Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

Espanya vol imputar per injúries al Rei la xiulada contra l'himne espanyol de la final de Copa #ProuRidicul



Un pas més de la judicialització del sobiranisme a l'estat espanyol. Si ara fa un mes us oferíem l'auto de la denúncia del grup d'ultra dreta Manos Limpias sobre la xiulada a l'himne, segons publica Marca.es, la Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola ha informat favor que l'Audiència accepti la competència de la denúncia perquè hi veu delictes penals.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional veu delictes d'injúries al Rei i als símbols o emblemes de l'estat espanyol en la sonora xiulada que es va produir al Camp Nou el passat 30 de maig durant la final de la Copa del Rei entre el Barcelona i l'Athletic Club de Bilbao. En un informe s'explica que l'Audiència Nacional pot investigar els fets perquè s'enquadrarien dins d'un d'aquests dos delictes, dels articles 490.3 i 543 del Codi Penal, competència d'aquest tribunal especial. Durant la reproducció per megafonia l'himne nacional al Camp Nou abans del començament del partit a tot volum durant només 48 segons no va evitar l'estrepitosa xiulada per part de la majoria dels 95.000 assistents. Era la primera final de Copa del Rei presidida per Felipe VI com a monarca.

La llei espanyola impedeix que l'estat pugui acusar els funcionaris públics catalans per sedició #ProuMentides



La sectorial de secretaris, interventors i tresorers de l'administració local de l'ANC treballa en un informe sobre les implicacions dels treballadors públics en els delictes de rebel·lió i sedició. Els autors de l'informe, que es farà públic el dilluns 15 de febrer, avancen les conclusions principals que es resumeixen en què l'actuació dels treballadors i les treballadores de les administracions públiques catalanes en el procés de constitució de la República de Catalunya, que s'executin d'acord amb les ordres dels seus comandaments i del Govern i del Parlament de Catalunya, no suposarà la comissió d'un delicte.
 
L'informe també assenyala aspectes formals que caldrà tenir en compte i remarca que, en l'exercici legislatiu, el Parlament i el Govern de Catalunya  hauran de donar instruccions de forma clara, diàfana i concisa. Els autors de l'informe són: Joan Antón Font, Secretari General de l'Ajuntament de Tarragona. Professor associat de la URV;  Isidre Llucià, membre del Grup de Recerca en Llibertat, Seguretat i Transformacions de l'Estat. Membre de l'Observatori de la Convivència i el Civisme de Catalunya. Membre de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Professor de Dret Administratiu a la UdG, i Glòria Grant, llicenciada en Dret i membre de la Sectorial de secretaris, interventors i tresorers de l'administració  local.

A Espanya només hi ha un 10,6 de demòcrates: la resta no accepta el Dret a Decidir #ProuFeixisme




Aquest matí s'ha fet públic el darrer baròmetre del CIS. Una de les preguntes als ciutadans era: 'Amb quina organització territorial de l'estat esteu més d'acord?' (pàgina 65 d'aquest PDF). Segons els resultats, només el 10,6% dels ciutadans voldria un 'estat que reconegués a les comunitats autònomes la possibilitat de convertir-se en estats independents'. La majoria prefereix un estat com l'actual (39,8%), seguit d'un estat central sense autonomies (15,9%), un estat amb més autonomia per a les comunitats (14,6%) i un estat amb menys autonomia per a les comunitats (9,8%).

Els resultats també es poden llegir per partits. Els partidaris de permetre que les comunitats autònomes puguin ser independents segons els partits són aquests: PP (0,6%), PSOE (1,8%), Podem (12,5%), Ciutadans (0%), IU (5,9%), En Comú Podem (36,7%), Compromís (15,2%), ERC (88,1%), DIL (79,1%), En Marea (12,2).

Ací ho teniu en una taula (cliqueu damunt la imatge per a ampliar-la):

En aquest gràfic es veu el percentatge de partidaris d'un estat que permeti la independència, segons els partits (si cliqueu damunt la imatge, s'ampliarà):

Podem

Entre els votants de Podem, els partidaris d'un estat que permeti la independència (12,5%) igualen els partidaris d'un estat central sense autonomies (12,5). L'opció majoritària en el partit de Pablo Iglesias és un estat com l'actual (38,%), seguit d'un estat amb comunitats amb més autonomia (20%), i amb comunitats amb menys autonomia (9%).

En Comú Podem

Segons el CIS la majoria de votants d'En Comú Podem no opten per un estat que permeti la independència de les comunitats autònomes (36,7%), sinó per un estat amb unes comunitats autònomes amb més autonomia (44,9%). La resta d'opcions són minoritàries: un estat com l'actual (8,2%), un estat central sense autonomies (5,1%) i un estat amb menys autonomia per a les comunitats autònomes (2%).

Compromís

A la coalició Compromís, el 15,2% opten per un estat que permeti la independència. La resta d'opcions són aquestes: un estat com l'actual (30,3%); comunitats autònomes amb més autonomia (21,2%), comunitats amb menys autonomia (16,7%) i estat central sense autonomies (10,6%).

Gran suport del vot nul i els abstencionistes
Cal destacar els alts percentatges de partidaris d'un estat que permeti la independència entre els qui van fer un vot nul (20%), i a l'apartat 'altres' (30%), que inclou partits minoritaris.

Rajoy prepara l’atac contra el procés de desconnexió català #StopCatalaonofobia


El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha anunciat avui que el seu executiu ha encarregat als serveis jurídics de l'estat espanyol que estudiïn les iniciatives de Junts pel Sí i la CUP al Parlament de Catalunya perquè es creïn les ponències de les tres lleis de 'desconnexió'. Segons Rajoy, si hi ha indicis que 'poden contradir el que diu la Constitució actuarem com fins ara' i el seu govern portarà la qüestió al Tribunal Constitucional (TC).

'El govern està en funcions, però l'estat, la constitució i les lleis no estan en funcions, estan en vigor, i es defensaran dels atacs', ha afirmat. També ha anunciat que després de rebre l'informe del consell d'estat, el seu executiu aprovarà demà presentar un conflicte de competència davant del TC contra la creació de la conselleria d'Exteriors de la Generalitat, tal com ja ha fet contra la creació de la comissió d'estudi del procés constituent del parlament. Ara fa unes setmanes el govern espanyol ja va demanar al Tribunal Constitucional la nul·litat de la comissió parlamentària d'estudi del procés constituent perquè considera que vulnera la sentència del mateix tribunal del mes de desembre proppassat que anul·lava la declaració d'inici del procés cap a la independència de Catalunya que va aprovar el parlament el 9 de novembre.

Sáenz de Santamaría diu que la comissió d'estudi del procés constituent 'infringeix l'ordre constitucional'. 'S'impugna la creació de la comissió perquè implica introduir un objecte específic que és una obertura d'un procés constituent a Catalunya al marge de la constitució i perquè vulnera la la sentència d'inconstitucionalitat de la declaració del parlament. No es pot donar validesa a una comissió de procés constituent que el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional'. A més, ha dit que hi havia 'una voluntat deliberada d'incompliment' de la sentència del TC.

Colau ja rebaixa el referèndum català per poder pactar amb el PSOE #ProuMentides


Colau consuma l'engany del referèndum de Podemos. L'alcaldessa posa en dubte la possible pregunta, les respostes, i si seria vinculant. Ada Colau comença a fer ús de la seva capacitat d'influència en el bloc de formacions que envolten Pablo Iglesias al Congrés i ja tracta d'apropar posicions entre el PSOE i Podemos. I el primer gest per intentar convèncer Pedro Sánchez és la rebaixa del referèndum català. L'alcaldessa de Barcelona ha dit a BTV que "sobre les preguntes es pot parlar, poden ser dues opcions, tres opcions, però això no treu que es faci el referèndum".

Torna el debat de la (nul·la) viabilitat de la tercera via

Colau deixa a l'aire així un possible escenari amb un plebiscit sobre el futur de Catalunya on hi hagi les opcions 'independència', 'estat federal' o 'continuar amb el status quo actual'. En aquesta hipòtesi, es tornaria a obrir el debat que ja semblava tancat a Catalunya sobre la viabilitat d'un estat federal sense tenir ningú a l'altra banda disposat a federar-se. Com a mínim, s'hauria de preguntar a tot l'Estat o explorar una reforma constitucional que necessitaria el PP. Un PP que estaria totalment en contra si queda marginat per un pacte d'esquerres. Tot plegat podria acabar en un bucle amb difícil solució si l'estat federal s'imposés.

El referèndum encara es podria veure més rebaixat

A banda, la incorporació de la tercera via en l'hipotètic referèndum faria rebaixar els suports de la independència, que potser es quedarien a les portes del 50% i el dubte del resultat d'una pregunta sí o no no es resoldria. A més, ningú a l'Estat avalaria una independència amb menys del 50% de suports. Ada Colau ha mencionat a l'entrevista a Barcelona Televisió l'exemple escocès, però l'ambigüitat de la seva proposta trauria la nitidesa del resultat de la votació que va concedir David Cameron.  D'altra banda, ni Colau ni els dirigents de Podemos fan èmfasi en què seria un referèndum d'autodeterminació ni que seria vinculant, així que encara es podria veure més rebaixat el plebiscit de Podemos.

Conversa oberta amb l'artista Cyrus Kabiru (Kènia) a la Tàpies #gratis

Flow sèries

Trobades, converses i àpats
Una iniciativa de la Fundació Han Nefkens i la Fundació Antoni Tàpies.


Flow sèries és un programa impulsat per la Fundació Han Nefkens i la Fundació Antoni Tàpies l'objectiu del qual és reunir diferents persones del món de l'art procedents de continents i contextos diversos. Les trobades al voltant d'un artista i les seves produccions en curs són l'objecte d'una conversa seguida d'un àpat. Tota una invitació a pensar les implicacions d'una escala global en el treball dels artistes contemporanis mentre ingerim les creacions comestibles d'artistes locals. 

Al llarg de l'any les sessions convocaran vuit artistes que desenvoluparan els seus projectes amb el recolzament de la Fundació Han Nefkens. Cada trobada comptarà amb la presència de l'artista i d'un invitat que conduirà la conversa fins al moment de l'àpat. Els artistes que formaran part del cicle són Cyrus Kabiru (Kènia), Ramin Haerizadeh, Rokni Haerizadeh and Hesam Rahmanian (Iran), Dinh Q. Lê (Vietnam), Arash Nassiri (França/Iran), Mariam Suhail (Pakistan), Anup Mathew Thomas (India), Jungju An (Corea del Sud) i Sojung Jun(Corea del Sud). 

Lloc: Auditori de la Fundació Antoni Tàpies | Dates: de gener a desembre de 2016 | Hora: 19.30 h | Aforament limitat

Sessió 1:

Amb: Cyrus Kabiru i Blanca Callén
Data: 28 de gener, 19.30 h
Idioma: anglès amb servei de traducció simultània.
Informació i reserves: 932 075 862 / reserves@ftapies.com. Reserves fins al dilluns 25 de gener (inclòs).
Activitat gratuïta.


#gratis #museus #conferències #agenda #artistes

El president de Flandes defensa l’adhesió automàtica de l'Estat Català a la UE #NouEstat


El president de Flandes, Geert Bourgeois, ha defensat que una entitat que ja forma part de la Unió Europea si s'independitza hauria de seguir formant part de la Unió Europea de forma automàtica. En una recepció als membres del VVB, Vlaams Volksbeweging, Bourgeois ha estat contundent a l'afirmar que Catalunya en el moment d'esdevenir un estat independent no hauria de negociar la seva incorporació a la Unió Europea 'perquè ja en forma part'.

Les darreres setmanes el debat sobre quina posició hauria d'adoptar el govern belga en el cas de la independència de Catalunya ha estat intens. El VVB ha adoptat la resolució d'iniciar els treballs d'un llibre blanc per a constituir una república flamenca en un període de temps de cinc anys. 

La presidència holandesa de la UE ja no descarta parlar amb el President de Catalunya #NouEstat


La recentment estrenada presidència holandesa de la UE no exclou el diàleg amb el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, si bé treballarà per "accentuar" la "unitat europea", ja que el que uneix a tots els ciutadans europeus és "molt més" que el que els pot dividir. L'ambaixador de Països Baixos a Espanya, Matthijs van Bonzel, ha presentat aquest dilluns les prioritats del seu país com a president de torn del Consell de la UE al llarg del primer semestre del 2016.

En roda de premsa, se li ha preguntat específicament a l'ambaixador si la presidència holandesa descartava una negociació amb la Generalitat sobre el seu projecte independentista. "En aquest moment crec que més aviat hem d'accentuar la unitat i la idea que som tots els europeus. Per això parlem tots amb tothom. És la manera a què estem acostumats a Europa de parlar cada un amb cada un. El diàleg en general amb l'opinió pública, els partits, les empreses, la societat civil, l'aplaudim. En aquest sentit, no està exclòs ningú d'aquest diàleg", ha contestat.

L'obertura a parlar amb tots i de tot de l'ambaixador holandès pel que fa a la causa nacional catalana no ha estat del tot del gust de les autoritats espanyoles. El secretari d'Estat per a la UE, FernandoEguidazu, present a l'acte, ha subratllat posteriorment que el que estan promovent les noves autoritats catalanes no és només un "desafiament sobiranista", sinó "un atemptat" a la Constitució i democràcia espanyoles, així com "un atac" al mateix Tractat de la UE, que "assegura la integritat territorial" dels Estats membres.

"És un moment complicat", ha declarat l'ambaixador holandès, que reconeix haver assistit sorprès a l'acord entre Junts pel Si i la CUP per investir com a President de la Generalitat a Carles Puigdemont. Aquest moviment ha agafat molts dels ambaixadors amb el peu canviat, ja que el mateix divendres estaven informant les seves capitals de la mancança d'acord entre les dues formacions independentistes sense que s'entreveiés una sortida positiva per formar govern que portes endavant el programa independentista votat pel Parlament de Catalunya.

Catalunya serà la menys beneficiada de la rebaixa de l'IRPF planejada per Madrid #NouEstat


La rebaixa completa de l'IRPF, que va entrar en vigor el gener de 2016, tindrà un efecte molt desigual per comunitats autònomes, a causa d'una banda, a les diferències de renda entre elles (la rebaixa és més gran entre les rendes més baixes) i, per altra banda, als canvis fiscals que els governs autonòmics han introduït al seu torn en aquest impost.

D'aquesta manera, mentre que a Castella-la Manxa la rebaixa de l'IRPF respecte al 2011 serà del 8%, la més alta a nivell nacional, a Catalunya tot just arribarà al 0,9%, per l'augment del tram de la quota autonòmica, segons un estudi de l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF).

El Govern de Mariano Rajoy va aprovar en 2014 una rebaixa de l'IRPF per a aplicar-se en dos anys: la primera part entraria en vigor el 2015 i la segona, en 2016. Així, la rebaixa mitjana de l'impost en 2016 per al conjunt dels espanyols respecte el que pagaven per aquest tribut el 2011 és del 3,74%.

Com és més profunda per a les rendes baixes, a Castella-la Manxa ascendirà la reducció mitjana al 8%, el descens més entre totes les comunitats, ia Catalunya serà del 0,9%, el menor. L'estudi de l'IEF, recollit per Europa Press, indica que tot i que amb la reforma ha augmentat la progressivitat de l'impost i, per tant, la reducció de l'IRPF és proporcionalment més gran en les regions amb una menor renda per càpita, també han influït els canvis de l'impost que han aprovat els propis governs autonòmics sobre el 50% del tribut que tenen cedit amb capacitat normativa.

D'aquesta manera, l'escassa rebaixa a Catalunya es deu, per tant, a una combinació de tots dos factors: té una renda per càpita superior a la mitjana i, al mateix temps, el Govern autonòmic ha elevat l'impost en la quota regional. De fet, a Catalunya la recaptació de la quota autonòmica de l'impost és un 8,6% més gran en 2016 que la quota estatal, o el que és el mateix, recaptarà 645 milions d'euros més per la part de l'impost que té cedit.

Quant a la resta de comunitats autònomes, un total de 10 comunitats gaudiran d'una rebaixa de l'IRPF en 2016 superior a la mitjana nacional (-3,74%), entre les que es troben Andalusia (-6,6%), Astúries ( -4,6%), Canàries (-5,2%), Cantàbria (-5,4%), Castella i Lleó (-6,8%), Castella-la Manxa (-8%), Extremadura (-5 , 5%), Galícia (-4,8%), Múrcia (-6%) i La Rioja (-3,8%).

Amb rebaixes inferiors a la mitjana nacional se situaran, per la seva banda, Aragó (-2,8%), Illes Balears (-2,3%), Comunitat Valenciana (-3,6%), Comunitat de Madrid (-2,9 %) i tancant la taula, Catalunya (-0,9%). Les comunitats forals del País Basc i Navarra, que tenen el seu propi règim fiscal, i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla no estan incloses en l'estudi.

Segons l'IEF, en termes absoluts la rebaixa de l'IRPF entre 2011 i 2016 suposarà una retallada de 2.400 milions d'ingressos, fins als 62.911,74 milions d'euros. El major descens es produirà a Andalusia, amb una minva de recaptació de 523 milions, seguida de Madrid (487 milions) i Castella i Lleó (237 milions). La menor reducció en termes absoluts es produirà en la Rioja (18 milions), Illes Balears (35 milions) i Cantàbria (48 milions).

La companyia sueca Scandjet aposta per l'Aeroport de Girona #NouEstat



La companyia sueca Scanjet Aero unirà el Aeroport de Girona amb set ciutats de Suècia des del maig fins al novembre. L'aerolínia posarà més de 17.000 seients a la venda amb preus a partir dels 99 euros per trajecte. A part dels vols, també oferirà paquets turístics pensats perquè els visitants suecs vagin a la Costa Brava amb l'hotel i les activitats d'oci ja contractades. Inicialment, oferirà dos vols per setmana, a l'octubre creixerà fins a les sis rutes ia l'agost no operarà.

El president de la companyia, Pavel Maksimovski, va destacar que treballen a demanda i, per tant, podrien afegir nous vols si cal. Els plans d'Scandjet per al 2017 passen per doblar el nombre de passatgers. El Aeroport de Girona ha presentat l'acord amb la companyia Scandjet Aero, que volarà a l'aeroport de Vilobí d'Onyar procedent de set ciutats sueques.

Els vols començaran la primera setmana de maig i finalitzaran la primera setmana de novembre. A canvi, Diputació, Cambra de Comerç i Generalitat faran campanyes de màrqueting al país escandinau per valor de 60.000 euros. Hi haurà dues rutes setmanals i només durant l'octubre pujaran a sis. La companyia no operarà a l'agost ja que a Suècia comença l'escola i també perquè els suecs és el mes que menys viatgen perquè al seu país fa bon temps. Les ciutats sueques que estaran connectades amb Girona són Kristianstad, Gotteborg, Kalmar, Karlstad, Ume, Lulea i Norrkoping.

Sicila i Croàcia

Scandjet es va crear el 2002 i vola a Sicília i també a Croàcia, on transporta fins a 50.000 passatgers l'any. Girona serà la seva primera incursió en el mercat català i també estatal. Segons ha reconegut el president de la companyia, Pavel Maksimovski, Espanya és la primera destinació de vacances dels suecs, per als quals la marca Costa Brava "és molt coneguda". Com la companyia és propietària dels seus avions, el president ha dit que si tenen més demanda de grups tancats o de passatgers en general es plantegen augmentar l'oferta de seients.

Aquest 2016 posen a la venda 17.640. Maksimovski també ha explicat que busquen altres companyies o operadors turístics que utilitzin els seus avions mentre estiguin a Girona esperant per fer la volta a Suècia. Per al 2017 els plans de la companyia és doblar la seva capacitat i sumar noves rutes. L'any que ve, a més, volen començar a volar al març sobretot per facilitar als amants del golf que puguin venir a practicar-lo en les comarques gironines ja que a Suècia en aquella època de l'any els camps estan tancats.
A part d'oferir només la modalitat de vol, la companyia també ha tancat un acord amb hotelers de la Costa Brava sud i centre per oferir paquets turístics amb l'allotjament inclòs i també amb activitats d'oci contractades. Pel que fa al preu dels bitllets, estaran a la venda a partir de 99 euros per trajecte.

Promoció de la Generalitat a Suècia

El secretari d'Infraestructures i Mobilitat en funcions, Ricart Font, ha celebrat l'acord perquè afirma que va en la línia de l'estratègia de les institucions, que és la de diversificar el nombre de companyies que operen des de l'Aeroport de Girona. Aquest hivern, per exemple, Ryanair és l'única aerolínia que ofereix vols. Segons ha explicat Font, en la temporada d'estiu ja tenen confirmada la presència de quatre companyies. Ryanair (que oferirà 29 destinacions), Transavia, Jet2 i Scandjet. En total, es passarà de les 38 destinacions de 2015-41.

Font reconeix que les estadístiques de l'aeroport gironí són dolentes (el 2015 s'ha tancat per sota dels 2 milions) però assegura que hi ha una dada bona per a l'economia gironina. Segons apunta, cada vegada hi ha més passatgers que arriben a Girona i fan estada. Les estadístiques que té l'AGi (formada per la Cambra de Comerç, la Diputació i la Generalitat per impulsar l'aeroport) apunten que el 2010 un 52% dels turistes que aterraven a Vilobí d'Onyar es quedaven a fer vacances a Girona. 2015, aquesta xifra ha crescut fins al 62%.

A més, el secretari d'Infraestructures i Mobilitat ha apuntat que hi haurà "bones notícies" per a l'aeroport en els propers mesos ja que estan treballant per tancar nous acords. No obstant això, no ha revelat noms. Pel que fa a les relacions amb Ryanair -que novament retallarà el nombre de destinacions aquest estiu-, Font ha explicat que la companyia irlandesa viu un procés de "plena reconversió" i que estan pendents de la compra d'avions. "Només podem dir que estem oberts a seguir treballant amb aquesta companyia i qualsevol altra per oferir les nostres campanyes de màrqueting i promoció", va dir.

La Unió Europea ja qüestiona el paper d’Espanya en el conflicte amb Catalunya #StopCatalanofòbia



Juncker qüestiona el paper d'Espanya en el conflicte amb Catalunya. El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, tampoc ja defensa de manera tan nítida a Espanya. L'executiu espanyol cada vegada està més qüestionat a Europa al voltant de la gestió del clam sobiranista català, i el fet que estigui encara en funcions no ajuda. El president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, ha instat l'Estat a fer un govern estable amb celeritat i, sobre la situació a Catalunya, ha demanat "que Espanya estigui a l'alçada", tot i afirmar que no opinaria sobre "els moviments en algunes regions i províncies".

Juncker insinua que Rajoy faci un Cameron amb Catalunya?

L'home amb més poder a la Unió Europea ha insinuat que Madrid ha de reaccionar, així que una interpretació de les seves críptiques paraules és que en el fons demana a Rajoy fer un Cameron, és a dir, posar sobre la taula un referèndum vinculant sobre l'autodeterminació a Catalunya per acabar amb el conflicte. De fet, la decisió del primer ministre britànic de fer votar els escocesos no va rebre l'oposició de les altes instàncies europees, que es van limitar a respectar la votació i donar missatges subtils en defensa del No.

Schulz, 15 segons per respondre una pregunta sobre Catalunya

D'altra banda, aquesta setmana també li ha tocat respondre sobre l'assumpte català després de la investidura de Puigdemont al president del Parlament Europeu, Martin Schulz. Tot i acabar dient que tots els moviments s'han de fer cenyint-se a la Constitució espanyola, ha trigat gairebé 15 segons a respondre la pregunta interessant-se per la nova situació de Catalunya del periodista de TV3 Francesc Serra (el moment es pot recuperar en aquest enllaç, a partir del minut 40:20). La credibilitat de Schulz en la defensa de la unitat d'Espanya tampoc ha estat tan nítida com en d'altres ocasions.

Una comissió es reuneix a Poblet per tancar l'esborrany de la Constitució Catalana #NouEstat


L'Hostatgeria del Monestir de Poblet (Conca de Barberà) ha acollit fins avui un grup de treball de divuit persones que prepara un projecte de constitució catalana. El seu objectiu és entregar-lo al Parlament de Catalunya a finals del mes d'abril i que serveixi de punt de partida a la comissió legislativa, l'òrgan que s'encarregarà d'elaborar la constitució conjuntament amb membres de la societat civil. 

El grup no només està format per advocats i gent vinculada al món judicial, sinó que també hi participen periodistes, enginyers, economistes, emprenedors entre d'altres. Ells sónAgusti Carles, Jordi Domingo, Josep Faiges, Beth Ferràn, Toni Fitó, Joan Fonollosa, Francesc X. Jaurena, Montserrat Llobet, Sergi Miquel, Eduard Peris, Pep Puig, Sebastià Sardiné, Carles Solà, Santi Vilanova i Eduard Vinyamata. Per la seva banda l'ex-jutge Santi Vidal, que també forma part del grup de treball, no ha pogut participar en la trobada a causa de la seva implicació política des que va ser escollit senador a les eleccions del passat 20-D.

Aquest grup de treball es basa en tres esborranys previs per a elaborar el text definitiu que serà lliurat al Parlament. Per una banda el projecteunanovaconstitucio.cat, liderat per Santi Vidal, constitucio.cat i Enginyers de Joan Fonollosa, coordinat per l'ANC. Tots tres esborranys van ser presentats a principis de l'any 2015. A partir de llavors, els tres equips van decidir coordinar-se per a treballar sobre un únic text.

Des de divendres han estat ordenant tota la feina feta fins ara, en la qual han tingut en compte els més de tres mil comentaris que la gent ha fet sobre les tres constitucions prèvies, han identificat els punts més conflictius i han fixat la data en la qual tenen previst entregar el text al Parlament. Fonts d'aquest mitjà asseguren que intentaran tenir el text enllestit per la diada de Sant Jordi.

La borsa espanyola continua en caiguda lliure #NouEstat



L'Íbex-35 ha perdut un 2,78% al tancament de mercat, en una jornada marcada per una altra caiguda del petroli i els dubtes sobre la Xina. El selectiu aprofundeix en nivells mínims des de setembre de 2013 i s'ha deixat un 4,1% en la setmana, de manera que amplia al 10,5% la caiguda registrat en les deu sessions de l'any. En l'última sessió, tots els valors s'han endinsat en pèrdues. OHL ha liderat les retallades, amb una caiguda del 8,4%, seguit d'Arcelor Mittal (-7,4%) i Sacyr (-6,3%). Repsol ha perdut un 4,7%, BBVA un 3,8% i el Santander i Telefónica més d'un 2%. L'arrencada negativa a Wall Street (-2,2%) ha agreujat les pèrdues esteses entre les principals places d'Europa. París, Milà i Frankfurt han protagonitzat descensos de l'entorn del 3%, mentre que Londres ha contingut la seva caiguda al 2%. L'Íbex-35 tanca una altra setmana infausta, després d'anotar-se tres sessions en negatiu i s'estableix en els 8.543 punts.

El rei d’Espanya no rep a la Presidenta del Parlament i descol·loca els unionistes #StopCatalanofobia



El desaire del cap de l'Estat espanyol vers les institucions catalanes evidencia el trencament dels ponts de diàleg institucional i l'arrenglament de la monarquia amb les tesis unionistes, fet que tira per terra les esperances dipositades en el monarca, com agent desllorigador de l'anhelat encaix de Catalunya a Espanya per part del defensors de la tercera via. En aquest sentit, són destacables les reaccions del director de La Vanguardia, Màrius Carol i dels tertulians estrella de Can Cuní.

Màrius Carol, director de La Vanguardia i acèrrim defensor de la tercera via, assegura en un article d'opinió que "hauria estat oportú" que el monarca espanyol rebés la presidenta del Parlament, i recorda que la Corona mesura tots i cadascun dels seus moviments i aquest rebuig "pot ser objecte d'interpretacions", una crítica que se suma a una de més contundent dels  tertulians de la de tercera via de can Cuní d'ahir dilluns.

Montserrat Nebrera, Ramon Espasa  i el nou fitxatge de Cuní , l'exconvergent rebotat, Antoni Fernández Teixidó,  van coincidir en qualificar el rebuig del monarca de "gravíssim error". Amb tot, el diari marcadament monàrquic ha preferit no posar un semàfor vermell a Felip VI, deixant clar que al diari del Grup Godó li pesa més la monarquia que la tercera via.

I per si no els havia quedat clar, a més del rebuig a Forcadell, l'Estat espanyol ha protagonitzat un altre menysteniment de les institucions catalanes. En el reial decret que apareix aquest dimarts en el (BOE) sobre el cessament d'Artur Mas com a president de la Generalitat, s'obvia la fórmula habitual que inclou l'agraïment dels serveis prestats, com es va fer en el cas dels mandats dels presidents  Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla. El reial decret està signat pel rei d'Espanya i pel president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy.

El Front Nacional de Le Pen amb el nacionalisme espanyol i contra la independència de Catalunya #ProuFeixisme


L'eurodiputat del xenòfob Front Nacional francès Louis Aliot -regidor a Perpinyà i parella sentimental de Marine Le Pen- ha decidit entrar de ple en els afers interns de l'Estat espanyol. Després de la presa de possessió de Carles Puigdemont com a nou president català, Aliot ha preguntat aquest dimecres a la Comissió Europea (CE) si "compta donar suport al govern espanyol en la seva voluntat de mantenir la unitat d'Espanya, o bé pretén obrir un diàleg amb el nou cap del govern independentista català". I fent-se seu l'argument utilitzat tant pel PP com pel PSOE, també pregunta: "L'accés unilateral de Catalunya a la independència comporta una sortida immediata de la UE per part del nou Estat?"

Aliot sosté davant la CE que la investidura de Puigdemont "obre un període de gran inestabilitat a Espanya, ja de per si molt afeblida per una crisi econòmica important i per una inestabilitat política i governamental creixent". Assegura que "el sentiment independentista és clarament minoritari a Catalunya" i que "les forces polítiques democràtiques respectuoses amb la Constitució espanyola i amb la seva unitat s'oposen a aquestes vel·leïtats separatistes i extremistes".

El FN admet que Espanya és "una nació sobirana", però apunta que "es beneficia d'un suport financer europeu substancial". Per aquest motiu, la formació xenòfoba es veu amb l'autoritat moral per entrar de ple en el que, fins ara, considerava com un afer intern i formular la pregunta a les institucions comunitàries. Una pregunta que, fet i fet, esdevé la primera intromissió estrangera explícita en el procés independentista català a favor de les tesis del PP i el PSOE.

Cau l'apocalipsi espanyolista: La inversió estrangera a Catalunya va créixer un 240% fins al setembre


A Catalunya la inversió estrangera bruta va pujar el 240,4 %davant els tres primers trimestres del 2014. Això va suposar una alça de més del triple, mentre que descomptades les desinversions l'ascens va ser del 262,6 %. I és que la inversió neta d'empreses estrangeres a Catalunya va ser de 3.206 milions d'euros de gener a setembre, davant els 884 milions que es van invertir en el mateix període del 2014. No obstant, el volum d'inversió retirat an Catalunya fins al setembre d'aquest any va ser de 483 milions d'euros, més del doble de la xifra que es va registrar un any abans.

La inversió estrangera productiva a Espanya va va créixer el 42,88 % respecte al mateix període del 2014, segons dades de la Secretaria d'Estat de Comerç publicades avui. Madrid va ser la comunitat autònoma que va registrar més inversió estrangera bruta al sumar 10.384 milions d'euros, seguida de Catalunya (3.689 milions d'euros), Andalusia(456,25 milions d'euros) i País Basc (227,72 milions).Per una altra part, a Madrid, les inversions estrangeres brutes van augmentar només el 62,81 %, i les netes van pujar el 38,52 %. Les desinversions a la comunitat madrilenya van sumar 2.996 milions d'euros, davant els 1.045 milions del mateix període del 2014.

Les regions que van tenir menys inversions estrangeres productives van ser Aragó (57.644 euros), Cantàbria (7,4 milions) i el Principat d'Astúries (7,9 milions). Així mateix, les inversions estrangeres brutes corresponents només al tercer trimestre de l'any a Espanya van ser de 6.766,9 milions, el 10,8 % més que la suma registrada entre juliol i setembre de l'any passat.

L'informe assenyala que la inversió estrangera neta, excloent les Entitats de Tinença de Valors Estrangers (ETVE) i les desinversions, va sumar 11.230 milions d'euros fins al tercer trimestre de l'any i va pujar el 25,72 %. Les desinversions fins al setembre van ser de 4.533 milions davant els 2.100 milions que es van registrar un any abans.

Els independentistes flamencs faran caure el govern belga si no dona suport a l'Estat Català #NouEstat


Els separatistes flamencs podria fer caure el govern belga si aquest es nega a donar suport a una Catalunya independent, segons publica la premsa de Bèlgica.
Des que va començar la marxa independentista a Catalunya, la N-VA ha estat un suport indispensable per a Mas dins de la UE i ha donat suport públicament a l'expresident en nombroses ocasions.

Els separatistes flamencs podrien fer caure el govern belga si aquest es nega a donar suport a una Catalunya independent, segons publica la premsa de Bèlgica.
Aquest país està dirigit per un govern de coalició amb tres formacions: els democristians del CD & V, l'Open VLD i els nacionalistes del N-VA, els que van treure més escons. L'Executiu està liderat pel liberal francòfon Charles Michel del Mouvement Refórmateur.

Amb aquest difícil equilibri de govern la qüestió catalana sembla ser prou important com per desestabilitzar un pacte que va trigar mesos a aconseguir-se.
El mateix ministre de l'Interior i viceprimer ministre, pertanyent al N-VA, ha reconegut que "en cas que [la independència catalana] passi, serà una qüestió difícil per a nosaltres". No obstant això, també ha insistit que "els pobles tenen el dret democràtic a definir el seu propi destí, també dins de la UE".

Des que va començar la marxa independentista a Catalunya, la N-VA ha estat un suport indispensable per a Mas dins de la UE i ha donat suport públicament a l'expresident en nombroses ocasions. Segons reconeixen fonts de la N-VA a la premsa flamenca, la seva intenció és que Bèlgica reconegui legalment a la futura Catalunya independent.

Es convocarien unes noves eleccions

Per a això, asseguren, han pressionar els seus socis de govern perquè realitzin la declaració institucional. Una cosa que els seus col·legues no semblen estar disposats a fer, el que portaria a convocar unes noves eleccions, ja que la N-VA ha amenaçat de trencar la coalició si es neguen a donar suport al President.
No obstant això, per al Mouvement Refórmateur el suport a la independència catalana podria suposar un precedent perquè Flandes veiés recolzades les seves ànsies separatistes.

La tessitura en què es veuen no és senzilla: si no accepten les pressions es convocarien noves eleccions, que, en vista de les enquestes, no tornarien a guanyar. Si les accepten, perdrien a la major part del seu electorat, de parla francesa. La N-VA, segons els analistes flamencs, vol aprofitar l'impuls independentista català per guanyar suports de cara als comicis belgues del 2019.

PP i PSOE fan el primer pas enver la coalició nacionalista espanyola contra Catalunya #StopCatalanofobia


A poques hores de la constitució del Congrés espanyol, el PP, Ciudadanos i el PSOE comencen a posar els fonaments per articular un eix espanyol que planti cara a l'independentisme català. Aquesta primera passa s'ha concretat amb el pacte per un president socialista al Congrés dels diputats, l'exlehendakari Patxi López.

Amb aquest acord al qual ha arribat l'Espanya rància, el PSOE -que ara és el soci desitjat- ja té la primera excusa per fer el pacte d'Estat amb el PP i el concert de Ciudadanos, tal i com cada vegada li demanen més els poders fàctics. Pedro Sánchez s'està aplanant el camí per arribar-hi sense trepitjar gaires ulls de poll. La segona excusa la tindrà en safata aquest vespre a les 19h amb la investidura del president Puigdemont, que s'ha compromès en tirar cap a la independència sense mirar pel retrovisor.

La proposta de referèndum de Podemos, només a les ments dels més "somiatruites"

Amb aquest acord entre PP, PSOE i Cs, el pacte final per constituir un Eix contra la independència de Catalunya, allunya cada vegada més la proposta de fer un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Aquest va ser un dels arguments tallafocs que va utilitzar el Podemos català per guanyar les eleccions a Catalunya prometent quelcom que ningú més defèn a Espanya.

Patxi López, espanyolisme dur

El socialista Patxi López -etern aspirant a liderar el PSOE- s'haurà de conformar amb la presidència del Congrés dels diputats després del gran retrocés que va patir en les eleccions a Euskadi que li van prendre el poder. En la seva etapa com a Lehendakari, el socialista va impregnar d'espanyolisme l'obra de govern, fent alguns retrocessos en matèria nacionalista respecte al seu predecessor, Juan José Ibarretxe. Com sempre, des del PSOE, a més, el respecte cap a les institucions presidencials basca i catalana és nul com ja va demostrar José Montilla quan va decidir anar al Senat espanyol, després d'haver esdevingut expresident d ela Generalitat. Tant PSOE com PP conceben les presidències d'aquestes comunitats històriques com a simples trampolins per fer política a Madrid.

Espanya torna a enviar 400 policies antiavalots a Catalunya després de la investidura de Puigdemont #StopCatalanofobia



El procés va de debò i l'estat espanyol ho sap. És per aquest motiu que Jorge Fernández Díaz ha decidit reforçar la presència d'agents de la policia espanyola en un clar intent d'intimidació. Aquest desplegament acompanyarà als ja més de 100 agents que es troben a Catalunya. Tots ells, els nouvinguts com les que ja hi eren, s'allotgen al Maresme. La seva presència a la comarca és notòria i els veïns de la zona en parlen. El to xulesc i prepotent dels agents, sumat a la gran producció de testosterona típics de la seva joventut, provoquen situacions tan surrealistes com les que va explicar directe!cat sobre els agents que buscaven independentistes amb una estelada depilada al pèl púbic.

Nou desplegament de tropes policials espanyoles a Catalunya. L'encara ministre d'interior, Jorge Fernández Díaz, ha ordenat l'enviament urgent a Barcelona de prop de 400 agents de les Unitats d'Intervenció Policial (UIP) que és un cos d'antiavalots. Es tracta de vuit grups que reforçaran el centenar de policies que estan destinats de manera permanent a la capital del Principat. Tres d'ells ja estan al seu destí, mentre que cinc "estan en moviment".
 
Aquest important desplegament policial de mig miler d'agents entre els desplaçats i els destinats de manera permanent a la capital catalana té com a objectiu formal la protecció dels edificis públics dependents de l'Estat (Delegació del Govern, Capitania General i la mateixa seu de la Prefectura Superior de Policia)
 

Espanya ja vol impugnar la presa de possessió del President Puigdemont malgrat ser legal #NouEstat



L'advocacia de l'estat espanyol sospesa la possibilitat d'impugnar la presa de possessió de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat de Catalunya perquè en la promesa del càrrec no s'ha referit ni al rei ni a la constitució espanyols. Els serveis jurídics de l'estat analitzaran ara la legislació i la jurisprudència que hi ha per a saber si això pot implicar cap mena de càstig o sanció.

Carles Puigdemont ha promès el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya amb fidelitat al poble de Catalunya. És una novetat històrica en la fórmula de prometença del càrrec, en què no ha fet referència ni al rei ni a la constitució espanyols. La presidenta del parlament, Carme Forcadell, ha llegit la fórmula: 'Prometeu complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel seu parlament?'

En aquest article el professor de dret constitucional Marcel Mateu explica per què la fórmula utilitzada pe Puigdemont és legal i alhora necessària:

El perquè de la fórmula utilitzada per Puigdemont per a prometre el càrrec és legal i necessària

Per certificar el final de l'etapa autonòmica i començar a fer visible que hem iniciat una legislatura fundacional, els primers actes institucionals tenen gran importància, perquè poden reforçar aquest missatge, tant cap a l'interior de Catalunya com cap a l'exterior. I els dos primers d'aquests actes han estat l'aprovació de la declaració d'inici del procés cap a la independència i la investidura del president de la Generalitat, amb un ressò mediàtic molt important. En aquests dos actes, és tan rellevant com els discursos que els han acompanyat, o més, la majoria del parlament que hi ha donat suport. Perquè en tots dos casos, la xifra (lleugerament diferent) ha estat contundent i ha esdevingut un missatge nítid, cap endins i sobretot cap enfora: per majoria absoluta dels representants, Catalunya es proposa d'avançar cap a la constitució d'un nou estat. Però després de la investidura, llargament esperada, aquest vespre hem pogut veure un altre acte formal i solemne que tampoc no s'ha desaprofitat per a anar construint un relat clar i coherent. En refereixo a l'acte de presa de possessió, que és un acte que no té el contingut regulat per la llei, sinó que segueix un protocol que amb petits canvis s'ha anat consolidant d'ençà que Josep Tarradellas el va establir per la via de fet. És una cerimònia que ara s'ha canviat per adequar-la a la nova etapa que hem començat. Avui el protocol continuava tenint un sentit polític, però el missatge havia canviat. Tal com la presidenta del parlament va anunciar a l'inici de la legislatura: el temps de l'autonomia s'ha acabat i les seves formes també.

La llei 13/2008 (la que regula la presidència de la Generalitat) no exigeix cap promesa ni jurament perquè no formalitza el contingut de l'acte de presa de possessió. Tanmateix, des del 1980 el nucli d'aquest breu acte havia estat la promesa de compliment de les obligacions del càrrec mitjançant la següent fórmula: 'Prometeu per la vostra consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat de Catalunya amb fidelitat al rei, a la constitució, a l'estatut d'autonomia i a les institucions nacionals de Catalunya?' Les referències a la fidelitat al rei i a la constitució espanyols no tan sols han estat sempre jurídicament innecessàries (encara que s'interpretessin com un simple acatament) sinó que ara, d'acord amb la declaració solemne del parlament al començament de la legislatura, esdevenien incoherents. I, per tant, era lògic i convenient d'evitar-les. Calia una nova fórmula perquè ja no n'hi havia prou d'afegir en la resposta la crossa 'per imperatiu legal'. 

Aquell temps ja ha passat. Tant en la presa de possessió del 2010 com en la del 2012, la pregunta no va canviar, però Artur Mas no es va limitar a respondre 'Sí, ho prometo', sinó que hi va afegir 'i amb plena fidelitat al poble de Catalunya'. Avançant en aquesta línia, la pregunta que la presidenta del parlament ha formulat avui em sembla plenament encertada: 'Prometeu complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel seu parlament?' El qui actua fidelment no manca a allò a què s'ha compromès i el qui és lleial guarda escrupolosament la fidelitat deguda i no traeix. Considero que és exactament això que es pot exigir a una persona que vol tenir la més alta representació de la Generalitat en el moment històric actual (difícil i complex, però més o menys com d'altres n'hi ha hagut en la mil·lenària història de Catalunya). Cal continuar construint també amb les formes, amb el llenguatge verbal i no verbal, un nou discurs positiu i tan coherent com sigui possible amb allò que la majoria del parlament ha encomanat al nou president de la Generalitat que faci. I senzillament s'ha fet. Anem progressant.

Marcel Mateu, professor de dret constitucional.