Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

Risto Mejide i Jorge Javier Vázquez també defensen el 9-N al 'Sálvame' #DretaDecidir #9n2014

Risto Mejide i Jorge Javier Vázquez defensen el 9-N al 'Sálvame'

El publicista Risto Mejide i el presentador Jorge Javier Vázquez, tots dos catalans, han defensat sense embuts la consulta del 9 de novembre. Ha estat anit, en el programa 'Sálvame', a Telecinco, quan Vázquez entrevistava Mejide per la nova temporada del programa 'Viajando con Chester', que començaria amb una entrevista al dirigent del PSOE, Pedro Sánchez. I en aquell moment el publicista ha aprofitat per dir: 'Aprofito per retirar-li el meu vot al PSOE, a veure si truca de nou. No votaré al PSOE fins que no doni suport a la consulta de Catalunya'.

Interpel·lat per Mejide, Vázquez li ha dit: 'I tant, jo dono suport a la consulta. Però està preparat el poble català pel no?'. I Mejide acaba: 'Espero que sí, per qualsevol resposta, el que no té sentit és que no estem preparats per les preguntes'.

New York Times: 'Seria un error negar a Catalunya un vot com el d'Escòcia' #9n2014 #DretaDecidir


'Seria un error negar a Catalunya un vot similar al dels escocesos', diu el periodista especialitzar en política internacional Roger Cohen avui en la seva columna d'opinió del diari The New York Times. Cohen, en un article titulat 'We the People of Scotland' ('Nosaltres, la gent d'Escòcia') la via pacífica que ha seguit el poble escocès per decidir si volia ser independent o bé continuar dins del Regne Unit; considera que el referèndum escocès ha estat tota una lliçó de democràcia, de democràcia directa.

I en aquest sentit escriu: 'Aquest ha de ser el futur de la democràcia. Espanya s'equivocaria denegant a Catalunya un vot semblant. La unió només pot reivindicar legítimament que és més forta si està preparada per a posar-se a prova a les urnes. La independència d'Escòcia hauria fet estralls durant un temps, però una Escòcia independent no era una idea més inconcebible que una Catalunya independent'.

Cohen insisteix a destacar la qualitat democràtica del referèndum escocès: 'Aquest vot, en què la gent ha expressat lliurement el seu desig sobre un potencial trencament amb el Regne Unit, ens porta a un poderós recordatori de les virtuts de la democràcia. La participació fou alta. El civisme en la desavinença va prevaler. "Aye" i "Nae" van pugnar, i després van anar a fer una cervesa'.

I conclou: 'La papereta no és pas una nimietat. És llibertat. Escòcia, nació de la Il·lustració, ha donat una lliçó oportuna. Aquest és, també, un mèrit d'aquesta votació.'

Grups unionistes britànics d'extrema dreta causen incidents violents a Glasgow #StopFeixisme

Grups unionistes d'extrema dreta causen incidents violents a Glasgow

Després d'una campanya modèlica i unes reaccions impeclablement educades, aquesta nit la violència ha esclatat a Glasgow. Grups unionistes d'extrema dreta, brandant banderes del Regne Unit i fent salutacions nazis, s'han enfrontat a la policia a Queen Street. Els manifestants, molts amb senyals evidents d'embriagesa, han atacat comerços que mostraven signes de la campanya del 'Yes'. Segons diversos testimonis també han calat foc a una de les portes del diari The Herald, que havia donat suport al sí.

Glasgow, la ciutat més gran d'Escòcia, és una de les poques on va guanyar el sí. A la ciutat hi ha un nucli important d'ultres unionistes, seguidors del Rangers, que durant tota la campanya del referèndum s'havien mantingut en silenci. L'ocultació d'aquests grups radicals ha format part de l'estratègia del nacionalisme britànic, tal i com a Catalunya, el PP procura ocultar els radicals neo-nazis espanyolistes.

Només 13 ajuntaments catalans encara neguen el Dret a Decidir dels seus ciutadans #9n2014 #DretaDecidir


453 municipis catalans ja han comunicat al govern que estan disposats a col·laborar amb la consulta del 9-N. Ho han fet saber per carta a la vice-presidenta i consellera de Governació, Joana Ortega, segons que ha pogut saber l'ACN. En canvi, només 13 municipis, en mans del nacionalisme espanyol (PP-PSOE) han manifestat que no hi estan disposats i 5 han expressat dubtes, però per raons de procediment. Aquesta és la resposta a la carta que el dia 26 de març Joana Ortega va enviar a tots els ajuntaments catalans per demanar-los la col·laboració. Els que han negat el suport són els governats pel PP, com ara Badalona i Castelldefels, i també alguns de l'àrea metropolitana on governa el PSC, com ara Cornellà, Esplugues o l'Hospitalet de Llobregat.

Els ajuntaments socialistes que neguen la col·laboració per organitzar la consulta del 9-N argumenten que només facilitaran ajuda si la consulta és legal i acordada. Es tracta dels municipis de més població governants pel PSC. Però també hi ha ajuntaments socialistes, mitjans i petits que han manifestat que sí que estan disposats a col·laborar amb el dispositiu de la consulta.

En total, gairebé el 50% des municipis catalans han respost la petició de la vice-presidenta Ortega, un percentatge d'ajuntaments que representen el 75% de la població catalana. Tot i que la carta enviada per la vice-presidenta no ho especificava, Governació demana ajuda especialment per trobar espais de titularitat municipal on es puguin posar les urnes i suport de les policies locals, com és habitual en totes les eleccions. L'operatiu del govern preveu que hi hagi 8.000 urnes i 3.000 punts de votació repartits per tot el territori.

Segons el govern, la col·laboració dels ajuntaments no és imprescindible per a elaborar el cens de la consulta, que es basa en el padró municipal, car es configurarà a partir de les dades de l'Idescat que, segons aquestes fonts, es van actualitzant periòdicament i automàtica.

L'alcalde de Terrassa diu que sí que hi col·laborarà, malgrat ser del PSC.

La notícia de l'ACN sobre els ajuntaments que no col·laboraran incloïa l'ajuntament de Terrassa. Tanmateix el seu batlle Jordi Ballart ha afirmatdes del seu compte de twitter que l'ajuntament de Terrassa col·laborarà amb la consulta.

Cameron escolta Escòcia i iniciarà una descentralització del Regne Unit sense precedents


La fi de l'amenaça que la independència d'Escòcia representava per Regne Unit ha donat pas a un nou escenari d'incertesa en què la negociació per a un traspàs "sense precendetes" de competències haurà de escometre en paral · lel a la millora de la capacitat de decisió dels altres territoris que formen part de la unió, especialment Anglaterra. 

El primer ministre, David Cameron, va abordar directament la qüestió en la seva primera intervenció després de conèixer la victòria del 'no' a l'històric referèndum celebrat ahir a Escòcia. Encara que el desenllaç conegut a primera hora del matí d'aquest divendres va oferir una bomba d'oxigen a un dirigent a la corda fluixa si les urnes confirmessin la ruptura del país, en el seu discurs a Downing Street va evitar els triomfalismes. 

Les concessions d'última hora ofertes costat dels altres líders polítics per convèncer l'electorat escocès que apostessin pel 'status quo' l'obliguen ara a acceptar per Escòcia propostes de difícil digestió per a les files conservadores, on ja hi ha sectors que denuncien que es ha pagat un preu massa alt per mantenir la unió. 

El seu últim as a la màniga en la campanya havia promès mantenir l'actual mètode del Ministeri del Tresor britànic per determinar la distribució de la despesa pública, el que significa que Edimburg seguirà gaudint d'una major despesa per càpita que Anglaterra, fins i tot si poders clau com la política tributària, o la gestió dels recursos financers, són transferits. 

Privilegis per a Escòcia 

Escòcia rep unes 1.600 lliures més per habitant, pel que el blindatge del finançament obliga els partits britànics a moure fitxa per contrarestar els efectes d'aquesta generositat, fins i tot malgrat que ni tan sols havien aconseguit encara acordar en detall els termes dels traspassos. 

Encara que hi ha un calendari de treball, les propostes no ha estat negociades encara i és difícil preveure que el Partit Nacional Escocès (SNP, per les sigles en anglès) es limiti a acceptar les pautes que li ofereixin els seus interlocutors de Londres. 

El seu líder, Alex Salmond, sap que els seus rivals polítics estan obligats a admetre propostes de calat, ja que, en cas contrari, la seva entregada implicació en la campanya del referèndum amenaçaria la seva credibilitat a pocs mesos de les generals. 

Atenció als altres territoris 

No obstant això, amb el plebiscit decantat pel 'no', el primer ministre ha refocalizado seva atenció davant la pressió que ara sent no només dels altres parlaments existents al Regne Unit, el de Gal i el d'Irlanda del Nord, sinó dels seus propis diputats, que exigeixen l'obertura d'un procés de reforma autonòmica per garantir l'equilibri territorial. 

"És l'hora que tot Regne Unit s'uneixi i es mogui cap endavant. Una part vital per a això serà un acord equilibrat, que sigui just per als escocesos però també és crucial que ho sigui per a cada ciutadà d'Anglaterra, Gal · les i Irlanda del nord ", va mantenir en la seva intervenció d'avui. 

Conscient que el graner de vots dels 'tories' està a Anglaterra, Cameron es veu obligat a atendre les cada vegada majors demandes de "vots anglesos, per lleis angleses", un principi contingut en el programa electoral dels conservadors el 2010 que estipula que les lleis que afecten en exclusiva a Anglaterra només haurien de ser votades per diputats de circumscripcions angleses. 

Per això ha anunciat plans per posar fi a una paradoxa que permet que parlamentaris escocesos puguin decidir sobre normatives que afecten Anglaterra, però mai al contrari. 

L'anomenada 'Qüestió West Lothian' ha turmentat a tots els inquilins de Downing Street des de la seva formulació en 1977, quan un diputat va preguntar per què un representant de la circumscripció de Blackburn a West Lothian, Escòcia, pot votar sobre temes britànics i un altre de Blackburn , al comtat anglès de Lancashire, es veu incapacitat per decidir en l'àmbit escocès. 

Negociacions en paral · lel 

La seva intenció és respondre al fi a aquesta qüestió aprofitant la negociació dels compromisos acordats durant la campanya pel referèndum d'ahir, si bé davant del consens de base dels tres partits per transferir poders a Escòcia, la reducció del dret a vot a Westminster té una més difícil materialització, sobretot pel risc de crear diputats de dues categories. 

No en va, un partit tan dependent dels de circumscripcions escoceses com el Laborisme (té 40 de 59, davant d'un únic seient pels conservadors) podria veure com, malgrat comptar amb majoria absoluta, no és capaç d'obtenir els vots necessaris al Parlament. 

En principi, els ciutadans comparteixen inquietud. Una enquesta recent de la signatura YouGov va revelar que el 62 per cent dels anglesos creu que els diputats escocesos haurien d'estar vetats de qualsevol votació de lleis només angleses. Per això, Cameron ha decidit estendre a la resta del Regne Unit el "desig de canvi" expressat ahir a les urnes per impulsar una descentralització necessitada consens i que dependrà molt dels laboristes. 

difícil tessitura 

El plantejament expressat avui pel 'premier' de resoldre la 'Qüestió West Lothian' els posa en una difícil tessitura. El plantejament, popular a Anglaterra, llar del 86 per cent de la població del Regne Unit, topa amb els avantatges de la seva popularitat al nord de la frontera: sense Escòcia, Cameron hauria obtingut la majoria absoluta el 2010 i sense la votació de diputats escocesos a Westminster, un Govern laborista no obtindria la majoria necessària per a qüestions clau com el propi pressupost.

L'anomenada "revolució de devolució" també divideix els seus socis de Govern, però el 'premier' ha anunciat el nomenament de l'exministre d'Exteriors i actual portaveu a la Cambra dels Comuns, William Hague, per avaluar-la en un comitè especial del Govern . La seva funció serà revisar també les opcions per Gal · les i Irlanda del Nord, encara que les opcions no s'han plantejat encara. 

Mas convocarà "en les properes hores la consulta del 9-N" #DretaDecidir #9n2014


La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha celebrat aquest divendresl'aprovació de la llei de consultes per àmplia majoria, un gest que posa "en valor la gran capacitat d'acord de la política catalana". "És una eina que ha de permetre al ciutadà decidir sobre aspectes que incideixen en la seva qualitat de vida", ha subratllat la també dirigent d'Unió, cosa que durà a una "major i millor participació ciutadana".

Així mateix, Ortega ha insistit que aquesta llei "ha de ser el marc legal perquè el president pugui convocar en les properes hores la consulta del 9-N", tot i que no ha volgut concretar quan ho farà, ja que ha d'esperar que es publiqui el text al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya', entre altres tràmits formals. En tot cas, la llei "ha de permetre complir el mandat amb el poble de Catalunya i amb les forces polítiques favorables al dret a decidir", i ha assegurat que "tot estarà llest per complir el compromís amb els ciutadans el proper 9-N".

L'Aldea, primer poble en aprovar una moció en suport del referendum del 9-N #DretaDecidir #9n2014


L'Ajuntament de l'Aldea (Baix Ebre) ha estat el primer que ha volgut explicitar el seu suport a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre. Aquest mateix divendres i tan sols dues hores després de l'aprovació de la llei de consultes al Parlament, els grups municipals d'ERC, CiU i també el PSC han aprovat per unanimitat la proposta de suport a la consulta.

La coincidència amb la celebració d'un ple ordinari ha fet que s'inclogués, per la via d'urgència, la moció de suport a la llei i a la convocatòria de la consulta proposada per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM).

Mas a Rajoy: "Un veritable demòcrata no bloqueja un referèndum" #DretaDecidir #9n2014



El president de la Generalitat, Artur Mas, ha enviat aquest matí un missatge directe al president espanyol, Mariano Rajoy, reptant-lo a permetre la consulta "perquè també pot guanyar el no", com ha passat a Escòcia. "Un veritable demòcrata no bloqueja un referèndum", ha indicat sobre l'actitud de Rajoy. Mas ha llançat una pregunta directa al president espanyol: "És menys Catalunya que Escòcia per tractar-la tan radicalment diferent?. El convido a no tenir por de la democràcia real, ni de Catalunya, i el convido a seure a taula per acordar els termes de la consulta del 9-N. Tan difícil és fer com han fet els britànics amb Escòcia?".

El president, que ha fet una roda de premsa al palau de la Generalitat amb presència d'una quinzena de mitjans internacionals, ha deixat clar que el procés català "segueix endavant" a malgrat la derrota dels independentistes escocesos.
 
"Si algú es fa una il·lusió que el no a Escòcia és una ombra per a Catalunya, que es desenganyi. El procés català està fonamentat en la democràcia, en el concepte de votar. El procés català se sent reforçat", ha indicat Mas, que ha insistit que no s'han d'avantposar els "marcs legals" per imposar la negativa a la consulta. En aquest sentit, ha posat de manifest que David Cameron, el primer ministre britànic, ha posat ser "demòcrata" per davant de la possibilitat de "prohibir" el referèndum escocès.
 
"El camí escocès és el bon camí", ha apuntat el president, que ha fet una primera intervenció en català, castellà, francès i anglès en la compareixença. La majoria de preguntes han estat dels mitjans estrangers. "Moltes felicitats i gràcies per ensenyar el camí a d'altres", ha indicat als escocesos i als britànics. Ha advertit en aquest sentit al govern espanyol que "no resoldrà" res si només pretén actuar contra la petició catalana a través de mesures legals.

Mas ha descartat una opció de tercera via respecte a Catalunya si no la presenten conjuntament el govern espanyol i el PSOE, tal com han fet els partits britànics a Escòcia. Una possibilitat hores d'ara descartada.

Alex Salmond dimiteix però anima a seguir lluitant per la llibertat #ThanksSalmond #FreeScotland

Alex Salmond

Després que el No s'hagi imposat avui en el referèndum sobre la independència d'Escòcia, Alex Salmond ha anunciat que dimiteix com a líder del Partit Nacionalista Escocès (SNP) i com a primer ministre del Govern.

La renúncia es farà efectiva al novembre, quan el seu partit escollirà un nou líder. En un discurs televisat des de la seva residència, la Bute House d'Edimburg, Salmond ha explicat queEscòcia es beneficiarà "d'un nou lideratge" en la nova fase de negociació amb Londres per aconseguir més autonomia. "El meu temps com a líder gairebé s'ha acabat per a mi, però per a Escòcia la campanya continua i el somni mai morirà", ha destacat.

Salmond s'ha mostrat també molt satisfet pel 1.600.000 vots a favor del "sí" a la independència i també per l'alta participació, del 85%, al referèndum, dos fets que, segons ell, donen més força a Escòcia en la seva negociació amb Londres per aconseguir més autonomia: "Nosaltres hem perdut el referèndum però encara podem portar la iniciativa política. Més important encara, Escòcia encara pot emergir com la real guanyadora".

El No ha guanyat a Escòcia en el referèndum sobre la independència amb un 55,3% dels suports (2.001.926 vots), pel 44,7% que ha tingut el Sí (1.617.989 vots).

Sergio Dalma defensa celebrar el referendum #DretaDecidir #9n2014

Sense títol

El cantant Sergio Dalma ha sortit en defensa de la celebració d'una consulta perquè el poble català pugui decidir sobre el seu futur. De totes maneres, Dalma ha confessat que ell personalment votaria "no" a la independència. "No sóc partidari que Catalunya surti d'Espanya, perquè crec que els dos ens necessitem, però sí del fet que la gent es pugui pronunciar", ha dit.

Per a Dalma, que es diu realment Josep Sergi Capdevila, "no hi ha diàleg" entre les parts implicades, i ha lamentat que "només escoltem els polítics, que deixen molt a desitjar, però a Catalunya hi ha vuit milions de persones que han de decidir". En aquest sentit, està convençut que fos quin fos el resultat d'aquesta possible votació, caldran "canvis en la Constitució perquè tots estiguem a gust".


Concentració davant el parlament en defensa de la llei de consultes catalana #9n2014

L'aprovació de la llei de consultes és un dels passos més importants del procés d'independència i molta gent, responent a la crida de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha anat a donar suport als diputats que hi votaven favorablement. Els rebien amb crits de 'votarem, votarem'. Era sens dubte el crit més repetit. I justament és el desig que comparteixen els entrevistats en aquest vídeo de VilaWeb TV: tirar endavant la consulta peti qui peti. Demanen als polítics que escolti la voluntat del poble i criden a la desobediència de les prohibicions que arribin des de l'estat espanyol. Els concentrats asseguren que estan disposats a seguir empenyent els polítics per aconseguir la independència. 'Agafem-nos perquè a partir d'ara venen les corbes més fortes' assegura l'Ignasi, un dels entrevistats.

A l'interior del parlament, l'aprovació de la llei de consultes ha estat seguida per més de tres-cents periodistes, molts de mitjans de tot el món.

Els concentrats han fet una sonora ovació al president de la Generalitat, Artur Mas, i a la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell. A la presidenta del PP, Alícia Sànchez-Camacho, li han dedicat una eixordadora xiulada.

L'ANC cridava a la mobilització amb un objectiu clar: 'Demostrar una vegada més, com ja va fer l'11 de setembre passat, la força i la convicció de la societat civil; una societat que no s'aturarà fins que Catalunya no hagi esdevingut un nou estat independent.'

El Parlament aprova la Llei de Consultes de Catalunya que legalitza el 9-N #DretaDecidir


Debat vibrant, eclèctic, dur, amb cert punt de romanticisme i, sovint amb un to britànic perquè el dia s'ho valia. Així han estat les dues hores i mitja llargues del ple extraordinari d'aquesta tarda al Parlament que ha aprovat la llei de Consultes populars no refrendàries. El marc legal que ha de donar cobertura a la convocatòria de la consulta sobiranista pacta pel  9 de Novembre. Finalment, els 106 vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP. Una majoria aclaparadora que ha deixat sols el PP i C's que en el moment de l'aprovació han abandonat l'hemicicle mentre la majoria aplaudia l'aprovació d'una llei tan fonamental com costosa.
 
Ha encetat el debat, el diputat relator de la Llei, Josep Rull, i que després ho ha fet en nom de CiU. Rull ha tibat de beta del seu to extraordinàriament britànic. Avui tocava. Rull ha defensat la constitucionalitat de llei i ha defensat la legitimitat de la consulta que aixopluga perquè "cap exèrcit podrà aturar una idea quan li ha arribat l'hora, som i serem imparables". "Nosaltres no demanarem permís ni perdó, som un poble sense mentalitat de súbdit", ha sentenciat Rull.
 
Per part d'ERC, Gemma Calvet, ha interpretat el paper que més li agrada, la de jurista satisfeta amb el producte final. Amb un to acurat, senzill, femení... gairebé renaixentista, Calvet ha brandat el text com l'eina que la democràcia necessita per "escoltar la gent". "És una eina indispensable pel 9-N", ha conclòs la republicana.
 
Ferran Pedret, del PSC, no s'ha volgut perdre la festa. Ha defensat el seu vot a favor de la Llei però no per a la consulta del 9-N. Pedret, hàbil, no ha pogut amagar el seu punt encisamen cap a la Tercera República Espanyola, i amb un discurs de Podemos, en versió light, s'ha distanciat amb solvència de Ciudadanos i el PP. Dde fet, Pedret ha carregat els neulers contra Rivera i també ha repartit estopa al PP al que ha acusat, fins i tot, "d'insultar els catalans" amb algunes de les seves decisions.  Ara bé, Pedret ha advertit directament al president que no signi el Decret del 9-N perquè aquesta llei no l'empara.
 
Dolors Camats, per ICV-EUiA, ha travat un discurs intel·ligent. Jugant amb el to de la veu i amb una finezza trapella per estirar les orelles amb traça al PP. "Volem fer una consulta perquè no ens deixen fer un referèndum, som demòcrates", ha assenyalat Camats furgant allà on fa més mal a les files del PP. I, de retruc, ha tornat a pessigar: "La nostra opció és recollir el que diu el carrer i l'opció de vostès és suspendre Parlaments". "Volem democràcia, volem votar no volem democràcia", ha emfatitzat per afegir que la llei, al capdavall, és "políticament imprescindible".
 
 
El torn dels favorables a la Llei l'ha tancat el diputat cupaire Quim Arrufat. El vilanoví ha utilitzat la seva millor arma: construcció de frases curtes, vista llarga i sobretot, mala llet. En un discurs cosit amb una gràcia professional ha advertit al front del negativistes que els hi ha vist el llautó. "Abans de deixar-nos decidir, fracturaran", ha avisat. "Volem votar i sí, volem marxar", ha afegit. I ha clòs la seva intervenció amb una èpica pròpia de la tradició més arrelada del anarcocatalanisme: "Aquesta llei és propietat del poble de Catalunya; teniu la Llei, és vostra, defenseu-la, el 9-N votarem i guanyarem".
 
 
El front del "no" ha articulat un discurs previsible, allunyat del to afable, sensat i asserenat -hi havia consigna de deixar la vehemència a casa- del bloc favorable a la Llei de Consultes. El popular Santi Rodríguez ha complert el seu paper. Amb formes abrandades, Rodríguez ha assegurat que "la sobirania dels catalans no és absoluta, només en tenen en l'àmbit de les competències". "Les lleis no es canvien desobeint sinó votant", ha afegit. El diputat popular s'ha dirigit al PSC amb un contundent "deixeu-vos de punyetes i voteu que no". I ha tancat amb un tòpic: "La nostra opció no és un no, és un triple sí; sí a Catalunya, sí a Espanya i sí a Europa".
 
Albert Rivera, de C's, també ha mostrat la seva oposició a la llei amb una agressivitat verbal gratuïta. Però el taló d'Aquil·les d'haver abandonat la ponència l'ha deixat en evidència en intentar obrir el debat lluny del que diu el text.. Rivera ha jugat perillosament amb barrejar els "nacionalismes i els integrismes com Alba Daurada" amb el procés català. Potser s'ha passat de frenada confonent el Parlament català, amb una litúrgia asserenada, amb un plató televisiu. Termes com "cop", "lladres" o expressions com "el dret a marxar-se no existeix" han vestit un discurs pautadíssim. Un discurs de campanya.
 
Comptat i debatut, el pas d'avui del Parlament ha estat una autodosi de confiança. I just l'endemà del referèndum escocès que li ha atorgat un simbolisme especial. Precisament, la paraula que més han utilitzat els defensors del text ha estat aquesta: democràcia. Tant l'han feta anar que el diputat Rodríguez ha demanat micro d'al·lusions per queixar-se de "l'autoritat moral" de CiU, ERC, ICV-EUIA, PSC i CUP. Parlant de moral, potser el senyor Rodríguez ha vist aquest vespre que en el pecat està la penitència.

La premsa internacional segueix de del parlament l'aprovació de la llei de consultes #9n2014


Eurovisió sol·licita a RTVE el senyal en directe del ple del parlament que aprovarà la llei de consultes. Una dotzena de mitjans internacionals s'han acreditat per seguir el ple des de la cambra · Hi ha, per exemple, la CNN, Aljazeera i l'agència Reuters.

La Unió Europea de Radiodifusió, Eurovisió, ha sol·licitat a RTVE el senyal en directe del ple del parlament que demà aprovarà la llei de consultes. Eurovisió és un organisme que aplega més de cent setanta televisions i ràdios de tot el món. A banda, una dotzena de mitjans internacionals s'han acreditat per seguir el ple del parlament estant. RTVE oferirà el ple en directe a través del canal 24 Horas en desconnexió per a Catalunya. La cadena informativa espanyola farà connexions esporàdiques per seguir l'evolució del ple.

Entre els mitjans internacionals que enviaran corresponsals hi ha la televisió alemanya Deutsche Welle, la nord-americana CNN i l'àrab Aljazeera. També hi ha les agències Alamy, Zuma Press, France Presse, Associated Press, Reuters, Bloomberg i Getty Images. I també hi ha enviat corresponsals els diaris The Economist i The Guardian.

Són els mitjans internacionals que s'havien acreditat fins a quarts de set del vespre, tot i que el termini d'inscripció s'acaba a les vuit.

Cameron: 'Hauríem pogut impedir el referèndum, però havíem d'escoltar els escocesos' #ThanksCameron



El primer ministre britànic, David Cameron, ha comparegut després de la victòria del no a Escòcia per felicitar-se pel resultat del procés que ha culminat amb el referèndum sobre la independència, i ha remarcat l'alta participació i la qualitat democràtica que ha tingut. Cameron ha recordat què havia fet que s'arribés a la votació d'ahir: 'L'SNP va ser elegit a Escòcia el 2011 i havia promès un referèndum sobre la independència. No podíem blocar aquesta decisió. Ho havíem d'entomar. Hauríem pogut impedir el referèndum, però havíem d'escoltar la veu dels escocesos. Sóc un defensor del Regne Unit, però sóc un demòcrata. I per això pensàvem que s'havia de respectar la majoria del parlament escocès i s'havia de proposar una resposta clara: sí o no. Ara ja s'ha tancat el debat per a aquesta generació.'

Heus ací el discurs íntegre de Cameron:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4211340/20140919/cameron-hauriem-pogut-impedir-referendum-haviem-descoltar-escocesos.html

Cameron ha afegit que tenia per objectiu 'millorar el Regne Unit' i que compliria totalment els seus compromisos: 'És hora que el Regne Unit s'uneixi i vagi endavant.' Així mateix, ha dit que a partir del genertreballaria per un nou autogovern escocès i ha promès també de revisar el sistema per donar més poder als diputats anglesos, gal·lesos i nord-irlandesos.

TVE manipula el discurs de David Cameron #ProuMentides


El president de la Gran Bretanya, David Cameron, ha comparegut de bon matí per valorar el resultat del referèndum d'Escòcia. Ha fet un discurs en què, entre més coses, reconeixia novament el caràcter nacional d'Escòcia i la sobirania del poble escocès a l'hora de prendre les seves decisions. 

Al començament del discurs, Cameron ha dit: 'Els ciutadans d'Escòcia han parlat. És un resultat clar. Han mantingut unit el nostre país de quatre nacions.' Però TVE, en la traducció simultània a l'espanyol, ha fet un petit gran canvi: 'Els ciutadans escocesos han parlat. Hi ha un resultat clar. Han volgut mantenir la nostra nació unida.'

Si voleu veure les declaracions reals i les que ha emès TVE:

Escòcia viu la democràcia i decideix seguir sent britànica #ThanksScotland



Han votat, i han perdut. Un total de 2.001.926 escocesos (el 55% del total) desitgen continuar formant part del Regne Unit, mentre que 1.617.989 (45%) se'n volen independitzar. Els yessers ho ha provat, però no se n'ha sortit. Són molts, però no són majoria. Quan encara faltava Edimburg per escrutar, la derrota del 'Sí' a la independència d'Escòcia ja era un fet, reconegut fins i tot per la viceprimera ministra, Nicola Sturgeon. La nit no ha començat gens bé per a la campanya del Yes Scotland, amb derrotes a les quatre primeres circumscripcions. Hi ha hagut alguna victòria, sí, però s'ha perdut a Stirling -on William Wallace va derrotar als anglesos- i Aberdeen, la capital del petroli.

El 'Sí' ha guanyat a Glasgow, que ja s'esperava que fos el seu feu, però no amb prou força com per girar la truita. Quan encara quedaven sis circumscripcions per escrutar, el 54% dels escocesos volia continuar dins del Regne Unit, mentre que el 46% se'n volia independitzar. Escrutada Edimburg, la capital, aquest resultat encara s'ha decantat més cap a la Unió, en una proporció de 55% a 45%, que ha acabat sent la definitiva. En "aquesta generació" no ha pogut ser. El propi primer ministre britànic, David Cameron, ha assegurat que aquest és el temps durant el qual serà vàlid el resultat. D'aquí 20-30 anys, pocs són els que dubten que se'n torni a parlar.

El resultat, 55-45, hauria estat tot un èxit tres setmanes enrere, atès als magres resultats que es preveien, però que ara ha passat a tenir un regust amarg, després de les enquestes que preveien una victòria independentista.

"S'ha evidenciat que hi ha una gran demanda de canvis", ha assegurat Sturgeon en la primera valoració governamental que hi ha hagut dels resultats. "I aquesta voluntat s'ha d'escoltar", ha insistit. "El que està clar és que Escòcia ha canviat per sempre més", ha sentenciat. El primer ministre escocès, Alex Salmond, ha instat el govern britànic a complir el compromís de més poders per a Escòcia, i ha reivindicat: "En les últimes setmanes, hem vist la por a les cares de l'stablishment de Westminster!"

A Hollyrood, seu del parlament escocès, l'independentisme estava desolat. Tenien el cel a tocar, però se'ls ha escapat. "Els silenciosos han parlat", sentenciava Alistair Darling, el líder de Better Together. I han parlat ben alt. Com a mínim, avui. 

Artur Mas sobre Escòcia: 'Poder votar uneix, el que separa és no poder votar' #DretaDecidir


'El procés català continua i va endavant', ha dit El president de la Generalitat, Artur Mas, en la compareixença d'avui a migdia per valorar el resultat del referèndum d'Escòcia. 'Que es desenganyin: el procés català és fonamentat en el fet democràtic i en el concepte de votar, com a Escòcia. El procés català, en aquest sentit, se sent reforçat. Continuem i anem endavant reforçats per la lliçó de democràcia des del Regne Unit.' A les institucions espanyoles, Mas els ha dit que retinguin la idea que votar no divideix, sinó que uneix: 'Poder votar uneix, el que separa és no poder votar.'

'Si a Madrid pensen que només emprant els marcs legals espanyols poden impedir que votem, s'equivoquen. La manera per a resoldre aquest conflicte és fent una consulta, és democràcia, com a quedat clar a Escòcia', ha dit Mas. I ha insistit: 'La comparació entre Espanya i el Regne Unit és feridora.'

Escòcia, 'un precedent potent'

'No estic pas trist. A nivell personal, hagués preferit que guanyés el sí però això era una decisió del poble escocès. Ha estat la seva voluntat i estic content perquè és un precedent d'un referèndum d'independència democràtic. El meu compromís principal com a president és donar al poble català la possibilitat de decidir el seu futur. Escòcia representa un precedent molt potent'.

I sobre l'acceptació de le institucions europees o dels governs dels estats europeus del procés català, Mas ha declarat: 'Tots els líders han acceptat el referèndum d'Escòcia i estic convençut que haguessin acceptat el resultat si el sí hagués guanyat. Nosaltres ja sabem que no estan a favor dels processos d'independència. Segurament els líders mundials no accepten independències però sí que accepten referèndums.'

Mas també ha recordat que quan el Tribunal Constitucional espanyol suspengui convocatòria de la consulta, acordarà la resposta amb tots els partits favorables al referèndum

Una periodista francesa li ha preguntat quin missatge envia als ciutadans estrangers que viuen a Catalunya. Mas ha volgut respost: 'Es pot comprendre perfectament que el procés català és absolutament democràtic i pacífic. No hi ha cap cosa que hagi de preocupar. Només volem saber quin futur volen els catalans i és quelcom que se sabrà mitjançant una consulta. A més, desitgem una solució dins de la Unió Europea, de Schengen i l'OTAN'.

L'ANC fa una crida a les 16.00h al Parlament per defensar la nova Llei de Consultes #9n2014


Avui divendres 19 de setembre 2014, el Parlament català aprovarà la Llei de Consultes amb què celebrarem la consulta del 9N. ​La consulta serà, doncs, completament legal. La legalitat que ens confereix la Declaració de Sobirania del passat gener de 2013 i la legalitat que ens atorguen les decisions del nostre Parlament, representació democràtica de tot el poble de Catalunya.

L'ANC crida a la mobilització per demostrar una vegada més, com ja va fer l'11 de setembre passat, la força i la convicció de la societat civil; una societat que no s'aturarà fins que Catalunya esdevingui un nou Estat independent.

Convoquem els nostres associats, simpatitzants i a tot el poble de Catalunya a:

Concentrar-se el dia 19 a les 16h davant del Parlament de Catalunya. Ens hem de fer ben visibles i exterioritzar clarament el suport als nostres representants democràticament escollits. El suport als diputats i diputades que votaran favorablement a l'aprovació de la Llei de Consultes.

Sabem que no tothom hi podrà ser. Sabem que l'horari i el fet que sigui a Barcelona tampoc facilita el desplaçament de molta gent. Malgrat això, sabem que fareu l'impossible per ser-hi presents. Feu arribar aquest correu a tots els vostres membres i simpatitzants. Cada dia és decisiu i és molt important que tots els que pguuem ens concentrem davant del Parlament. Tothom al Parlament! El 9N votarem i guanyarem!

L'edició verpertina de La Repubblica: Dopo Scozia. Da Edimburgo a Barcellona #9n2014

L'edició verpertina del diari italià La Repubblica titula en portada: 'Dopo Scozia. Da Edimburgo a Barcellona'. (Després d'Escòcia. De Edimburg a Barcelona')

Manifest 'Esquerres pel #sísí': l'independentisme des de l'esquerra #9n2014


ERC, la CUP, Procés Constituent i algunes sectorials d'ICV s'han sumat al manifest 'Esquerres pel #sísí', que aplega entitats, partits i persones a títol individual que defensen la construcció d'un estat propi com "una oportunitat per construir un futur de justícia social i llibertat". És a dir, que es pot compatibilitzar la defensa de l'independentisme des de l'esquerra.

En el manifest, presentat ahir a Barcelona, se subratlla que el procés independentista que es viu a Catalunya "concentra molts elements de ruptura amb el règim sorgit de la transició i obre el camí a una república catalana independent que desenvolupi a bastament una democràcia de contingut econòmic, polític, cultural i social". Els signants, entre els quals hi ha també el cantant Pau Llonch, l'exeurodiputat Raül Romeva, l'actriu Carme Sansa i els escriptors Julià de Jòdar i Antonio Baños, donen el seu doble sí a la independència, però també al repartiment del treball i la riquesa, a garantir feina, salaris, prestacions i pensions dignes per a tothom, a aturar els desnonaments i a la creació d'una banca pública i amb control social.