Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

La signatura del decret de convocatòria del 27-S, a la premsa internacional #27s2015

Notícia de Reuters sobre la signatura del decret de convocatòria del 27-S.

La convocatòria d'eleccions que va signar el president de la Generalitat, Artur Mas, no sols s'ha destacat als mitjans de comunicació del país. La transcendència del moment i el caràcter plebiscitari dels comicis ha despertat interès a la premsa internacional. Alguns de tan destacats com ara The New York Times o l'agència internacional de notícies Bloomberg. Us n'oferim un recull:

· Euronews: Spain heading for constitutional tension as Catalonia calls an early election

· Reuters: Catalonia leader calls election framed as vote on independence

· Bloomberg: Catalan Vote Set for Sept. 27 in Independence Challenge

· The New York Times: Catalan Leader Calls Elections Aimed at Breaking With Spain

· La République: La Catalogne convoque des élections décisives en vue de l'indépendance

· Irish Times: Spain tense ahead of Catalan vote seen as proxy independence referendum

· France 24: La Catalogne convoque une "élection-plébiscite" en vue de l'indépendance

· The Telegraph: Catalonia leader calls election framed as vote on independence

· Libération: Espagne : la Catalogne annonce des élections régionales anticipées

· Die Welt: Katalanischer Regionalpräsident beruft Neuwahl für 27. September ein

L'agència de fotografia Getty Images també es fa ressò de la signatura del decret, i publica una fotografia del moment en què Artur Mas sortia del Palau de la Generalitat després d'haver signat el decret de convocatòria electoral. El decret estableix que el 27 de setembre és la data per a unes eleccions regionals avançades que han de servir per a decidir sobre la independència de la resta d'Espanya. D'aquesta manera augmentarà la tensió amb el govern central de Madrid.

La macro-manifestació de la Meridiana perl l'11S ja te 27 trams plens #ViaLliure #27s2015

Estat d'ocupació dels trams de la Meridiana

La Via Lliure de l'Onze de Setembre a la Meridiana es va omplint. Segons el mapa d'ocupació dels trams, ja hi ha 27 trams plens, 2 quasi plens, 3 amb una ocupació alta, 5 amb una ocupació mitjana i la resta amb poca o baixa ocupació. L'ANC i Òmnium han reservat els dos extrems de la Meridiana: la punta de Sant Andreu i la del parc de la Ciutadella, que dóna accés al Parlament, que és des d'on es faran els Parlaments.

Els trams plens es situen precisament a la punta de Sant Andreu, un bon tros al parc de la Ciutadella, però també a la plaça de les Glòries. Els trams que més ràpid s'estan omplint són els que estanpropers a parades de metro, com la de Fabra i Puig, la de La Sagrera, la del Clot, la de les Glòries i la de Marina.  En total hi ha 135 trams, tants com diputats té el Parlament de Catalunya.

Apunteu-vos a la Via Lliure de la Meridiana pel 11 de setembre 2015: https://www.araeslhora.cat/ca

Bloomberg: 'Catalan Vote Set for Sept. 27 in Independence Challenge' #news #usa #eu #politics

Sense títol

Bloomber Business

Catalan President Artur Mas called for early elections in his region for Sept. 27, setting up a fresh clash with the central government in Madrid over his drive to break up Spain. Mas signed the voting order Monday night in a televised event from Barcelona, describing the coming vote as "exceptional" while blaming central government in Madrid for refusing to engage in talks over the future of Catalonia.

"When a majority wants to exercise its right to decide, and is denied this right, we have an exceptional situation," he said in his televised speech on Catalan network TV3. With separatist groups running on a joint pro-independence platform, Mas is framing the ballot as a de facto referendum on secession from Spain. He has pledged to declare independence within two years if he can form a majority.

The regional Catalan vote is a challenge to Prime Minister Mariano Rajoy as he prepares to campaign for a second term in national elections due by year's end. Rajoy's People's Party argues that any move toward independence would violate the Spanish constitution, and says that leaving Spain would result in Catalonia's losing the euro.

"The single platform by pro-independence parties substantially increases the chances of full confrontation between Catalonia and the central government," said Antonio Barroso, a London-based political analyst at Teneo Intelligence. "But it's unclear whether the pro-independence list will be able to reach an absolute majority."

Support for Catalan independence has waned as Spain's recovery gathers pace. With the economy forecast to grow at the fastest pace in eight years, opinion polls point to no overall majority for either camp.

Pro-independence leaders from across the political spectrum have set aside their differences to campaign on a single platform along with Catalan personalities such as Bayern Munich soccer coach Pep Guardiola.

Change of Leader

Rajoy's party has responded by replacing Catalan regional PP leader, Alicia Sanchez-Camacho, with Xavier Garcia-Albiol, the former mayor of Badalona, a municipality in Barcelona. Garcia-Albiol has built a reputation for being a tough-talker and his anti-immigration views have sparked controversy.

Albert Rivera, who heads Barcelona-based pro-business party Ciudadanos, said the election was a trick by Mas to distract Catalans from his poor management of the regional economy. Anti-austerity Podemos says Catalans have the right to decide, but that it wants the region to stay a part of Spain.

Pro-independence groups would together gain 56 seats, short of the 68-seat majority needed to form a government in Catalonia's regional parliament, according to a poll for La Razon newspaper published July 27. Pro-union parties, including the PP, the Socialists and Ciudadanos, would gain 55 seats.

CUP: "El procés serà imparable si els sobiranistes superem el 55% dels vots" #27s2015 #NouEstat

David Fernández

El diputat de la CUP, David Fernández, ha considerat que el procés independentista serà "imparable, impecable i tindrà legitimitat absoluta" si les candidatures de la CUP i Junts pel sí superen el 55% dels vots, tot i que ha fixat al 50,01% el mínim necessari.

En una entrevista aquest dilluns a Catalunya Ràdio, ha explicat que la CUP va fer una proposta de llista per a les eleccions però a l'hora d'arribar a la reunió amb partits i entitats aquesta proposta "no existia, el que va ser una autèntica presa de pèl".

Ha opinat que haver renunciat a la llista sense polítics va ser "un frau", i ha dit que tot i que era una proposta que avalaven ERC, CUP, ANC i Òmnium, només amb CDC en contra, Convergència va aconseguir donar la volta a les reunions i que tots donessin suport a la seva opció.

"S'ha de ser molt hàbil i intel·ligent per canviar-ho tot en 180 graus", ha valorat sobre el president català, Artur Mas. Fernández ha subratllat que el procés no és patrimoni de cap partit ni persona i ha assegurat que la CUP no investirà president a Mas: "La CUP no falla".

Tribune de Genève:La Catalogne veut tester le désir d’indépendance #nouvelles #france #catalogne #news

Des Catalans fêtent à Barcelone la Diada, la Fête nationale de la Catalogne, le 11 septembre, en agitant la Estelada, la bannière revendiquant l'indépendance de la région.

Tribune de Genève:

Les résultats des prochaines législatives de Catalogne embarqueront-ils les Catalans vers l'indépendance? En anticipant d'un an les élections régionales, dont la date a été fixée hier au 27 septembre, le président catalan, Artur Mas, espère accélérer le processus vers une souveraineté irréversible. Depuis son arrivée au pouvoir en 2012, le chef de file des nationalistes a pour objectif de faire sortir la Catalogne du giron espagnol alors qu'aucun moyen légal ne le permet.

Madrid, qui s'oppose farouchement au processus indépendantiste, n'a cessé, par l'intermédiaire des tribunaux, de faire avorter les différentes initiatives de l'Exécutif catalan. Ces jours-ci, le chef du gouvernement, Mariano Rajoy, a mis en garde l'Exécutif catalan contre tout «dérapage», allant jusqu'à brandir l'article 115 de la Constitution, qui permet de transférer les prérogatives locales au niveau central: une humiliation pour les Catalans. «Nous ne tolérerons aucune propagande indépendantiste durant la campagne, nous exigeons le respect de la neutralité», a averti Rajoy, qui craint comme jamais un triomphe souverainiste.

L'affrontement est prévisible. L'ire de Madrid est d'autant plus forte qu'en face, une minorité très active des Catalans souhaite couper tous les ponts avec la capitale. C'est le cas de l'ANC, l'Assemblée nationale catalane, un organisme non officiel à l'origine de toutes les mobilisations massives en faveur de l'indépendance au cours de ces quatre dernières années; depuis 2013, la «Diada», la grande fête régionale célébrée le 11 septembre, a réuni près de deux millions de personnes dans les rues de Barcelone au cri de «In-de-pen-den-cia». C'est aussi l'ANC qui a encouragé le gouvernement régional à organiser, le 9 novembre 2014, un référendum d'autodétermination symbolique – sans valeur juridique et non reconnu par Madrid. Calqué sur le scrutin écossais, il a obtenu 80% de «oui» mais n'a pas dépassé les 40% de participation.

Les nationalistes catalans considèrent ce scrutin comme «plébiscitaire»: si la liste indépendantiste l'emporte, même avec une courte majorité, Artur Mas a prévenu qu'il n'y aura plus de retour en arrière; les autorités catalanes se donneront alors six mois à Madrid pour «bâtir les piliers du nouvel Etat» (Tribunal suprême, fisc, ambassades…). En juillet, après une entrevue avec Artur Mas, le roi Philippe VI a assuré que le leader nationaliste était «très déterminé».

Pour les indépendantistes, le temps presse. Ces derniers mois, leur popularité est en baisse, comme l'ont démontré les élections municipales de la fin de mai, où la gauche alternative et «indignée» emmenée par le parti Podemos a fait une percée fracassante et réduit la part du gâteau électoral des formations séparatistes: de plus en plus, les Catalans sont plus sensibles aux sujets sociaux qu'à ceux liés à la souveraineté. A preuve, l'élection à la tête de Barcelone de l'ancienne militante «Droit au logement» Ada Colau, qui a évincé le séparatiste de centre droit Javier Trias. Pour l'instant, Madame le maire s'est bien gardée de se prononcer sur l'épineuse et ultrasensible question de l'indépendance de la Catalogne. (TDG)

Rajoy ja no témés remei que demanar també que tothom vagi a votar el referèndum del #27s2015 #DretaDecidir

Mariano Rajoy, en una imatge de final de juliol.

El president del govern espanyol, el nacionalista Mariano Rajoy, s'ha vist obligat a fer una crida a la participació a les eleccions del 27 de setembre a Catalunya, conscient que només una alta assistència pot donar possibilitats als partidaria de la opció espanyolista. Segons Rajoy, el referèndum ha de servir per a 'començar un procés que posi fi a la divisió creada' i 'a la confrontació que s'ha volgut promoure entre els ciutadans de Catalunya'. 'Són unes eleccions importants, s'ha de votar', ha sentenciat, tot remarcant que en aquests comicis 'no es pot escollir sobre la ruptura d'Espanya ni com es formarà' i que 'ningú no convertirà els ciutadans de Catalunya en estrangers al seu propi país'.

Per a Rajoy, 'sí que es pot decidir d'acabar d'un cop amb aquesta etapa de divisió, de confrontació, de donar la culpa de tot als altres i de posar traves a l'interior de Catalunya'. I considera que 'hi ha objectius molt més nobles, eficaços i millors per a la gent', com ara la recuperació econòmica. El president espanyol ha dit que ningú no furtaria als catalans la triple condició de catalans, espanyols i europeus i que tampoc ningú no desfaria els vincles que tenen en comú des de fa segles els ciutadans de Catalunya i els espanyols de la resta d'Espanya. A més, ha reiterat que 'els assumptes d'Espanya els decideixen tots els espanyols'.

Mas convoca el referèndum del 27S i adverteix que és el naixement d’una nova Catalunya #DretaDecidir #27s"017

Artur Mas 4-8-15

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha comparegut després de la reunió de l'últim consell executiu d'aquesta legislatura. Ha dit que no faria balanç de govern perquè ja s'havia dissolt el parlament, però sí que ha volgut donar la seva visió de la situació política, just l'endemà d'haver signat el decret de convocatòria de les eleccions plebiscitàries per al 27-S. 'Som en un punt de naixement d'una nova política a Catalunya. La legislatura vinent serà molt diferent de les anteriors. Aquestes eleccions tenen un propòsit, que és respondre aquella pregunta que ens vàrem fer el 9-N: si els ciutadans volen un estat independent', ha dit.

'Quan hem tingut més autogovern hem estat un país millor'
Unes eleccions que han de servir, diu, 'no solament per a comptar els qui són favorables del sí i els del no, sinó també per a relacionar el perquè de la defensa d'un estat amb la situació del país'. Mas ha dit que s'havia intentat de fer un país millor per moltes vies i que s'havia demostrat que quan Catalunya ha tingut més autogovern havia estat un país millor. 'Podem aspirar a tenir més capacitat de decisió i autogovern, com els estats de la UE als quals ens volem assemblar: Àustria, Dinamarca, etc. Tenen molts més instruments i disposen dels recursos que generen', ha argumentat.

El 27-S és la resposta en legítima defensa
Ha fet un repàs de com s'havia arribat fins al punt d'avui: 'Hem arribat fins aquí perquè el setembre del 2005 es va fer un intent a Catalunya de posar al dia la capacitat d'autogovern amb un estatut d'autonomia. Fa deu anys d'això. Vam seguir els camins que s'havien establert en la transició política per fer aquell salt endavant. Després d'haver seguit tots aquells camins, passats cinc anys, el 2010, el TC va convertir-lo en un camí sense sortida. Després va venir un govern del PP amb majoria absoluta a Espanya, que no solament ens va deixar aturats en aquell camí, sinó que ens va fer recular en un camí que ja havíem recorregut. Hem anat enrere com els crancs'.

I ha conclòs que si el govern actua així és per aquest motiu: 'Quan t'ataquen sistemàticament tens dret de la legítima defensa. La convocatòria del 27-S n'és la resposta'.

'No som victimistes', ha dit Mas, que ha argumentat que s'havien arriscat perquè la situació canviés. 'Si la gent ho vol, a Catalunya hi ha sortida'.

Quant al debat sobre el sentit del 27-S, ha opinat: 'Tothom sap que el recompte que es farà el 27 de setembre al vespre tindrà caràcter de plebiscit. Les coses han arribat prou lluny perquè amb una oportunitat com aquesta, es vulgui fer veure que són simplement unes eleccions més al Parlament de Catalunya'.

Vots o escons?

Mas també ha estat preguntat sobre el debat que hi ha aquests dies damunt la taula: si el 27-S s'ha de guanyar amb vots o amb escons. I ha dit que en una consulta normal, es comptarien els vots, però que el govern no havia tingut més remei que 'arribar fins aquí', és a dir a convocar unes eleccions al parlament, i que en aquestes es comptaven els escons. 'Es comptaran els diputats, però no pas perquè nosaltres ho vulguem. Li canvio ara mateix això per comptar vots: fem una consulta d'acord amb l'estat el 27-S i comptem els vots', ha dit. Per Mas, 'com més vots, més força i legitimitat', però si els partits independentistes sumen seixanta-vuit diputats, que és la majoria absoluta, 'el sí haurà guanyat'.

La plaça de Sant Jaume s’omple en suport a la convocatòria del 27-S #27s2015 #JuntsPelSí

Plaça de Sant Jaume plena de gom gom en suport del 27-S

Ple de gom a gom independentista a la plaça de Sant Jaume en una acció de suport a les eleccions del 27-S. La concentració es fa just l'endemà que el president de la Generalitat, Artur Mas, signés la convocatòria d'eleccions. Ara és l'hora, que inclou l'ANC i Òmnium, vol donar importància a aquest gest que posarà data al plebiscit.

Jordi Cuixart, vice-president d'Òmnium Cultural, i Jordi Sànchez, president de l'ANC, assisteixen a l'acte que tindrà per lema '27-S, on tot comença'. Es desplegarà una gran lona per a fer una crida a participar en les dues cites transcendentals dels pròxims mesos: l'Onze de Setembre i el 27 de setembre.

El Barça pacta amb la UEFA no recórrer la multa a canvi d'una solució diplomàtica #LlibertatdExpressió

Estelades a Berlín

El F.C. Barcelona ha emès aquesta tarda un comunicat explicant que va pactar amb la UEFA no recórrer la multa de 30.000 euros que aquesta li va imposar per l'exhibició d'estelades i crits d'"independència" durant la final de la Champions a Berlín. El Barça assegura que quan va tenir constància d'una possible sanció per part de la UEFA, els seus serveis jurídics van treballar amb un argumentari que, un cop enviat al màxim organisme europeu, "va convertir una possible sanció de tancament del Camp Nou i una amenaça latent contra el Club en una sanció econòmica mínima dins la reglamentació UEFA i sense cap amenaça futura".

En el comunicat el club blaugrana explica que va comunicar a la UEFA de manera immediata que no estava d'acord amb la sanció, "en defensa del dret a la llibertat d'expressió del seus socis i aficionats, i que volia recórrer perquè es revisessin els fets ocorreguts per evitar que en un futur es produís la mateixa sanció, atès que la considerava injusta i desproporcionada". Però que abans de la finalització del termini per presentar el recurs, l'organisme europeu va acceptar el fet que el FC Barcelona no recorregués "a canvi d'una reunió de treball per una solució diplomàtica al màxim nivell, en una data pròxima per determinar".

El 43% dels catalans veu clar que amb la independència sortirem de la crisi #JuntsPelSí #NouEstat

El gràfic del CEO

La independència seria per la gran majoria dels catalans la solució per sortir de la crisi. Així ho apunta la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió publicada aquest matí, en la qual un 43,1% dels enquestats considera que seria més fàcil sortir de la crisi si Catalunya es convertís en un Estat independent. En canvi, un 35% dels enquestats assegura que ho tindria més difícil. Un 8,4% creu que per sortir de la crisi és igual la independència i un 13,4% entren al feix de "no ho sap no ho contesta". Aquesta enquesta de Valors Polítics es va realitzar amb 1050 entrevistes del 2 al 15 de juny.

Tot apunt per la inauguració de la 2a Universitat Nova Història a Montblanc #joproposo

Tot apunt per la inauguració de demà a les 12h de la 2a Universitat Nova Història a Montblanc (Conca de Barberà). 
De l'1 al 4 d'agost del 2015.

L'activitat de l'UNH consisteix en un curs sobre la falsificació i restauració de la Història de Catalunya, en un entorn històric privilegiat on, a més a més d'aprendre història i compartir idees, podrem passar-hi uns dies de descans i aprofitar per fer alguna visita cultural al centre històric de Montblanc. 

El contingut del curs està organitzat amb 10 ponències a càrrec de destacats investigadors de l'Institut Nova Història com són Jordi Bilbeny, Àlex Sendra, Albert Fortuny, Pep Comajuncosa, Ivan Giménez, Pere Alzina, Joanjo Albinyana, Paolo Pellegrino, Pep Mayolas i Manel Capdevila. A més hi haurà actes públics, taules rodones, cinefòrum cada vespre i un concert la nit del dissabte.

Podeu consultar el programa a través del següent enllaç:

Programa de les conferències:
http://www.inh.cat/universitat/2a-UNH/programa

Inscripcions:
http://www.inh.cat/universitat

No us ho perdeu! Un estiu amb història.

‪#‎joproposo‬ ‪#‎montblanc‬ ‪#‎història‬ ‪#‎agenda‬ ‪#‎catalunya‬ #tallers #conferències #ca #patrimoni

El director d'El Periodico insulta els independentistes titllant-los de nazis #StopCatalanoofobia


El Periódico torna a indignar la xarxa: identifica independentisme amb nazisme. El seu director, el nacionalista espanyol Enric Hernández, utilitza una cita de Martin Niemöller per identificar l'independentisme amb el nazisme. La xarxa no ha tolerat aquesta caricatura totalitarista de l'independentisme.

En un article enfadós, el director d'El Periódico, Enric Hernández, tal i com li respon el politòleg Jordi Muñoz en una piulada, assenyala l'independentisme com un corrent fanàtic, per la defensa apassionada que fa de la seva postura. Hernández intenta fer el discurs del 'ciudadano del mundo', i demana que no se l'etiqueti per defensar el mateix que defensa Miquel Iceta i també Podemos, però per defensar aquesta postura no pot evitar les comparacions amb el fanatisme i... el nazisme.

'Quan els nazis vingueren'

Hernández recita el conegut poema de Martin Niemöller 'Quan els nazis vingueren', on fa una traducció del darrer vers "Als sie mich holten, | gab es keinen mehr, der protestieren konnte." "Quan van venir a buscar-me, no hi havia ningú més que pogués protestar." Segons la Viquipèdia, l'enciclopèdia del coneixement, la traducció exacta seria aquesta "Ara venen per mi. | I no hi ha ningú que aixequi la veu.".

El context és molt clar, Niemöller va ser un dels milions de desafectes al règim que es va instal·lar el 1933 a Alemanya amb la victòria de Hitler, malgrat que els seus principis anticomunistes van fer que anteriorment simpatitzés amb el nacionalsocialisme. Qui el 1966 seria Premi Lenin de la Pau, va ser arrestat el 1937 per les seves protestes en contra de la nazificació de l'església protestant, i acabaria trepitjant els camps de concentració de Sachsenhausen i Dachau.

Amb aquesta cita, Hernández es posa en la pell de Niemöller, i juga a que fem volar la imaginació i associem els botxins nazis que el van venir a buscar amb l'independentisme.

Desenes de reaccions

Molts usuaris han reaccionat recordant al director del rotatiu unionista que l'únic que es vol fer és etiquetar per comptar, per poder decidir, una postura absolutament legítima i impedida per l'Estat. D'altres l'apunten directament, com enDario: "No aneu fent l'hipòcrita. Si no voleu la independència digueu-ho, i si expliqueu els motius millor". És per això que s'han organitzat unes eleccions plebiscitàries. Si el politòlegJordi Muñoz deia que "Doncs a mi em sembla que Enric Hernandez m'assenyala com a fanatic només per voler la independència. No ens assenyaleu" d'altres usuaris comAlbert Pereira responien amb una altra cita "Ser neutral en situacions d'injustícia és escollir el costat de l'opressor" - Desmond Tutu.

Artur Mas: “La llista que temen a Madrid és Junts pel Sí” #DretaDecidir #JuntsPelSí

Mas, just abans de la seva intervenció al Consell Nacional

Dia de festa a can Convergència. El consell nacional del partit ha aprovat aquesta tarda els seus candidats en un ambient relaxat, tan relaxat que fins i tot el discurs d'Artur Mas ha estat de to baix i sense sorpreses. Mas però s'ha vantat de ser la "llista dels sís". De fet, l'ha definida com "l'única llista que temen a Madrid".

"La que impressiona a fora és Junts pel Sí, mireu com reaccionen a Madrid, només cal veure com crida i amenaça l'adversari, només cal veure que és el que temen: el projecte que temen és la llista de Junts pel Sí", ha anunciat. I ha sentenciat: "Ho veureu a cada amenaça, a cada acte de guerra bruta".

"Saben que és la llista que articula nacionalment Catalunya, per tant, prepareu-vos per la batalla gran i amb mentalitat de convèncer a molta gent", ha reblat.

El PSC torna a pactar amb Ciudadanos i consolida el seu gir cap a l'espanyolisme de dretes #EncaraNoEtsIndepe?

Sense títol

El PSC ha fet un segon pacte amb Ciutadans, després del que va negociar l'alcalde Àngel Ros a Lleida. Ara ha estat a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). L'equip de govern municipal socialista, liderat per Enric Llorca, ha arribat a un acord amb la portaveu de C's a l'Ajuntament, Saray Cantero, per donar estabilitat al consistori. Els dos partits nacionalistes espanyols han subscrit un acord segons el qual els socialistes continuaran governant amb els seus 9 regidors, però Ciutadans els donarà suport a canvi d'acceptar eixos del seu ideari. El pacte inclou que l'Ajuntament mantindrà "la lleialtat institucional" contrària al procés independentista, i per tant no el recolzarà, i a més aplicarà la cooficialitat tant de català com de castellà. Igualment declararà la "neutralitat" de l'espai públic, i no s'hi podran posar estelades.

El text íntegre de l'acord, pel que fa a la qüestió catalana, és el següent:

"Pel present acord entre PSC i Ciutadans, l'equip de govern municipal es compromet amb caràcter immediat, al fet que tota la documentació pública de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, inclosos formularis, instàncies, documentació i informació pública i publicitat institucional respectarà la cooficialitat lingüística constitucional i estatutària, realitzant-se i oferint-se als ciutadans en els dos idiomes cooficials de la nostra comunitat: català i castellà. Així mateix, els serveis municipals rebran la directriu de contestar i respondre qualsevol sol·licitud, bé sigui oral o per escrit, dels ciutadans en l'idioma en el que es dirigeixin a l'administració municipal.
 
"L'Equip de govern municipal es compromet a no impulsar, recolzar o subscriure cap iniciativa política en el ple municipal que tingui com a objecte subvertir l'ordre constitucional ni dividir els ciutadans de Sant Andreu de la Barca.
 
"L'Equip de govern municipal es compromet a no impulsar, recolzar o subscriure la incorporació del municipi Sant Andreu de la Barca a l'AMI (Associació de Municipis per la Independència) ni col·laborar econòmicament amb ella.
 
"L'Equip de govern municipal es compromet a no impulsar, recolzar o subscriure cap iniciativa política que suposi cap tipus de col·laboració econòmica (directament o bé a través de convenis de col·laboració) amb l'associació Òmnium Cultural ni l'autodenominada Assemblea Nacional de Catalunya i qualsevol una altra de caràcter independentista.
 
"L'Equip de govern municipal, es compromet a garantir la neutralitat ideològica de l'espai públic al municipi de Sant Andreu de la Barca. Per a això s'impedirà la utilització del mateix (inclòs el mobiliari urbà) per a la instal·lació o col·locació de símbols ideològics de qualsevol tipus, excepte els acordats per la Junta Electoral durant les campanyes electorals. Si per això fos necessària la modificació de les ordenances municipals, l'equip de govern impulsaria la seva modificació o donarà suport a la iniciativa plantejada per C 's amb aquest objecte".

Balmón impedeix que Cornellà s'adhereixi a l'AMI, com la resta de municipis del pais #EncaraNoEtsIndepe?

Antoni Balmón

Cornellà de Llobregat no formarà part de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). L'alcalde de la ciutat, Antonio Balmón, ha aconseguit tombar la moció presentada per Esquerra i impedir que la ciutat s'adhereixi a l'entitat que presideix Carles Puigdemont. Al ple celebrat aquest dijous el PSC, C's, PP i ICV van votar en contra que Cornellà formi part de l'AMI. Iniciativa va proposar en la seva argumentació que l'Ajuntament organitzés un referèndum al setembre per preguntar a la ciutadania si volia o no que el municipi s'adherís a l'entitat.

Al seu torn, Crida per Cornellà - Cornellà en Comú (Guanyem, Podemos, Procés Constituent, Equo, el Partit Pirada i Alternativa d'Esquerres) s'hi ha abstingut perquè no comparteix els estatus de l'AMI i perquè és una formació "amb gent molt diversa. Esquerra ha sigut l'unic partit que hi ha votat a favor. La tinent d'alcalde Emilia Briones (PSC) va argumentar la posició dels socialistes afirmant que "Cornellà no és independentista". Després de les eleccions municipals, el PSC va perdre la majoria absoluta (que marquen 13 regidors), i ara té 11 regidors. Crida per Cornellà en té 5, C's 3, i ERC, ICV i PP en tenen 2 cadascú.

El govern valencià demana al govern espanyol que retorni la ‘Dama d’Elx’ #EspoliCultural



El conseller valencià d'Educació, Investigació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, va reivindicar ahir a Madrid, davant el ministre espanyol d'Educació, Cultural i Esports, el nacionalista Íñigo Méndez de Vigo, el retorn a Elx de l'escultura de la 'Dama'. Marzà, que va visitar el Museo Arqueológico on hi ha la 'Dama' del 1965 ençà, va demanar al govern espanyol de cercar una manera perquè l'escultura pogués ser exposada a la ciutat on va ser trobada.

Des del 1965, la 'Dama' només ha tornat a Elx dues vegades. Una, aquell mateix any i una altra el 2006. Marzà considera que en un estat descentralitzat no té sentit que no es descentralitzin també icones culturals com ara la 'Dama'. La 'Dama d'Elx' és una escultura monolítica i policromàtica trobada casualment l'any 1897 al jaciment arqueològic de l'Alcúdia, uns dos quilòmetres al sud d'Elx (Baix Vinalopó). Generalment, es considera que és una escultura d'art iber, datada al segle IV aC, o potser al segle V. La 'Dama' ha esdevingut el símbol d'Elx, on hi ha hagut mobilitzacions socials per a reivindicar-ne el retorn i la permanència a la ciutat, en compte d'exhibir-se a Madrid.

La reina española se gasta 130.000 euros en un año en joyas y ropa en plena crisis #AúnNoEresIndepe?


Según un exhaustivo análisis de la revista Vanitatis, la reina Letizia se ha gastado 130.000 euros en ropa y joyas durante el primer año de reinado, desde el 19 de junio de 2013 hasta hoy.

Vanitatis ha tenido en cuenta que habrá muchos vestidos y conjuntos que ha lucido la reina que pueden ser regalados, - para que nos entendamos-, como los bolsos de Rita Barberá.

El estudio detalla mes a mes, todos los vestidos utilizados por la reina, así como los complementos. Quienes tengan curiosidad puede verlos en este enlace. Nosotros los hemos resumido en el montante mensual, porque no nos interesa como viste sino lo que nos cuesta a nuestros bolsillos.

              Junio 2014.................. 3.585 euros
              Julio 2014.................... 6.413 euros
              Agosto 2014................... 552 euros
              Septiembre 2014......... 5.770 euros
              Octubre 2014............  19.210 euros
              Noviembre 2014.........  8.588 euros
              Diciembre 2014..........  1.603 euros
              Enero 2015.................. 1.632 euros
              Febrero 2015............... 1.497 euros
              Marzo 2015.................  3.684 euros
              Abril 2015................... 61.296 euros
              Mayo 2015.................. .8.067 euros
              Junio 2015....................7.501 euros


Pese al papel fundamental de los medios de comunicación al servicio del régimen que pretenden ofrecernos una cara amable y austera de familia real; todas las monarquías son caprichosas y están rodeadas de lujos; y la monarquía española no es una excepción.

Recordemos que el príncipe Felipe cuando todavía era soltero; se construyó en el año 2002 un chalet de 3.150 metros cuadrados valorado en 12,5 millones de euros,  con once dormitorios, nueve baños, seis aseos, seis cuartos de de servicio, tres salas de estar, una de espera, cuatro despachos, dos salas de audiencia, dos salas de consejo, un comedor, una terraza, tres offices, una cocina, cuatro vestidores, cuatro vestuarios, una piscina, tres ascensores, una cava, una despensa, un muelle de carga, una buhardilla, dos salas de máquinas y 20 plazas de garaje. Vamos, lo más normal en aquellos tiempos.

Según El Idealista, con sueldo el sueldo vitalicio de 146.375 euros que recibía el entonces príncipe de Asturias, hubiese tardado 135 años en pagar la casa. Obviamente la pagamos nosotros.

Otro ejemplo de derroche, fue la tiara de diamantes que le regaló Felipe de Borbón a Letizia que tuvo un coste de 50.000 euros. Lo preocupante las monarquías, no es tanto lo que no sabemos, sino lo que se sabe y no se llega a decir. En estos casos, el desconocimiento y la falta de transparencia siempre brillan por su ausencia, por el contrario la opacidad y el silencio cómplice se adueñan para preservar esta institución injustificable en estos tiempos.

Espanya se salta la llei: El 2014 els seus ministeris van adjudicar un 60% de contractes sense concurs públic


El govern espanyol se salta impunement la llei de contractes del sector públic. El 2014 els ministeris espanyols van adjudicar un 60% dels contractes sense concurs públic. El Govern espanyol s'omple la boca de respecte a la legalitat però és incapaç de complir les seves lleis, és el cas de la Llei de Contractes del Sector Públic que obliga a que "les adjudicacions s'han de realitzar ordinàriament utilitzant el procediment obert o el procediment restringit". Segons publica "ElBOEnuestrodecadadía", els contractes dels ministeris espanyols durant el 2013 i el 2014 es van adjudicar via negociat i en gran part sense publicitat.

El ministeri de Garcia-Margallo el primer del rànquing seguit de Sáenz de Santamaría

Segons els digital, el 2014 es van adjudicar 7.237 contractes dels quals 4.301 es van concedir mitjançat negociat, i d'aquests 4.093 sense publicitat. Només  2.889 van ser adjudicats previ concurs obert. Per ministeris, el d'Exteriors que encapçala Garcia –Margallo va adjudicar de forma negociada el 82% dels contractes, seguit del ministeri de Presidència en mans de la legalista Sáenz de Santamaría, amb un 73% de la contractació, i el ministeri de Defensa dirigit per Morenés, amb un 71% dels contractes tot i ser el ministeri que més contractes adjudica.

Germà Bel destapa que Coscubiela va ser membre del consell assessor d’Endesa #ProuMentides


Els seguidors de la plataforma espanyolista de Podemos, 'Catalunya Sí que es Pot',  continuen intentant desprestigiar les personalitats de la societat civil que formaran part de la plataforma independentista 'Junts pel Sí' a base de falsedats i demagògia. Si ahir era el propi Albano Dante Fachin que atacava Lluís Llach, ara li ha tocat el rebre a Germà Bel. L'usuari de Twitter @arqueoleg, ferm seguidor de la confluència Podem-ICV, ha criticat l'economista en un intercanvi de piulades (podeu consultar-lo aquí: part 1 i part 2) per haver format part del consell assessor d'Endesa. La resposta de Bel, irrefutable: Joan Coscubiela, número 1 d'ICV el 27S, també ho va ser. 

Germà Bel no s'amaga

L'usuari @arqueoleg ha atacat Bel dient que amaga el càrrec que va sustentar: "Germà Bel, número 1 de Junts pel Sí a Tarragona, va ser endollat pel PSOE al consell assessor d'Endesa i ho oculta al CV". De fet, el mitjà unionísta 'El Triangle' acusava Bel del mateix. L'economista no ha dubtat a adjuntar un enllaç amb el seu currículum al web de la Universitat de Barcelona, on no s'amaga del càrrec que ha deixat aquest juliol. A més, ha deixat evident que va compartir consell amb Joan Coscubiela, sense esmentar-lo directament.

Un flanc menys per on CSQEP atacarà Junts pel Sí

Coscubiela va ser al consell assessor d'Endesa com a representant sindical fins que va fer el salt a la política com a cap de llista d'ICV a les eleccions espanyoles fa 4 anys. L'usuari @arqueoleg, molt actiu a la xarxa no va saber què respondre a la rèplica de Germà Bel i el va bloquejar de Twitter. La col·laboració a consells assessors és un flanc menys per on Catalunya Sí que es Pot atacarà Junts pel Sí a partir d'ara.

La Cambra de Comerç critica la independència però no té en compte el cost de quedar-se a Espanya #ProuDemagògia #JuntsPelSí


La Cambra de Comerç ha quedat ben retratada. En la seva dèria nacionalista espanyola, reclama als sobiranistes que expliquin els costos de la independència i s'oblida de demanar a unionistes i federalistes que expliquin els costos de continuar a Espanya.

La Cambra de Comerç no només discrimina els partits sobiranistes, sinó que també ho fa amb els seus empresaris. El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha assegurat aquest dimecres que hi ha una "preocupació important" de l'empresariat català pel procés sobiranista i les seves conseqüències econòmiques, sobretot per les "moltes incògnites" que presenten els anomenats "costos de transició" a curt termini si la independència tira endavant. No ha mencionat la preocupació de l'empresariat català pels costos de la dependència d'Espanya, ni de l'ofensiva premeditada d'ofec a Catalunya, ni  dels costos de continuar a Espanya.
 

Els partits dependentistes tenen carta blanca

Miquel Valls ha considerat "fonamental" que els partits polítics catalans presentin en les properes setmanes "propostes econòmiques clares" per a les eleccions del 27-S, especialment aquells que defensen la independència.
 
I l'estudi de la dependència per quan?

El responsable d'Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, ha recordat que l'entitat ha fet dos estudis econòmics sobre els possibles efectes de la independència de Catalunya a curt i llarg termini i sobre el sector públic i el privat, sempre partint de la base que Catalunya seguiria dins de la Unió Europea. Per això, Rovira també ha demanat als partits que a part de les possibles conseqüències econòmiques de la independència, o no, concretin les propostes econòmiques en altres àmbits, com l'ocupació o infraestructures.

La Cambra, una institució poc democràtica que s'haurà de refer de cap a peus en un nou país

Cal recordar que el febrer de 2013, el TSJC va considera provada la "tupinada" electoral a la Cambra. En una sentència confirmà en ferm la "perversió" en el sistema de votació i anul·là  el vot emès per correu en els darrers comicis, un 90% del total. Miquel Valls encara no ha donat explicacions sobre la demolidora sentència que va fer pública el Cercle Català de Negocis, que  deixa en evidència la representativitat de l'entitat i la seva legitimitat democràtica.

Els partits dependentistes tenen carta blanca

Miquel Valls ha considerat "fonamental" que els partits polítics catalans presentin en les properes setmanes "propostes econòmiques clares" per a les eleccions del 27-S, especialment aquells que defensen la independència.
 
I l'estudi de la dependència per quan?

El responsable d'Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, ha recordat que l'entitat ha fet dos estudis econòmics sobre els possibles efectes de la independència de Catalunya a curt i llarg termini i sobre el sector públic i el privat, sempre partint de la base que Catalunya seguiria dins de la Unió Europea. Per això, Rovira també ha demanat als partits que a part de les possibles conseqüències econòmiques de la independència, o no, concretin les propostes econòmiques en altres àmbits, com l'ocupació o infraestructures.

La Cambra, una institució poc democràtica que s'haurà de refer de cap a peus en un nou país

Cal recordar que el febrer de 2013, el TSJC va considera provada la "tupinada" electoral a la Cambra. En una sentència confirmà en ferm la "perversió" en el sistema de votació i anul·là  el vot emès per correu en els darrers comicis, un 90% del total. Miquel Valls encara no ha donat explicacions sobre la demolidora sentència que va fer pública el Cercle Català de Negocis, que  deixa en evidència la representativitat de l'entitat i la seva legitimitat democràtica.