Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

Cinquanta colles alçaran castells a la V de l'11 de setembre #11set2014 #DretaDecidir


La gran V de l'11 de setembre comença a agafar forma. La manifestació, que s'unirà a la Plaça de les Glòries Catalanes dos ramals en forma de senyera que ocuparan la Gran Via i l'Avinguda Diagonal de Barcelona, comptarà també amb la presència de 46 colles castelleres de Catalunya. Les colles se situaran a cadascuna de les cruïlles dels 11 quilòmetres de traçat i alçaran castells de manera simultània durant algun moment de l'acte. La instantània, que s'espera del tot impactant, serà un dels moments de la tarda, en què es farà pinya per a la celebració de la consulta el 9N i la independència de Catalunya. La situació de les colles al llarg de la V estarà ordenada per territoris. Així, les colles actuaran allà on s'ubiqui la gent de la seva comarca. D'aquesta manera, s'aconseguirà representar amb encara més força la unitat d'acció i la representativitat de totes les comarques del país.

Ada Colau: «Estem disposats a desobeir perquè hi hagi 9-N» #9n2014 #Dretadecidir


La portaveu de Guayem Barcelona, Ada Colau, ha assegurat aquest dimarts que, des de la seva plataforma, estan disposats "fins i tot a desobeir si fa falta" perquè tingui lloc la consulta sobre la independència de Catalunya, davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) la prohibeixi. En una entrevista a Radio Euskadi, ha defensat que "el dret a decidir no és negociable, és un dret fonamental. No pot ser que la gent no pugui votar i no pugui expressar-se, perquè, llavors, no estem parlant de democràcia".

Des del seu punt de vista, la consulta "s'ha de fer perquè és la voluntat de milions de persones i, evidentment, s'han d'esgotar tots els canals de la legalitat tot i que, en realitat, també hi ha un xoc de legalitats, perquè també hi ha la legalitat catalana i la dels drets humans". "La legalitat del TC, que, per cert, és un tribunal que també està sota l'ombra de la sospita de la falta d'independència judicial, xoca amb d'altres legalitats", ha afegit.

Colau ho ha resumit assegurant que "la democràcia és que la gent és la que ha d'opinar quan hi ha discordances o conflicte, i hi ha legalitats que xoquen". "I no podem entendre que es vulgui prohibir que la gent parli. Ens sembla essencial que aquesta consulta tingui lloc, i Guanyem Barcelona farà tot el possible perquè així sigui, sempre de forma pacífica, però fins i tot estem disposats a desobeir si fa falta", ha indicat. "Les urnes s'han de posar, perquè la gent vol decidir i té tot el dret de fer-ho", ha afegit.

Bartumeu lamenta que Espanya vulgui «empastifar» Andorra amb el cas Pujol


L'excap de govern andorrà Jaume Bartumeu, actualment al capdavant deSocialdemocràcia i Progrés d'Andorra (SPDA) -una escissió del Partit Socialdemòcrata d'Andorra (PS)- ha trencat avui el silenci davant el torrent d'informacions que ha provocat el cas Pujol al Principat i ho ha fet per defensar la "seriositat de la plaça financera andorrana". En un article que publica a la seva web, l'exdirigent surt en defensa dels bancs davant el cúmul d'informacions que els vinculen a un tràfec obscur de diners pertanyents a la família Pujol. "Ens preocupa ara tot aquest terrabastall, que voldria empastifar les institucions andorranes i el sector financer", escriu l'excap.

De moment aquestes són les úniques manifestacions públiques que sobre l'afer vol fer Bartumeu, segons han indicat a Nació Digital fonts properes a l'excap. No obstant això, la setmana que ve té previst oferir una roda de premsa per abordar diferents temes d'actualitat, entre els quals hi haurà inevitablement el cas Pujol, tot i que no se'n vol fer una menció concreta tot argumentant que es tracta d'un cas que es troba en mans de la justícia i que, en conseqüència, no seria responsable per la seva part manifestar-se amb declaracions als mitjans de comunicació. "No hi haurà mencions a la persona de Jordi Pujol ni a la seva dona Marta Ferrusola", adverteixen les fonts consultades.

En l'article que publica avui, Bartumeu considera que el cas Pujol "ha desfermat una veritable allau d'articles, comentaris i força informacions distorsionades" i creu que aquest torrent informatiu al voltant del Principat "està perjudicant força la bona imatge exterior d'Andorra", una bona imatge que, segons diu, va aconseguir "assentar" el seu equip de govern entre 2009 i 2011.

Bartumeu busca salvar el seu llegat i fa una defensa de la seva gestió en el terreny financer, que va ajudar a què Espanya traiés Andorra de la llista de paradisos fiscals l'any 2011. Sobre aquest punt, l'excap recorda que el juny del 2009, quan va assumir el mandat, "es va iniciar un procés sense retorn cap a l'homologació internacional del sector financer andorrà avançant cap a les normes sobre la transparència i intercanvi d'informació que marcava l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)".

Confiança en la justícia andorrana

En aquest context, l'excap recorda els passos que es van fer per disposar d'una llei que autoritzés l'aixecament parcial del secret bancari en cas d'intercanvi d'informacions fiscals, i que aquests canvis legislatius van produir-se perquè Andorra "era a un pas d'una greu crisi institucional" a causa de les pressions de Nicolas Sarkozy, que va forçar el Principat a "fugir de l'exepcionalitat per entrar en la normalitat" i encaixar en "un nou sistema financer internacional sòlid, transparent i ètic".

El polític socialdemòcrata remarca la preocupació per la pressió mediàtica abans que la Batllia (justícia andorrana) "s'hagi pogut pronunciar sobre la procedència d'unes comissions rogatòries internacionals que han de ser tractades en el marc de la legislació vigent a Andorra: la Llei de cooperació penal internacional". Bartumeu diu que no té "cap dubte que els nostres tribunals aplicaran la normativa vigent".

Retrets a l'actual govern

Bartumeu conclou l'article am crítiques al govern de Demòcrates per Andorra (DA), que lidera Toni Martí, per la gestió de la crisi. "Aquests dies hem trobat que el govern ha estat massa tímid a l'hora de recordar i confirmar el camí recorregut per Andorra entre el setembre del 2009 i aquest estiu del 2014 en l'àmbit de la transparència financera". Un recordatori, escriu Bartumeu, "que comporta una clara defensa del sector bancar i financer andorrà".

L'excap conclou assenyalant que "tanta timidesa es pot entendre si recordem la posició de DA, la primavera del 2011, contra la signatura de l'Acord Monetari amb la Unió Europea, una altra eina indispensable per a l'homologació internacional d'Andorra". Amb tot, però, el polític subratlla que "Andorra és un Estat de dret que aplica les lleis i compleix els seus compromisos i acords internacional" i davant el cas Pujol "també ho farà, per molts que alguns, que només pensen a buscar rèdits electorals, vagin sembrant dubtes i pors".

Adverteixen a Espanya que els assumptes de Pujol amb Hisenda no aturaràn el procés #DretaDecidir


El diputat de CiU al Congrés Pere Macias ha advertit aquest dimarts a la Cambra Baixa que aquells que "utilitzen el cas Pujol" per mirar de "destruir" el procés català no ho aconseguiran. "El projecte polític és molt sòlid i molt important i espero que continuï endavant amb un ampli suport de la ciutadania", ha subratllat Macias. En el mateix sentit s'ha expressat el portaveu d'ERC al Congrés, Alfred Bosch: "Això no afecta el procés. Jordi Pujol no és Catalunya. Ell no és el procés d'autodeterminació". Per al portaveu independentista vincular el procés amb el cas Pujol seria "tan ridícul com dir que la independència d'Espanya s'acaba amb Luis Bárcenas o amb el cas Urdangarín".
 
Macias i Bosch han fet aquestes manifestacions durant el debat a la Diputació Permanent sobre les peticions de compareixença del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, registrades pel grup parlamentari socialista i per l'Esquerra Plural per explicar les actuacions de l'Agència Tributària en relació amb el cas Pujol.    
 
Durant la seva intervenció, Pere Macias ha dit que és "evident"  que el cas Pujol ha tingut un "efecte molt important" sobre el procés i que per aquest motiu la seva formació ha demanat a l'expresident de la Generalitat que "comparegui al Parlament". Macias ha assegurat que CiU està a favor de la "transparència i de la llei" i ha expressat el convenciment de la formació de seguir treballant en aquest projecte polític .    
 
Convergència i Unió ja ha avançat que no votarà a favor de les peticions de compareixença de Montoro registrades per l'Esquerra Plural i pel PSOE per donar explicacions sobre el cas Pujol perquè sosté que la Llei Tributària no permet la intervenció d'un funcionari públic sobre casos concrets, com sol·liciten aquests dos grups. "Ens agrada que vingui Montoro i que expliqui tota la informació als ciutadans dins el marge de la legalitat", ha assenyalat, tot afegint que "si la llei no contemplés aquests termes de confidencialitat estaríem en una altre situació però la llei és la llei".    
 
A diferència de Convergència i Unió, el portaveu d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, ha expressat el suport dels independentistes a la compareixença del ministre d'Hisenda al Congrés pel cas Pujol assegurant que "ens agradaria que vingués a parlar del tema perquè creiem que ara sí que toca". "Volem tenir tota la informació sobre el que ha passat i procedir com correspongui. Des d'ERC portem anys demanant que tot surti a la llum", ha afegit.  
 
Bosch ha assegurat que Esquerra té un "interès molt especial" en aquest cas perquè "quedi clar que nosaltres mai hem pensat que l'autodeterminació ha servir per tapar la corrupció com tampoc creiem que alguns utilitzin la corrupció per tapar l'autodeterminació". "Que surti tot", ha exclamat.    
 
Finalment el cap de files d'ERC a la Cambra Baixa ha fet "un avís per a navegants": " Que no surtin amb què amb el cas Pujol mor l'autodeterminació de Catalunya i que el procés està ferit de mort".    
 
El portaveu d'ICV al Congrés, Joan Coscubiela, considera que els fets "d'evasió contínua i d'incompliment de responsabilitats fiscals" reconeguts per l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol,  són "molt greus" pel caràcter públic del personatge. "El nostre grup pensa que tenim una gran oportunitat d'abordar una de les grans xacres del nostre país", ha subratllat Coscubiela per defensar la petició de compareixença de Montoro registrada per l'Esquerra Plural.    
 
El diputat socialista Pedro Saura també ha defensat la petició registrada pel seu grup assegurant que es tracta d'un cas "tan greu" que la societat espanyola demana conèixer tota la veritat. A més, ha dit que "ens juguem l'estat de dret, la igualtat d'oportunitats, el finançament i la consciència fiscal", i ha conclòs la seva intervenció assegurant que "per això aquest parlament no pot dir no a conèixer la veritat i el fons de cas Pujol".    
 
La diputada del PP María Madrazo ha avançat que el seu grup rebutjarà les peticions de compareixença registrades pel PSOE i l'Esquerra Plural i ha explicat que el ministre d'Hisenda ja intervindrà dimarts que ve per explicar els avenços en la lluita contra el frau fiscal. Segons la diputada popular, la petició d'aquest dos grups "no té cap sentit" perquè "la llei prohibeix donar dades tributàries d'un contribuent concret". "El ministre ha d'explicar les mesures per lluitar conta el frau fiscal", ha assenyalat, tot afegint que la resta d'explicacions corresponen a Pujol "que és qui ha confessat que té aquest diners".

Els trabucaires de Cardedeu no pensen disculpar-se de res #StopCatalanofobia


La Colla de Trabucaires de Cardedeu ha fet públic aquest dimarts, 26 d'agost, un comunicat on tornen a reiterar "amb l'absolut convenciment", que no han fet "cap acte, del qual en haguem de disculpar". El comunicat s'ha fet públic després de totes les acusacions que la colla ha rebut des d'aquest darrer dissabte, quan el regidor del PP Jaime Gelada va fer públic que havia estat sotmès a una simulació d'"afusellament".

La Colla de Trabucaires de Cardedeu ha fet públic aquest dimarts, 26 d'agost, un comunicat on tornen a reiterar "amb l'absolut convenciment", que no han fet "cap acte, del qual en haguem de disculpar". El comunicat s'ha fet públic després de totes les acusacions que la colla ha rebut des d'aquest darrer dissabte, quan el regidor del PP Jaime Gelada va fer públic que havia estat sotmès a una simulació d'"afusellament". La colla ha exposat en el text que són "una entitat Trabucaire, que mirem d'emular una partida Carlina, Tradicionalista, que va entrar a la Vila de Cardedeu, al Novembre de 1873". També han afegit que l'única finalitat dels Trabucaires de Cardedeu és "difondre la història de la Vila i el fet trabucaire".

Un acte festiu sense connotació "ideològica, partidista o identitària"

Tenint en compte tot el rebombori que ha creat l'acció denunciada, afegeixen que "entenen les crítiques pel fet de les despertades". Amb tot, també aclareixen que "aquestes només s'han d'entendre com un acte festiu, sense cap més matisació, reivindicativa, ideològica, partidista o identitària". A banda d'això, la colla també ha expressat la seva disconformitat amb el comunicat difós per l'Ajuntament de Cardedeu, i se'n desmarquen "com a entitat", així com també volen "agrair a tots els mitjans de comunicació, que han donat l'oportunitat d'explicar-nos, tant redactats a Barcelona com a Madrid, el nostre mes profund agraïment". Per últim, deixen ben clar que l'entitat "ni rep, ni ha sol·licitat, cap subvenció, a cap administració, en els dos anys de vida la colla". La colla acaba el comunicat amb aquest vers:

SOM TRABUCAIRES

Tornaria a parlar tendrament d'aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar
Cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
Veig la mateixa colla de porcs
Potinejant el món i fent destrossa
Sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Senyors que maneu tant:
Si escopiu al cel, us caurà a la cara!
Si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!
Ai, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada,
que sembla decidida a acabar amb la seva vida.

Un any de presó a un veí del Segrià per desitjar la mort de la família reial a Facebook #StopCatalanofòbia


A Espanya, la justícia no es igual per a tothom. Cada dia observem amenaces, insults i condemnes contra els independentistes i les institucions catalanes a les xarxes i als mitjans públics per part dels unionistes, però la justícia espanyola mai actua en aquests casos. En canvi, si les amenaces són contra les institucions espanyoles, la justícia espanyola actua amb una desproporció i una animadversió exagerades. El contrast és evident i la tendenciositat ideològica de la justícia espanyola es fa evident.

L'Audiència Nacional espanyola ha condemnat a 1 any de presó un veí de Torres de Segre (Segrià) per un delicte d'enaltiment del terrorisme. L'home, de 50 anys, va escriure a la xarxa social Facebook diversos missatges desitjant la mort de la família reial i la Guàrdia Civil així com un presumpte avís de bomba a la Sarsuela. El primer missatge el va escriure el 3 de gener del 2012 i entre d'altres coses posava 'mort a la Guardia Civil... tant de bo us posessin més bombes.... viva ETA i el terrorisme'. En un altre missatge anunciava 'Comunicat ETA. Col·locat explosiu de 100 quilos a la Sarsuela que explotarà avui 4 de gener de 2012. Viva ETA', acompanyat d'un muntatge amb imatges de la família reial i explosions.

Per tot això, l'Audiència Nacional considera provat que els missatges comporten un enaltiment de la violència i de l'organització terrorista ETA i condemna el veí de Torres de Segre a 1 any de presó i 7 anys d'inhabilitació absoluta. Durant el judici, que va tenir lloc el passat 30 de juliol, l'acusat va reconèixer els fets i va acceptar el delicte.

Independentistes i unionistes més igualats que mai a Escòcia #Yes #FreeScotland


Alex Salmond va ser el guanyador del debat que la BBC va fer dilluns sobre la independència d'Escòcia i que es va veure a tot el Regne Unit. Segons The Guardian, dels telespectadors que van respondre una enquesta del diari, el 71% afirmava que Salmond ho havia fet millor i que havia aportat més bons arguments que no pas Alistair Darling, cap de la campanya del no. En aquesta mateixa enquesta, en la pregunta sobre l'opció de vot després de veure el debat, va sortir un resultat sorprenent --tenint en compte tots els sondatges anteriors--: el 51% pel no i el 49% pel sí. És el resultat més ajustat que ha donat fins ara cap enquesta publicada.

Fa tres setmanes, el primer ministre escocès, Alex Salmond (Scottish National Party), i Alistair Darling, la cara visible de la campanya unionista 'Better Together', ja havien fet un debat televisat a la cadena escocesa STV sobre la conveniència o no de la independència d'Escòcia. Dilluns va ser la BBC l'encarregada d'emetre un debat en directe entre aquests dos mateixos rivals.

Ací podeu veure el debat de dilluns: https://www.youtube.com/watch?v=n5kLILOsgKw

El Tribunal Constitucional espanyol encara no ha fet cap autocrítica sobre la sentència contra l'Estatut #EncaraNoEtsIndepe?

María Emilia Casas, en una foto d'arxiu

El fet que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut de Catalunya aprovat en referèndum per la ciutadania hagi provocat la crisi política més greu de la història recent de l'estat espanyol, no ha motivat encara a dia d'avui cap mena d'autocrítica per part dels jutges que integren aquesta institució. Tot el contrari, l'expresidenta del TC, María Emilia Casas, creu que "el problema de Catalunya no resulta de la sentència de l'Estatut". Tanmateix, María Emilia Casas, cap de l'equip de jutges del TC que el 2010 va retallar l'Estatut de Catalunya, afirma que "tinc gran preocupació davant el problema plantejat per Catalunya". En una entrevista a El País, manifesta que "aquest problema no resulta de la sentència del TC sobre la reforma de 2006 de l'Estatut". Casas és partidària de reformar la Constitució per "resoldre problemes de convivència" que avui requereixen una solució diferent de la que reclamaven el 1978 i sosté que la reforma de la Carta Magna "és desitjable". 

Estats Units afirma que la Via Bàltica és l’exemple a seguir pels estats en transició #9n2014 #BalticWay25




La Casa Blanca afirma que la #BalticWay25 és l'exemple a seguir pels nous estats. Ho diu en un comunicat la portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Caitlin Hayden, que ha felicitat en nom del president Obama i dels EUA a Estònia, Lituània i Letònia, en el 25 aniversari de la Via Bàltica.

La portaveu del principal òrgan del president dels EUA per tractar qüestions de seguretat i de política exterior, recorda que fins a dos milions de persones es van unir el 23 d'agost de 1989 per formar una cadena humana de prop de 400 quilòmetres des de Tallin a Riga i Vilnius. Tot molt semblant als dos milions de persones que van participar a la Via Catalana de 2014 de més de 400 kilòmetres, la nostra de tant sols fa un any. Però el més important del comunicat és quan diu que "la Via Bàltica serveix de model per a tots els estat en transició avui", com ara Catalunya o Escòcia.

La Casa Blanca diu sobre els 25 anys de la Via Bàltica, "serveix de model per a tots els estats en transició avui, perquè va demostrar ser un impressionant pas cap a la democràcia per uns estats que ara són membres valuosos de les organitzacions internacionals, i que estan compartint la seva experiència en la democràcia i en el desenvolupament amb d'altres estats de tot el món." Avui els EUA envien els seus millors desitjos als poble de Lituània, Letònia i Estònia, molt aviat faran el mateix amb Catalunya, i si alguns dubten, la democràcia acaba guanyat. Acaba dient "que en aquest dia especial, els Estats Units envien els seus millors desitjos als pobles d'Estònia, Letònia i Lituània, mentre continuem treballant junts per crear un futur millor per a tothom, en l'esperit de la pacífica i innovadora Via Bàltica." I afegim "en l'esperit de la pacifica i innovadora Via Catalana".

http://www.directe.cat/noticia/364018/la-casa-blanca-afirma-que-la-balticway25-es-lexemple-a-seguir-pels-nous-estats

'La Razón' intenta convertir l'actuació dels trabucaires en un atemptat contra el PP #ProuJocBrut

Imatge d'enllaç permanent incrustada

La premsa de Madrid viu hores molt baixes i el PP ja no sap que fer per fer-se la víctima davant l'onada independentista. En aquest sentit, el PP de Cardedeu (Vallès Oriental) ha denunciat a la Policia Local del municipi que durant la festa major d'enguany un grup de trabucaires es va situar sota el balcó d'un dels seus regidors i va disparar unes quantes salves "simulant un afusellament". Els trabucaires han negat els fets i han qualificat el regidor de "pocavergonya" per intentar treure "profit personal" dels fets. La Razón ha considerat que l'incident mereix sortir obrir en portada la seva edició estatal. Tot plegat, un despropòsit monumental que demostra com l'espanyolisme aprofita qualsevol anècdota per intentar crear alarmisme entre l'audiència espanyola.

El PP ha explicat en un comunicat que els fets van tenir lloc aquest 17 d'agost davant del pis particular del regidor popular Jaume Gelada. Segons relaten els populars, uns 15 membres de la Colla de Trabucaires de Cardedeu es van situar sota el balcó del regidor, van formar dues files taral·lejant l'himne del PP i un dels trabucaires va cridar a obrir foc. Els populars asseguren que els trabucaires van disparar salves de pólvora a cada ordre "apuntant al domicili" del regidor, que va observar els fets des del balcó de casa seva durant més de 15 minuts.

Per la seva banda, el portaveu dels Trabucaires de Cardedeu, Manel Álvarez, ha negat els fets en declaracions a Catalunya Informació i ha assegurat que els trabucaires van recórrer els principals carrers de la ciutat i van disparar, al llarg del recorregut, més de 600 pistons. En aquest sentit, Álvarez ha lamentat que l'objectiu del regidor popular és "confondre" i treure "profit personal" dels fets. A més, en un comunicat penjat a la pàgina oficial de Facebook, l'entitat ha explicat l'origen tradicionalment festiu dels trabucaires, que es remunta al 1571, i ha subratllat que "el retrò de les nostres armes esglaiant el personal no és mai ressò de guerra, sinó esclat de festa i pau".

El president del PP de Barcelona, Alberto Villagrasa, ha condemnat en un comunicat l'"assetjament i intimidació" a què va ser sotmès Gelada i ha considerat "absolutament rebutjable que s'utilitzi la violència i el vandalisme com a fórmula d'expressió". Villagrasa ha demanat als altres partits polítics que condemnin aquests fets i ha recordat que "molts regidors populars són increpats i sotmesos a tota mena d'injúries i greuges" sense que les altres formacions ho condemnin. També ha reclamat que s'actuï "amb contundència" per evitar que es tornin a produir fets com el de Cardedeu.

Troben una pragmàtica del XVII dirigida als censors castellans que evidencia l'espoli literari català


Els descobriment per part de l'investigador Lluís Batlle de l'Institut Nova Història d'una pragmàtica del segle XVII dirigida als censors espanyols alliçonant-los sobre com traduir expressions catalanes al castellà, posa en evidència que el robatori d'obres literàries catalanes de l'època va ser enorme i que no es va limitar a autors com Cervantes, Santa Teresa de Jesús o Garcilaso de la Vega, ni només a obres suposadament castellanes com La Celestina, El Lazarillo de Tormes o a les obres de les Índies, sinó que va afectar a bona part dels autors que avui conformen el, ja molt qüestionat, 'Segle d'Or' castellà. 

La descoberta de l'Institut Nova Història vindria confirmar les tesis que veuen una correspondència molt sospitosa entre el 'Siglo de Oro' de la literatura castellana amb l'inici de la famosa 'Decadència Catalana', període en el qual no es varen registrar obres ni artistes de rellevància a Catalunya, València o Balears. En aquest sentit, la Decadència Catalana hauria estat la conseqüència de l'espoli encobert d'obres per part de la censura espanyola, que s'hauria dedicat a traduir els treballs literàris del català per fer-los passar per creacions castellanes. 

Algunes de les males traduccions al castellà d'expressions catalanes que recull la pragmàtica descoberta, com les que ara us enumerarem, es poden trobar en textos d'autors tan suposadament castellans com Fernando de Mena, Miguel de Cervantes, Francisco de Quevedo, Juan Rufo, Alonso Fernández de Avellaneda, Fray Luis de Granada, Santa Teresa de Jesús, Alonso de Contreras, Fray Prudencio de Sandoval, Tomé Cano, Cristóbal Pérez de Herrera, Pedro Gutiérrez de Santa Clara, Bravo, Luís Cabrera de Córdoba, Baltasar Álamos de Barrientos, Bernardino de Mendoza, gonzalo Fernández de Oviedo, entre d'altres.

- A boca de noche: Traducció de 'a boca de nit': a entrada de fosc.
- El estado de las cosas: Traducció de 'l'estat dels afers', per bé que avui també diem 'l'estat de (les) coses'.
- Tan amigo como de antes: Traducció de 'tan amics com abans': per manifestar indiferència pel resultat d'una gestió. 
- Y de ellos está lleno el infierno: Concretament, de desagradecidos está lleno el infierno i de ingratos está lleno el infierno. És una coneguda frase feta catalana: 'de desagraïts l'infern n'és ple'.
- Por punta de lanza: Traducció de 'per punta de llança': a força d'armes.
- A reír del alba: Traducció de 'L'alba ja riu': que ja comencen a sortir els primers rajos de sol.
- Sacaré vientre de mal año: Traducció de 'treure el ventre de mal any': menjar abundantment i de manera desacostumada.
- Corrido como una mona: Traducció de 'Corregut com una mona': quedar burlat.
- Es paloma sin hiel: Traducció de 'Ésser un colom sense fel': esser de molt bon natural, anar sempre amb bona intenció. 
- Pelarse las cejas: Traducció de 'Pelar-se ses ceies': demostrar gran enuig o irritació.
- No le echarán dado falso: Traducció de 'Tirar dau fals': enganyar, obrar amb falsetat.
- A qué quieres boca: Traducció de 'Boca què vols, cor què desitges': amb completa satisfacció de tots els desigs i amb totes les comoditats imaginables. Actualment potser és més estesa la forma 'a cor què vols'.
- A Roma por todo: Traducció de la frase feta 'Anar a Roma per tot': "anar dretament, personalment a ço que interessa". El DCVB ens comenta de la mateixa frase: llançar-se decididament a una empresa difícil.
- Juega el sol antes que sale: Traducció de 'jugar-se el sol abans de néixer': arriscar tot el que es té i el que es pot tenir.
- Tiene los oídos dados a adobar: Traducció de 'Tenir les orelles a adobar': sordejar, no sentir allò que li diuen, per distracció o per conveniència.
- Tarde o temprano: Traducció de 'tard o d'hora'. S'ha convertit en una expressió prou vigent però l'origen és català.

Us deixem l'enllaç a l'article complert de la investigació que està duent a terme en Lluís Batlle i Rossell:


Josep Guia: ‘Si hi ha independència al Principat, s’encomanarà al Pais Valencià’ #SíalValencià

Josep Guia a l'Homenatge a Pompeu Fabra (UCE-PRDAD). Foto: UCE

Josep Guia, assagista, professor de matemàtiques i activista polític. És membre de l'equip rector de la UCE i de la directiva del PSAN. Ha dedicat diverses obres a la qüestió nacional i també ha tractat la literatura medieval, destacant l'anàlisi fraseològic d'obres com el Tirant lo Blanch o dels textos de Roís de Corella.

-Com a membre de l'equip rector de la Universitat Catalana d'Estiu, com penses que intervé la UCE en la cohesió dels Països Catalans?

Bé, eixe és un dels objectius que persegueix la UCE. Des de fa molts anys ací han estat pujat molts valencians, catalans, illencs, andorrans, etc. que han viscut en completa germanor i igualtat. El fet que la UCE siga un punt de trobada ens permet articular les societats civils, però també a nivell cultural i acadèmic, fet que ens ha configurat com un nexe comú que contribueix a aquesta vertebració del País.

-Sovint dóna la sensació al País Valencià que el catalanisme polític al Principat no té consciència de Països Catalans. Passa que es mira el País Valencià i els altres territoris amb cert exotisme i paternalisme?

La consciència de Països Catalans, precisament de la unitat nacional completa, especialment des del Principat, és variable, puja i baixa en funció de les circumstàncies polítiques sobretot, a més, si em preguntes sobre els polítics encara més. Va tindre un punt d'una pujada molt alta des que Fuster va plantejar totes les seues tesis, des de diverses publicacions, va anar pujant des del final del franquisme fins que l'any 1976 es va fer el congrés de cultura catalana, que era un congrés que estudiava i definia un país complet de tota la nació catalana sense problemes, i allí participava tota la intel·lectualitat i tots els futurs polítics. Però van arribar els pactes de la reforma política espanyola, la reforma del franquisme, el que anomenem transició o la segona restauració borbònica, i van arribar les rebaixes perquè una de les condicions d'aquells pactes era abandonar el projecte de Països Catalans, i els polítics que passaren a fer política convencional abandonaren aquell projecte i llavors va haver una gran davallada.Després d'allò va haver alguna recuperació, després una altra davallada...

Ara, per interessos polítics, hi ha alguns polítics a dintre del procés independentista que es viu al principat que se n'obliden una mica de la resta de la nació, com si la resta de la nació molestés al procés, però la resta de la nació no molestaria, sinó que el reforçaria, en el sentit que si la tens en consideració, encara que la independència fóra només per al principat, la resta de la nació ens reforça, i de vegades cal pensar si el fet d'oblidar a la perifèria catalana és per donar-li el gust a Espanya, és a dir, com una concessió a Espanya i també a França. Si en aquests processos comencem amb concessions d'aquest calat malament anem.

- Si el 9 de Novembre triomfa el Sí-Sí a la consulta independentista, què passa a partir de l'endemà al País Valencià?

El País Valencià, com sempre, intentarà emular el que fa el Principat, és a dir, com ha passat al llarg de segles d'història. El País Valencià sempre, tard o d'hora, segueix les pautes polítiques, culturals i econòmiques del principat, i això és una constant perquè forma part del nostre ADN nacional i constituent com a poble. El País Valencià som la Catalunya novíssima, la darrera que va ser incorporada als territoris de nacionalitat catalana i sempre ens emmirallem amb el que es fa al Principat. Això no vol dir que ens emmirallem i copiem, de vegades ens emmirallem i copiem per a millorar, altres vegades per fer una caricatura del producte, com puga ser Terra Mítica de Port Aventura, Canal 9 en alguns aspectes també ho era de TV3, o l'AVL de l'IEC, però de vegades, i en l'època esplendorosa, s'ha copiat per millorar el producte. El govern municipal dels jurats de València millorava el producte imitat o transportat dels consellers de Barcelona o els paers de Lleida, o el Micalet, que és una còpia molt millorada i molt més esplendorosa del campanar de la Seu Vella de Lleida, però sempre mirem i transportem, per tant, si hi ha procés d'independència al Principat, tard o d'hora això s'encomanarà al País Valencià.
 
-Tenint en compte les circumstàncies polítiques i la direcció ideològica del govern valencià, quines vies hi ha per reforçar el projecte nacional?

Ara el País Valencià passarà una temporada de desintoxicació pepera, cal aquest procés, per això és important el resultat de les eleccions municipals i autonòmiques del maig vinent perquè el PP vaja perdent implementació i institucions municipals i autonòmiques, i aquest és un pas necessari per plantejar-se major dosi de catalanitat i major aproximació cap al Principat. De fet, el PP, en l'atac contra els partits que té en l'oposició la seua obsessió és que són catalanistes, i no s'equivoca gaire. No és que siguen molt catalanistes, és que el procés de desintoxicació pepera i de descastellanització i culturització són sinònims de catalanització. Repetisc, culturització sinònim de catalanització, descastellanització sinònim de catalanització, progressisme sinònim de catalanitat, etc. I això fins i tot estan veient-ho els empresaris, que ja diuen que prou de fer anticatalanisme i blaverisme des de les institucions valencianes i ja no els subvencionen pas.

-Compromís pot ser una d'eixes eines al servei de la reconstrucció dels Països Catalans?

Sí, ho serà en aquest procés encara que no ho diga explícitament, no sé si finalment es convertirà en fre o hi apuntarà, però objectivament ho serà com a les Illes ho ha estat i està el PSM, ara dintre de la coalició MÉS, i han d'evolucionar cap a posicions sobiranistes i posicions de major catalanitat necessàriament.

-Esta setmana es presenta a la UCE el «Manifest de la catalanitat». Quina és la idea principal que persegueix?

El 'Manifest de la Catalanitat' és justament, de cara al procés independentista del Principat, fer una crida als responsables d'aquest procés constituent que elaboraran la futura constitució de la República Catalana del Prinicpat que la redacten de forma oberta i demanem que incloga dos preceptes: un pel que fa a l'obertura territorial, a la mena de tindre una clàusula que permeta que qualsevol altre territori de l'àmbit lingüístic català que així ho decidisca democràticament i majoritària, puga incorporar-se en el futur, i la segona és el compromís d'atorgar la ciutadania catalana a tots aquells catalanoparlants que coneguen i usen la cultura i la llengua catalana i que així ho demanen, tenint així dos passaports, l'espanyol, perquè continuaríem vivint a València, i el català.

-La independència ofereix noves eines reals en matèria social i política?

En matèria política cal dir que la independència pot donar pas per primera vegada a un nou estat sense el llast que s'arrastra del franquisme dins l'estat Espanyol, que mai s'ha desfet d'aquest, i en fer un estat nou poder fer una societat nova, en principi trencant amb el feixisme, el franquisme i les deixalles de la dictadura. Pel que fa a la qüestió de recuperar l'estat del benestar, en principi és un compromís, amb major o menor entusiasme de totes les forces independentistes, fins i tot de les més dretanes, de tornar a garantir l'estat del benestar, que amb aquesta ofensiva internacional del capitalisme, és una de les coses amb què es vol acabar. Aleshores es tractaria d'agafar el compromís que el nou estat és un estat favorable als interessos de les classes populars. Creiem que es pot fer, però es farà en la mesura que les forces d'esquerra aposten decididament pel procés d'independència i aquest estiga impulsat i encapçalat per aquestes forces, hi ha d'aquestes que a hores de hui encara dubten al respecte de la independència, que no és el cas del PSAN, però sí que hi ha altres que no l'agafen amb l'entusiasme i la voluntat d'encapçalar-lo que caldria.



La II Marxa Educativa pel Principat, cap a Girona contra la Llei Wert #SomEscola


Com l'estiu passat, l'Assemblea Groga fa una marxa pel Principat, durant una setmana, amb l'objectiu de defensar 'l'educació pública, democràtica, laica, inclusiva, coeducadora, popular i en català'. Si al 2013 la Marxa Educativa volia mostrar el rebuig frontal a les polítiques educatives del ministre José Ignacio Wert i de la consellera Irene Rigau, en aquesta segona edició que comença avui a Girona es vol incidir en la insubmissió a la LOMCE i impulsar una ILP per una nova llei educativa catalana.

La II Marxa Educativa també vol tractar aspectes com el decret de plantilles, els altres models educatius, les beques menjador i vol confluir amb uns altres sectors en conflicte i tots els aspectes que preocupin la gent dels territoris. Els organitzadors han publicat un manifest amb les seves reivindicacions, obert a adhesions. La marxa passarà per Salt, Vidreres, Sils, Tordera, Blanes, Malgrat, Pineda de Mar, Calella de la Costa, Canet de Mar, Arenys de Mar, Mataró, Vilassar de Mar, Premià de Mar, Masnou i Badalona. El dia 30 es farà l'acte final al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Podreu torbar la programació de la marxa, dia a dia, en aquesta pàgina: 


7097

A Girona, Jaume Sastre dona el sus de sortida a la Marxa de Docents cap a Barcelona.

Eren devers les onze del matí quan el docent Jaume Sastre, qui estigué en vaga de fam durant quaranta dies, ha donat el sus a la Marxa per l'Educació pública, que ha començat avui a Girona i que ha de completar vuit etapes, una cada dia, fins a arribar el dia 30 a Barcelona on culminaran una gran manifestació. Envoltat d'integrants de l'Assemblea Groga, l'homònima al Principat de l'Assemblea de Docents, Sastre ha explicat als assistents com s'ha originat i desenvolupat el conflicte educatiu a les Illes durant els dos últims cursos, assegurant que "la nostra lluita és una carrera de fons", i instant a tothom a no afluixar.

Els docents han escoltat amb atenció les paraules de Sastre abans de començar a caminar cap a Salt, un punt intermedi abans d'arribar a Vidreres, on es clourà la marxa d'avui, 27 quilòmetres després. Ja a la nit està prevista una assemblea al centre cívic de la localitat, que comptarà a més amb la participació d'integrants de l'Assemblea de Docents de les Illes.

Dos milions de ciutadans del Vèneto voten per la independència i es fixen en Catalunya #DretaDecidir #VolemVotar



Aquest estiu els independentistes del Vèneto han aconseguit una important victòria simbòlica. En el referèndum informal que ha tingut lloc entre el diumenge i divendres de la setmana passada -en urnes físiques, per internet i per telèfon-, els partidaris de la secessió d'aquesta regió del nord italiana s'han imposat amb un 89% de sufragis. Han votat més de 2,3 milions de persones, el que suposa un 73% del cens electoral. La consulta ciutadana ha tingut un ressò molt desigual. Els grans mitjans no li han donat credibilitat i fins i tot algun mitjà unionista italià ha especulat amb que hi ha hagut frau. En qualsevol cas, ha sorprès l'alta participació i també el contundent resultat a favor de separar d'Itàlia.

om en el cas de Catalunya, la secessió d'una regió d'Itàlia és jurídicament impossible. L'article 5 de la Constitució estableix que la República Italiana és "una i indivisible" i no s'entreveu una majoria política capaç d'esmenar la carta magna per permetre el desmembrament d'Itàlia, un país que va aconseguir la seva unificació en data molt tardana, fa poc més d'un segle i mig, i que està lluny de ser una realitat cohesionada. 

En aquest sentit, els moviments secessionistes a Escòcia i Catalunya han encoratjat als independentistes vènets i de la resta de la Itàlia septentrional. La identificació amb Catalunya és encara més gran perquè es comparteix la mateixa barrera legal -constitucional- i perquè les dues regions són molt industrialitzades i reivindiquen un tracte fiscal més favorable dels seus respectius estats centrals. En una recent trobada amb corresponsals estrangers a Roma, el president del Vèneto, Luca Zaia, exministre de Berlusconi i membre de la Lliga Nord, va insistir en el model català i en la política que porten endavant Artur Mas i els seus aliats. A Zaia li encantaria imitar Mas, si pogués També el secretari de la Lliga Nord, Matteo Salvini, va tornar a recalcar, divendres passat, en to d'admiració, que hi haurà referèndum a Catalunya.

Va resultar significatiu que hagi estat el diari de la família Berlusconi, il Giornale, el que més hagi destacat el resultat de la consulta vèneta. Li ha dedicat avui la portada i quatre pàgines interiors. Inclou un ampli article sobre els casos català, escocès i flamenc, especificant que el català és "el més interessant". Il Giornale veu molt evocador que la consulta catalana estigui prevista pel 9 de novembre, al 25 aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Això, segons el diari berlusconià, és un intent d'inscriure el referèndum en "un procés històric d'alliberament", a Europa, "de l'opressió dels estats de segle XIX i dels seus degeneracions tiràniques del segle XX".

http://www.lavanguardia.com/internacional/20140322/54404336061/referendum-veneto-89-favor-independencia.html#ixzz3BG453T00

La V arriba a Boston, Buenos Aires, Praga i Dublín #AraEslHora #VolemVotar


Imatge de la V a Praga.

​Com va passar l'any passat amb la Via Catalana, en què moltes ciutats de tot el món es van sumar als assaigs estiuencs previstos a la gran cadena humana de l'Onze de Setembre, aquest estiu també es fan en molts indrets del planeta V abans de la que es farà per la Diada a Barcelona. De la primeria d'agost fins a mitjan setembre n'hi ha una setantena de convocades a tot el món, la majoria concentrades aquest cap de setmana i el següent.

Demà dissabte, per exemple, se'n fan a Boston (EUA), Cànberra (Austràlia), Mont-real (Quebec), Puebla (Mèxic), Dublín (Irlanda), Buenos Aires (Argentina), Santo Domingo (República Dominicana), Queenstown (Nova Zelanda), Praga (República Txeca) i Poznan (Polònia). I diumenge continuen les convocatòries a Xinantecatl (Mèxic), Auckland (Nova Zelanda), Santiago de Xile, São Paulo (Brasil), Toronto (Canadà), Dallas i Atlanta (EUA), Singapur, Chicago (EUA), Lausana (Suïssa), Boulder (EUA), Munic i Berlín (Alemanya), a més de Seül (Corea del Sud).

Trobareu la llista i els detalls de totes les convocatòries en aquesta pàgina: 
http://www.vilaweb.cat/noticia/4207844/20140821/assaigs-v-mon.html

Font:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4207983/20140823/v-arriba-boston-buenos-aires-praga-dublin.html

'Manos Limpias' es vol querellar contra Mas, Junqueras i Forcadell per la consulta #ProuJocBrut


El secretari general de l'entitat ultra-nacionalista espanyola 'Manos Limpias', Miguel Bernad, ha anunciat que es querellaran contra la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, per "incitar a subvertir l'ordre constitucional" de manera pacífica. Bernad, en declaracions a Europa Press, ha explicat que estan ultimant l'escrit de querella, que es presentarà dimarts que ve a l'Audiència Nacional o en els jutjats d'instrucció barcelonins. Ha criticat que la líder de l'ANC, que segons ell lidera el moviment independentista des de la societat civil, ha fet una crida a la "sedició" per part de la societat.

Ha considerat que Forcadell, que té "un full de ruta molt ben dissenyat", va instar a incomplir la legalitat en unes declaracions a Catalunya Ràdio en què va admetre que en algun moment inevitablement caldrà trencar la legalitat espanyola perquè no permetrà que Catalunya segueixi amb les seves aspiracions. El sindicat ultra també preveu querellar-se contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, després que s'aprovi la nova llei catalana de consultes i que se signi el decret de convocatòria de la consulta, en base a un delicte de prevaricació i desobediència a les resolucions judicials.

L'ANC i Òmnium apel·len a una Diada històrica #11set2014 #SíSí

Forcadell i Casals, amb el cartell de la V

Reclamen "omplir els carrers l'11S per omplir les urnes el 9N". Ara és l'hora, la campanya unitària impulsada per Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha fet públic aquest dimecres el cartell de la Via Catalana 2014, la mobilització convocada el proper Onze de Setembre a Barcelona.

El cartell fa una crida a dur a terme una gran mobilització durant la Diada per fer "inevitable" la consulta del 9 de novembre, segons es llegeix a la nota de premsa que han distribuït les entitats. Amb l'eslògan "Omplim els carrers per omplir les urnes", les dues entitats reclamen una nova mobilització massiva "per demostrar" que la consulta "es durà a terme". Les presidentes de l'ANC i Òmnium, Carme Forcadell i Muriel Casals, han reiterat la necessitat que la Via Catalana sigui "la mobilització més massiva de la història del país" i han tornat a subratllar la necessitat que la gent s'inscrigui per possibilitar el mosaic de la senyera. "Hem de fer un mosaic de 200.000 metres quadrats per demostrar que som capaços d'assolir el que ens proposem", ha afirmat Forcadell.

Espanya donarà 30.000 euros a la ultrafeixista Fundación Blas Piñar en plena crisi #EspoliFiscal


El Govern espanyol ha donat llum verda a la creacio d'una fundació en honor al lí­der de Fuerza Nueva, Blas Piñar, inspirada "en los ideales de Dios, Patria y Justicia". El Ministeri d'Educació, Cultura i l'Esport ha anunciat al BOE la inscripció de la Fundació Blas Piñar en el Registre de Fundacions espanyol.

D'aquesta manera, aquesta entitat rebrà diners del govern espanyol. La dotació inicial de la Fundació del dirigent ultradretà serà de 30.000 euros, segons consta al Butlletí, on també s'assenyala que s'ha constituit per a "donar compliment a la darrera voluntat de Don Blas Piñar López". La fundació, constituida per la seva víuda i els seus fills, neix amb l'objectiu de "promoure, estudiar i investigar el pensament i l'obra religiosa, política i jurídica de Bla Piñar López i el seu context sociopolític, inspirada en els ideals de Déu, pàtria i justícia, per a la memòria col·lectiva del poble espanyol".

ERC adverteix Espanya: "No hi ha cap esquerda de cara a la consulta" #DreaDecidir #9n2014

Gemma Calvet

La diputada d'ERC Gemma Calvet, ha valorat positivament el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), i ha dit que"el dictamen no deixa cap esquerda de cara a la consulta", i que "avala la Llei de Consultes, que és plenament constitucional i que s'adequa a l'Estatut". La dirigent republicana ha ha explicat que el dictamen permet que la Llei de Consultes "sigui l'instrument necessari per celebrar el 9-N". "El rigor tècnic i jurídic és impecable, i no deixa pas a que el Tribunal Constitucional accepti cap recurs d'inconstitucionalitat". "Els arguments jurídics són molt sòlids", ha reiterat. Calvet ha aprofitat per fer un reconeixement al rigor i al coratge professional als membres del Consell de Garanties Estatutàries que han signat aquest dictamen.

Junqueras crida a la unitat: "Mai no s'havia arribat mai tan lluny, tan junts" #9n2014 #DretaDecidir


El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha fet una crida aquest dissabte a "preservar la unitat i l'objectiu" del 9-N: "Mentre les dues coses siguin compatibles, ens en sortirem segur", ha declarat durant la signatura del llibre d'honor a l'Ajuntament d'Artesa de Segre (Noguera), on ha inaugurat la Fira del Meló i de Sant Bartomeu. Junqueras, que no ha volgut parlar als mitjans de comunicació, sí que ho ha fet davant els representants polítics, als quals ha dit que a Catalunya "no s'havia arribat mai tan lluny i tan junts com ara". Tanmateix, el líder d'Esquerra ha avisat que no se sap "què oferirà el futur" i per això "cal esforç i unitat" per fer front "a aquests moments complicats".

Junqueras ha volgut fer una comparativa entre la construcció del canal d'Urgell –a la qual va dedicar un llibre– i els canvis que va suposar per al territori, amb "els moments complicats en què es troba el país, que no són els més complicats de la història, però sí plens d'adversitats", ha dit. El líder d'ERC ha recordat que els catalans "amb molt pocs recursos i circumstàncies adverses" han fet "coses extraordinàries", com les que es preveu que passaran en els propers mesos: "Estem cridats a intentar sortir-nos-en, canviar el nostre futur com ho va fer el canal d'Urgell", ha afegit. Junqueras ha estat el convidat d'honor a la inauguració de la Fira de Sant Bartomeu d'Artesa de Segre, on ha assistit –en plenes vacances i sense protocol– acompanyat d'alcaldes i polítics de la comarca de la Noguera. El líder d'ERC ha fet una visita al recinte firal, on ha tastat els melons de secà que es produeixen a la zona.