat hi ha "un projecte de país millor: fer País Valencià" Mira ha afegit que això significa un país amb respecte i dignitat, estima del territori i pel benestar de la gent així com "comprendre que llengua i cultura són elements fonaments integradors part de la nostra substancia".
Amb tot, ha reclamat "fites concretes, palpables i exigibles" als nous governants, com una nova RTVV, el retorn de TV3, una llei d'igualtat lingüística i un finançament més just.

"Estarem atents perquè els nostres representants no s'adormin, posin fil a l'agulla i tradueixin ja en fets tots aquest anhel que avui es concentra", ha dit Mira, per concloure: "El nostre país ens reclama. Ha començat un temps nou i falta molt a feina per fer. Visca el País Valencià".

Quinze anys de prohibicions i resistència

L'any 2000 ACPV va celebrar la diada a la plaça de bous per darrera vegada. I l'espectacle que havia començat a preparar per a la del 2001 ja no es va poder fer perquè les institucions, governades pel PP, ho van impedir. Aleshores començà un període en què els governs del PP van prohibir tota mena de manifestació valencianista en aquell espai. Fou una època de censura i persecució política, amb episodis molt greus, com el tancament de les reemissions de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià.

Arran del recent canvi de color polític, ara ACPV ha pogut recuperar el festival i, alhora, pot fer ús d'aquest espai únic que els havia estat vetat. I ho fa amb un espectacle d'homenatge a València, amb moltes col·laboracions. Així el presenta l'organització: 'Serà un concert especial i emotiu, per a fer visibles els amplis sectors del nostre país que aposten per la llengua i la cultura, que durant vint anys n'han fet possible la pervivència i la renovació, i que han treballat per alimentar l'esperança i multiplicar-la.'

La CUP denuncia els incompliments de Colau i li nega els pressupostos

La CUP votarà 'no' a la modificació pressupostària que el Ple de la ciutat de Barcelona votarà dilluns i deixa Ada Colau sense la majoria absoluta per aprovar-la, segons han anunciat en roda de premsa. Els motius que han donat són clars: l'alcaldessa  s'ha contradit respecte el seu programa electoral, no ha presentat un projecte rupturista i ha ignorat els cupaires. El cop de porta no és definitiu, perquè han dit que continuaran amb la mà estesa, però l'esquerda entre Barcelona en Comú i la CUP pot ser ja insalvable a partir d'ara. 

Denuncien contradiccions de Colau perquè rebutja propostes que havia acceptat al Ple o al programa electoral

La formació anticapitalista ha dit que l'ampliació pressupostària "està més en la línia del que volíem deixar enrere que d'una política de canvi, que és el que BeC havia promès als seus votants". A més, han assenyalat que Colau no ha acceptat la totalitat de cap de les deu propostes que la CUP va posar sobre la taula fa unes setmanes. La regidora Maria Rovira ha evidenciat les contradiccions del grup de govern que això suposa, perquè "les propostes, o bé les portava Barcelona en Comú al programa electoral, o bé Barcelona en Comú i la CUP les havia votat al Ple".

La CUP s'ha sentit ignorada

A més, els 'antisistema' també rebutgen els números de l'alcaldessa perquè fins aquesta setmana, "no hi ha hagut cap reunió amb BeC per parlar de les propostes concretes, a diferència d'altres forces polítiques". Es queixen que dedicar només quatre dies a arribar a acords amb els cupaires després d'haver fet la feina amb ERC i PSC "és molt complicat".

Ni final dels desnonaments, ni eradicació de la pobresa, precarietat laboral o desigualtat entre els barris

La negativa de la CUP a Ada Colau són rellevants, ja que d'una banda, la proposta de modificació pressupostària no es podrà aprovar dilluns, ja que comptarà amb 20 vots a favor (BeC, ERC i PSC) i 21 en contra (CiU, PP, Ciudadanos, CUP). De l'altra, perquè durant la roda de premsa, la regidora Rovira també han criticat elements estructurals que fan mal al discurs de Colau: "Els desnonaments no s'han aturat, la feminització de la pobresa està creixent, la precarietat laboral també, i la desigualtat entre els barris continua sent present en els nostres carrers".

Manifestació unitària a la Catalunya Nord contra la nova onada de nacionalisme francès #CatNord

La macroregió francesa Llenguadoc-Rosselló-Migdia-Pirineus celebrarà del 9 de maig i el 10 de juny una consulta amb cinc opcions per decidir el nom oficial definitiu del territori, entre les quals 'Occitània – País Català', inclòs per pressió popular després de ser rebutjat en un principi. Amb tot, diverses personalitats nord-catalanes han unit esforços per rebutjar aquesta votació i han creat el 'Comitè per al País Català', que titlla la consulta d'"estratègia de distracció" per recentralitzar i treure poder polític a la Catalunya Nord. És per això que criden a una manifestació unitària a Perpinyà el 18 de juny.

La consulta amaga darrere la qüestió clau: la recentralització francesa

La consulta "no és democràtica, sinó consultiva i de distracció", segons ha apuntat a directe!cat un dels impulsors del front comú, el president de CDC a la Catalunya Nord, Jordi Vera. Ho justifica perquè "el problema és de poder polític", i no de nom, ja que amb la maniobra, han fusionat territoris per crear una regió "de tall europea, cartesiana, de sis milions d'habitants, tecnòcrata, i el proper pas el 2020 serà eliminar els departaments [províncies franceses]".

És impossible que 'País Català sigui l'escollit

A més, ha explicat a directe!cat que és impossible que el nom 'País Català' sigui l'escollit: "Ni que votéssim el 100% dels ciutadans de la Catalunya Nord seria l'elegit, ja que només són 1 departament dels 13 que votaran". A més, Jordi Vera diu que "tota l'elit d'aquesta nova regió se situa al voltant de Tolosa i no té intenció de posar un nom català". Segons ell, la nova organització territorial francesa té una intenció econòmica, no històrica ni cultural, així que "no els convé" posar un nom que inclogui 'català'.

Un moviment "transversal"

La presentació del Comitè per al País Català s'ha celebrat aquest dijous amb, a banda de Vera, la presència de l'advocat Pierre Becque, exconseller regional, Jean-Luc Pujol, batlle de Forques i exconseller regional; Annabelle Brunet, consellera departamental de Catalunya del Nord, tinenta del batlle de Perpinyà i consellera comunitària de la Metròpoli Perpinyà Mediterrània; i Sébastien Ménard, secretari departamental de Dempeus França a Catalunya del Nord. El president de CDC Catalunya Nord destaca la "transversalitat" del moviment.

Espanya impugna tres lleis catalanes dos dies després de la reunió Rajoy-Puigdemont #NoEtsIndepe?



Només dos dies després de la reunió entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy a la Moncloa, en què el president català va demanar a l'espanyol que no judicialitzés els conflictes polítics entre ambdós executius, el govern espanyol ha anunciat que presentava recursos al Tribunal Constitucional contra tres lleis catalanes: la llei d'habitatges buits, la de governs locals i d'igualtat entre homes i dones. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ho ha anunciat després de la reunió del consell de ministre d'avui. 'Quan Catalunya envaeix competències, nosaltres recorrem al Tribunal Constitucional. Estem convençuts que aquestes lleis catalanes van més enllà i envaeixen competències reservades a l'estat'.

Totes tres lleis han quedat suspeses automàticament de manera cautelar fins que el TC no es pronunciï sobre la impugnació. Sobre la llei catalana 24/2015 de pobresa energètica i contra els desnonaments, el govern espanyol encara no ha pres la decisió de si també la recorrerà. Diu Catalá que miraran de negociar una modificació de la llei per no haver-la d'impugnar.

L'acte de l'espanyolista Sociedad Civil Catalana atreu neonazis a la UAB i crea tensions #StopNazis



Un grup de neonazis s'ha concentrat avui al matí davant de la Facultat d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona. El grup, que el formaven més d'una vintenta d'individus, s'ha concentrat coincidint amb l'acte que havia convocat Societat Civil Catalana en aquest mateix lloc a les dotze del migdia per protestar contra una suposada agressió a un membre dels Joves de SCC, a qui haurien trencat una bandera espanyola dimarts en una paradeta de l'entitat a la plaça Cívica. En l'acte exhibien cartells amb el lema 'No més matonisme'. I mentre es duia a terme, a pocs metres hi havia el grup nazi, que prèviament s'havia concentrat al bar de la plaça Cívica i que, segons afirmen els testimonis presents, s'han desplaçat després fins a pocs metres de l'acte de SCC per a protegir-lo. Entre aquests testimonis hi ha l'estudiant de Dret de la UAB Clara Jorquera, que explica a VilaWeb que els neonazis han tingut una actitud provocadora i han fet la salutació feixista.

La presència de neonazis ha indignat molts estudiants, que s'han afegit a la concentració de protesta contra l'acció de Societat Civil Catalana. Han estat retinguts rere un cordó format per membres de seguretat de la UAB. La concentració de protestsa ha aplegat unes dues-centes persones. Després d'uns moments de molta tensió el grup de neonazis ha acabat marxant, escortat pels agents antiavalots. L'equip de govern de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha 'condemnat sense pal·liatius els fets violents ocorreguts' aquest divendres al migdia i ha expressat el seu 'rebuig absolut a les ideologies totalitàries a la universitat'.

Les nacions vernacles i la construcció de la nova Europa

Per Daniel Castells

Hi ha una diferència bàsica entre els conceptes de 'nació' i d''estat' que molta gent encara confon. Per interès o per mala fe, aquesta diferència s'està intentant mantenir oculta i molts dels màxims representants europeus juguen a confondre els dos conceptes per mantenir l'status quo d'una Europa que ja s'està desfent lentament. Perquè la realitat sempre s'imposa, i les nacions són una realitat molt més consistent que no pas els estats.

La nació és una entitat natural, nascuda al llarg dels segles a l'entorn d'una col·lectivitat amb una llengua, d'unes tradicions i d'una cultura determinada. Així, d'igual manera que una nova llengua no es crea en un dia sinó que requereix un procés que comporta segles, una nació no pot néixer en un dia, sinó que necessita el pas de molts anys per constituir-se i consolidar-se ens els àmbits identitaris i polítics. Exemples de nacions serien Castella, Escòcia, Còrsega, País Basc, Galícia, País de Gal.les, Bretanya, Occitània, Anglaterra, Catalunya, Flandes, Vèneto i un llarg etc. Una Europa de les nacions es correspondria perfectament amb una Europa de les cultures. Totes les nacions europees tenen més de mil anys d'història.

Molt diferent és el concepte d''estat'. Els estats son entitats artificials que no van lligades a la formació de cap llengua ni de cap cultura pròpia, entre d'altres raons perquè normalment la seva constitució va ser recent i molt ràpida. Els estats poden néixer d'un dia per l'altra, fruit d'una unió matrimonial entre dos monarques, fruit d'una victòria en una batalla, fruit de l'herència d'un monarca o fruit d'una revolució popular que decideix instaurar un nou règim. Tots els estats neixen a partir del segle XVIII. Es a dir, que són molt més recents que les nacions i, com a molt, tenen 400 anys d'història. I cal tenir en compte que els estats, en realitat, són hereus de l'agrupament capriciós de reialmes per part dels monarques.

Per exemple, quan amb la revolució francesa es va tallar el cap al monarca absolutista, els nous governants es van donar compte que, més enllà de la mateixa figura del rei, res no unia als ciutadans de les diverses nacions que restaven sota el poder del recentment executat Lluís XVI. Bretons, catalans, occitans, bascos i francesos no tenien, ni tenen res en comú. Ni tan sols la llengua o les tradicions. I és a partir d'aquest moment, que el nou govern usurpador decideix inventar-se això de l'estat, al qual, en un principi, i per donar-li una mica de la consistència, anomenaren 'estat-nació', intentant ja confondre per primera vegada els dos termes. 

A partir d'aquí, una febre revolucionària s'apodera d'Europa, i es comencen a transformar els conglomerats nacionals de les velles monarquies, alguns amb desenes de reialmes al seu interior, en simples 'estats'. Alguns pocs estats seran veritables 'estats nació' o 'estats uninacionals', però la gran majoria seran, en realitat, 'estats plurinacionals' o 'imperis'. Com ja hem dit, aviat l'interès burocràtic i centralista dels nous governs començarà a treballar per eliminar tota diversitat nacional, i per tant cultural, a l'interior dels seus respectius estats. Del que es tractava és intentar compactar al màxim una barreja de nacions que, si ho haguessin pogut escollir els seus ciutadans lliurement, de cap manera haurien volgut mai viure juntes. El nou i artificial estat burocràtic revolucionari va sotmetre i menystenir les nacions, les llengües i les cultures històriques i naturals i, fins a dia d'avui, encara intenta negar-les, eliminar-les i esborrar-les, tant dels llibres d'història com de les escoles. Perquè els estats saben que el pitjor enemic per a la seva supervivència són les nacions. De fet, els conceptes 'nació' i 'estat', lluny de ser el mateix, es configuren des del primer moment, com a veritables antagonistes. 

L'errada general va venir per aplicar a Europa el mateix model que els revolucionaris maçons havien aplicat als Estats Units. La revolució francesa sempre va ser una mala còpia de la nord-americana. I els Estats Units eren una confederació d'estats que partia de zero, car acabaven d'eliminar de manera violenta i brutal a les seves nacions històriques indígenes, les comunitats d'indis americans. En canvi. quan es va introduir el mateix sistema a Europa, un continent amb una llarga història i amb centenars de nacions ben vives, les resistències que es van trobar van ser immenses. Els estats van haver de prohibir llengües, menystenir identitats i marginar col·lectius culturals. Ho va fer França la primera, i va esdevenir model per a la resta d'estats multiculturals anorreadors de la diversitat europea. Aquest procés d''homogeneització' estatal va durar segles. I a mitjans del XX, la unió d'estats europeus, a imatge dels Estats Units, encara no havia estat possible. En aquest sentit, la Unió Europea és el segon intent per aconseguir-ho, ara que els estats es pensaven que ja havien aniquilat a les seves nacions històriques. Però la única manera d'acabar amb una nació històrica és eliminant a tots els seus habitants, com varen fer els colons nord-americans amb els indis nadius. Si no és així, les nacions tornen a renàixer, perquè són entitats naturals.

Si fem una anàlisi històrica, és fàcil veure que la veritable Europa, l'Europa fundacional, l'Europa cultural, lingüística, tradicional i identitària, la varen configurar les nacions, a partir del s.X. Els estats, en canvi, són els impulsors d'aquesta nova Unió Europea, nascuda al s.XX, mediocre, desorientada, pasiva i plena d'incertesses i contradiccions. L'Europa actual ja no enorgulleix ni apassiona a ningú. I no podia ser d'altra manera, tenint en compte que és una Europa artificial, formada per aquestes unitats artificials que anomenem estats. Es una unió sense esperit ni identitat. Per a que Europa torni a ser una realitat natural, hauria de tornar a ser una Europa de les Nacions, i no pas dels estats.

Però la fraudulenta Europa dels Estats intenta sobreviure peti qui peti i malgrat portar una direcció que l'aboca a la ruptura si no es redefineix internament. I a dia d'avui, el gran problema de la Unió Europea són precisament els estats. I dues grans forces treballen per retornar les coses a la normalitat i eliminar d'una vegada per totes els estats del XVIII. D'una banda hi ha els moviments de ressorgiment de les petites nacions sense estat, que pressionen amb força per recuperar la seva sobirania, injustament perduda. I de l'altra, la mateixa Unió Europea, que se n'adona que només si pren competències als estats podrà esdevenir una veritable unió. Però els estats s'hi resisteixen. No volen cedir sobirania ni competències a Europa perquè saben que això seria la seva desaparició. Per tant, ens trobem amb la paradoxa que els principals enemics de la nova Europa, són precisament els estats que la varen impulsar, i que els seus grans aliats, són les nacions que intenten desfer-se de la cotilla dels estats artificials del XVIII.

Per evitar la revolta de les nacions vernacles, tal i com les anomena l'investigador Jordi Salat, els estats artificials han construït un dret internacional fet a mida, on qualsevol mena de 'dret a decidir' és anorreat per un corpus jurídic antidemocràtic que ho limita tot als casos de colonialisme i que permet, amb una ambigüitat legal perillosa i intencionada, el manteniment per la força de la 'unitat territorial' dels estats. Però la realitat que s'imposarà és una altra. Una veritable Unió Europea només serà possible si es construeix a partir d'una unióde les nacions. I per tant, l'Europa dels Estats ha de deixar pas a la veritable Europa, a l'Europa de les Nacions, a l'Europa històrica, a l'Europa de la diversitat i de la multiculturalitat. Només si es produeix aquest canvi, l'antic continent podrà continuar la seva evolució natural, aturada durant 400 anys a causa d'un artifici anomenat 'estat'. La gran revolució que transformarà i farà possible una Europa unida és la de les velles nacions vernacles. I aquest és el canvi que els intel·lectuals i analistes a sou dels estats no veuen, o millor dit, no volen veure.

Un informe del Congrés dels EUA legitima la DUI a Catalunya amb el precedent de Kossove



La Cambra de Representants dels Estats Units va debatre ahir tres informes sobre l'autodeterminació al món, en una sessió convocada sota el títol 'La política dels Estats Units cap als moviments d'autodeterminació nacional'. Hi van intervenir tres ponents: Paul R. Williams, Jason Sorens i Ivan Vejvoda. La sessió va ser presidida pel president del Comitè d'Afers Europeus del congrés, el republicà de Califòrnia Dana Rohrabacher, que el mes de setembre passat ja va convidar una delegació oficial del govern català a explicar el procés d'independència.

Del cas català en va parlar especialment Paul R. Williams, que es va mostrar especialment incisiu en la qüestió de Catalunya i va criticar-ne obertament la posició de la Unió Europea. Williams és professor de l'American University i fundador de Public International Law & Policy Group. Ha assessorat el govern dels Estats Units sobre la creació de nous estats, com ara els sorgits de la desintegració de la Unió Soviètica i Iugoslàvia, i també governs de diversos continents, entre els quals Kossove, Montenegro i Sudan del Sud, tant en processos de pau com en la redacció de la primeres constitucions.

La manca de coherència de la UE complica la seva aproximació al cas català.

En la compareixença al congrés, Williams va assegurar que si Catalunya proclamava la independència cercaria 'el reconeixement internacional d'acord amb la voluntat del seu poble i no pas d'acord amb les disposicions de la constitució espanyola'. Invocà tot seguit la sentència de la Cort Internacional sobre Kossove i recordà que no hi havia cap precepte de la llei internacional que pogués prohibir una declaració unilateral d'independència.

En aquest punt, va criticar la manca d'una 'aproximació coherent i cohesiva' de la Unió Europea cap als moviments d'autodeterminació. Mancança que, segons ell, portarà a una situació difícil en el cas català, perquè, tal com s'ha comportat fins ara la Unió, si accepta de reconèixer Catalunya repercutirà en l'interior de diversos estats, però si no ho accepta 'es crearà un conflicte latent a Europa que apartarà capital polític i recursos econòmics d'una Espanya afeblida'.

Segons Williams,  la independència de Catalunya, si no fos reconeguda per la Unió Europea 'crearia, tanmateix, un estat que tindria l'euro per moneda, amb set milions de catalans que mantindrien la nacionalitat europea, encara que fos fora de la Unió'. Malgrat això, el professor Williams avisa que no reconèixer Catalunya seria 'extremadament difícil de justificar' per part dels estats que formen l'actual Unió Europea, molts dels quals no eren independents fa vint-i-cinc anys.

Abandonar l'actual política a favor de l'status quo de les fronteres.

La intervenció de Williams, més enllà del cas català, se centrà en la proposta d'un model de gestió per part dels Estats Units dels casos d'autodeterminació. Segons ell, els Estats Units haurien d'abandonar la 'política que només emfasitza l'estabilitat i l'status quo de les actuals fronteres' en favor d'una política més oberta a l'autodeterminació, però alhora regulada, que va anomenar 'de sobirania guanyada'. Això significa que els processos d'independència haurien de sotmetre's a unes regulacions i a uns pactes per tal d'evitar tensió i violència entre els estats.

La intervenció de Jason Sorens, en una aproximació més teòrica, va concloure que una vegada un estat es declari independent els Estats Units no tenen cap més remei que definir-se, i va proposar de fer-ho 'sense tenir en compte només els interessos de l'estat del qual s'ha separat el nou estat, sinó també els d'aquest nou estat i els efectes de la secessió en la política regional'.

Sorens va posar en relleu que com més oberta és l'actitud del govern central menys perill hi ha de violència i tensió. I va contraposar exemples com el danès (que autoritza explícitament el dret d'independència de Grenlàndia i les illes Fèroe) amb l'espanyol. Pel que fa a la tercera intervenció, d'Ivan Veijvoda, es va centrar en els mecanismes per a assegurar l'acord entre les parts i va posar un èmfasi especial en els referèndums del Quebec i Escòcia.

Les cambres austríaques constaten que Catalunya creix en ple procés d’independència



Diuen que tan sols quatre països de la zona geogràfica de la UE han superat el creixement català fins ara: Irlanda, Malta, Luxemburg i Eslovàquia

'Catalunya registra el creixement econòmic més alt dels darrers nou anys.' Amb aquest títol, el portal a internet de les Cambres de Comerç d'Àustria presenta unainformació sobre el creixement econòmic de Catalunya. S'hi parla d'un creixement del 3,5% el 2015 i s'hi indica que és el més alt de l'estat espanyol. 'Cal destacar que fins ara només quatre països de la zona geogràfica de la UE han superat el creixement català: Irlanda, Malta, Luxemburg i Eslovàquia', diu, i deixa clar que aquesta bona situació no es troba pas afectada pel procés cap a la independència.

Les cambres de comerç diuen també: 'Aquesta evolució positiva de l'economia té un impacte directe sobre el mercat laboral; el 2015 consten un 3,5% més de persones assegurades que l'any anterior, fet que equival al creixement més gran des del 2006.' I afegeixen: 'L'augment es deu principalment a una taxa més elevada d'ocupació en el sector serveis.  No obstant això, la desocupació, situada entorn del 17,7%, continua essent el punt delicat de l'economia catalana.'

I continua: 'En ple debat sobre la independència, Catalunya manté l'estatus de regió econòmicament forta i continua atraient els compradors estrangers. El desglossament del PIB per regió a l'estat espanyol mostra que Catalunya continua anant un pas endavant. El 2015 les exportacions també hi van créixer d'un 6,1% i van assolir els 64 milions d'euros, que per a Catalunya representa una xifra rècord per cinquè any consecutiu.'

I acaba així: 'El desembre passat, el creixement arribà a ser del 6,9%. Segons dades del Ministeri d'Economia i Competitivitat espanyol, això vol dir que Catalunya genera el 25,5% del total de les exportacions espanyoles. Pel que fa a les inversions estrangeres, el darrer any s'assolí un valor de 4.800 milions d'euros, considerada la millor dada des del 2010.'

+ info:


Imputen també Rita Barberà i continua la sangria de corrupció a Espanya #NoEts Indepe?

Dia sí i dia també la corrupció és protagonista de la plana major de la política espanyola, un estat amb un govern en funcions enfonsat en la seva pròpia mentida. El jutjat d'instrucció número 18 de València ha enviat al Tribunal Suprem la investigació que afecta l'exalcaldessa de València i senadora Rita Barberá en la peça separada del 'cas Imelsa' que investiga un presumpte delicte de blanqueig de capitals al grup municipal del PP a l'Ajuntament de València. Segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, el magistrat instructor considera que després de les al·legacions presentades per l'exalcaldessa seria "incoherent" no elevar exposició al Suprem, per ser l'únic competent per investigar i, si escau, jutjar Barberá, per la seva condició de senadora.

En l'escrit d'al·legacions Rita Barberá reconeix que va fer un donatiu de 1.000 euros per finançar la campanya del 2015 però que aquest no va ser retornar en diners negres. El magistrat considera que si tots els regidors, exregidors, assessors i exassessors que també van efectuar el pagament han estat interrogats i investigats, seria coherent que Barberá també ho fos. A més, incideix en la relació de l'exalcaldessa amb la persona que gestionava els comptes i assenyala que les explicacions de Barberá són insuficients per excloure la seva possible implicació.

Barcelona i Generalitat s'uneixen contra Espanya per l'abandó de la inversió en transport

L'Estat espanyol ha reduït un terç la seva aportació al transport públic de la regió de Barcelona entre 2010 i 2016, segons han denunciat aquest dijous a la tarda en una roda de premsa el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, la regidora de Mobilitat,Mercedes Vidal, i el vicepresident de Transports i Mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antoni Poveda.

Rull ha lamentat que aquest descens "estrident" de les aportacions del govern espanyolha provocat que la resta d'administracions catalanes hagi hagut de fer un "sobreesforç" per garantir el servei de transport públic i la seva sostenibilitat financera. Com a exemple d'aquest esforç, ha apuntat que l'aportació dels usuaris al sistema ha passat de més del 50% al 45% entre 2010 i 2016.

Els tres organismes han acordat reclamar a l'Estat que s'apliquin a Catalunya els mateixos criteris de càlcul que es fan servir a les aportacions econòmiques que realitza al transport públic de Madrid.

Fins al 2010, les aportacions estatals es calculava en base a un criteri de territori/població i amb preu per habitant de 30 euros/l'any. Ara la base és 20 euros/habitant/any i el càlcul no té en compte l'increment de 7 a 12 comarques integrades que s'ha produït des del 2010.
Les inversions, al detall

L'Ajuntament de Barcelona ha detallat quines són les aportacions de cadascuna de les administracions en el període 2010-2016. "Es pot observar com Generalitat, Ajuntament i AMB han anat incrementat la seva contribució mentre que l'Estat ha passat de 200 milions d'euros l'any 2010 als 99 d'aquest 2016", assevera:

Generalitat:

2010: 279 milions d'euros
2016: 349 milions d'euros

Ajuntament:

2010: 73 milions d'euros
2016: 129 milions d'euros

AMB:

2010: 80 milions d'euros
2016: 108 milions d'euros

Estat:

2010: 200 milions d'euros


L'Audiència Nacional reobre el cas contra la xiulada a l'himne espanyol per castigar al procés #StopCatalanofobia

La secció tercera de la sala penal de l'Audiència Nacional ha revocat l'arxiu de la xiulada a l'himne espanyol durant la final de la Copa del Rei de futbol de l'any passat al Camp Nou entre el Futbol Club Barcelona i l'Athletic de Bilbao. La sala estima així el recurs interposat per la Fiscalia contra la decisió inicial del jutge Fernando Andreu en considerar que cal investigar si es va produir algun delicte ja que "podria existir un fet amb rellevància penal per la seva naturalesa dolosa". L'escrit judicial també vol diferenciar aquests fets de l'arxiu de la xiulada a l'himne espanyol en la final de Copa de 2009 perquè "l'ambient institucional" respecte la independència de Catalunya és "molt diferent". "Només cal veure les decisions polítiques dels òrgans de govern de Catalunya que s'han adoptat els darrers dos anys per aconseguir la independència de Catalunya respecte d'Espanya", afegeix la sala.

L'escrit de la secció tercera de la sala penal de l'Audiència Nacional també argumenta que "no es pot compartir la vexació dels símbols de la nació espanyola com l'himne i el cap d'estat d'una manera planificada com va succeir". Malgrat això, diu que sobre "el desig d'independència d'una part dels ciutadans de Catalunya no hi ha res a dir". Així mateix, afegeix que la publicitat que els mitjans van fer d'un esdeveniment com la Copa del Rei va "potenciar el desig de menysprear Espanya tant en l'àmbit estatal com internacional". "Això va portar a una situació desproporcionada que excedeix d'una simple situació desagradable", subratlla el tribunal. La sala entén que va existir una planificació prèvia que s'ha d'investigar. Així mateix, destaca que es van repartir xiulets entre els assistents a l'entrada del camp per "magnificar l'acte lesiu". "Aquesta circumstància redundaria en una voluntat coordinada vers el menyspreu als símbols espanyols", conclouen els magistrats.

Romeva anuncia a la premsa polonesa: O referèndum ja o independència en 18 mesos

Raül Romeva s'ha pres el paper de missatger del procés al món al peu de la lletra. Si fa uns dies apareixia a 'De Tijd' i 'La Libre' belgues, i fa un parell de setmanes a 'La Stampa' d'Itàlia, ara el conseller d'Exteriors català es fa un lloc al diari 'Rzeczpospolita' polonès, el segon més important del país. En aquest cas no és una entrevista, com en els altres casos, sinó un article d'opinió titulat 'Sense democràcia'. I el missatge és clar: o bé Madrid accepta un referèndum pactat ja, o s'aplicarà el full de ruta que ha d'acabar amb eleccions i independència.

Si no hi ha referèndum, s'aplicarà tot el full de ruta

La idea central de l'article és la de remarcar la voluntat dialogant dels catalans, que "estan disposats a negociar la forma i la data d'un referèndum d'autodeterminació". No obstant, avisa que si el govern espanyol que sorgeixi de la "paràlisi política" actual, el Govern "continuarà implementant el full de ruta de 18 mesos cap a la independència sense violència ni inestabilitat". Romeva explica que l'independentisme té la legitimitat de fer-ho gràcies a la majoria absoluta aconseguida el 27S.

Romeva es fa ressò del llistat de greuges de l'Estat durant els últims anys

El número 1 de Junts pel Sí fa un repàs a diversos greuges de l'Estat espanyol, com la sentència de l'Estatut del TC el 2010, l'insistent rebuig de Madrid a una consulta "com va ser el cas d'Escòcia o el Quebec" o el reguitzell de recursos del govern de l'Estat a l'Alt Tribunal, entre els quals l'"atac legal" a la seva pròpia conselleria. però de totes maneres intenta destacar els intents de conversar amb l'Estat. L'article constata l'estratègia de carregar-se de raons si s'opta per la via unilateral.

El darrer Premi Cervantes denuncia que “l’idioma espanyol va ser imposat a Mèxic a sang i foc”

L'escriptor mexicà Fernando del Paso, guanyador del Premi Cervantes 2015, rebrà el guardó el dia de Sant Jordi a Madrid, però a l'espera del seu discurs ha fet unes declaracions aquest dimecres davant la premsa que tira per terra la idea defensada per molts intel·lectuals i cercles oficials espanyols: que el castellà no va ser imposat per la força a les colònies espanyoles a Amèrica. En un acte a la Biblioteca Nacional que recull el digitalEl Español, del Paso assegura que l'idioma espanyol va ser imposat a sang i foc a Mèxic, però que d'això fa molts anys i ara l'idioma ja els pertany.

La idea que la "hispanització" va ser un procés de consolidació de la llengua castellana que es va produir de forma gradual gràcies a l'evangelització i al mestissatge, encara és ven viva, per això les paraules del literat premiat amb el màxim guardó de la literatura espanyola prenen relleu. En premi que vol ser el Nobel espanyol de literatura va ser creat el 1975 i reconeix la figura d'un escriptor que hagi contribuït a enriquir el llegat literari hispà amb la seva obra. "Agraeixo aquesta increïble oportunitat de tenir el major premi de les lletres espanyoles, que són les meves. Sí, l'idioma espanyol ens va ser imposat a sang i foc, però això va ser fa molts anys i l'espanyol ja ens pertany. Però tinc un enorme respecte pels idiomes aborígens. Avui, al segle XXI, el nostre idioma és l'espanyol ", ca ser les paraules del també assagista premiat. L'escriptor de 81 anys també es va referir a la situació del Mèxic: "Em preocupa aquesta immensa pobresa del meu país. Mèxic té una mentalitat de país colonitzat i cal que ens desfem d'ella ".



L'Eurocambra rebutja traduir els documents Erasmus al català i l'euskera #EncaraNoEtsIndepe?

El ple de l'Eurocambra ha rebutjat traduir els documents del programa Erasmus al català i, també, a l'euskera. La proposta havia estat presentada de forma conjunta pels eurodiputats de Nova Esquerra Catalana, Ernest Maragall, de Bildu, Josu Juaristi, i del PSC, Javi López, amb el suport d'altres països de la UE. Amb 515 vots en contra, 183 a favor i 5 abstencions, el Parlament Europeu ha rebutjat traduir i difondre els documents del programa d'intercanvi Erasmus a les llengües vehiculars escolar com el català i l'euskera. Segons el diputat republicà Ernest Maragall, "l'Erasmus és el programa que millor defineix i defensa la idea d'Europa" i per aquest motiu calen propostes com aquesta, "per connectar positivament amb la complexitat de les realitats diverses que componen i enriqueixen el mosaic europeu".

PP en contra, PSC a favor

La proposta ha sigut rebutjada per la gran majoria dels populars europeus, entre ells tots els eurodiputats del PP espanyols. Hi han votat a favor, però, onze eurodiputats del PPE, com l'eurodiputat d'Unió, Francesc Gambús. En canvi, els socialistes ho han fet majoritàriament a favor de la proposta, donant suport així al seu company de files català. La socialista gallega, però, Clara Eugenia Aguilera, s'ha oposat a la mesura. Per la seva banda, el grup dels liberals ha votat majoritàriament en contra, amb l'excepció d'onze eurodiputats, entre ells l'eurodiputada del PNB, Izaskun Bilbao, i l'eurodiputat de CDC, Ramón Tremosa. També els conservadors i reformistes europeus i els euroescèptics hi han votat en contra. En canvi, els eurodiputats de l'Esquerra Unitària Europea, entre ells, els eurodiputats de l'Esquerra Plural i Podem han votat en bloc sense fissures a favor de la proposta, igual que el grup dels verds, inclosos els eurodiputats d'ICV, Ernest Urtasún, el d'ERC, Josep-Maria Terricabras i el mateix Maragall.

UPyD ho considera "inútil"

L'eurodiputada catalana d'UpyD María Teresa Giménez Barbat ha justificat el seu rebuig a la proposta, al costat dels seus companys de la Delegació Ciutadans Europeus Javier Nart i Carolina Punset (C's), perquè considera que aquesta responsabilitat ha de quedar en mans de cadascun dels estats membres. "Em sembla contradictori que el ponent desitgi invertir recursos econòmics europeus en un procediment burocràtic de traducció, francament inútil", ha subratllat Giménez Barbat en un comunicat, en el qual ha deixat clar que "Erasmus va néixer per permetre als estudiants tractar amb altres cultures i per aprendre els idiomes dels altres, no per tancar-se als espais còmodes de les seves pròpies llengües, oficials o cooficials".

Catalunya també és líder en competitivitat turística #GranNouEstat

Catalunya ha estat la comunitat amb major competitivitat turística a Espanya en la legislatura autonòmica 2011-2015, segons el rànquing elaborat per Exceltur, en què ha rellevat la de Madrid del primer lloc, i què ha escalat des de la tercera posició. Amb la informació disponible fins al maig de 2015, l'Aliança per a l'Excel·lència Turística, Exceltur, ha fet pública avui la tercera edició del Monitur, informe que avalua la competitivitat turística de les 17 comunitats autònomes.

En el grup de les CCAA amb un alt nivell de desenvolupament i nivell de renda, Catalunya ascendeix a la primera posició, després d'una legislatura on es va mantenir la inversió privada en productes turístics, gràcies en gran mesura a l'estirada que segueix exercint de la ciutat de Barcelona. Del Monitur 2014 es desprèn, a més, que bona part del seu avantatge es va produir per l'esmentada pèrdua de prioritat política a la resta de CCAA.

Catalunya es distància, així, de la Comunitat de Madrid, que va patir els efectes de la desestructuració dels seus diversos instruments de política turística, i del País Basc, que queda relegat del segon al tercer lloc, després de relaxar igualment la seva aposta pel turisme i patir els efectes de no avançar al mateix ritme que la resta de regions en indicadors clau com la connectivitat.

En el grup de les comunitats especialitzades en el turisme de sol i platja de litoral, Canàries i, sobretot, les Balears es consoliden al capdavant, impulsades pel fort augment de l'afluència turística desviada després de les Primaveres Àrabs i l'increment de la inversió privada en regeneració de producte. En el rànquing general, tots dos arxipèlags escalen una posició, en passar Canàries al quart lloc des del cinquè, al qual puja Balears.

També la Comunitat Valenciana millora lleugerament la seva posició, ascendint des del setè al sisè lloc de la llista, mentre Andalusia pateix els efectes d'una acusada politització del turisme en aquesta legislatura, i la inestabilitat dels pactes de govern després, que van afectar a la seva capacitat de mantenir un posicionament estratègic claro.Andalucía descendeix des del quart lloc, que ostentava el 2010, al setè en aquesta última edició del Monitur.

La CUP denuncia la presència de l’exèrcit espanyol a l’Expojove 2016 de Girona


La CUP-Crida per Girona ha denunciat un any més la presència d'un estand de les forces armades espanyoles a la fira Expojove 2016, que s'inaugura aquest dimecres a la Fira de Girona. Fa temps que l'exèrcit participa en aquesta fira dedicada a la informació i l'orientació de joves en l'àmbit formatiu, des d'on anima els visitants a enrolar-se al cos militar i implicar-se en les activitats que du a terme. Ahir dilluns al Ple municipal gironí, la regidora Laia Pèlach va expressar la queixa a l'equip de govern, tenint en compte que l'Ajuntament és una de les institucions que coordina l'esdeveniment.

La formació ha mostrat la seva indignació pel fet que una vegada més s'hagi autoritzat la instal·lació d'aquest estand, tot i les múltiples gestions que han dut a terme organismes com el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació per evitar-ho. La CUP considera que la presència de l'exèrcit "promou la cultura militar en l'educació del jovent gironí i va contra els valors de la pau i el diàleg que hauria de potenciar qualsevol administració que es pretengui democràtica".

En aquest sentit, la formació ha criticat els diferents organismes vinculats a l'organització de l'Expojove per la seva manca de sensibilitat i voluntat política a l'hora resoldre aquesta problemàtica. En concret, la formació s'ha referit a l'Ajuntament de Girona com a institució coordinadora de l'Expojove, de qui ha dit que "aquesta acció posa en dubte la seva autèntica voluntat de fomentar la cultura de la pau". Així, la CUP ha lamentat la "hipocresia i incoherència" del part del consistori, que al mateix temps que dóna cobertura a la presència de l'exèrcit espanyol a l'Expojove, organitza iniciatives com les cantates per la pau o els actes del Dia Escolar de la No Violència i la Pau.

Espanya malbarata 160 milions d'euros amb un Museo de la Monarquia #EncaraNoEtsIndepe?

En plena crisi, el Museu de la Monarquia, que es construeix a Madrid, ha costat la infame xifra de 160 milions d'euros a tots els ciutadans de l'Estat espanyol i especialment als catalans, que som dels que més contribuïm. Tot i que encara no s'ha inaugurat perquè li manquen els equipaments bàsics i omplir-lo amb les peces d'art, segurament prepara la seva obertura pel segon semestre del 2016. Es tracta de la inversió cultural més gran de les que s'han realitzat a Madrid del segle XXI. Les obres de l'imponent edifici -40.000 metres quadrats-, adossat al Palau Reial, ja estan acabades i mostraran una col·lecció d'icones, quadres, tapissos, mobles, joies, vestits i altres objectes artístics dels reis i reines d'Espanya des del Segle XVI.

El Museu de la Monarquia, oficialment anomenat de les Colecciones Reales, s'havia d'haver inaugurat el 2010, coincidint amb el 35è aniversari de l'ascensió de Juan Carlos I al tron, però no va poder ser perquè les obres marxaven poc a poc. Tal com explica cuartopoder.es, el Museu va ser ideat fa vint anys i es va començar a construir fa una dècada. Tot i la crisi econòmica, els successius governs han consignat any rere any una mitjana de 15,5 milions d'euros a la partida del Ministeri de la Presidència de la qual depèn el Patrimoni Nacional. El cost final serà de 158.283.854 euros, asseguren els responsables de Patrimoni. La despesa de manteniment estimat és d'entre 5 i 7 milions d'euros anuals.
 
Cal recordar que el 2010, el llavors ministre de la Presidència, Ramón Jaúregui, va estimar que la inversió no sobrepassaria els 80 milions d'euros. Ja amb el PP al Govern es van accelerar i culminar les obres, amb independència de la política d'austeritat que, entre altres coses, va suposar la supressió per part del Ministeri de la Presidència, del qual és titular la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, dels dos milions d'euros destinats a la recerca de les fosses comunes i la recuperació i identificació de les restes dels demòcrates republicans assassinats en camps i cunetes.


#patrimoni #museus