Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

Acció Cultural commemora aquest divendres el centenari del valencianisme #SíalValencià


L'any 1914 va tenir lloc l'Acte d'Afirmació Valencianista en què centenars de ciutadans van afirmar per primera vegaga la seua voluntat de recuperar l'autogovern perdut

Acció cultural del País Valencià (ACPV) ha organitzat per al divendres 24 d'octubre un acte de divulgació del centenari del que es podria considerar acte fundacional del valencianisme. L'acte, que tindrà lloc a l'Octubre CCC, comptarà amb la presència de Xavier Forcadell, coordinador de la Diputació de Barcelona, i de l'alcalde d'Almussafes i historiador Albert Girona, com a ponents. Posteriorment, tindrà lloc la inauguració d'una exposició que recorrerà el País Valencià.

Tal com explica la premsa de l'època, el Teatre Eslava de la ciutat de València es va omplir amb centenars de valencians que, per primera vegada i de manera pública, afirmaven una voluntat de recuperació de l'autogovern perdut, més enllà de la Renaixença literària.  Havia nascut el valencianisme com a moviment polític. Durant els propers anys va anar guanyant base social i força, fins arribar a les portes de la reivindicació d'un Estatut d'Autonomia ja en temps de la República.

Malauradament, l'aixecament franquista i la dictadura va tallar aquesta evolució natural, de manera que fins als anys seixanta el valencianisme no va tornar a recuperar la seua empenta, fins esdevenir ara, mig segle després, una força emergent. De manera paral•lela, ara fa també 100 anys, el catalanisme, que ja havia fet un procés semblant abans, assoleix la creació de la Mancomunitat de Catalunya, primera institució d'autogovern, que impulsaria una forta obra en tots els àmbits i que esdevindrà símbol i referència d'aquest anhel.
 

Acció Cultural, que va tenir precisament com a primer president Joan Fuster, és considera "filla d'aquell impuls de modernització i democratització del País Valencià" que va permetre, durant la transició, recuperar la Generalitat i fer les primeres passes a favor de la llengua i la cultura, segons informa ACPV. Però el valencianisme, segons Acció Cultural del País Valencià, "té una llarga història, ja centenària, que hem de reivindicar i divulgar" i que, en certa manera, presenta paral•lelismes amb la del catalanisme, "amb qui en qualsevol cas ens agermana, a més de la llengua i cultura compartides, el mateix anhel per recuperar l'autogovern perdut ara fa 300 anys".

En el context de la commemoració del tricentenari del 1714, Acció Cultural ha organitzat un acte de divulgació del centenari del que es podria considerar acte fundacional del valencianisme, i del també centenari de la recuperació efectiva de l'autogovern a Catalunya amb la Mancomunitat. El mateix tindrà lloc a les 19 hores del divendres 24 d'octubre a l'Octubre CCC, de València.

L'acte comptarà amb Xavier Forcadell, coordinador de la Diputació de Barcelona -institució hereva d'aquella Mancomunitat-, i amb l'alcalde d'Almussafes i historiador Albert Girona, com a ponents. També hi prendran la paraula representants polítics i socials del valencianisme com ara Enric Morera, síndic de Compromís; Enric Santacatalina, president de Demòcrates Valencians; Ximo Granya, secretari d'organització d'ERPV; Tonetxo Pardiñas, president Societat Coral El Micalet; Clara Ferrando, ACV Tirant lo Blanc; Laura Peris, secretària general BEA; Eliseu Climent, president fundador d'ACPV; i Joan F. Mira, president d'ACPV.

Posteriorment a l'acte, tindrà lloc la inauguració de l'exposició que ACPV ha realitzat, amb la col•laboració de la Diputació, i que posteriorment serà visitable a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània i més endavant recorrerà el País Valencià.

Barclays ja avisa els inversors que la independència a Catalunya pot ser una realitat #9n2014 #Plebiscitàries


Un informe de 13 planes del banc britànic Barclays dedicat, exclusivament, a Catalunya, avisa els inversors que "el risc" de la independència és real". Adverteix que els mercats estan sent "massa complaents" en passar per alt aquest risc perquè, segons l'entitat, "la probabilitat d'una independència no és menyspreable". A diferència d'altres consultores, Barclays considera que aquests riscos "tenen el potencial de desencadenar una major volatilitat" que podria arribar a requerir, "probablement" d'algun tipus d'intervenció per part del Banc Central Europeu (BCE) per limitar el contagi.

El banc britànic aclareix que encara no està clar encara com se celebrarà la nova consulta del 9-N, però que més enllà d'això  "el més important" és que segurament hi haurà eleccions anticipades i ERC, "el partit d'esquerra radical i independentista", lidera les enquestes. "Si ERC rep una àmplia majoria, la independència podria arribar per la via ràpida, un escenari que no es pot desestimar del tot", afegeix. L'entitat considera que ICV és un partit independentista.

Mas: 'Només adelantaré les eleccions si són per fer el referèndum que no hem pogut fer d'altra manera'. #Plebiscitàries

El president de la Generalitat, Artur Mas, a la redacció de l'ARA / XAVIER BERTRAL

1. "Si parlem de pulcritud democràtica, no sé qui hi va primer. Entenc que hi va Catalunya, perquè el govern espanyol té actituds poc democràtiques. El govern espanyol no és que promogui el no, és que volen prohibir la consulta. Primer se'n reien despietadament [del nou 9-N], però ara no se'n riuen tant, perquè ara veuen que tot això va seriosament, que va agafant cos, que tenim milers de voluntaris i ara es tornen a plantejar enfonsar-ho".

2. "No convocaré per escrit. Impugnaran la voluntat? El TC ens ha de suspendre alguna cosa concreta. Què ens pot suspendre, el TC? Els voluntaris? Pot suspendre els ajuntaments? No sé què pot fer. Quan sapiguem què ens impugnen, actuarem. Però no sé què poden impugnar. L'única diferència és que ara l'hi estem posant molt més difícil a l'Estat perquè s'agafi a una cosa concreta per carregar-s'ho. Aniran bojos pensant què poden impugnar".

3. " Això és un camp de mines. Qui les posa? L'estat espanyol.Nosaltres som els que hem de trepitjar el camp. Quan tu trepitges el camp, has de fer un saltiró. I el que mira des de fora diu: mira, quin saltiró, ha fet el ridícul. Però resulta que si no saltes, t'explota la mina. Tenim un camp minat, i nosaltres fem totes les giragonses per passar el camp i arribar al final. Ens discutim sobre si aquest salt o el saltiró és com voldríem, quan tenim un camp ple de mines. Vull arribar al final del camp de mines, vull aconseguir l'objectiu, que és poder votar".

4. " El 9-N en aquest país ha de passar una cosa gran. Espero poder-ho portar a terme. El 9-N ha de ser un Dia D de la democràcia. Si el passem bé, és un gran pas cap a la victòria. Jo votaré sí-sí, personalment. Ara, jo no sóc en aquest moment el president de la independència. En el futur no ho sé. Jo sóc el president que ha d'intentar que la gent pugui decidir el seu futur, vulguin el que vulguin. Si fóssim en el punt en què jo encapçalés una llista que digués en el programa que el que volem és la independència, jo faria aquesta campanya. No estic en aquest punt, de la mateixa manera que no he anat a les manifestacions, encara que en tingués ganes. Jo sóc el president, sóc garant del no, del sí-no i del sí-sí, perquè tots tenen el mateix valor democràtic".

5. "No sé quan acabarà la legislatura. Segur que abans del 9-N no ho decidiré, i després potser tampoc immediatament. Les eleccions només les puc convocar jo: ja ho vaig fer una vegada, ho puc tornar a fer si les circumstàncies ho porten a fer, però no ho faré perquè sí. L'única raó poderosa que a mi em pot portar a un plantejament així és voler fer un referèndum amb tots els ets i uts per decidir el futur polític i no ens han deixat cap altra via per fer-ho. És una manera per fer la consulta definitiva. Només té sentit avançar les eleccions si són per fer el referèndum que no hem pogut fer d'una altra manera".

6. " El David Fernàndez és una persona que actua amb un gran sentit de país. No cal establir comparacions [amb la relació personal que té amb Junqueras]. Ho hauria d'haver vist [Junqueras plorar], no ho puc jutjar. No he plorat últimament, en el món de la política no he plorat mai, i he tingut motius per plorar; per altres coses sí, però no per la política. Per la política no penso plorar. Per Catalunya puc plorar perfectament".

7. "Quin sentit té posar una xifra [de participació]? No sóc responsable de quanta gent va a votar, sóc responsable de posar les garanties per poder votar. El president s'ho pot jugar amb tot excepte amb allò que sap que trencarà el consens polític i social. Vaig intentar fins a l'últim segon no trencar el consens polític, perquè era un dels béns més preuats que teníem. No hi haurà discussió sobre quanta gent ha anat a participar: perquè una consulta d'aquestes característiques tingui repercussió internacional hauria de tenir una participació molt alta i un resultat molt clar".

8. "No he tingut ni una sola resposta a les 23 propostes [fetes a Rajoy]. De les 23, només una: la ministra de Foment va trucar al conseller Santi Vila, i li va dir que la llançadora entre l'aeroport i plaça Espanya sembla que diran que sí, però perquè hi ha privats que estan disposats a fer-ho a càrrec seu. [La suspensió de la llei contra la pobresa energètica] és una suspensió de l'autogovern. Si no podem fer ni això, com puc aplicar un projecte polític si tota diferència me la neguen? No tenen un projecte d'igualtat de drets o oportunitats: arrasen per on ells volen. Hi ha una regressió total de l'autonomia a Espanya".

9. " Si hi ha sospites d'irregularitat [amb el cas Pujol], s'ha d'actuar. No és un problema si et dius així o et dius aixà. Tinc la sensació que no sempre l'Estat actua amb equanimitat. Potser estic condicionat, perquè jo també n'he viscut, d'històries. No dic que això sigui una història, però una cosa és la sospita, que s'ha d'investigar, i una altra cosa és l'espectacle. N'he vist de tots colors, i ja no sé si això és un espectacle... El conec molt [a Jordi Pujol], però no anem a sopar els dissabtes, ni anem d'excursió... He après moltes coses d'ell. El tema dels diners no és un tema que li interessi a la vida, ni de bon tros. Ara bé, tampoc li puc dir que no ha comès cap delicte. La meva consciència és que no s'ha comportat com una persona corrupta".

10. " Puc dir que totes les adjudicacions de les quals jo tinc constància es van fer de manera correcta. Ningú ha pogut provar el contrari. Es van fer amb una correcció total i absoluta. No sé si a la meva vida he comès alguna petita irregularitat, però puc dir que sempre he actuat amb honestedat".

Sí, amb nosaltres: Catalans d'origen estranger pel Dret a Decidir #9n2014 #DretaDecidir



"Sí, amb nosaltres" es una asociación sin ánimo de lucro, y no partidista, constituida por integrantes de la comunidad catalana originarios de diversas partes del mundo que desean participar activamente en la construcción de una Catalunya nueva.

Hemos aprendido en estas tierras los valores propios y distintivos de la personalidad histórica de Catalunya, sus tradiciones, su cultura y su lengua; y hemos convivido con las reivindicaciones de esa tradición. Somos parte de esta comunidad humana asociada a un territorio donde se practica el respeto y la solidaridad para que una convivencia armoniosa sea posible.

Hemos vivido junto a nuestras familias al igual que los demás ciudadanos catalanes, la destrucción progresiva del estado de bienestar, traducida en las rebajas de los niveles razonables de ingresos, alimentación, salud y educación, producida, entre otras cosas por las políticas económicas centralistas del Estado español, que no favorecen a Catalunya.

El conjunto de la sociedad catalana se encuentra actualmente instrumentando una verdadera integración, mediante un proceso dinámico donde los diferentes grupos sociales se están reuniendo con el mismo objetivo: el derecho a decidir sus propias formas de gobierno, su desarrollo social y cultural, su financiación y a estructurarse libremente de acuerdo con el principio de igualdad.

Estamos convencidos que nosotros, catalanes y catalanas de diversas raíces, también tenemos la oportunidad de unirnos a este proceso para ayudar a construir un futuro común mejor para todos y creemos que ha llegado la hora de organizarnos para explicar a nuestros conciudadanos la necesidad de ser fundadores de una nueva Catalunya.

El PP va pagar 750.000 euros en negre per les obres de la seva seu a Madrid #PPesCorrupció

L'Agència Tributària ha conclòs que el PP va pagar el 2006 amb 750.095 euros procedents de «fons aliens al circuit econòmic legal» les obres a la planta baixa de la seu de Génova, en constatar diferències entre les quantitats que figuren en les factures requerides al partit i les confiscades a l'empresa Unifica. Aquest informe amplia un altre anterior, del juny passat, en què Hisenda analitzava la facturació per les obres en altres plantes-la segona, tercera, quarta i cinquena- i en què també va constatar diferències de 211.160 euros (2), 274.880 (5 ), 256.426 (3) i 217.879 (4).

En aquest nou informe, que se centra en les obres de la planta baixa -executades el 2006 i que per tant el delicte fiscal hauria ja prescrit-, els pèrits d'Hisenda sostenen que aquesta diferència de 750.095 euros (sense IVA) «entre l'import total de les dues certificacions finals confiscades pel treballs en planta baixa, van ser abonats per part del PP a Unifica amb fons aliens al circuit econòmic legal, part dels quals haurien tingut reflex en les anotacions comptables portades per B ».

Altra banda, afegeixen, «hauria estat abonada com a bestreta o pagament a un compte sense facturar, quantitats sobre les quals va poder haver-se aplicat un descompte», que Bárcenas va declarar va ser del 8%.

La meitat dels instituts de Balears ja no aplica la llei de llengües del PP #MareaVerda #SomEscola

8400

El 50% dels IES (Institut d'Educació Secundària) de les Illes ja no aplica el TIL (Tractament Integrat de Llengües) tal com assegura la Federació d'Associacions de Directors d'Educació Secundària (Fadesib) a l'Informe Sobre la Situació dels Projectes Lingüístics als Centres de Secundària.

Concretament, la meitat dels 48 centres consultats han retornat al Projecte Lingüístic anterior al TIL. Només el 21% no ho han fet, i el 29% assegura haver-hi retornat de forma "transitòria".

L'Informe s'ha elaborat a partir de les dades recollides per les direccions dels centres entre els dies 15 i 22 d'octubre de 2014. Del total de 68 IES que hi ha en aquests moments a les Illes Balears, han respost el qüestionari 48 centres, la qual cosa suposa un 71% del total.

En l'esmentat informe es fa palès que abans del 24 de setembre, data en què el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) va suspendre cautelarment l'ordre d'aplicació del TIL, un 81% delsIES no tenien aprovat el seu projecte de TIL, ja fos perquè el Claustre de professorat havia votat negativament a la proposta que es veia obligada a presentar la comissió pedagògica del centre, o per comptar amb un informe negatiu del departament d'inspecció educativa. Amb tot, els centres estan a l'espera de rebre encara instruccions per escrit de quin pla han d'aplicar.

El feixisme impune a les Balears: Atac d'ultres espanyolistes al Casal Voltor Negre de Palma #ProuFeixisme

8423

Una dotzena d'extremistes nacionalistes espanyols, vestits amb camisetes del Reial Mallorca, han assaltat aquest divendres vespre el Casal Voltor Negre de Palma, ubicat al carrer Eivissa, molt a prop de la Prefectura de la Policia Nacional. Un cop a l'interior, han destrossat el local, han llançat a l'aire les taules i cadires i trencat els vidres del mostrador exterior.

Durant l'assalt han proferit crits de «baleáricos de merda». Es dóna la circumstància que poc abans havia tingut lloc la manifestació mallorquinista contra l'actual directiva del club, que ha aplegat unes dues mil persones. Se sospita que els assaltants podrien ser els coneguts ultres del club. No s'han registrat ferits en l'assalt, que ha durat poc més d'un minut, però amb efectes devastadors per al local. El Casal Negre agrupa joves anticapitalistes, antifeixistes i ecologistes pels Països Catalans. Es caracteritzen per les seves activitats de barri i el seu caràcter tranquil i solidari.

Nou mural independentista català a Belfast #9n2014 #Plebiscitàries

Plataforma per la Llengua alerta que augmenta la discriminació lingüística al País Valencià #SíalValencià


Des del juny del 2013, Plataforma per la Llengua ha registrat 18 nous casos "greus" de discriminació lingüística als Països Catalan i ho atribueix al "context sociopolític" que viu Catalunya. Segons recull l'ACN, l'entitat l'any passat va presentar l'informe "En español o nada", en què aglutinava casos de discriminació lingüística a les administracions públiques des del 2007. Les dades actualitzades, que recullen casos des del juny del 2013 fins al setembre del 2014, inclouen 18 nous "casos greus" de discriminació, fins arribar als 40. Entre aquests casos, destaca l'agressió que va patir a València un membre del grup musical Obrint Pas a mans de dos agents del Cos Nacional de Policia per expressar-se en valencià o l'expulsió d'un tren Talgo d'un avi i un nét per dirigir-se en català a una revisora de Renfe.

Per què augmenten les agressions a la llengua?

L'entitat ha constatat que "hi ha un augment dels casos que es denuncien i augmenten el nombre de casos denunciats al País Valencià". Concretament, 13 dels 21 casos recollits al 2013 i 2014 es van produir en aquest territori. Segons l'entitat l'increment de denuncies té una doble motivació. D'una banda, "es denuncien més casos perquè hi ha una major consciència sobre drets lingüístics", sobretot pel que fa als episodis registrats al País Valencià. De l'altra, a Catalunya "el context sociopolític en què ens trobem" fa que hi hagi més vulneracions per part, per exemple, de les "forces i cossos de seguretat de l'estat", afirma el tècnic de l'Àrea d'Empresa i Administracions Públiques de Plataforma per la Llengua, Bernat Gasull.

I amb la independència quin serà el model lingüístic?

Plataforma per la Llengua veu "imprescindible" que Catalunya esdevingui un estat independent per poder "avançar cap a una democràcia lingüística". L'entitat no té una posició clara sobre si el castellà també hauria de ser oficial en aquest hipotètic nou estat i considera que el model lingüístic s'hauria de "decidir democràticament".

Els catalanoparlants encara canviem al castellà amb els nouvinguts  

D'altra banda, la Plataforma per la Llengua alerta de l'estat del català entre els nouvinguts: només un de cada sis estrangers fa la conversió cap al català com a llengua habitual, mentre que cada cinc de cada sis ho fan al castellà. En aquest sentit, l'entitat lamenta que la majoria de catalanoparlants es comporten com usuaris d'una llengua "marcada, no segura", perquèmajoritàriament encara canvien d'idioma amb estranger o persones d'aparença estrangera, tal com ha remarcat el tècnic de l'Àrea d'Acollida, Marc Biosca. De fet, segons l'enquesta d'usos lingüístics del 2013, quan l'interlocutor inicia la conversa en castellà solament un 12,3% es mantenen en català, i un 71% passa directament al castellà. A més, Biosca ha destacat que els fluxos migratoris estan canviant i molts dels que van marxar ara tornen al seu país, fet que dificulta el treball amb les entitats perquè els interlocutors amb qui es tenia relació ja no hi són.
 
Segona edició del premi Martí Gasull i Roig
 
La Plataforma per la Llengua torna a convocar el premi Martí Gasull i Roig per al 2015. Serà la segona edició d'un guardó que es va crear en memòria del fundador de l'ONG del català, Martí Gasull i Roig, que va perdre la vida en un accident al Nepal el setembre del 2012. El premi té l'objectiu de reconèixer els que treballen en favor de la llengua catalana i fins al 3 de novembre tothom que ho vulgui pot presentar la seva proposta de candidatura. A partir del 3 de novembre un jurat de 7 persones escollirà 3 finalistes, que es donaran a conèixer el 8 de gener. El premi, dotat amb 3.000 euros i un guardó de l'orfebre i joier Joaquim Capdevila, es lliurarà el febrer del 2015.

Europa denuncia que España perdió 12.000 millones de euros el 2012 por errores #TodaviaNoEresIndepe?

El ministro de Hacienda y Administraciones Públicas, Cristóbal Montoro / EFE

España perdió en 2012 un total de 12.400 millones de euros de ingresos de IVA —el 18% de lo que teóricamente debería haber recaudado— debido sobre todo al fraude fiscal, pero también a quiebras de empresas, errores estadísticos o formas legales de evasión, según un estudio publicado este jueves por la Comisión. No obstante, esta brecha del IVA en España disminuyó casi un 4% respecto al año anterior.

En el conjunto de la UE, se dejaron de ingresar en 2012 alrededor de 177.000 millones en concepto de IVA defraudado o no recaudado. Esta cifra supone el 16% de los ingresos de IVA previstos. 

En 2012, los países que registraron una menor pérdida de ingresos por IVA fueron Países Bajos (con un 5% de ingresos previstos y no recaudados), Finlandia (5%) y Luxemburgo (6%). La mayor brecha se observó en Rumanía (con un 44 % de ingresos por IVA previstos y no recaudados), Eslovaquia (39%) y Lituania (36%).

Once Estados miembros redujeron esta diferencia entre 2011 y 2012, mientras que en otros quince esta diferencia aumentó. Grecia fue el país que registró una mejora más sensible entre 2011 (9.100 millones) y 2012 (6.600 millones, si bien sigue siendo uno de los Estados miembros con una brecha del IVA elevada (33%).

Entre los grandes Estados miembros, la brecha del IVA se sitúa en el 10% (21.957 millones) en Alemania, en el 15% en Francia (25.583 millones), en el 33% en Italia (46.034 millones) y en el 10% en Reino Unido (16.557 millones).

"Las cifras que se presentan hoy demuestran que aún queda mucho por hacer", ha dicho el comisario de Fiscalidad, Algirdas Semeta, en un comunicado. "Los Estados miembros no pueden permitirse sufrir pérdidas de tal magnitud. Deben incrementar sus esfuerzos y tomar medidas contundentes a fin de recuperar este dinero público", ha reclamado.

Por su parte, el Ejecutivo comunitario prepara una "reforma fundamental" del sistema de IVA para "dotarlo de mayor solidez y eficacia y reducir su vulnerabilidad ante el fraude.

Continua augmentant el nombre de voluntaris pel 9N: Ja n’hi ha més de 35.000 #9n2014 #DretaDecidir


Les inscripcions de voluntaris per la consulta del 9 de novembre no s'aturen: ja n'hi ha més de 35.000. En concret, i segons dades facilitades pel govern, aquesta tarda a les 18:50 hores hi havia35.348 persones inscrites com a voluntaris pel 9N. Aquesta nova dada certifica la mobilització de la ciutadania, ja que s'ha superat en 15.000 persones les imprescindibles per poder celebrar la consulta. 

Les inscripcions, que es poden fer des de la webhttp://participa2014.cat/, continuaran obertes fins el proper dilluns, 27 d'octubre. El govern ha demanat aquest migdia reforçar voluntaris a l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran, el Solsonès i la Terra Alta. Els voluntaris es dividiran en cinc grups: membres dels punts de participació, gestors de punt de participació, coordinadors del procés de participació, voluntaris suplents i coordinadors de locals de participació.

Carolyn Leckie: 'S'hauria d'amenaçar el govern espanyol amb l'expulsió de la UE' #9n2014 #DretaDecidir


Carolyn Leckie (1965) va ser diputada al parlament escocès per l'Scottish Socialist Party. Després de deixar la política parlamentària, i el partit, va ser un dels puntals de l'organització Dones per la Independència a Escòcia. Aquests dies ha estat a Catalunya convidada per Esquerres pel Sí Sí i ha pogut percebre l'ambient del país. VilaWeb va entrevistar ahir a la senyora Leckie, que es mostra molt contundent amb el govern espanyol: creu que caldria amenaçar-lo de ser expulsat de la UE per comportament antidemocràtic i pel fet de no respectar el dret d'autodeterminació.

—Heu estat una setmana a Catalunya. Amb qui heu parlat?
—M'he trobat amb Carme Forcadell. Una dona impressionant, formidable. Té una situació complicada a davant. Veig que hi ha moltes dificultats amb el govern espanyol. I amb els partits catalans no és fàcil, tampoc. Dimarts també vaig tenir una reunió a la universitat per a parlar amb dones sobre la independència.

—A Escòcia les dones independentistes es van organitzar de manera autònoma.
—Per diverses raons. En primer lloc, al començament de la campanya hi havia molta diferència entre homes i dones que donaven suport a la independència. Les dones anaven molt endarrere. Estratègicament, havíem de reduir aquesta diferència. A més, als debats televisats hi participaven majoritàriament homes. No era gaire atractiu per a les dones. Que les dones fossin a la primera línia i treballessin de manera autònoma va ser molt important. Les dones hi surten guanyant, amb l'autoorganització. Aquesta és la meva prioritat. Dones per la Independència ens hem organitzat i hem creat poder al nostre voltant i ara els partits polítics i altres organitzacions ens veuen importants i ens demanen l'aprovació. És important que la política parli també en el llenguatge de les dones.

—Heu estat una militant d'esquerres i activista sindical. Us han detingut en vagues. Quin consell doneu als sindicats catalans?
—Crec que la gent ha de prendre decisions segons les circumstàncies. A vegades has d'enfrontar-te a lleis injustes. Si ho has intentat tot amb els mitjans democràtics i cívics, però tot el sistema no és democràtic ni just, aleshores se't presenta una gran qüestió: què cal fer? Crec que emprendre un moviment de masses, desobediència inclosa si és necessària, pot ser una tàctica efectiva. Ara, no crec que una persona de fora, com jo, pugui dir què s'ha de fer. Estic segura que gent com Carme Forcadell, per exemple, són extremadament intel·ligents i saben perfectament què fer. Perquè realment ha de ser molt difícil d'aplegar gent amb tants interessos diferents. Aconseguir el consens i la coherència ha de ser molt difícil.

—S'entén el cas català a Escòcia?
—A Escòcia som conscients que teníem el dret de decidir, però a Catalunya no us el reconeixen. Crec que hi ha semblances i diferències. El govern espanyol és clarament menys perspicaç... i brutal i repressor contra el moviment. L'estat britànic, tanmateix, no és tan benigne com sembla. Més llest, sí. Però també fa pressió. Fa segles que ho fan i tenen la imatge de diplomàtics. Però al darrere hi ha força.

—Vós sí que ho veieu clar. Però a Escòcia se sap que no ens deixen votar, o el missatge no hi ha arribat?
—Ho veuen confós. Just abans de venir, les notícies que ens van arribar era que el referèndum per la independència havia estat cancel·lat. La gent em deia 'per què hi vas si ja ho han anul·lat?' Passa igual que aquí. La gent es pensa que com que hem votat que no, la cosa desapareixerà. Doncs les coses, aquí i allà, no són tan senzilles com això. La gent no entén la situació d'aquí ni les complexitats. Crec que la gent ha subestimat la capacitat de l'estat espanyol. Tinc la impressió que els catalans sí que són conscients del poder de l'estat espanyol i el context històric i de la importància de l'estratègia de construir solidaritat internacional i suport fins al punt que el govern espanyol quedi aïllat. Hauria d'haver-hi pressió diplomàtica. A Europa hi ha un principi: el dret d'autodeterminació es reconeix. Com se'n pot sortir Espanya? Com pot sortir-se'n si no deixa votar la gent a Catalunya, el País Basc o Galícia? La ironia és que líders europeus han dit a Escòcia i Catalunya que si es fan independents no estarien a Europa. Més aviat hauria de passar que si el govern espanyol no permet el dret d'autodeterminació l'amenacessin amb l'expulsió de la UE. Pel fet de no comportar-se de manera democràtica, i no respectar els principis democràtics que Europa defensa.

—Tenint present el vostre passat d'activista, imagineu-vos que sou catalana i no us deixen votar. Faríeu activisme al carrer?
—Sí. Els polítics no es comporten mai de manera benvolent i altruista envers la gent. Només compleixen allò que la gent vol sota la pressió de la gent. Si aquesta pressió no hi és, els polítics no compleixen.

—Què passarà a Escòcia? Hi haurà un altre referèndum?
—Crec que sí. En els cinc anys vinents, ho veurem. Hi ha maneres diverses de veure-ho, qui fa la nova crida, etc. Però el moviment no desapareixerà. De fet, ja hi ha gent que va votar no i que se'n penedeix. Tenim eleccions a Westminster, que crec que tornaran a guanyar els 'tories'. Aviat ens faran entrar en una altra guerra i tenim les eleccions escoceses el 2016. Hi ha molts fets i circumstàncies que portaran a un clamor encara més gran per a tenir un altre referèndum abans de cinc anys.

—Vau ser membre del parlament escocès pel Partit Socialista d'Escòcia durant quatre anys.
—Vam intentar portar les demandes de la gent dins el parlament. Només vam estar-hi quatre anys i no ens van votar més. Té a veure amb les polítiques de la dona i el poder. Però en alguns aspectes ens en vam sortir i en alguns no. Érem un partit petit i teníem poder limitat. Jo ja no hi milito, i també per això em vaig involucrar tant en Dones per la Independència. En el camp de l'esquerra hi ha molt moviment, ara. Tot el moviment de la gent ha empès cap a l'esquerra. L'esfondrament del Partit Laborista, l'SNP que es mou cap a l'esquerra, possibles moviments de Radical for Independence, etc.

—Quina ironia, oi? Catalans i escocesos volem la independència, i el nacionalisme és a l'altra banda. I nosaltres som els que tenim el suport de les esquerres.
—Totalment d'acord. Això al Regne Unit va ser claríssim. Molta part de la campanya del no era nacionalisme britànic. No ho deien obertament, però ho era. No hi havia raó ni lògica, sinó nacionalisme britànic. El Partit Laborista, per exemple, feia servir l'argument de la solidaritat. Per què el Regne Unit té el monopoli de la solidaritat? La solidaritat es té amb la gent, no amb els estats. La solidaritat es pot tenir amb la gent de l'Amèrica del Sud, Catalunya, el Canadà, l'Índia, etc. El sí tenia una mirada internacionalista i pretenia ser una força pacífica i progressista. Volíem treure'ns de sobre les armes nuclears, no volíem entrar en guerres arreu i volíem millorar la societat. A mesura que la campanya va anar avançant va quedar clar que el sí era d'esquerres, progressista i de classe obrera, i que el no era majoritàriament conservador, de classe mitjana i pudent. Pessimista, un vot pessimista i estret de mires.

—Amb quina impressió us n'aneu de Catalunya?
—Estic estupefacte de veure el talent que teniu dins el moviment. I de veure el contrast d'aquest talent amb la tossuderia del govern espanyol i la seva resistència. És tan antidemocràtic! És tan dolent de veure com es tracta un moviment tan vibrant, en una regió tan rica, plena de gent intel·ligent, articulada i implicada. Ara, també sóc més conscient de la complexitat i no us envejo gens la feina que us espera, ni l'estrès que he vist en tanta gent. Jo us desitjo tota la sort, tota, i estaré molt al cas de la vostra situació.

Mig miler d'escriptors, amb la independència #9n2014 #Sísí


El manifest 'Direm Sí a la consulta, direm Sí a la independència', signat per escriptors favorables a la independència de Catalunya ha superat les 500 signatures d'autors. Es tracta d'escriptors de tots els gèneres, d'arreu dels Països Catalans i que escriuen en diverses llengües.

També hi ha hagut un increment de suports, gràcies a l'adhesió d'entitats, editors, llibreters i agents literaris. Igualment, hi han donat suport 150 persones d'altres àmbits. Tot plegat suma, aquest dijous, 723 signatures. Entre els signants hi ha noms com Albert Sánchez-Piñol, Patrícia Gabancho, Maria de la Pau Janer, Isabel-Clara Simó, Jaume Cabré, Quim Monzó, Perejaume, Àlex Susanna o Vicenç Villatoro.

Amb aquesta actualització, el grup impulsor ha donat per tancada la fase inicial de recollida de signatures i adhesions, tot i que des del lloc web diremsi.info es manté el formulari per rebre noves inscripcions. A partir d'ara, s'aniran validant les firmes que puguin arribar.

El Pacte Nacional pel Dret de Decidir, un clam unànim pel 9-N #9n2014 #DretaDecidir


Els membres dels Pacte Nacional pel Dret a Decidir s'han compromès aquest divendres a treballar unitàriament per tal que el 9-N, tot i les seves limitacions, signifiqui 'una gran mobilització i així el vot emès i altres formes de mobilització reforcin el sentit participatiu dels ciutadans en aquest procés'. Aquest és el text acordat que ha donat a conèixer el coordinador del Pacte, Joan Rigol. Segons Rigol, els representants dels partits han apostat per focalitzar els esforços en el 9-N i per una 'coordinació profunda' per superar algunes de les situacions recents en l'àmbit polític. El Pacte es tornarà a reunir després del procés participatiu per analitzar el nou escenari.

Durant la trobada, algunes de les persones que han intervingut han lamentat que no s'hagi pogut fer la consulta tal com estava planificada abans de la suspensió del Tribunal Constitucioanl espanyol, però sobretot s'ha subratlat la importància de 'fer un clam unànim' a favor de la consulta.

S'ha debatut també la possibilitat d'una acció reivindicativa per denunciar que el govern espanyol ha vetat la consulta, tal com proposa ICV. Tot i així, no s'ha concretat com podria ser la forma alternativa de mobilització.

Ha estat la primera vegada que els dirigents dels partits pro-consulta s'han assegut en una mateixa taula després de dilluns de la setmana passada, quan es va fer públic que la unitat s'havia esquerdat. Durant aquesta setmana, per mitjà de tot de reunions bilaterals entre els partits, s'ha començat a treballar per recompondre-la, però encara no havien coincidit en un mateix acte els líders de CiU, ERC, CUP i ICV-EUiA.

La reunió s'ha fet al Parlament de Catalunya a migdia i ha tingut per objectiu avaluar la situació que s'ha creat a Catalunya després de l'anunci de la setmana passada del president de la Generalitat, Artur Mas, que va dir que no es podia fer la consulta tal com s'establia en el decret del 27 de setembre i que se substituiria per procés participatiu amb urnes.

La trobada s'ha fet a instàncies de CC OO i UGT, que van demanar al coordinador del pacte, Joan Rigol, que convoqués una reunió per valorar la nova situació del 9-N. Ha presidit la reunió Artur Mas i també hi han pres part part la presidenta del parlament, Núria de Gispert, i representants dels partits polítics i d'una cinquantena d'entitats civils, cíviques, ciutadanes, culturals, econòmiques, sindicals, empresarials i del món local que integren aquest grup de treball. Fins ara, el pacte s'ha reunit quatre vegades. El proppassat 18 de juliol, quan es va acordar de demanar per carta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que dialogués amb el president Mas i avalés la consulta del 9 de novembre. D'ençà de l'última trobada del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, es destaca la incorporació del FC Barcelona, que s'hi adherí el dia 10 d'octubre.

ANC i Òmnium reclamen una gran mobilització contra l'estat espanyol

Satisfacció de l'ANC i Òmnium després de la quarta reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, en què partits, institucions, entitats i sindicats han coincidit en 'reforçar' el 9-N i han refermat la 'unitat', segons ha destacat Carme Forcadell. 'El 9-N ja és un èxit perquè el govern espanyol no volia que tingués lloc', ha dit la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, que veu el procés participatiu com 'un primer exercici del vot'. Casals ha reclamat una alta participació i també una 'gran mobilització de denúncia contra l'estat impropi', del qual n'ha criticat el 'comportament no democràtic'. Les dues entitats han assenyalat la importància del 9-N perquè 'la gent tindrà l'oportunitat d'expressar-se'.

Les màximes dirigents de l'ANC i Òmnium han confirmat que en la reunió també s'ha abordat la possibilitat d'endegar una recollida de signatures per fer arribar al govern central, tot i que la proposta 'no s'ha acabat de concretar', ha dit Muriel Casals.

'Era primordial demostrar als ciutadans que anem tots junts perquè el 9-N sigui un èxit i que tothom es pugui expressar', ha destacat la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) després de la reunió, de la qual n'ha ressaltat la 'unitat' i 'el bon clima d'entesa' i la 'voluntat de reforçar el 9-N'.

Per a Casals, el procés de participació previst per al 9 de novembre serà un èxit perquè és 'una imatge que l'executiu central no volia que passés'. També ha reclamat una 'gran mobilització de denúncia contra l'Estat', perquè, ha dit, 'està impedint el lliure exercici de la democràcia'. 'Votarem i denunciarem als qui diuen no podeu votar', ha advertit la presidenta d'Òmnium.

UGT crida a participar el 9-N per demostrar la 'indignació'

El secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez, en la seva intervenció aquest divendres a la trobada del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, ha fet una crida a convertir el 9-N en 'un èxit de participació i de mobilització social' per demostrar la 'indignació' pel 'veto' de l'estat espanyol. 'El més important serà saber el nombre de participants' ja que el resultat, ha dit, 'no podrà gaudir de reconeixement'. Per tot això, Àlvarez ha reclamat 'unitat'. Malgrat reconèixer que la nova consulta 'no és la que voldríem', ha avalat el 'nou 9-N'. Tant UGT com CCOO havien demanat una nova reunió del Pacte Nacional per analitzar l'escenari derivat de la suspensió del Tribunal Constitucional espanyol.



Un reportatge demostra la impunitat feixista que permet el PP durant el 12-O valencià #StopFeixisme



Individus d'extrema dreta espanyolista, uniformats, fent símbols nazis, portant banderes feixistes inconstitucionals, esvàstiques i proferint visques a Hitler i al nazisme. A plena llum, en ple País Valencià i amb total impunitat. És el que va passar, com ja sembla habitual, durant la desfilada de la senyera a València el passat Nou d'octubre. En aquest vídeo del guionista i realitzador Albert Montón, publicat a la Veu del País Valencià, es pot veure com grups nazis van manifestar-se, protegits per la policia i pel govern nacionalista espanyol del PP que ho permet, i com van insultar i amenaçar els participants en el recorregut, sobretot quan hi passaven simpatitzants de Compromís.  

Insults a la gent de Compromís, amenaces a Artur Mas, més insults a la memòria de Guillem Agulló, assassinat fa vint anys per un grup de nazis. En el reportatge, es poden veure els individus feixistes cridant consignes com ara 'Artur Mas, cámara de gas', 'Guillem Agulló, pio, pio, pio', 'Sieg Heil', 'Dónde estan, no se ven, los amigos de Guillem', 'Catalanistes, cabrons, sou espanyols', 'Fora, fora, fora el català de l'escola'.

Rajoy intentarà també impedir com sigui el 9-N alternatiu #9n2014 #ProuFeixisme #DretaDecidir

El govern espanyol vol impugnar també el nou 9-N

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha encarregat als serveis jurídics de l'estat espanyol que elaborin un informe sobre els passos que el govern de la Generalitat ha fet per al nou 9-N per explorar la possibilitat d'impugnar-los al Tribunal Constitucional espanyol (TC). Ho ha anunciat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que ha acusat el president de la Generalitat, Artur Mas, de pretendre substituir 'un procés il·legal per un d'encara més antidemocràtic' i de 'descarregar la responsabilitat' de la consulta 'als ciutadans' imposant-los, ha dit, 'dubtes i inseguretats'.

L'executiu espanyol activa d'aquesta manera els preparatius per a una possible impugnació. Segons la vicepresidenta, ho fa després de veure com malgrat la suspensió de la consulta per part del TC i l'anunci de 'renúncia' a celebrar-la per part d'Artur Mas, aquest i 'diferents membres del seu govern' han anat 'donant passos cap a un procés que per descomptat no té cap tipus de garantís democràtiques'.

Com a exemple d'aquesta suposada manca de 'garanties democràtiques', Sáenz de Santamaría ha recordat que el procés participatiu no té 'cens previ' i 'qui l'organitza està d'acord amb una determinada posició en aquesta consulta' i alhora 'munta tot el procediment, reuneix les meses, les presideix, controla com es fa la votació, fa el recompte de vots i proclama el resultat'. En definitiva, segons la vicepresidenta, 'tot sembla apuntar' que el que fa la Generalitat és 'substituir un procediment que al nostre judici és il·legal per un altre encara més antidemocràtic'.

L'informe analitzarà 'totes i cadascuna' d'aquestes actuacions de la Generalitat 'per possibilitar, si així ho diu el servei jurídic, la seva posterior impugnació davant del TC'. Segons Sáenz de Santamaría, si finalment és impugnable l'executiu espanyol portarà el nou 9-N al TC per 'preservar la legalitat i per preservar les garanties democràtiques', però 'també per una qüestió política', perquè 'als ciutadans no se'ls pot imposar verbalment o com sigui obligacions que els generin dubtes, pors, intranquil·litat o inseguretats, perquè el president de la Generalitat decideix que no vol assumit la responsabilitat de la il·legalitat'.

En aquest marc, Sáenz de Santamaría ha acusat a Mas d'intentar esquivar la impugnació 'descarregant la responsabilitat en ciutadans' com per exemple 'directors d'institut, alcaldes o funcionaris', als què el govern espanyol vol donar 'tranquil·litat i seguretat'. 'La nostra obligació és vetllar pels compliment de la llei i pels drets dels ciutadans, i més quan sembla que la Generalitat ha traslladat als ciutadans i a moltes persones a Catalunya responsabilitats i obligacions que no obstant no sembla que Artur Mas assumeixi mitjançant altres fórmules per escrit', ha dit.

El president espanyol, Mariano Rajoy, ha assenyalat aquest divendres en referència a Catalunya que qualsevol territori que 'no respecta l'estat de dret no és una democràcia sana'. En una roda de premsa des de Brussel·les, Rajoy ha advertit que els serveis jurídics del govern espanyol estan investigant els passos de l'executiu d'Artur Mas pel procés participatiu i ha advertit que si detecten 'la més mínima il·legalitat' aniran als tribunals i fins i tot al Tribunal Constitucional espanyol. Rajoy ha acusat els independentistes d'iniciar 'un viatge cap a l'Edat Mitjana'. 'No hi ha dret, no es mereixen això els catalans', ha dit el líder del PP.

El president espanyol ha denunciat que el procés participatiu proposat pel 9-N es farà 'sense cap garantia democràtica', una situació, ha dit, que 'no té precedents' a l'Estat espanyol. Mas, ha dit Rajoy, pretén 'substituir un procediment il·legal per un d'encara més antidemocràtic'. El líder del PP ha assenyalat que la votació es farà 'sense cens' i ha criticat que el govern català pretengui, en la seva opinió, 'eludir la seva responsabilitat i descarregar-la als funcionaris i als ciutadans'. 'Tenim l'obligació de vetllar pels drets dels ciutadans', ha assegurat Rajoy quan ha confirmat que podria portar als tribunals el procés participatiu.

'No deixa de tenir la seva gràcia que en algun lloc d'Europa hi hagi qui intenti provocar un procés per sortir d'Europa i iniciar un viatge a l'edat Mitjana', ha criticat Rajoy, que ha defensat que la UE camina cap a la integració. 'Un territori on no es respecta l'estat de dret no és una democràcia sana', ha lamentat el president espanyol.

Rajoy ha dit que 's'intenta ocultar als catalans' que el dret a decidir és 'de tots els espanyols'. El president espanyol ha dit que estaria disposat a acceptar un referèndum si es presenta 'un projecte de reforma constitucional on es digui: 'volem que la sobirania no correspongui al poble espanyol', i el poble espanyol en el seu conjunt digui si vol que li correspongui o no'. Segons Rajoy, 'la llei, el compliment de la llei i els procediments establerts no es poden liquidar de cap manera en una democràcia avançada'.

Xavier Sardà sobre el procés independentista català: "Sincerament, ho teniu guanyat" #9n2014 #Plebiscitàries

`

El periodista Xavier Sardà, conegut defensor de la tesi federalista, ha reconegut a la comunicadora Pilar Rahola que l'independentisme guanyarà la seva aposta. "Considero sincerament que ho teniu guanyat. I això té mèrit que ho digui jo", ha assegurat Sardà en el programa 'El pla Sardà' de BTV.

Sarda afirma que demà publicarà en aquest sentit al diari 'El Periódico' un article que es titula "Perdreu Catalunya",adreçat als espanyols. Recorda que mentre que a Escòcia hi havia un grup d'artistes que van dir "Escocesos us estimem, no marxeu", a Espanya això no succeeix. "Qui hi ha a l'altra banda que digui això?", s'ha preguntat. Rahola ha afegit que a més cal tenir en compte que el primer ministre britànic, David Cameron, va permetre votar als escocesos, i els va respectar.

Durant el programa, Rahola ha indicat que la intuició li diu que, després del 9-N, al febrer es podrien celebrar eleccions plebiscitàries. Al seu entendre es formarà una candidatura unitària. "Hi ha d'haver uns 15 o 20 noms molt potents de la societat, al costat dels partits que s'hi vulguin afegir", ha indicat. Després de les eleccions, si aquesta llista obté majoria absoluta, "s'iniciarà el procés de separació i s'obriran negociacions amb Brussel·les i Madrid". Ha recordat que aquest és un dels escenaris recollits pel Consell Assessor per a la Transició Nacional.

La meitat dels alcaldes del PP a Catalunya desobeeixen Rajoy i donen suport al 9-N #9n2014 #Plebiscitàries

Alícia Sánchez-Camacho

La vicepresidenta del govern català, i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, informava ahir que hi haurà942 municipis (d'un total de 947) amb locals de participació a Catalunya, xifra que suposa el 99,9% de la població. Al país hi ha 8 municipis on governa el PP, dels quals la meitat donarà suport al 9-N i obrirà locals per la consulta.

Els vuit municipis amb alcaldia del PP són, per ordre de major a menor població: Badalona (Barcelonès), Castelldefels (Baix Llobregat), Benavent de Segrià (Segrià), Almatret (Segrià), Horta de Sant Joan (Terra Alta), Sant Martí de Riucorb (Urgell), Pontons (Alt Penedès) i Bassella (Alt Urgell). De tots aquests, Badalona i Castelldefels tenen instituts, per la qual cosa no és necessari que l'Ajuntament cedeixi locals.

Dels altres, només Pontons i Horta de Sant Joan no col·laboren amb el 9-N, i amb els municipis d'Arres (CDA), Bausen (CDA) i Canejan (UA) -tots tres de la Vall d'Aran-, són els 5 únics pobles de Catalunya on no hi haurà locals de participació. D'aquesta manera, Benavent de Segrià, Almatret, Sant Martí de Riucorb i Bassella, amb alcaldia del PP, sí que cediran i obriran locals municipals perquè el 9 de novembre es pugui celebrar la consulta.

El politòleg nord-americà Jason Sorens creu que "si Madrid reprimeix Catalunya el món es farà sentir" #9n2014

Sense títol

El politòleg nord-americà Jason Sorens afirma avui en una entrevista a l'ARA que "si Madrid continua refusant de negociar i pren el camí de la repressió, el món es farà sentir i Espanya pagarà un cost significatiu", en referència al procés català.

En l'entrevista, feta pel periodista Marc Vidal, el politòleg estatunidenc afegeix que ja "hi ha crides de polítics i mitjans internacionals per una entesa amb el govern català". "L'executiu espanyol ha perdut una oportunitat excel·lent per posar les seves condicions en el referèndum català", reitera. Sorens, especialista en moviments secessionistes arreu del món, creu que si es fes un referèndum vinculant, "a Catalunya el resultat sembla que seria un sí, una situació inèdita en 70 anys". "El prestigi internacional baixa si s'opta per la mà dura contra el secessionisme", conclou.

L'estat espanyol intentarà trencar la llista unitària independentista amb el cas Pujol #9n2014 #Plebiscitàries

Sense títol

El cronista parlamentari de TV3, Josep Maria Martí, ha revelat aquesta tarda maniobres dels aparells de l'Estat per trencar la unitat sobiranista a Catalunya. "Hi ha hagut un dinar important aquest cap de setmana. M'han explicat que ara aniran traient el cas Pujol [pare] de forma dosificada, i així podran posar molt difícil a les bases d'ERC i a les de la CUP pactar amb CiU. Perquè diguin que amb un partit tan tacat no hi volen anar. L'objectiu és trencar la unitat".

Martí ha afegit un dels que pensa estratègies al govern espanyol és el cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas. "És un dels assessors a qui em consta que Rajoy li fa cas", ha indicat.

Segons Martí, que ha fet les declaracions al Versió de RAC1, "a Madrid els fa pànic la unitat d'acció a Catalunya". Ha explicat també que fa 2 mesos l'exsecretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, es va reunir amb un grup de catalans i els va explicar que l'únic dia que ha passat por respecte a Catalunya ha estat el 30 de setembre del 2005, quan es va aprovar el projecte d'Estatut al Parlament. Era un text amb un sostre al seu entendre molt elevat i que a més en alguns punts fins i tot va tenir el suport del PP de Josep Piqué. "Tot seguit ens vam trucar [amb el PP] i vam dir reaccionem ràpid i mirem de trencar aquesta unitat", hauria explicat el l'exlíder del PSOE.

Martí ha apuntat que la por en els polítics espanyols està tornant ara perquè estan veient que la consulta del 9-N tindrà èxit i que s'ha recomposat la unitat d'acció catalana. Això ha tornat a obrir el debat sobre si opten per suspendre també el nou 9-N. "Estan preocupats per si surt bé", ha indicat. Segons el periodista de TV3, per a la continuïtat del procés el 9-N és clau.

Escolta aquí l'entrevista amb Josep Maria Martí