Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

El PAMM de Miami acull una gran exposició retrospectiva d'Antoni Tàpies


Pérez Art Museum Miami (PAMM)

L'obra d'Antoni Tàpies serà protagonista aquest 2015 del panorama museístic dels Estats Units. A partir del proper divendres 6 de gener i fins al 3 de maig de 2015, serà possible visitar l'exposició Tàpies. From Within al principal centre d'art de l'estat de Florida, el Pérez Art Museum Miami (PAMM). Aquesta exposició, organitzada per la Fundació Antoni Tàpies en col·laboració amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya, és una versió reduïda de la mostra que ja es va poder veure a Barcelona l'estiu del 2013 , titulada Tàpies. Des de l'interior, i que va permetre accedir a més d'un centenar d'obres de l'artista repartides entre les seus dels dos museus.  
 
Comissariada per l'exdirector de la Tate, Vicent Todolí, aquesta retrospectiva ofereix una visió singular de la pràctica artística revolucionària de Tàpies, el qual fusionava materials empobrits amb símbols de la cultura oriental i occidental. L'exposició presenta una visió íntima i poc comuna de la seva obra, a través d'una selecció d'obres procedents exclusivament de la seva col·lecció privada i de la Col·lecció de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.

El projecte que ara es presenta als Estats Units aporta una selecció de més de 50 pintures i escultures de gran escala que representen diversos moments al llarg de la carrera d'Antoni Tàpies. L'exposició explora l'ús que va fer l'artista de materials i formes inusuals i el desenvolupament del seu llenguatge visual, que li va valer una reputació internacional com un dels pintors abstractes més reeixits de la seva generació. En aquest sentit, Tàpies. From Within ofereix un recorregut cronològic de la seva producció, que s'inicia amb els treballs que Tàpies va realitzar el 1945 per acabar amb les obres més recents, creades el 2011, un any abans de la seva mort.
 
Tàpies. From Within permet als ciutadans de Florida, per primera vegada, la possibilitat de gaudir d'una retrospectiva de l'obra de l'artista en un dels seus museus principals. Tanmateix, aquesta no és la primera retrospectiva de Tàpies als Estats Units. Són nombrosos els museus nord-americans que ja han realitzat retrospectives de l'artista al llarg de les darreres dècades del segle XX. 

L'any 1962, per exemple, va tenir lloc la primera retrospectiva de Tàpies als Estats Units, al The Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York. I l'any següent, el 1963, van acollir exposicions de l'artista el Phoenix Art Center de Phoenix, Arizona i el Pasadena Art Museum de Pasadena, Califòrnia. Durant la dècada dels setanta, el Museum of Contemporary Art de Chicago (1977) també va acollir una retrospectiva de l'artista i durant els 90 va ser el torn del Long Beach Museum of Art de Long Beach (1991), Califòrnia; del Meadows Museum de Dallas (1992), Texas; del Museum of Modern Art de Nova York (1992), que va acollir una retrospectiva d'obra gràfica i del The Solomon R. Guggenheim Museum, de Nova York (1995). També és destacable la exposició dedicada a l'artista que va acollir el Dia:Beacon de Nova York l'any 2009.
 
 
Del 6 de febrer al 3 de maig 2015
Tàpies: From Within

Pérez Art Museum Miami (PAMM)
Miami, Florida, Estats Units
 
Web de l'exposició a Miami:
http://www.pamm.org/exhibitions/t%C3%A0pies-within

#ca #museus #exposicions #artistes #patrimoni
 

Les universitats catalanes en mans dels bancs espanyolistes: El 84% del deute és amb el Banco Santander


El 84% del deute de les universitats catalanes està en mans del Banco Santander. El Banco Santander és cada cop més omnipresent a les universitats de l'Estat espanyol i ho és a través de múltiples vies. L'entitat financera presidida per Ana Patricia Botín, després de la sobtada mort del seu pare, Emilio, el passat 10 de setembre, té més de 1.000 convenis de col·laboració amb centres d'ensenyament superior d'arreu del món, impulsa diversos màsters i s'encarrega de concedir anualment desenes de milers de beques a estudiants, en una operació de màrqueting perfectament estudiada. La presència als campus i les facultats del Santander no és altruista, sinó una forma de fer negoci amb les estudiants, bàsicament a través de la concessió de préstecs i dels carnets universitaris.

Una via menys coneguda i que segurament dóna encara més poder a l'entitat financera és el control del deute de les universitats. En el cas català, el pes del Santander en aquest àmbit és enorme. Segons recull l'informe Independents de qui, elaborat per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD), les universitats públiques del Principat acumulen un deute de 68,5 milions, dels quals 57,5 -és a dir, el 83,9%- tenen de creditora l'entitat presidida per Ana Patricia Botín. Les dades corresponen a gener de 2014 i la PACD explica que les ha obtingut a través de la CUP. El pes del Santander en el deute dels centres d'ensenyament superior catalans contrasta amb el que té la mateixa entitat en el total del passiu de la Generalitat principatina. I és que dels més de 52.000 milions d'euros de deute de l'administració autonòmica, només 2.107 -tot just el 4%- estan en mans del Santander, segons consta en l'estudi de la PACD.

Desglossat per centres, la Politècnica (UPC) registra un deute amb els bancs de 30 milions, dels quals 24 són amb el Santander i sis amb Caixabank; l'Autònoma (UAB) ha de pagar-ne 15,5, que es reparteixen entre les dues mateixes entitats, amb 11,5 milions al Santander i quatre a Caixabank; la Universitat de Barcelona (UB) deu vuit milions al Santander, la mateixa entitat a la que la Pompeu Fabra (UPF) n'hi ha de pagar sis; mentre que la Universitat de Girona (UdG) té pendents de pagament quatre milions al Santander i un al Sabadell i la Universitat de Lleida (UdL) té un deute de quatre també el Santander.

Presència arreu del món

La branca del grup financer dedicada a l'ensenyament superior és la División Santander Universidades, que segons la informació de la pròpia entitat manté més de 1.150 convenis de col·laboració amb "universitats i centres d'investigació" d'una vintena de països, principalment del Brasil (448), Mèxic (187) i l'Estat espanyol (117). Mentre les beques per a la promoció a l'estudi, la recerca, la mobilitat universitària o l'entrada d'estudiants al mercat laboral es venen com la cara amable del Santander, el negoci s'obté mitjançant els carnets universitaris. Actualment, més de sis milions d'estudiants d'arreu del món fan servir el carnet del Santander, que ofereix la possibilitat d'obrir un compte corrent a l'entitat vinculat a l'acreditació.

A més a més, el Banc Santander té una àmplia oferta de crèdits per finançar els estudis universitaris, que els propis centres públics s'encarreguen de promocionar. I és que el negoci és el negoci i amb el control del deute no hi ha dubte que la influència de l'entitat a l'ensenyament superior pesa. I molt.

https://directa.cat/84-del-deute-de-universitats-catalanes-esta-en-mans-del-banco-santander

#ca #patrimoni #educació

Arcadi Oliveres: 'Si no sumem CUP, ICV, EUiA i Podem, és més honrat no anar a les eleccions'


Entrevista a l'impulsor de Procés Constituent

És la cara visible, juntament amb Teresa Forcades, de Procés Constituent, el moviment polític nascut fa un parell d'anys amb l'objectiu d'aplegar les forces d'esquerres rupturistes en una candidatura electoral al Parlament de Catalunya. Se n'han format tot de nuclis locals, i l'assemblea de Procés Constituent de Barcelona ha acordat d'integrar-se en la candidatura de Guanyem, juntament amb ICV-EUiA i Podem; la CUP, en canvi, se n'ha desvinculat. Arcadi Oliveres diu que veu amb tristesa aquesta mancança i insisteix que no ha pas desistit de la proposta amb què va néixer Procés Constituent. Per això, per honestedat i coherència i veient que sembla molt poc probable una candidatura al parlament que aplegui totes aquestes forces, diu: 'Començo a pensar si paga la pena que anem a les eleccions.' En aquesta entrevista també parla sobre la polèmica pels crèdits bancaris d'ICV si finalment aquest partit paga la campanya de Guanyem, i de les eleccions gregues: 'Em fa angúnia que Syriza hagi pactat amb els Grecs Independents.'

—Esteu satisfet amb l'acord de Guanyem a Barcelona?
—Em sembla bé aquesta confluència, però amb la tristesa que les CUP no hi hagin participat. Hauria calgut un esforç més important per part de tots perquè s'hi incorporessin. D'aquesta manera, Barcelona --que no deixa de ser una ciutat simbòlica-- hauria estat la millor expressió d'allò que nosaltres desitgem, que és la unió de tots els partits de l'esquerra rupturista. Encara que s'hagin unit diversos partits d'esquerres --cosa que celebro--, hi trobem a faltar això, que és una mancança important. No en puc dir gaires coses més perquè sóc santcugatenc i no he anat mai a cap assemblea de Barcelona. No he intervingut ni en debats ni negociacions. Penso que s'han de respectar les assemblees de cada municipi.

—Fa uns dies que es va publicar un document sobre l'acord de Guanyem Barcelona, que deia que els diners de la campanya, els avançaria ICV-EUiA del seu fons de campanyes electorals. Això ha suscitat rebombori, perquè ICV es finança en part amb crèdits bancaris. No us sembla contradictori?
—No he llegit el document. Sí que he llegit que ICV posarà diners per portar endavant la candidatura, suposo que perquè estratègicament li interessa de potenciar-ho, i més tenint en compte la situació política en què ara es troba. Per fer una campanya electoral s'han de demanar crèdits? En la manera com fins ara s'ha fet la política, sí, tots els partits demanen crèdits, i el dia que tenen escons i el govern els paga, amortitzen el crèdit. Això seria part del funcionament normal. Una altra cosa és la manera com a nosaltres --a Procés-- ens agradaria entendre la política, que és fer-la tota de nou. Per exemple: hem de decidir si anem a les eleccions o no, però t'asseguro que no tenim cap estalvi per a finançar una campanya d'aquest estil. Hi aniríem amb una sabata, una espardenya i les xarxes socials. També és cert que quan pactes amb uns altres grups parlamentaris per impulsar un projecte, hi ha coses que no t'agraden i amb què acabes cedint, en pro de la unitat que dic que voldríem. Estic d'acord que no és ideal i que a nosaltres no ens agrada demanar crèdits per fer una campanya.

—Es pot fer política i una campanya electoral sense tenir crèdits amb els bancs?
—Ho hauríem d'intentar. És evident que la banca ha acabat marcant moltes directrius polítiques, aquí i a tot arreu. D'això, no n'hi ha cap dubte.

—Ahir el diari El País publicava unes declaracions del dirigent de Podem a Madrid dient que el Banc Santander no es podia considerar casta perquè la família Botín volia 'contribuir al benestar social'...
—Això és una bestiesa. Després del balanç d'aquest any, d'un banquer que s'ha mort amb una quinzena de processos judicials, tots per actes criminals, i sense que cap gran diari hagi tingut la prudència d'esmentar-ho, ni això ni els processos judicials de la seva filla a l'Argentina, ni els desnonaments, i diguin que no és casta. És una vergonya. Aquest senyor deu ser molt dirigent de Podem, però no pot dir això de cap manera. I si ho ha dit, s'ha equivocat.

—Al setembre tindrem eleccions al Parlament de Catalunya. Quina candidatura voldreu fer?
—Nosaltres encara no hem desistit de la nostra proposta inicial, que era, senzillament, la unitat de l'esquerra. Enteníem que aquí hi havien de ser les CUP, lCV, EUiA; després va sorgir el fenomen de Podem. Amb tots aquests és amb qui pretendríem que es formés la candidatura d'unitat. En la trobada que vam fer dissabte passat hi havia representants de totes aquestes forces polítiques, i el nostre discurs sempre va anar en la mateixa direcció: volem aquesta unitat. Encara tenim confiança que amb els mesos que queden sigui possible. Si no, ens caldrà fer una assemblea extraordinària i decidir què fem a les eleccions, però penso que val més esgotar els últims recursos per aconseguir aquesta unitat.

—Però Podem ha dit que a les eleccions al parlament hi vol anar tot sol...
—Avui llegia les declaracions de Gemma Ubasart, donant a entendre que volen anar pel seu compte.

—...i la CUP no vol fer cap acord electoral amb ICV.
—Si les CUP mantenen posicions similars a les mantingudes fins ara...

—Tenint en compte que hi ha posicions força inamovibles, la vostra proposta sembla poc factible.
 —Sí, teniu raó. Començo a pensar si paga la pena que nosaltres anem a les eleccions. Si no s'hi pot confluir, s'haurà d'anar amb compte a veure què es fa. Això que dic és una opinió completament personal. Penso si no seria la sortida més coherent: si nosaltres vam néixer demanant la unitat i aquesta unitat no és possible…

—Arribats a aquest punt no triaríeu entre els uns o els altres?
—Jo no triaria. Personalment, em mantinc en això: o unitat o no participar-hi. Crec que és la cosa mínimament coherent. Ara, la meva opinió és un vot més de tota la gent que votarà en una assemblea extraordinària. Si es decideix d'anar amb uns o uns altres, caldrà respectar la democràcia, i hi anirem de gust i defensarem allò que Procés Constituent hagi decidit. Si nosaltres haguéssim nascut amb voluntat de tenir un poder polític, com és el cas de Podem, entendria que féssim tant com fos possible per anar guanyant escons i gent. Però des del punt de vista polític, preteníem la unitat. Si aquesta unitat no s'aconsegueix, és més honrat no anar a les eleccions. Jo no buscaria cap parella de ball.

—Anem a Grècia, on ha guanyat la coalició de l'esquerra radical, Syriza. Què n'espereu del nou govern?
—De moment, n'espero poquet. Cal veure quines possibilitats té. D'il·lusió i esperança, n'ha creat. I com que no es pot ser del tot pessimista a la vida, hem de reconèixer que s'ha fet un pas important. L'emprenyada de la gent era de tal dimensió que ha dit prou i que calia provar una nova opció política. És evident que Syriza, per a aconseguir-ho, ha fet rebaixes de plantejament, sobretot quant al deute, ha fet pactes, diu que està disposada a negociar a les institucions europees, i fa servir un llenguatge moderat. Ara, fins a quin punt això els fa renunciar a punts elementals o no? No ho sé.

—Us ha sorprès el pacte amb els Grecs Independents?
—Evidentment. Jo m'he mogut tota la vida en els moviments socials i, per tant, sóc un estrateg nul. Suposo que això són estratègies per a aconseguir la majoria absoluta que necessiten o volen, i que de vegades es fan pactes amb el diable per aquest motiu. Jo penso que amb un partit que té trets xenòfobs, encara que sigui antieuropeista i vulgui sortir de l'euro, no és bo de pactar-hi. Ells sabran per què ho han fet. A mi, com que no faig vida política, em fa angúnia i no m'agrada gaire.

El Govern i la CCMA invertiran 25 MEUR pel foment de l'audiovisual català


El Departament de Cultura, Productors Audiovisuals Federats (PROA) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) han signat aquest dijous un acord per al foment de l'audiovisual català, que preveu una inversió de 25 milions d'euros que aniran destinats a la producció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals. En aquest any 2015, el Departament de Cultura aportarà 15 milions d'euros, 10 dels quals provenen de la nova taxa a les operadores d'Internet, i la CCMA n'aportarà 10 milions d'euros. El president, Artur Mas, ha dit que el sector audiovisual no és un més, ja que a través d'ell es pot explicar el país, i ha augurat tot el que podria fer Catalunya en aquesta matèria si tingués un estat. /acn

#ca #cinema 

La nord-americana 'Bloomberg' explica per què Catalunya aniria millor com Estat independent

Notícia a Bloomberg

'Bloomberg', la gran agència de notícies econòmica dels EUA, explica per què Catalunya aniria millor si fos un Estat independent, i ho fa recollint l'estudi elaborat pels economistes Joan Elies i Joan Maria Mateu que assegura que la qualificació del deute d'un eventual Estat català passaria de l'actual bo escombraria (BB) al millor graó de la qualificació possible (A+), als nivells de països com Alemanya, Austràlia, Canadà, Noruega, el Regne Unit o Suècia, i passaria per davant d'Espanya i Euskadi.

L'article de 'Bloomberg' destaca que "Catalunya recuperaria la seva qualificació creditícia de grau d'inversió si s'arriba a un acord sobre la independència d'Espanya", i que "el govern de la regió mereixeria una qualificació A +, segons Standard & Poors si fos alliberada de les seves obligacions envers la resta d'Espanya".

A més, explica que "el president català Artur Mas ha convocat eleccions regionals per al 27 de setembre, per intentar buscar un mandat per negociar la divisió d'Espanya. La regió transfereix al voltant del 4,35 per cent del seu producte intern brut, cada any a la resta d'Espanya".

També destaca que Catalunya "compta amb uns 7,5 milions de persones en comparació amb el 5,3 milions que viuen a Escòcia, on els votants van rebutjar l'any passat la independència del Regne Unit en un referèndum".

Article publicat a Bloomberg:



Aquesta tarda podeu escoltar l'entrevista inèdita a Brian Eno sobre l'Art Sonor #gratis a la Tàpies


Aquesta tarda podeu escoltar l'entrevista inèdita de Lluís Nacenta a Brian Eno sobre art sonor a Ràdio Interval gratis a la Fundació Antoni Tàpies | A les 17h. | En el marc de l'exposició 'Interval. Accions sonores'.

Dimecres 28 de gener, 17 h | Interval 10

Amb Brian Eno, Jaume Ferrete, i Francisco Manuel Ferrús / Manferri.

Programa de radio en viu | Entrada gratuita.


Fudació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona


Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona asoleixen la participació més alta de la seva història


Un cop tancat el termini de presentació de treballs als Premis Literaris Ciutat de Tarragona en l'edició actual, 2014-2015, s'han comptabilitzat un total de 440 treballs presentats, la xifra més elevada de la història dels premis. En concret, les 116 novel·les presentades al premi Pin i Soler suposen un rècord històric, mentre que la xifra de contes presentats al premi Tinet -305 obres- és la tercera millor i els 19 projectes de traducció presentats al premi Vidal Alcover igualen el registre rècord de l'any passat. L'organització s'ha mostrat satisfeta i ha apuntat que l'alt nivell participatiu consolida la tendència establerta fa quatre anys amb la implantació del nou cartell i model organitzatiu. /acn

#ca #literatura #premis #tarragona

L'esborrany de la futura Constitució Catalana es farà públic el 31 de gener del 2015 #EstatCatalà


"Finalment, el 31 de gener és presentarà i es farà pública la Constitució Catalana en un acte a l'Ateneu Barcelonès". Així ho ha explicat el magistrat Santiago Vidal aquesta migdia al Born Centre Cultural, en la conferència Moment Zero d'El Punt Avui.  Vidal, un dels relators d'aquesta constitució, va ser expedientat pel Consell General del Poder Judicial i cau sobre la seva figura ser apartat de la carrera judicial per haver participat en la seva elaboració i va ser investigat per la policia espanyola per defensar el dret a decidir en un manifest.

Mas prefereix un bon servei d'Intel·ligència que no pas un exèrcit pel nou Estat Català #EstatCatalà


El president de la Generalitat, Artur Mas, ha apuntat aquest migdia que en una Catalunya independent s'estima més un servei d'Intel·ligència que no pas unes forces armades. En una conferència al Moment Zero d'ElPuntAvui, Mas considera "molt més important" bastir aquest tipus de serveis que no pas un "exèrcit que costa un dineral". Així mateix, ha defensat que estant sota el paraigua de l'OTAN i per la mesura del país, les forces armades de Catalunya haurien d'estar molt dimensionades a la mida d'un Estat petit.

El cònsul de França no veu cap problema amb la independència de Catalunya #EstatCatalà


"El fet que un cert nombre de catalans desitgi la independència no ens genera problemes, ja que des de fa temps aquests catalans actuen dins el marc de la llei i respecten la constitució espanyola." Així ho assegura obertament el cònsol de la República Francesa a Barcelona, Edouard Beslay, en una entrevista a la revista per a francesos expatriats Le Petit Journal. Beslay, poc amant d'aparèixer en públic, és conscient que "a Catalunya hi ha insatisfacció", per bé que tot seguit també recorda la postura oficial de París: "Desitgem que Espanya resti unida, estable i forta."

Beslay, que ocupa el càrrec des del setembre del 2013 i amb experiència en l'Europa balcànica, és conscient que "les grans manifestacions que han tingut lloc en aquests últims anys amb motiu de l'11 de Setembre" demostren que "els catalans estimen que el sistema institucional espanyol actual els és desfavorable". "És una opinió que es pot compartir o no, i molts espanyols no ho compareixen, però no podem deixar de constatar que aquí a Catalunya s'ha estès. El 80% dels catalans no estan satisfets amb l'estatus actual de Catalunya", exposa.

Tot seguit, es pregunta i es respon: "L'única solució a aquesta insatisfacció és la independència? No, i les autoritats franceses, tant el president de la República com el Primer Ministre, han subratllat en diverses ocasions que França no és favorable a la independència de Catalunya".

Rajoy i Mas, al mateix nivell
 
Fixada la posició oficial, reflexiona: "Dit això, en democràcia, cadascú és lliure de tenir les seves pròpies opinions, i el fet que un cert nombre de catalans desitgi la independència no ens genera problemes, ja que des de fa temps aquests catalans actuen dins el marc de la llei i respecten la constitució espanyola."

Beslay destaca la bona relació que França manté tant amb el govern espanyol com el català, i com a exemple ressalta que tant Mariano Rajoy com Artur Mas van ser a París a la manifestació de rebuig a l'atemptat contra Charlie Hebdo.

«Parla espanyol, catalana de merda!», li etziben a una valenciana a Madrid #StopCatalanofòbia


"Estamos en España, así que habla español 'catalana de mierda'". Aquest exabrupte és el que assegura que va rebre la periodistaNuria Moreno aquest dilluns a Madrid, quan tornava cap a casa "després d'una llarga jornada laboral". "Esta perla ix de la boca d'un home d'avançada edat. Un home covard que llança el dard just quan té un peu dins i un altre fora de l'autobús. I ho fa amb una mirada rancorosa. En eixe moment deixes de parlar amb el teu amic perquè no saps encara si realment ha passat o no. Però sí, ha passat. Ho notes quan busques la mirada còmplice de la resta de passatgers i solament trobes passivitat", narra al seu blog.

Tot seguit, Moreno exposa: "En eixe moment, li expliques al passatger que tens al costat que no eres catalana, que eres valenciana, però que, al final, és igual perquè la falta de respecte és la mateixa."

Moreno, natural de l'Alcúdia (la Ribera del Xúquer), explica que "amb el valencià em comunique diàriament amb la meua família i els meus amics", alhora que ressalta: "Sóc valenciana, però també sóc espanyola i, més encara, sóc ciutadana del món i, abans de res, sóc persona." També reflexiona: "Si Déu m'ha donat alguna cosa és, sens dubte, una família que m'ha educat en el sentit comú. I el sentit comú es perd quan les ideologies es claven pel mig, quan per a defensar la cultura de la teua terra has de menysprear la del costat. Com si estimar la teua terra i la teua llengua fóra incompatible amb el respecte cap a la resta."

Gay de Liébana ja veu l'atur a Espanya als mateixos nivells que els països de l'Africa #EncaraNoEtsIndepe?


L'economista Josep Maria Gay de Liébana ha assegurat en una entrevista a Singular TV que en els pròxims anys "la taxa d'atur més elevada del món serà a Espanya, i a determinats països de l'Àfrica negra". D'aquesta manera, Gay de Liébana desmenteix l'optimisme al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i afirma que la "crisi encara no està superada".

El professor està convençut que "aquest any serà millor que l'anterior", però per ara no positiu. "Espanya serà el líder de la UE en creixement, tot i que, la inversió no serà gaire animada".

Gay de Liébana planteja preguntes respecte a la possible independència de Catalunya. "Si mirem els números, una Catalunya independent seria viable, però la situació no és la mateixa que anys enrere [abans de la crisi]. "Catalunya tindria una estructura d'Estat molt cara", afirma. Per a l'economista, per al procés caldria un canvi en profunditat. "Fer un pas tan important com la independència per estar exactament igual, i que manin els mateixos, no m'interessa".


El govern valencià, en mans del PP, no convoca ni una plaça per a mestres de català #SíalValencià


La conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana ha fet públic en uncomunicat que convocarà per a aquest estiu les oposicions per a les noves places de docent en primària i secundària. I entre les prop de sis-centes noves places no n'hi ha ni una de prevista per a mestre de llengua catalana. Del total de l'oferta de places, el 33% són en per a l'ensenyament de llengua anglesa.

La conselleria especifica així les places que ofereix per al cos de mestres: de les 409 disponibles, n'hi ha 164 de previstes per a professor d'anglès; 55 d'educació infantil; 50 d'audició i llenguatge; 50 de pedagogia terapèutica; 50 de primària, 20 d'educació física i 20 més de música. I dels 174 llocs per a secundària, n'hi ha 32 que corresponen a l'especialitat d'anglès; 30 d'orientació educativa; 20 de llengua castellana i literatura; 20 de geografia i història, 17 de matemàtiques, 15 d'educació física, 10 de física i química, 10 de biologia i geologia, 7 de formació i orientació laboral, 5 d'intervenció sociocomunitària, 5 d'economia i 3 de processos de producció agrària.

Inauguració de l'Espai Galià d'Alcanar i exposició de Narcís Galià


L'artista Narcís Galià, ha donat al poble d'Alcanar 48 obres, entre pintures i dibuixos i 3 escultures, amb la  sola premissa de que siguin exposades permanentment  al públic,  a un lloc adequat.

Per aquest motiu, i aprofitant que compleix 90 anys, l'ajuntament d'Alcanar, ha programat un seguit d'actes de felicitació i agraïment, per al pròxim dissabte 31 de gener, que tindran al colofó amb la inauguració de L'ESPAI GALIÀ a la modernista Casa O'Connor d'Alcanar, on estaran ubicades les obres provisionalment.

Aprofitem per invitar-vos als actes per retre homenatge, a un artista excepcional, canareu d'adopció des de fa 35 anys, que ha exposat a les millors galeries i l'obra del qual forma part de col·leccions particulars d'Europa i Amèrica, així com de museus i institucions públiques.

#ca #exposicions #museus #PaísValencià

L'INH repasa la censura d’estat espanyola des del s. XV i reclama a Europa i Espanya que reconeguin la realitat catalana


Plafó de l'Arxiu Reial de Barcelona (foto: Andreu Marfull)

En el seu article Censura o Judici, publicat al web de l'Institut Nova Historia (INH), l'investigador Andreu Marfull fa un repàs a la censura d'estat espanyola des del segle XV fins als nostres dies i reclama dels governs europeu i espanyol que reconeguin i assumeixin la realitat catalana a fi d'escriure una nova història, ara ja verídica, per al bé de la humanitat. Us reproduim l'article:


Censura o Judici

Catalunya, com tota nació, té el dret a escriure la seva història i a custodiar, administrar i protegir tot el seu patrimoni, la seva memòria i el seu judici: la seva raó de ser. Però el Govern d'Espanya –que, des de fa quatre segles, s'obstina a imposar el seu ideal de la història al model de la Corona de Castella i Lleó ("El Gran Memorial" del comte-duc d'Olivares, de 1624)– li ho impedeix.

La dignitat, la memòria i la història de Catalunya estan censurades, i ara Catalunya reclama enjudiciar les seves conseqüències desafiant tot Espanya.

Per la memòria de Catalunya

És un fet incontestable que la major part de documents històrics que narren la història del Principat Catalunya i de la Corona d'Aragó no es troben en mans d'entitats gestionades per institucions catalanes, i, en bona mesura, han persistit fins a l'actualitat per formar part de biblioteques i arxius d'altres llocs del món. La destrucció d'obres escrites en català de l'Edat Mitjana, la seva castellanització i l'esborrat dels seus autors, els mapes que es van manipular o es van cremar, la destrucció de símbols i l'espoli de biblioteques –especialment les de la noblesa de la Corona d' Aragó, amb què es va crear la Biblioteca Nacional d'Espanya al 1712– en donen fe.

A tot això cal afegir que la destrucció i saqueig de les seves biblioteques centenàries, com va passar a Montserrat, a Sant Pere de Rodes, Ripoll i Poblet al segle XIX, o el més conegut botí i saqueig de les biblioteques que Franco va manar enviar a Salamanca –i que encara són objecte de litigi– generen una gran dificultat per al seu estudi. Però alhora és un estímul més per fer una crida a la historiografia espanyola, i a la seva societat, perquè revisi l'autoritat de la seva història segons el "fil" castellà oficial.

Per descomptat, convé reflexionar sobre el contingut de l'Arxiu Reial de Barcelona, creat al segle XIV i anomenat de la Corona d'Aragó des de mitjan segle XVIII per voluntat del Rei –el major arxiu documental de l'Edat Mitjana europea després de l'arxiu del Vaticà–, ara en mans del Ministeri de Cultura d'Espanya. És indubtable que el fons de l'Arxiu Reial de Barcelona ha estat ampliat amb el contingut d'altres arxius o fons perquè, mitjançant la discutible divisió actual en autonomies, s'argumenti que es tracta d'un arxiu d'una Corona major al territori català perquè es gestioni des dels poders de l'Estat. Més discutible és que l'Arxiu Reial de València i l'Arxiu d'Aragó, ambdós creats en els segles XIV i XV, hagin estat assumits pels governs de les autonomies de València i Aragó.

Davant d'aquests fets, així com amb el debat iniciat sobre la Nació catalana i la dimensió de la catalanitat en la construcció d'Espanya i d'Europa, la memòria d'Espanya revela, i defensa, una vegada més, la residualització de la catalanitat i de la Corona d'Aragó en la seva història, en lloc de dignificar-les. Manté, de manera obsessiva, el missatge incòmode que li suposa no voler assumir degudament els fonaments catalans a la Corona de "les Espanyes" que es va llaurar des del segle XV, i que llaurà els destins de mitja Europa als segles anteriors. És més: que llaurà la major empresa que Espanya no ha acabat de valorar, el descobriment d'Amèrica, tal i com evidencia la gran quantitat d'incongruències (de sentit comú i documentals) que impliquen utilitzar només una corona (Castella) per fer aquesta empresa en nom del cristianisme. Una visió de la història que, lluny d'aclarir-se, tendeix a simplificar-se i a pervertir-se.

No obstant això, i molt lamentablement, els recents escàndols de l'espionatge internacional –les revelacions de Wikileaks– que a Espanya es van iniciar amb la revelació dels vols secrets de la CIA utilitzant aeroports espanyols, el 2010, han suposat un pas enrere en les investigacions, ja que des del setembre del 2012 el Ministeri d'Afers Exteriors ha tancat l'accés dels investigadors al seu Arxiu General, impedint, entre altres coses, l'accés als papers diplomàtics generats entre els segles XV i XX. Uns papers que fins llavors podien ser consultats sense impediments.

Per la memòria del colonialisme espanyol

Espanya ha escrit una història, que al llarg dels temps ha tendit a normalitzar-se, que ha educat els educadors que, al seu torn, han educat la seva societat; així, generació rere generació. Però el pas dels temps dóna noves perspectives, i la ciència i la tecnologia, així com l'estudi antropològic, sociològic i cultural, també econòmic, i la història oficial, sempre basada en la dignificació de les institucions que l'han impulsat a poc a poc, s'ha anat revestint de major amplitud de mires, especialment quan curiosos i sacrificats investigadors portadors de bagatge sociocultural estan reclamant restituir la dignitat del cos institucional dels pobles que, per diverses i complexes raons, no han pogut encara escriure lliurement la seva pròpia història.

L'impacte de la lluita de poder i la seva protecció, entre les societats organitzades i els poders governamentals i morals, ha anat acompanyat d'una gradual lluita del relat de les dues dignitats i drets, d'una variada seqüència de valors que han donat diferents ordres morals, però que al seu torn ha provocat el deteriorament de nombrosos llegats i el sacrifici de grans obres, persones i pensaments. La caça de bruixes, l'estigmatització religiosa i de la dona, la destrucció de temples i monuments, de llibres i mapes, i la fustigació pel control i el poder sobre els béns i les consciències ha estat constant al llarg de la nostra història. Monarquia i Església, històricament, han estat davant d'aquesta manipulació. Les glorioses missions iniciades al segle XVI, la conquesta i l'evangelització d'Amèrica, van requerir un ferri control de la llibertat de pensament.

L'estructura de la censura va començar a Espanya en el segle XVI. L'any 1502 els Reis Catòlics, en el seu intent de controlar les institucions i el seu poder, van iniciar oficialment el control dels llibreters, impressors o mercaders, que des d'aleshores van requerir l'autorització dels presidents de les audiències. El 1527 Carles I, mitjançant una Cèdula Real, va prohibir "que es venguessin ni s'imprimissin les relacions que va enviar [Ferran] Cortès de les Índies"; i de la mateixa manera, davant les evidències que qüestionaven l'autoritat moral de l'explotació de "les Índies", Felip II, mitjançant dues Reials Cèdules (1556) va prohibir la impressió de llibres que tractessin d'Amèrica i va ordenar als oficials reials dels ports americans que reconeguessin els llibres que arribaven en vaixell i recollissin els que es trobessin en l'Índex de la Santa Inquisició (1). 

Al segle XIX, amb la major part de les colònies independitzades, van sortir a la llum diversos llibres de religiosos espanyols del segle XVI que mostraven que les cultures americanes van quedar commocionades per la vinguda dels colonitzadors i que els seus ritus eren assimilables als del cristianisme, l'islamisme i el judaisme (2). La manipulació de la veritat va acompanyar aquest trist episodi, com molts altres, i diversos autors han calculat que, durant els primers dos segles de la colonització, per l'esclavitud, l'explotació, les guerres, les epidèmies i altres desgràcies van morir dotzenes de milions d'americans i es van mutilar d'arrel les seves pròpies cultures, deixant-los en una situació de col·lapse cultural. La manipulació d'aquesta història és en gran mesura la més evident i la menys assumida per Espanya, però. De la mateixa manera, la fustigació del poder pel poder i la concessió de privilegis que mantenien la Monarquia i l'Oligarquia elitista va permetre la gradual mutilació de tot allò que s'interposava entre el poder i els privilegis adquirits. De la censura es passava sovint a la fustigació, el càstig i la mutilació.

A "les Espanyes", amb la conquesta d'Amèrica i el repartiment de privilegis, es va truncar el curs del moviment humanista que va llançar Europa a la reactivació del coneixement i el progrés al marge del dogmatisme religiós i feudal al segle XVI. Un curs que la Corona d'Aragó, especialment a Catalunya, València i Mallorca, tres entitats agermanades per la llengua, la cultura, la història, les seves institucions i els seus símbols, havien liderat al sud-oest d'Europa.

Fins a finals del segle XX l'ordre moral tutelat per l'Església i l'ordre militar, monàrquic i institucional han mantingut una narració gloriosa de la història d'Espanya, dels seus protagonistes, al marge de les veus culturals i el seu pols evolutiu inevitable, aïllant la seva complexa societat. Una narració que, al seu torn, ha tendit a perpetuar el poder establert fins avui en dia. Un poder que va començar a teixir-se al voltant de Madrid des del moment en què s'hi va instal·lar la Cort Reial, i que es va enllaçar definitivament des del moment en què es va convertir en l'única capital d'Espanya.

La història del colonialisme espanyol, dins i fora de la península, requereix reescriure's, pel bé de la memòria, per justícia.

Per la memòria d'Espanya i d'Europa

Els "poders" d'Espanya han estigmatitzat tot allò que ha estat un problema per a la seva autoritat. Ho ha fet (per ordre cronològic) amb els càtars, els musulmans, els jueus, Cristòfor Colom (i altres descobridors), els navarresos, les germanies de València i Mallorca, els comuners castellans, els "protestants", els lliurepensadors (Santa Inquisició), els moriscos, el Principat de Catalunya, la Corona d'Aragó, el carlisme del segle XIX, el republicanisme, el catalanisme del canvi de segle passat (XIX-XX), el debat polític i intel·lectual modern, la maçoneria i la llibertat religiosa, el comunisme, els nacionalismes basc i català (democràtics) i ara l'independentisme català. Uns "problemes" que s'han afegit a un llarg passat colonial d'esclavitud i espoli cap a altres regions del món, d'Amèrica, Àfrica i l'Oceà Índic, que fan difícil, molt difícil, narrar una història de la dignitat d'Espanya sense fer una honesta consideració cap a aquests fets. Uns fets que enllacen amb la pròpia història del colonialisme europeu fins a l'actualitat, el fil entreteixit entre el passat colonial i l'actual "globalització" econòmica.

Els avenços polítics (la democràcia), econòmics (l'obertura dels mercats i la globalització) i tecnològics (l'era de la informació) han dotat la veu sociocultural d'una consciència renovada, d'eines d'integració i d'un gran altaveu fins aleshores silenciat. Una veu social que s'exclama a Catalunya davant els poders de l'Estat i de la Unió Europea, també davant la resta del Món, coneixedor del seu potencial de desenvolupament i la seva legitimitat històrica. Una veu que reclama exercir el seu dret a la lliure determinació amb l'esperança de canalitzar els seus esforços amb la solidesa d'uns valors més justos, més vius i més sentits. Negar aquest dret mitjançant una Constitució "moderna", però importada de la resta del Món i redactada sense un debat madur, obert i cultural, incapaç de renovar-se, incapaç de permetre una revisió històrica de la seva complexa societat, no és just. Com tampoc no és just ni honest apel·lar a una sentència del Tribunal Constitucional de l'any 2010 que posa fi a la normalització lingüística del català, al seu prestigi, al seu potencial d'autogovern, a la seva condició de nació i a la integració digna de Catalunya dins d'Espanya.

L'actual marc legal, polititzat, bloquejat i sense legitimitat fonamental, no justifica negar lavoluntat manifesta de la Nació catalana d'exercir un referèndum d'autodeterminació, d'expressar i enjudiciar els poders d'un Estat, de forma pacífica i democràtica.

El Govern d'Espanya, i les institucions europees, tard o d'hora, hauran d'assumir el pols sociocultural de Catalunya. I escriure una nova pàgina a la seva història pel bé de la humanitat, per un renovat ordre cultural sensible a les realitats dels seus territoris i a la seva vitalitat.

És una gran oportunitat per valorar i exposar la salut de la integritat d'Europa, per renovar la seva memòria i la seva legitimitat.

Andreu Marfull

 --

NOTES

1 JORDI BILBENY, Brevíssima Relació de la Destrucció de la Història; Librooks, Barcelona, 2014.

2 TZVETAN TODOROV, La conquista de América; Siglo XXI, México, D.F., 1982.

Aquest dissabte: Visita guiada a les exposicions 'Antoni Tàpies. Col·lecció, #9' i 'Interval. Accions sonores'



Aquest dissabte 24 de generde 2015, a les 17.00 h. tindrà lloc la visita comentada a les exposicions que actualment acull la Fundació Antoni Tàpies: Antoni Tàpies. Col·lecció, # 9, i a Interval. Accions sonoresActivitat per al públic general. 

Més informació sobre la visita guiada: http://fundaciotapies.org/site/spip.php?article8223

Més informació sobre les exposicions: http://fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique46

Carrer Aragó, 25
08007 Barcelona




Compte enrere dels Premis Gaudí amb foto de família dels nominats


Els nominats als VII Premis Gaudí s'han fet la clàssica foto de família al Palauet Albeniz, onze dies abans que se celebri la cerimònia dels guardons. Uns premis en els quals la coproducció catalana 'El Niño' de Daniel Monzón parteix com a favorita amb 15 nominacions, entre les que hi ha la de millor pel·lícula en llengua no catalana i millor direcció. Abans de la foto de família han estat distingits com a nous Membres d'Honor el realitzador de cinema publicitari Josep Miquel Aixalà; els dissenyadors de personatges d'animació Jordi i Carles Grangel; l'exhibidor i director de cinema valencià Antonio Llorens Sanchis; l'etalonador i fundador d'Image Film Ramón Martos Vivar i l'actriu Rosa Novell.

Darrers dies de l'exposició "M. Ardan" al MNAT de Tarragona

Aquest diumenge 25 de gener, finalitza l'exposició temporal "M. Ardan, gran viatger del segle XIX", al Museu Arqueològic de Tarragona. L'exposició, que s'integra dins del festival internacional de fotografia SCAN 2014, va ser inaugurada el passat 17 d'octubre de 2014. Aquest diumenge es portarà a terme, també, la darrera de les visites comentades a aquesta exposició per al públic general, a les 12 h. Preu inclòs amb l'entrada del museu.

És necessària reserva prèvia als tel. 977 25 15 15 / 977 23 62 09 / mnat@gencat.cat

Més informació a www.mnat.cat


Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Av. Ramón y Cajal, 82
43005 Tarragona


 #ca #història #patrimoni #exposicions

Els germans Roca tornaran al febrer al Festival de Cinema de Berlin


Els germans Roca tornaran al febrer al Festival de Cinema de Berlin amb l'estrena del documental 'Cooking up a tribute'. El film, que es projectarà el 10 de febrer a la secció Culinary Cinema, recull l'experiència inèdita de l'equip del restaurant gironí que l'estiu passat va tancar durant cinc setmanes per anar de gira per Estats Units i Amèrica Llatina. Durant aquest temps, van elaborar quasi 50.000 plats per a més de 2.700 persones. El documental està dirigit per Luis González i Andrea Gómez. Els germans Roca ja van ser protagonistes en l'edició passada amb l'estrena de 'El Somni', de Franc Aleu, inspirat en el procés de creació d'aquest sopar-òpera on tots els sentits són protagonistes. /acn

#ca #cinema 

konventDEBAT: FUTURS CATALUNYA CENTRAL al Berguedà


DISSABTE 24.01.15  - 18:00h

konventDEBAT

Berguedà, de Mart a les herbes del desert.

El berguedà és un terra humil i una de les comarques amb més diversitat natural del territori català. El seu patrimoni monumental i cultural és remarcable, les connexions viàries prou dignes, i la seva situació central interessant. Tots aquests aspectes  queden enfosquits per l'estadística: cada cop més persones valuoses i pioneres en els seus camps marxen fora per buscar el que no troben aquí, exporten el seu potencial a altres nuclis productius  deixant-nos  amb una sensació negativa, potser irreparable, d'abandonament inexorable.

L'autenticitat de la comarca és autèntica i no una simulació per a grups organitzats des d'una pàgina web per turistes de Benidorm. Com traslladar-ho a un projecte vàlid, com incorporar aquestes peculiaritats als teixits que sostenen culturalment i econòmica la comarca. Existeixen alternatives ?

Hi ha professionals que escullen deixar Barcelona per implantar el seu projecte a les comarques centrals. Quins riscos o avantatges comporta ?

El Konvent de Cal Rosal planteja una marc obert on pensar i reflexionar sobre aquestes i d'altres qüestions. I ho fa d'una manera directa: convidant a persones que ho intenten, que obren nous fronts i porten a terme les seves idees. Perquè el simple fet de voler viure al lloc on s'ha nascut ens sembla important.

Més info: 

#ca #patrimoni #conferències