Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

El pla antindependentista del CNI espanyol fracassa tot i els 10 milions d’euros invertits #StopCatalanofòbia


A inicis del mes d'abril de 2013 la revista 'Interviú' va publicar un article on s'assegurava que la Intel·ligència espanyola hauria preparat un pla recollit en un document de cinc-centes pàgines amb els passos a seguir per aturar el procés d'independència a Catalunya. L'estratègia, dotada amb 10 milions d'euros proposava, segons la revista, una ofensiva mediàtica i de contrainformació sota el títol 'Horizonte después'. El reportatge indicava que el document va ser encarregat "a un coronel de la guàrdia civil adscrit al servei destinat a Barcelona" i incloïa operacions per finançar i potenciar la presència de tertulians i periodistes en mitjans de comunicació catalans que defensessin l'unionisme i la conveniència de mantenir Catalunya dins l'Estat espanyol. Una altra de les missions contingudes en el document era la de pagar diners a mitjans de comunicació espanyolistes que es publiquen a Catalunya. Els nous agents del CNI a Catalunya (molts provinents d'Euskadi) s'allotgen a la residència d'oficials de Barcelona, a l'avinguda Diagonal 666, on realitzen tasques de suport, logística i obtenció d'informació de tot tipus. Cal recordar que el 9 de setembre de 1988 aquesta residència d'oficials va ser objecte d'una acció frustrada per part de l'organització armada Terra Lliure.

Entre les activitats del CNI destaca la de controlar l'Institut Ramon Llull. En una entrevista realitzada el febrer d'aquest any a Catalunya Ràdio, el director de l'IRL va manifestar que "sense cap mena de dubte" existeixen "reticències de la diplomàcia espanyola per fer visible la realitat catalana. Susanna va explicar que quan l'IRL organitza qualsevol activitat cultural a fora de l'Estat ja sap que es trobarà "amb una formidable representació del ministeri d'Afers Estrangers espanyol, juntament amb el Cervantes corresponent, juntament amb algú del CNI". Susanna va precisar que mentre els representants d'Exteriors i de l'Institut Cervantes s'identifiquen com tals, "el del CNI no, però està a la fila de darrere prenent nota".

Un dels pocs "èxits" del CNI a Catalunya va ser l'expulsió de Noureddine Ziani amb l'objectiu d'intimidar la immigració que suposadament dóna suport a la causa sobiranista catalana. Els serveis d'intel·ligència espanyols van ordenar l'expulsió de Noureddine Ziani, director de l'Espai Catalano-Marroquí de la Fundació Nous Catalans, acusat de ser agent secret marroquí i fomentar el salafisme i el radicalisme islàmic a Espanya. El passat 3 de maig de 2014 Noureddine Ziani va ser convocat a comissaria, on va ser detingut i interrogat per dos agents de la policia espanyola i dos del CNI. Durant la detenció, li van preguntar per la seva col·laboració amb associacions que defensen la independència de Catalunya. Algunes hores més tard el van deixar anar amb una resolució d'expulsió, sense procés judicial. Però no tot han estat èxits del CNI, de fet es podria dir que el pla ha fracassat si es té en compte els diners invertits (10 milions d'euros). Un dels fracassos més evidents del pla "Horizonte después" ha estat la impossibilitat d'aconseguir que jugadors del Barça es pronunciessin a favor de la "unitat d'Espanya"  ja que gairebé ha passat el contrari perquè nombrosos esportistes d'elit s'han declarat a favor del dret a decidir.

Els responsables del fracàs

En un article publicat a principis de l'any passat al setmanari Tiempo de hoy (Grupo Zeta) es citaven els noms d'alguns dels responsables de la campanya antiindependenitsta del CNI a Catalunya. A l'article s'afirmava que "El dia a dia del funcionament del CNI és responsabilitat de la secretària general, Beatriz Méndez de Vigo, que tracta amb els directors d'Intel·ligència i Operacions. Però els grans temes, com la intenció del president de la Generalitat, Artur Mas, d'aconseguir la independència per a Catalunya, són controlats directament pel secretari d'Estat director, Félix Sanz." Segons la revista Tiempo, el CNI estaria tornant a contactar amb agents veterans dels serveis secrets espanyols amb experiència a Catalunya com Andrés Cassinello (l'agent secret que va organitzar l'operació de retorn del President Josep Tarradellas a finals dels anys '70) o l'ex-director del CESID (organisme d'intel·ligència anterior a l'actual CNI) Javier Calderón.

A l'article també es cita l'agent dels serveis secrets espanyols Josep Peris; "El 1993 el Govern català va destituir al màxim responsable operatiu dels Mossos d'Esquadra, el subinspector del cos i comandant de l'Exèrcit de l'Aire Josep Peris, al sospitar que filtrava informació al servei d'intel·ligència.". Josep Peris militant (o infiltrat) d'UDC (Unió Democràtica de Catalunya) era un espia del CESID que fins a principis dels anys '90 va espiar a Jordi Pujol però que a finals del anys '90 es va infiltrar al III Congrés de Cultura Catalana, (entitat cultural on col·laboraven alguns membres de l'esquerra independentista) arribant fins i tot en alguna ocasió a rebre a membres de la citada entitat al seu apartament del carrer Trafalgar de Barcelona. El seu càrrec a l'entitat cultural era el de tresorer tal com es pot comprovar en aquest enllaç d'una notícia publicada a llibertat.cat i també al llibre Països Catalans Segle XXI. El Jonc, Lleida, 2000. Alguns dels membres del III Congrés de Cultura Catalana sospitaven de les activitats de Josep Peris, per aquesta raó les seves tasques van ser simplement administratives i de tresoreria. Segons diverses fonts, Josep Peris seguia les instruccions del coronel de l'Exèrcit de l'Aire Manuel Ortiz, màxim responsable de los CESID a Barcelona, durant l'època en que la seu dels serveis secrets espanyols estava al carrer Balmes cantonada amb Ronda Universitat.

Aquests fracassos del CNI i l'avanç de l'independentisme han provocat que alguns comandaments militars entre els quals hi ha Francisco Alamán Castro i altres membres de la Asociación de Militares Españoles  amenacin amb una intervenció militar a Catalunya però tal com deia Pere Cardús i Cardellach en un article publicat a principis d'any a Vilaweb una intervenció militar per a frenar el procés d'independència de Catalunya és pràcticament impossible.  Potser per això alguns militars com el tinent general Pedro Pitarch advoquen per "un referèndum en el qual tots els espanyols puguem dir si volem que Catalunya es separi o no d'Espanya" i el CNI està buscant noves estratègies (alguns analistes afirmen que no és casual que actualment existeixi una versió en català de la web del CNI).

L'alcaldable d'ICV a Vic també contradiu Herrea i votarà el 9-N #9n2014 #Plebiscitàries


Arnau Martí, el candidat d'ICV-EUiA per a l'alcaldida de Vic a les properes eleccions municipals anirà a votar el proper 9-N. Martí, un dels valors joves dels ecosocialistes, avisa que "votar, mobilitzar-se el 9N ha de servir per dir-li a Mas i al Govern que el procés no és seu i que és de la gent".  

La decisió, que Martí ha explicat al programa El Vespre de Ràdio Vic, topa amb l'anunci d'aquest dissabte del líder de la formació, Joan Herrera, que optava per mobilitzar-se però sense anar a votar. Martí, convençut sobiranista, aposta per la via de la participació per reivindicar que la paternitat del procés català.  ICV-EUiA té un regidor al consistori de la capital d'Osona.

Per altra banda, demà es reuneix la direcció d'ICV. Una trobada forçada pel sector independentista per demanar explicacions a Herrera sobre el seu menyspreu als votants del 9-N. Fonts del partit asseguren que el "procés i el posicionament d'ICV es reconduirà".

L'Associació Catalana de Municipis dóna suport al 9-N i demana unitat política #9n2014 #Plebiscitàries


El Comitè Executiu de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) ha aprovat aquest dilluns en una reunió d'urgència una moció de suport a la consulta alternativa del 9 de novembre, però també demana "unitat política a tots els partits davant d'un moment transcendental per al país".
 
Segons ha informat aquest dimarts en un comunicat, l'entitat ha contactat durant el cap de setmana amb els diversos ajuntaments catalans per demanar que cedeixin espais municipals per a la votació on no hi hagi locals de la Generalitat, i molts d'ells han confirmat que cediran els necessaris.
 
El president de l'ACM, Miquel Buch, ha afirmat que els ajuntaments catalans s'han compromès de manera reiterada i ho tornen a fer "per garantir la llibertat individual i el procés democràtic, facilitant tots els recursos i eines necessàries per fer possible la celebració del procés participatiu del pròxim 9-N".
 
El també alcalde de Premià de Mar ha destacat que "els ajuntaments fan una crida a la ciutadania a participar d'una manera activa, cívica, pacífica i democràtica".

A més de donar suport al 9-N, demandar unitat política i cedir locals, la moció inclou que els ajuntaments fomentin la inscripció de voluntaris, que es promoguin campanyes institucionals obrint canals d'informació del procés, i facilitin el transport o facin qualsevol acció anàloga que faciliti l'exercici del vot.

ERC: Hi haurà llista unitària independentista si hi porta a la DUI #9n2014 #Plebiscitàries



El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha precisat una mica més aquest dimarts quin és el principal punt de fricció amb CiU sobre la llista unitària en unes hipotètiques eleccions plebiscitàries. Si CiU reclama una llista unitària per, un cop constituït el nou Parlament, negociar amb l'Estat espanyol el procés de secessió, ERC reclama que la proclamació d'independència sigui "tan aviat" com es constitueixi el nou hemicicle. "Hem d'exercir la independència tan aviat com tinguem la majoria parlamentària", ha assegurat el republicà. I, si CiU acaba compartint aquest punt de vista, ha vingut a dir que la confecció de la llista unitària vindrà per si sola: "Si és per exercir la independència immediatament, ERC serà generosa."

"No jutgem pel que diem, sinó pel que fem. La qüestió clau no és el que diem, sinó el que fem: ERC ens sumem al 9-N, impliquem tots els ajuntaments, tots els alcaldes i regidors...", ha reclamat Junqueras a ciutadans, tertulians i opinadors diversos que critiquen la postura dels republicans envers el "nou 9-N".

Dit això, ha precisat en una entrevista a Rac1 com imagina l'endemà de la consulta: "Unitat per fer què? Si és per anar enrere, millor que no." I és que, segons el seu punt de vista, la llista unitària i la proclamació immediata de la independència van íntimament unides, perquè veu inviable l'escenari proposat per CiU de bastir les estructures del futur Estat català dins del marc legal espanyol. "És impossible construir les estructures d'un estat independent mentre no siguem independents. És una evidència. No pot ser, una Catalunya no-independent construint unes estructures d'un estat independent dins del marc espanyol", ha exposat.

Referèndum "a posteriori"

Junqueras ha precisat encara més quin és el seu full de ruta per seguir l'endemà de les eleccions plebiscitàries i de la proclamació de la independència. "Haurem de construir les estructures d'Estat paral·lelament a que les anem utilitzant", avisa, tot alertant CiU que "és d'una ingenuïtat immensa" pensar que es podran construir aquestes estructures -com podrien ser la Hisenda o l'exèrcit- dins l'actual marc espanyol.

Havent proclamat la independència, havent iniciat la construcció de l'Estat català i havent redactat una Constitució provisional, Junqueras creu que també començarà una "negociació dels actius i passius" amb l'Estat espanyol. "I si l'Estat espanyol no vol negociar, hem de tenir clar que tot el passiu és espanyol", ha avisat. És a dir, que el nou Estat català no hauria de respondre pel deute públic espanyol. Per aquest motiu, calcula que "hi haurà un dia", de cop i volta, en què Madrid estarà interessada en negociar.

Havent iniciat tots aquests processos en paral·lel, el republicà també calcula que hi haurà un dia en què tot plegat hauria de ser "referendat" per part dels ciutadans del nou Estat català.

I, tot plegat, tenint clara una màxima: "Hem d'actuar amb la màxima claredat possible. Si no, els ciutadans de Catalunya no ho entendran, ni tampoc no ho entendrà el món."

El govern espanyol ja no sap com frenar el nou 9-N #9n2014 #Plebiscitàries

Santamaría i Rajoy

Des que el president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar el 'nou 9-N', el govern espanyol ha sigut incapaç de trobar cap decisió administrativa de l'executiu català que pugui impugnar davant el Tribunal Constitucional (TC) com ja va fer amb alguns articles de la llei de consultes i el decret de convocatòria signat el 27 de setembre.

Segons publica avui 'El País', l'Advocacia de l'Estat no ha trobat pas res per a poder recórrer, ja que una decisió política anunciada en roda de premsa no té eficàcia jurídica. Cada divendres el consell de ministres, encapçalat per Mariano Rajoy -i amb Soraya Sáenz de Santamaría com a vicepresidenta-, busca una escletxa per intentar evitar el 9-N però no la troben. La nova consulta ha esquerdat l'estratègia juridicista del govern espanyol contra el procés sobiranista.

No troben res.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, cada divendres presenta un informe sobre la situació legal del procés català, repassant les accions legals de particulars o de partits (com ara UPyD) contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i un recull d'alternatives d'actuació, segons assenyala 'El País'. A la reunió del consell de ministres també s'hi exposa un informe de l'Advocacia de l'Estat que s'elabora en una reunió setmanal. "De l'últim document s'hi dedueix que contra el nou pas de Mas no hi ha per ara cap possibilitat d'impugnació", afirma el rotatiu.

El ministre Catalá va dir ahir a TVE que està estudiant el registre de dades personals que ha preparat la Generalitat perquè s'hi apunti qui vulgui votar el 9-N. Si es tracta d'un "cens electoral alternatiu, i si està associat a una consulta suspesa pel TC", el govern espanyol la pot recórrer. Però la Generalitat ha estat vigilant per tal que aquest cens no existeixi com a tal.

Almenys no fins el mateix 9-N, quan la gent vagi a votar i entregui el seu document d'identitat abans de ficar la papereta a l'urna. És en aquest moment quan es crea el cens. De manera que, en tot cas, l'executiu de Rajoy no podrà fer res fins el mateix 9 de novembre, quan ja s'hagi començat a votar arreu del país. El cert és que Mas ha trobat una via fins ara inimpugnable. El líder català ha optat per un camí on els voluntaris substitueixen els funcionaris, de manera que no és necessària cap decisió administrativa per a organitzar la consulta -ni cal altre acte- del 9-N. Tampoc aquesta via és recurrible.

Moody’s veu positiu per a Catalunya una llista unitària independentista #9n2014 #Plebiscitàries

Moody's

L'agència de qualificació nord-americana Moody's acaba de fer públic un informe on veu positiu per a Catalunya la llista unitària dels partits partidaris de la independència en unes eleccions plebiscitàries. Aquesta llista tindria un impacte positiu sobre la qualificació creditícia de Catalunya i seria potencialment negatiu per a Espanya, donada la capacitat de Catalunya de generar ingressos per al Govern espanyol respecte a les regions espanyoles.

Aquest informe de Moody's assegura que "la posició negociadora de Catalunya enfront del govern central s'enfortiria i Catalunya seria capaç de satisfer les seves demandes, especialment les relacionades amb l'obtenció de majors recursos fiscals dins de les possibilitats legals que ofereix la Constitució".

En aquesta línia, vaticina que el proper pas que es donarà a Catalunya serà precisament l'avançament dels comicis, i vaticina que si no s'aconseguís la llista unitària, un fet que veu "poc probable" l'agència, hi hauria "el risc d'una major confrontació amb el govern central i seria negatiu en termes de qualificació tant per a Espanya com per a Catalunya".

L'agència nord-americana també admet que la decisió del govern català de respectar la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la llei de consultes i el decret de convocatòria pel 9N signat pel president Mas "redueix les incerteses polítiques a curt termini". Tot i això, "aquesta decisió del govern català i la sentència pendent del Tribunal Constitucional no resol el debat entorn dels recursos fiscals i la i transferència de competències a Catalunya", adverteix Moody's.

La ultraespanyolista UPyD intentarà portar als jutjats també el «nou 9-N» #9n2014 #Plebiscitàries



La formació ultraespanyolista de Rosa Díez, UPyD, ha presentat aquest dimarts una denúncia als jutjats de Barcelona "en contra de la consulta del 9-N articulada com un procés de participació ciutadana". Segons el portaveu de la formació a Catalunya, Ramon de Veciana, el "nou 9-N" no és res més que la continuïtat de la consulta suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol (TC), motiu pel qual creu que la justícia també l'ha de suspendre.

La denúncia assegura que el procés participatiu és "un evident frau de llei dirigit a burlar la suspensió del TC", i que tot plegat suposa un delicte de prevaricació i un de malversació de cabdals públics. La formació magenta, en el seu escrit al fiscal, entén que ens trobem davant "d'un incompliment de la suspensió" practicat "de manera conscient i dolosa".

A més a més, UPyD també apunta específicament en contra dels responsables del departament d'Ensenyament de la Generalitat, perquè entén que poden incórrer en un delicte de coaccions si forcen els directors d'institut a obrir el recinte perquè el 9 de novembre siguin punts de votació. "Les actuacions dels responsables del departament d'Ensenyament van dirigides a tòrcer la lliure voluntat dels directors i resta de personal depenent dels mateixos i, malgrat les apel·lacions formals a la "voluntarietat", se'ls commina a participar en actes d'execució material en un procés clarament il·legal i de frau de llei".

Financial Times: "Els catalans som tossuts i no ens rendirem fins que votem" #9n2014 #Plebiscitàries

'Financial Times'

"Els catalans som tossuts i no ens rendirem fins que votem". Així és com acaba la carta que la Marta Domènech Tarrat ha enviat al diari britànic 'Financial Times' per explicar la "situació real" de Catalunya. La carta, publicada diumenge, és curta, però molt clara, i comença explicant que "Catalunya ha tingut enfrontaments amb Espanya durant segles".

En concret, explica que les diferències d'avui són principalment dos. "En primer lloc, tenim la nostra pròpia llengua i cultura. I en segon lloc, la distribució econòmica asimètrica del govern espanyol paralitza el desenvolupament català". És per això que recorda que "en els últims anys venim reclamant des d'Espanya una gestió més autònoma dels problemes del nostre país".

"Hem rebut rotundes negatives", es queixa, motiu pel qual assenyala que "ara, una proporció significativa dels catalans volen ser independents, tot i la prohibició del referèndum". L'única manera de saber el percentatge real de les persones que volen la secessió, assegura Domènech, és per votació: "Crec que hi ha dues maneres d'aconseguir aquest objectiu: una proposta del Govern espanyol perquè se celebri referèndum o una declaració unilateral d'independència".

I conclou: "Aquest últim només serà possible si tots els partits independentistes s'uneixen per formar un nou partit i obtenir la majoria de vots del poble català".


Una exdiputada d'ICV estripa el carnet molesta pel "trist paper" d'Herrera amb el 9-N #9n2014


Qui va ser diputada d'ICV al Congrés espanyol entre el 2004 i el 2008, Carme García, ha anunciat aquest dimarts que deixa el partit per divergències amb la direcció envers el procés independentista. Segons García, que va començar la seva carrera política al PSUC, Joan Herrera està protagonitzant un "trist paper" oposant-se a la consulta del 9 de novembre, i denuncia que s'ha ofegat el debat intern, "negant l'evidència del creixement constant de l'independentisme".

García, exlíder d'ICV a l'Ajuntament de Sabadell i extinent d'alcalde de Sant Quirze del Vallès, creu que "s'ha endarrerit i segrestat any rere any el debat nacional" en el si d'ICV "amb l'excusa de no dividir el partit". Però creu que és un error, perquè "la divisió és més possible quan no hi ha comunicació, confrontació sana entre pensaments diferents ni espais orgànics per acordar democràticament les propostes"

Creu que s'ha negat l'evidència del creixement constant de l'independentisme, fet que ha dut ICV a una situació difícil. "Els que no concebem un partit com un espai de pressió entre els propis adherits i amics, sinó com un instrument d'ús col·lectiu per assolir objectius, decidim marxar", assegura.

Independència "per repensar-ho tot"

García assegura que no és nacionalista, però que dóna suport a la independència empesa per diversos factors: "La intransigència dels governs espanyols, l'abús en el desequilibri del que donem i rebem des de fa anys, i la falta de respecte i estima envers la cultura i la llengua del meu país."

"La independència, per mi i per a molta gent, és una oportunitat per al canvi, per repensar-ho tot a Catalunya. Però, com a conseqüència, també a Espanya, i crec que és el millor revulsiu per remoure velles estructures i interessos de grups de poder", remarca

Alberto Fabra obsessionat a separar el valencià del català amb una llei #StopCatalanofòbia


El cas és no parar, continuar apagant el foc amb benzina. El govern valencià, immers en una espiral d'anticatalanisme no vista des dels anys 70, aprovarà aquest divendres una avantprojecte de llei que reconeixerà el valencià com "la llengua pròpia i l'idioma oficial de la Comunitat Valenciana", i també com "la principal senya d'identitat del poble valencià". Un reconeixement a la "individualitat" del valencià amb el qual contrarestar la definició de llengua comuna feta per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Si hi ha interessos polítics, quin valor tenen un grapat d'acadèmics?

La Llei de Senyes d'Identitat -eixe serà el seu nom, segons avançà aquest dilluns el conseller de Governació- defensarà la singularitat del valencià "respecte les altres llengües de l'Estat", i totes les institucions i empreses públiques, associacions i entitats "hauran d'adequar les seues actuacions amb respecte a la individualitat de la llengua valenciana". O dit d'una altra manera: si vols accedir a subvencions, digues que parles allò que jo dic que has de parlar.

El conseller de Governació i Justícia, Luis Santamaría, va exposar les línies bàsiques de la llei en el fòrum de Lo Rat Penat, institució centenària defensora del valencianisme ultraconservador i endogàmic. Es crearà un observatori "independent" que vigilarà l'ús que cada associació receptora de subvencions públiques faça dels diners. Si aquest observatori determina que l'ús que s'està fent dels fons és "contrari" a l'Estatut es podria instar "la retirada de la subvenció".

Una amenaça en tota regla a l'AVL, que es nega a corregir la seua definició de valencià inclosa en el Diccionari Normatiu: "llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català". Segons el conseller Santamaria, els valencians han de mantindre el seu segell de "poble obert i tolerant" i no ser "dèbils davant les ingerències externes".

"Com a valencià -sentencià el conseller- no puc entendre cap projecte polític que trobe la seua raó de ser en elements com ara la llengua, la raça o un determinat RH (...) No m'agraden els projectes que aposten per la construcció d'una realitat nacional sobre la base d'aquestes idees. I encara m'agraden menys els projectes que, des de la nostra terra, aspiren a integrar-se en eixa suposada comunitat lingüística i eixos països imaginaris que mai no han existit". Per increïble que resulte, res de nou en un govern alineat amb el deliri.  

El nacionalisme espanyol es tenyeix de corrupció: Despres de Rato, Angel Acebes (PP)



El jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz ha encausat l'ex-secretari general del PP Ángel Acebes en el cas dels papers de Bárcenas, la comptabilitat secreta de l'ex-tresorer del partit. Acebes ha estat citat a declarar dimarts vinent perquè respongui les preguntes del jutge sobre l'ús de 410.300 euros de la caixa en diner negre del partit per comprar accions del grup de mitjans Libertad Digital.

El jutge imputa a Acebes un delicte d'apropiació indeguda per haver autoritzat en l'ampliació de capital de Libertad Digital, quan Alberto Recarte presidia el grup de comunicació. Recarte també ha estat cridat a declarar com a testimoni, a més de dos compradors d'accions d'aquest grup, l'ex-director general del ministeri de Justícia Alberto Dorrego i l'empresari Borja García Nieto.

Luis Bárcenas a dir en una declaració al jutge del mes d'abril com va participar el PP en l'ampliació de capital de Libertad Digital. Deia que Álvaro Lapuerta, un altre ex-tresorer del partit, 'va rebre l'encàrrec d'Acebes per a buscar empresaris que estiguessin disposats a donar un cop de mà comprant accions de Libertad Digital'. Bárcenas explicava: 'Lapuerta es va posar en contacte amb els empresaris amb qui tenia relació habitualment i comença a fer aportacions per a subscriure accions de Libertad Digital, però arriba un moment que estava a punt de tancar l'ampliació de capital i no es complien les expectatives'.

El 9N bat tots els récords i registra 30.000 voluntaris en només tres dies #9n2014 #Plebiscitàries


29.156 persones s'han inscrit, fins a les 18-50 d'avui, com a voluntaris per al procés participatiu del 9 de novembre, segons dades del govern català. Divendres passat es va obrir el formulari per a fer-se voluntari de la votació del 9-N. Es troba a la web especial de la Generalitat Participa2014, activada la setmana passada amb la informació bàsica sobre el procés de participació ciutadana del 9-N. La xifra no inclou els funcionaris que s'hi hagin apuntat i que faran de supervisors a les meses.

La Generalitat va dir que calculava que calien més de 20.000 persones, unes 18.000 per a les 6.000 meses previstes (3 per a cadascuna) i uns 3.000 funcionaris, que, pel seu coneixement i experiència, són els qui s'ocuparan que tot el procés es desenvolupi correctament. La xifra s'ha superat de gairebé deu mil, però les inscripcions es mantindran obertes. 'És bo deixar oberta la inscripció, perquè quants més disponibilitat de recursos tinguem, millor', deia ahir el portaveu del govern, Francesc Homs.

ERC negociarà una candidatura comuna amb CiU si és per declarar la independència #9n2014 #Plebiscitàries


La secretària general d'ERC, Marta Rovira, s'ha obert avui a parlar d'una possible llista unitària amb CDC sempre que sigui per declarar la independència. 'Estem disposats a parlar, sumar i a fer el que calgui amb qui sigui sempre i quan el mandat sigui claríssim: construir una majoria parlamentària per declarar la independència tant aviat com sigui possible', ha dit. El president d'ERC, Oriol Junqueras, ja va dir ahir després de l'acte a plaça de Catalunya que les eleccions s'havien de fer 'el més aviat possible' per tal de seguir el 'mandat democràtic' i proclamar la independència. Tal com va dir ahir el Consell Nacional Extraordinari del partit, Junqueras va refermar que el model autonòmic estava exhaurit.

Jill Evans: 'Estic segura que Rajoy veu el suport internacional que reben els catalans' #9N2014 #DretaDecidir



Jill Evans és eurodiputada a Brussel·les i membre del partit gal.lès Plaid Cymru. Evans està enquadrada en el grup de l'Aliança Lliure Europea. Divendres passat la senyora Evans va passar per Barcelona invitada per la Fundació Irla i VilaWeb va aprofitar per a fer-li una entrevista en vídeoper capir com es veu el cas català des d'Europa. D'entrada, segons Evans, el president Rajoy és conscient del suport internacional que reben els catalans.

—Quina és la seva posició sobre el cas català.

—Havent estat al Parlament europeu diversos anys amb col·legues catalans, ha estat molt interessant veure l'evolució gradual al llarg dels anys del moviment cap a l'autodeterminació. També formo part del grup al Parlament Europeu on hi ha els partits que tenen una situació semblant. Escòcia i Catalunya van molt més avançats que nosaltres. Constitucionalment cada cas és únic però com a diputada gal·lesa m'ho miro amb molt d'interès.

—Quin ha estat l'impacte del referèndum escocès?

—El referèndum escocès va provocar un gran debat i interès. Si ja eren important les preguntes sobre què passaria amb una Escòcia independent a nivell europeu, ara el cas català recull la torxa on el cas escocès el va deixar. A principis de setmana vam tenir un seminari al Parlament Europeu sobre el dret a decidir dels catalans que va tenir una gran assistència. Hi ha un gran interès. Gent d'arreu d'Europa se'n adona ara que la UE no és estàtica. I que les coses canvien i la gent demana el dret de decidir el seu futur.

—Europa no té clara la independència de Catalunya, però sí el dret de votar-la. Creu que passa això?

—Jo veig que la gent compara el cas català i l'escocès. Veuen que ells van tenir el dret de decidir i als catalans se'ls ha negat. Estic d'acord amb tu. La gent, independentment de quina és la seva opció, creu que la gent té el dret de votar. Hi ha hagut debats molt detallats sobre la qüestió on es parla que aquest principi s'ha de reclamar a nivell europeu.

—Vostè sap si Rajoy rep trucades de presidents o eurodiputats pressionant-lo perquè ens deixi votar?

—No sé si passa a nivell individual. El que sí sé, a partir de les reunions que hem tingut, és que, en qualsevol cas, hi ha un missatge molt potent de parts del Parlament Europeu. Jo represento a Gal.les. I allà hi ha una enorme suport als catalans i a la campanya d'autodeterminació. Si mires les xarxes socials hi veus un gran suport. Estic segur que Rajoy ho veu.

—Quina és la situació del País de Gal·les després del referèndum escocès?

—Ha estat una petita sorpresa. Esperàvem, i vam treballar amb l'SNP pel vot Sí. El No va ser una decepció. Però crec que els esdeveniments posteriors han estat força sorprenents. Primer, veure que les coses canvien molt ràpidament. L'impacte al País de Gal·les ha estat força gran. Ja teníem un procés a través del Parlament que ens donaria més poder. Això ha sortit reforçats. Els partits anem més junts i estem pensant com col·laborar a nivell britànic. S'ha organitzat una comissió per a calibrar l'impacte al Regne Unit, a la House of Comons hi ha diàleg entre els partits. De moment hi ha molt debat. Òbviament els partits del Regne Unit abans del referèndum van prometre moltes coses. La nostra demanda és que el País de Gal·les hauria de rebre el mateix que rebi Escòcia. Fins ara ha estat molt desequilibrat entre Escòcia i el País Gal·les. El que s'ha ofert ara a Escòcia no és el mateix que van oferir abans del referèndum. Es interessant veure com la campanya del Sí a Escòcia és ara un moviment de masses que reclama canvis. Això té un impacte a tot el Regne Unit. No sabem encara quin serà el futur. Sí sabem que siguin quines siguin les negociacions en volem formar part. Perquè no som en el mateix punt que Catalunya i Escòcia. Hem de tenir més poders i encaminar-nos cap a l'autogovern per tal de reforçar la nostra economia. El nostre objectiu també és la independència però cada país hi arribarà de manera única i personal. Nosaltres també trobarem el nostre camí.

—Vostès també volen celebrar un referèndum d'Independència?

—No. Nosaltres hem establer un nombre de passos . Primer, molt més poder pel govern gal·lès. poders sobre l'energia, per exemple, i moltes altres temes que ens permetrien tenir un pla econòmic efectiu per crear feina i treure molta gent de la pobresa. També volem poder sobre els impostos. Alguns partits volen un referèndum sobre aquesta qüestió. No creiem que sigui necessari perquè la majoria de la gent ja hi dóna suport. No perseguim un referèndum ara. Però evidentment qualsevol canvi constitucional ha de rebre l'aprovació de la gent. Per tant, durant el camí, és evident que és la gent qui ha decidir els passos a fer.

—He llegit que en la seva llengua no hi ha la paraula 'Sí'. Es això?

—Sí, en la nostra llengua el Sí s'entén a través de les diverses formes del temps verbal. Depenen de com preguntes el sí agafa un forma o altre. Però no pateixis, això no serà un obstacle per a votar Sí.

—Seria, per entendre'ns, com si preguntéssim 'Vols venir aquest vespre?' i la resposta fos 'Ho vull', sense 'Sí'. Seria això?

—Sí, exacte. Nosaltres tenim una llengua molt antiga i diferent. Una de les coses que volem és que la nostra llengua es reconegui a nivell europeu. És oficial al País de Gal·les, però no a Europa. Una dels canvis que volem veure a la UE és que reconegui i doni les mateixes oportunitats a les llengües de tothom, a tots els que parlem llengües oficials als nostres països. Com els catalans.

—Crec que a Europa alguns voldrien que els catalans fóssim més valents i no ens féssim enrere...

—Des de fora és fàcil tenir aquesta impressió, sí. Perquè tots volem tirar endavant i empènyer. Però hem de tenir respecte per les decisions dels catalans. Són els catalans que han de decidir fins on volen arribar. Ho respectem. Farem el que podrem per donar suport a la campanya, i tornarem el 9N, per veure què passa, de la mateixa manera que vam fer a Escòcia. Tot el que podem fer, el màxim que podem fer, és donar-nos suport mutu però no ens podem dir com fer les coses.

New Europe: 'A de facto referendum of independence in Catalonia?' #news #usa #eu #politics

Catalan pro-independence demonstrators attend a rally at Catalunya square in Barcelona October 19, 2014. REUTERS-Albert Gea

by Ramon Tremosa i Balcells


Today, the Spanish government lives in democratic denial. Since the Catalan election from 2012 where 2/3 of the Catalan Parliament where elected with the mandate to celebrate a referendum on independence, more than 70% of the Catalan population (and even an 80% according to some polls) have consistently supported this political project; however, Primer Minister Rajoy has refused to negotiate it.

Would it be because it is against the law? Not at all. As a Law Experts Council explained, there are five constitutional ways in which Catalonia would be able to vote on independence. Rajoy could have allowed a referendum as Cameron did in Scotland, because the fundamental idea that gives legitimacy to the Constitution is its respect to democracy.

Taking the Constitution to the letter, some would think that's its article 8 giving the army the duty to protect the indivisibility of Spain should act to stop Catalonia to be independent, however that's unthinkable in 21st Century Europe, doesn't it?

In any case, the Spanish government has already chosen the undemocratic path of choosing over a certain interpretation of the law against listening to the will of the Catalan people. This is why the Constitutional Government (which is led by an ex-member of Rajoy's Partido Popular) has ruled suspending the non-binding referendum for 9th of November that was called using the Catalan consultation law.

In response, Artur Mas, President of Catalonia, has called for a symbolic vote on November 9th allowing every citizen to go to vote and choose which future for Catalonia they want. Spanish menaces to suspend this symbolic referendum as well are likely to grow in the coming days.

Moreover, Mas has also announced that the definitive vote will take place through a plebiscitary Catalan election with the intention to run under a unitary list in favour of independence.

Probably to be hold in the coming months, this Catalan election will act as a de facto referendum that will allow Catalans to decide if they want (or don't want) independence and in case of a YES victory, will give a clear mandate to declare independence from the Catalan Parliament with moral and international legitimacy. This would not be the first de facto referendum that Catalonia has lived (in 2012 the tension was high to know if Catalans indeed wanted to vote on independence, and the European elections gave wide support for pro-independence parties), but it will be the definitive one.

Is that the best possible outcome? I don't know. But, it is the most realistic and democratic one taking into account that the two main Spanish parties completely reject to have an agreed referendum on the independence of Catalonia following the recent British-Scottish example.

The rejection of the Spanish government to allow a referendum following the Cameron way brings Catalonia everyday closer to a Catalan election that will become, de facto, a referendum. Stay tuned, whatever Rajoy says, in 21st Century Europe, democracy cannot be forbid forever. Catalans want to vote to decide if independence is a good idea, and in the end, they will.

Reuters: 'More than 100,000 catalans call for early elections as a proxy vote on secession' #usa #news #eu #uk

People wave their 'Esteladas' (Catalonian separatist flag) flags during a Catalan pro-independence demonstration at Catalunya square in Barcelona October 19, 2014. REUTERS-Albert Gea

Tens of thousands of Catalans crowded central Barcelona on Sunday calling for early regional elections after plans for a Nov. 9 referendum on independence from Spain were declared illegal by Madrid. People dressed in yellow T-shirts waved the red and yellow Catalan independence flag, marked with a white star, and bore banners reading "Now is the time" and "We are ready".

Some in the separatist movement want Catalonia's leader Artur Mas to call early regional elections as a proxy vote on secession, a move likely to benefit the more radical independence party ERC, a coalition partner of Mas's CiU party. "President, call elections, we want to vote in the next three months. We want to start in the spring of 2015 with a new parliament," said Carme Forcadell, head of pro-independence National Catalan Assembly as she addressed the crowds.

More than 100,000 people attended the demonstration, according to media reports. Police could not be reached to confirm this figure. Mas said on Tuesday he had dropped plans to hold a referendum on independence from Spain but would instead hold a "consultation of citizens" with ballots and ballot boxes which he said would be within the law. 

The Spanish government last month asked the constitutional court to declare the referendum planned for Nov. 9 illegal on the grounds it breached the constitution. The court suspended the vote until it ruled on the case, which could take years. About half of Catalans want more independence from Spain and a vast majority favour holding a vote on their future, polls show.

Le Parisien: 'Les indépendantistes catalans réclament des élections' #news #eu #usa #politics

Catalan pro-independence demonstrators attend a rally at Catalunya square in Barcelona October 19, 2014. (Reuters / Albert Gea)

Des milliers d'indépendantistes catalans sont de nouveau descendus dans les rues de Barcelone dimanche. Même si les manifestants ont fustigé l'attitude du gouvernement espagnol, qui refuse la tenue d'un référendum sur l'indépendance de la Catalogne, ils ont également réclamé desélections régionales au chef du gouvernement catalan, qui vient d'abandonner l'idée de la consultation populaire.

«Président, convoquez des élections ;président, nous voulons voter d'ici trois mois, nous voulons arriver au printemps 2015 avec un nouveau Parlement», a notamment lancé Carme Forcadell, la dirigeante de l'Assemblée nationale catalane (ANC), principale force derrière les manifestations monstres organisées depuis trois ans en faveur de l'indépendance de cette région du nord-est de l'Espagne.

Mas aura besoin des indépendantistes de gauche

Agitant de nombreux drapeaux régionaux, les manifestants se sont retrouvés à l'appel des associations et partis indépendantistes sur la place de Catalogne dans le centre de Barcelone pour ce qui devait être le point d'orgue de leur campagne avant le référendum sur l'indépendance prévu le 9 novembre. Mais ce scrutin a été suspendu par le justice espagnoleaprès un recours du gouvernement national de Mariano Rajoy, qui le juge anticonstitutionnel.

Face à cette impasse juridique, Artur Mas, issu du Parti nationaliste et conservateur Convergencia i Unio (CiU), a annoncé mardi qu'il organiserait finalement à cette date une consultation symbolique sur l'indépendance de la région aux 7,5 millions d'habitants. Admettant toutefois que ce vote n'aurait pas le poids légitime suffisant pour lancer un éventuel processus de sécession, il a ouvert la porte à la tenue d'élections régionales anticipées, se disant favorable à la constitution d'une liste unique par les partis pro-indépendantistes.

Il doit désormais convaincre ceux qui étaient ses alliés jusqu'à récemment : les indépendantistes de gauche d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Mais leur soutien à Artur Mas a été ébranlé par l'abandon du projet de référendum et ils veulent aller plus loin que ce que les déclarations du président régional laissent entendre. ERC réclame que l'indépendance soit déclarée unilatéralement et immédiatement en cas de victoire d'une liste unique indépendantiste.

BBC: 'Más de 100.000 marchan por la independencia de Cataluña y piden elecciones' #usa #eu #news #noticias

Manifestación pro-independencia.

Los participantes portaban banderas esteladas y letras gigantes que decían "Estamos preparados". Una gran manifestación en la plaza principal de Barcelona, la plaza de Catalunya, congregó a más de 100.000 catalanes pro-independentistas. La manifestación tiene lugar después de que Mas renunciara el martes a celebrar el referéndum de autogobierno que había planteado para el 9 de noviembre, reemplazándolo por un proceso participativo sin validez legal en el que los catalanes puedan opinar sobre su relación con España.

Los líderes de varios grupos convocantes dijeron que respaldarían el referéndum no oficial del 9 de noviembre, pero urgieron a Mas que se comprometa a convocar elecciones en tres meses si quiere contar con su apoyo. Los participantes portaban banderas esteladas, letras gigantes que decían "Estamos preparados" y pancartas con el lema en catalán "Ara és l'hora" ("Ha llegado el momento").

Liberation: 'Les indépendantistes catalans réclament des élections sous trois mois' #news #france #eu #usa

Les indépendantistes catalans manifestent le 19 octobre 2014  à Barcelone pour réclamer des élections sous trois mois

Les indépendantistes catalans manifestent le 19 octobre 2014 à Barcelone pour réclamer des élections sous trois mois (Photo Lluis Gene. AFP)

Les puissantes associations indépendantistes de Catalogne ont exigé dimanche à Barcelone devant des milliers de personnes la tenue d'élections régionales sous trois mois après la décision du président de la région Artur Mas d'abandonner le référendum du 9 novembre.

«Président, convoquez des élections; président, nous voulons voter d'ici trois mois, nous voulons arriver au printemps 2015 avec un nouveau Parlement», a lancé Carme Forcadell, la dirigeante de l'Assemblée nationale catalane (ANC), principale force derrière les manifestations monstres organisées depuis deux ans en faveur de l'indépendance de cette région du nord-est de l'Espagne.

Agitant de nombreux drapeaux indépendantistes, des milliers de Catalans se sont retrouvés à l'appel des associations indépendantistes sur la place de Catalogne dans le centre de Barcelone pour ce qui devait être le point d'orgue de leur campagne avant le référendum sur l'indépendance prévu le 9 novembre.

Mais ce scrutin a été suspendu par le justice espagnole après un recours du gouvernement conservateur de Mariano Rajoy, qui le juge anticonstitutionnel.

Face à cette impasse juridique, Artur Mas, issu du Parti nationaliste et conservateur Convergencia i Unio (CiU), a annoncé mardi qu'il organiserait finalement à cette date une consultation symbolique sur l'indépendance de cette région de 7,5 millions d'habitants, qui produit 20% de la richesse nationale.

Admettant toutefois que ce vote n'aurait pas le poids légitime suffisant pour lancer un éventuel processus de sécession, il a ouvert la porte à la tenue d'élections régionales anticipées, se disant favorable à la constitution d'une liste unique par les partis pro-indépendantistes.

«La date (des élections anticipées) n'a aucune importance», déclarait le président régional dans un entretien publié dimanche dans le journal catalan El Punt, ajoutant que la constitution de cette liste unitaire était une condition essentielle pour pouvoir les convoquer.

«Si ce n'est pas fait, ça ne va pas fonctionner, on en fera une lecture biaisée, imprécise», a-t-il ajouté.

Il doit désormais convaincre ceux qui étaient ses alliés jusqu'à récemment:les indépendantistes de gauche d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Mais leur soutien à Artur Mas a été ébranlé par l'abandon du projet de référendum et ils veulent aller plus loin que ce que les déclarations du président régional laissent pour l'instant entendre, en réclamant que l'indépendance soit déclarée unilatéralement et immédiatement en cas de victoire d'une liste unique indépendantiste.

Càrrecs d'ICV demanen a la direcció ser en el 9-N #9n2014 #Plebiscitàries

destacat foto

ICV viu un nou sacseig arran de les declaracions del coordinador d'ICV, Joan Herrera, que ahir va confirmar que no votarà el 9-N. El diputat Jaume Bosch, ancorat en el sector independentista de la formació, va demanar, tot just conèixer la posició del líder ecosocialista, una reunió extraordinària de la direcció del partit per tractar la qüestió.

Bosch va confirmar que el consell nacional celebrat dimarts a la tarda es va decantar per no avalar, efectivament, la iniciativa de Mas de transformar el 9-N en un mer procés participatiu. Ara bé, la votació en el si del consell no va donar el vistiplau en cap cas a no ser-hi present. "Cal participar-hi, entenent que és una mobilització, no una consulta", va insistir ahir Bosch, company de bancada d'Herrera en el grup d'ICV al Parlament. Bosch ha demanat que la reunió de la direcció es pugui celebrar dilluns, però la data, a hores d'ara, està pendent de confirmació. A més a més, el veterà parlamentari creu que hi haurà més companys de files que li faran costat. "Seguríssim que n'hi haurà més, ja que en el darrer consell nacional molts vam dir de participar-hi encara que no fos una consulta com caldria", va explicar.

La trobada de dimarts

La majoria de membres del consell nacional, en la trobada de dimarts a la tarda tan bon punt es va saber el pla de Mas de convertir la consulta en un procés participatiu, van votar a favor de no avalar aquest nou 9-N. Però "en cap cas es va decidir que no hi participaríem", va reiterar. Moltes intervencions van donar el senyal, sempre segons Bosch, que calia ser-hi.

Herrera ja va deixar clar a principi de la setmana passada que el 9-N que proposava el president Mas era un "succedani" de consulta. L'estira-i-arronsa entre el cap de l'executiu i Herrera es va fer visible dimecres durant la sessió de control al president. Mas va acusar l'ecosocialista de trencar la unitat dels pro consulta. A partir d'aquí les posicions es van anar enrocant fins que ahir al matí ICV es va desmarcar definitivament del procés i va reblar el clau assegurant que no participaria en la votació. Unes paraules que haurien aixecat polèmica ràpidament dins la formació, ja que el mateix Herrera va matisar les declaracions publicades al diari El País poques hores després a través de TV3, on va assegurar que encara no tenia decidit si participaria en el 9-N. "Jo vull anar a votar amb garanties i si no puc em mobilitzaré", va aclarir. I en tot cas, va apuntar que no ho considera votar perquè és un procés participatiu i no una consulta.