Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

Concentració de l'ANC pel jutge Vidal dissabte davant la delegació del govern espanyol a les 12h

Demà dissabte l'ANC ha organitzat una concentració de suport davant la delegació del govern espanyol, a Barcelona, a les 12:00 hores.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha iniciat avui, a set mesos del 27 de setembre, el camí per guanyar la independència i construir un país nou, més just i democràtic. Ho ha fet a Cornellà amb 2.000 persones que han omplert la Fira a 27092015: On tot Comença , un acte per explicar accions del pla d'actuació destinats a ampliar la majoria social favorable a la independència.

Al discurs de cloenda, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ha refermat que el "27S votarem en unes eleccions plebiscitàries per construir la república catalana". "Ni estem cansats ni ens aturarem fins aconseguir la independència", ha afirmat, per afegir que "cada cop som més" i que "estem vivint el projecte més il·lusionant i engrescador d'Europa". Forcadell ha deixat clar que la independència "és l'única oportunitat de canvi, l'únic projecte engrescador i radicalment democràtic". La presidenta de l'Assemblea ha demanat als representants polítics "que actuïn amb sentit d'estat [...] no volem més pèrdues de temps ni entrebancs, no volem més desacords i entrebancs". Forcadell ha deixat clar que les del 27S no seran unes eleccions "normals", sinó que seran les "definitives, votarem i guanyarem la independència".

Accions socials i internacionals

Prèviament, representants de l'ANC de sectorials de joves, jubilats, economistes, serveis socials i immigració han explicat les oportunitats que s'obren als seus sectors amb la independència. Els coordinadors d'Incidència Social Aida Àngel (accions territorials), Ferran Camps (accions d'El País Que Volem) i Gemma Cots (accions sectorials) han exposat els principals eixos per ampliar la majoria social per la independència. Per la seva banda, Ricard Gené, de la comissió d'Incidència Internacional, ha destacat les accions per internacionalitzar el procés català, d'una banda, i per aconseguir que el màxim de catalans residents a l'estranger votin el 27S, de l'altra.

Ajuntaments per la Independència

El coordinador d'Incidència Política, Pere Pugès, ha presentat la campanya que durà a terme l'ANC de cara a les eleccions municipals del maig, els Ajuntaments per la Independència, consistent a aconseguir que el màxim de candidatures es comprometin a implicar-se en el procés independentista mitjançant l'assumpció de diversos compromisos. Entre d'ells, proposar l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència, implicar-se en el 27S i reconèixer el seu caràcter plebiscitari, i proposar que l'alcalde o alcaldessa escollit participi a l'assemblea de càrrecs electes que, en el cas que les institucions espanyoles anul·lessin o intervinguessin els òrgans d'autogovern catalans, tindria com a "missió prioritària la Declaració d'Independència i la formació d'un govern provisional".

www.anc.cat

El president valencià (PP) es dedica a condecorar al borbó #EncaraNoEtsIndepe?


El rei espanyol Felipe VI ha rebut l'Alta distinció de la Generalitat Valenciana i la Gran Creu de l'Ordre de Jaume I el Conqueridor, concedits el passat Nou d'Octubre en reconeixement 'a la vocació de servei i al compromís assumit després de l'abdicació del seu pare per contribuir a un espai de convivència renovat, responsable i solidari'. En la seva primera visita oficial al País Valencià, Felipe VI ha rebut aquestes distincions, màxims honors institucionals, en un acte a la Generalitat. En el seu discurs, ha agraït els reconeixements i ha dit que 'rebre la Gran Creu de l'Ordre de Jaume I és una manera de recordar i assumir amb respecte i afecte la història que ens uneix'.

Felipe VI ha dit que rebre les distincions és un orgull i que sent 'admiració i estima per aquesta terra i pel poble valencià'. També ha afegit que amb aquestes distincions manté el compromís de ser fidel als valors que la corona representa en aquest temps, 'atenent i cuidant la diversitat'.

'Els valencians sou gent emprenedora, dinàmica, solidaria i compromesa amb aquesta terra i el conjunt d'Espanya, i aporteu molts dels valors amb els quals el nostre país pot i ha d'avançar a un món cada vegada més competitiu i globalitzat', ha dit Felipe VI en català. I ha continuat remarcant que els valencians es caracteritzen per la seva 'vitalitat, empenta i coratge'.

Les altes distincions s'atorguen a persones físiques o jurídiques que s'hagin distingit en la seva activitat al servei del País Valencià, segons que ha informat la Generalitat Valenciana. L'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana de l'any 2014 també ser concedida a l'ex-president del govern espanyol Adolfo Suárez, a títol pòstum, a l'empresari Manuel Peláez, també a títol pòstum, i l'investigador Avelino Corma.

Al llarg de la història, el govern ha concedit 68 Altes Distincions, entre elles a Juan Carlos I l'any 2007. El decret de concessió del passat 3 d'octubre remarca que el 18 de juny de 2014 Juan Carlos de Borbó va posar fi a 39 anys de regnat amb la sanció i promulgació de la Llei de Abdicació en la persona del seu fill, que va ser proclamat Rei d'Espanya el 19 de juny'.

'En el seu discurs davant les Corts, Felipe VI es va comprometre amb tots els espanyols a preservar el patrimoni col·lectiu de drets i llibertats, a treballar amb voluntat integradora, i a donar exemple de transparència, honestedat i virtut cívica, revalidant així la confiança dipositada pels espanyols en la institució monàrquica amb l'aprovació de 1978 ', conclou.

L'agenda oficial de la visita de Felipe VI a València inclou també la seva participació en la clausura del setè Congrés de Cooperativisme Agroalimentari, i la visita a les instal·lacions de l'empresa Tecnidex a Paterna, dedicada al sector sanitari hortofructícola.

Felipe VI és l'encarregat de tancar, al Palau de Congressos de València, la cita quadriennal que reuneix els representants de cooperatives de tot l'estat i de tots els sectors, juntament amb destacats experts del sector agroalimentari, d'àmbit nacional i internacional.

Al matí ha visitat les instal·lacions de l'empresa Tecnidex, fundada el 1980 com a empresa de serveis per a centrals hortofructícoles i que actualment té presència en més de 25 països, principalment a la conca mediterrània. Tecnidex va ser la primera empresa del sector hortofructícola a aconseguir la certificació AENOR del Sistema de Gestió de la Qualitat, i disposa de diversos guardons.

Milers de manifestants donen suport al jutge Santi Vidal i a la Constitució Catalana #EstatCatalà



Més d'un miler de persones s'han concentrat aquest migdia davant el Palau de Justícia de Barcelona, seu de l'audiència provincial, per donar suport al magistrat Santiago Vidal, suspès de sou i feina durant tres anys pel Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) per haver redactat una constitució catalana. Cap a la una del migdia, Vidal ha sortit a les portes de l'edifici, on l'esperaven nombrosos independentistes, a més de polítics d'ERC i ICV-EUiA, la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, i tot de jutges i advocats. Vidal ha agraït les mostres de suport i ha dit que continuaria treballant per complir el seu somni de veure néixer la república catalana.

Ahir es va saber la decisió del CGPJ, però ja abans algunes associacions, com ara Juristes per la Llengua, Drets o Sobirania i Justícia, havien convocat una concentració per a aquest migdia. Cap a la una ja hi havia un miler de persones, molts dels quals amb estelades, que cridaven 'independència' i cantaven cançons reivindicatives.

Quan Vidal ha sortit de l'audiència, acompanyat de la seva dona, la seva filla i la seva néta, els concentrats han esclatat en forts aplaudiments, crits d'encoratjament i consignes independentistes i en favor de la llibertat d'expressió. Molts s'hi ha volgut acostar, saludar-lo personalment i animar-lo. Entre les personalitats que l'esperaven hi havia polítics d'ERC, com ara Joan Tardà, Anna Simó, Oriol Amorós i Pere Aragonès; i d'ICV-EUiA, com Salvador Milà i David Companyon; o Mar Serna, actualment jutgessa i ex-consellera de la Generalitat amb el PSC. També hi havia representants d'entitats com ara Òmnium, amb Muriel Casals al capdavant, i el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes.

També hi han acudit molts jutges i advocats, no pas tots independentistes, a més de funcionaris de l'audiència. Dins l'edifici judicial, s'havien penjat alguns cartells animant a assistir a la concentració. L'ex-fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo també ha volgut abraçar Santiago Vidal.

'El meu somni: veure néixer la República Catalana'

En el seu discurs, el jutge ha dit que era un dels dies més difícils de la seva vida, però alhora emocionant, i ha agraït el suport de la gent que hi havia acudit. També ha reivindicat el dret de llibertat d'expressió i ha dit que els tres anys vinents, si el Tribunal Suprem no revoca la sanció abans, continuaria treballant des d'uns altres àmbits per ajudar a complir el seu somni: 'Veure néixer la república catalana.' També ha dit que vol que Catalunya sigui un país més just i democràtic, i ha acabat el seu discurs amb 'Visca Catalunya lliure!'

Abans de Vidal, ha parlat una representant de les entitats convocants, que ha dit que no tenien por de 'pensar diferent'. L'acte s'ha acabat amb el cant de 'Els segadors' i el jutge ha tornat a entrar a l'audiència. Una hora abans, cap a les 12 del migdia, Vidal havia explicat als periodistes que ben aviat decidiria el seu futur professional. I ha assenyalat que es considerava afortunat que li haguessin ofert d'integrar-se en diverses llistes electorals o de treballar en feines de l'àmbit públic.

Bloomberg i The Washington Post expliquen com Catalunya ja crea estructures d'Estat per fugir d'Espanya

Catalan President Artur Mas

Bloomberg publica avui un article, que també difon The Washington Post, on s'expliquen els plans de la Generalitat per crear estructures d'estat, que són descrites com el 'major repte territorial' a l'estat espanyol des de la guerra del 36-39. La peça assegura que els independentistes promouen una 'batalla financera', basada en 'encoratjar' els catalans a pagar els seus impostos en un dipòsit controlat per la Generalitat en lloc de pagar-los a l'estat espanyol. L'article es publica l'endemà que el Consell de Garanties dictaminés contra la constitucionalitat de les esmenes sobre estructures d'estat a la llei de mesures fiscals.

L'article, que assegura que el president espanyol, Mariano Rajoy, 'obstrueix les peticions de negociar' amb el president de la Generalitat, recorda que Artur Mas ha convocat eleccions el 27 de setembre i que Catalunya ja 'ha començat a configurar les institucions per 'fer funcionar el seu propi estat', preparades per posar-se en marxa si guanya 'l'ala independentista'. 'Els plans de Mas per desconnectar Catalunya de l'estat espanyol suposen el major repte a la integritat territorial de la nació des de la Guerra Civil dels anys 30, amb potencials efectes pels qui tenen el bilió d'euros de deute sobirà' espanyol, diu l'article.

Bloomberg publica que la tècnica proposada pels independentistes 'permet que els contribuents compleixin amb les seves obligacions legals amb l'estat' abans que l'executiu català transfereixi els diners a Madrid. 'Si la disputa sobre la sobirania catalana es torna desagradable, la Generalitat pot retenir els impostos sense exposar els ciutadans catalans a represàlies legals o financeres per part de l'estat espanyol', explica Bloomberg.

Segons aquest mitjà econòmic, la iniciativa de pagar els impostos a la Generalitat faria que l'estat deixés de rebre de manera directa més de 8.000 milions d'euros. 'Estem donant l'oportunitat de canviar dos milions de votants independentistes en dos milions de contribuents', apunta a Bloomberg Daniel Laspra, un dels impulsors de la iniciativa de pagar els impostos directament al govern català.

A l'article també s'explica que la Generalitat està augmentant la plantilla de l'Agència Tributària Catalana en un 50% i que, enguany, ha afegit 170 treballadors més. També detalla que el pressupost creixerà un 25% i que, a partir de novembre, l'agència posarà en marxa un servei per rebre pagaments dels contribuents catalans des de la seva pàgina web. A més, també apunta que l'executiu català està constituint el seu propi banc, que gestionaria el recompte d'impostos. Segons publica Bloomberg, unes 80 ciutats, 1000 empreses i 2000 ciutadans catalans ja estan utilitzant aquest sistema de pagament dels impostos. L'article també desvela que l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) està preparant una campanya perquè els alcaldes posin en marxa aquest mecanisme de pagament dels impostos a través dels consistoris.




La Fundació Tàpies inaugura la primera gran exposició de l'artista austríaca Maria Lassnig a l'estat espanyol

Maria Lassnig. Zu wei Arten zu sein (Doppelselbstporträt), 2000 © Fotografia: Universalmuseum Joanneum, N. Lackner 2015 © Maria Lassnig Foundation 2015
 

Exposició: Maria Lassnig

Del 27 febrer al 31 maig de 2015 | Fundació Antoni Tàpies

Inauguració: Dijous 26 de febrer de 2015, a les 19.30 h.

Inauguració de la gran exposició de l'artista austríaca Maria Lassnig, que tindrà lloc a la Fundació Antoni Tàpies el proper dijous 26 de febrer de 2015, a les 19.30 h. Seixanta obres, entre pintures i vídeos, formen part de la primera gran individual de l'artista austríaca a Catalunya i a l'Estat Espanyol.

Entrada lliure a la inauguració
 
Centrada en la idea d'autoretrat, un dels aspectes de l'obra de l'artista austríaca Maria Lassnig, i la manera d'explorar-se a si mateixa, convertir-se en objecte, animal i cyborg, l'exposició presenta obres des de 1942 fins als últims anys de la seva vida. La mostra comptarà amb quaranta-cinc obres, la majoria de les quals provenen de l'estudi de l'artista, així com una selecció d'aquarel·les i obres fílmiques.

Més informació: http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?article8249

Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona

Conferència 'Occitània i Catalunya: arrels comunes' (a Arenys de Munt)



CONFERÈNCIES » 21-02-2015 19:00

Conferència Occitània i Catalunya: arrels comunes (a Arenys de Munt)

Breu repàs de la història, la llengua i la cultura.

Projecció del documental: "Patrimoni occità: hiritatge d'una civilització"

Intervindran:

- La llei de l'occità de Catalunya i presentació de la Mostra de Cinema Occità
X
avier Moral
Direcció General de Política Linguística de la Generalitat

- Llengua
M
iquel Maresma
Membre de l'Institut d'Estudis Occitans

- Història i cultura
Xavier Majó
Membre del Cercle d'Agermanament Occitano-Català

Lloc:

Masia de Can Borrell
Arenys de Munt (El Maresme)
Carrer Verge del Remei / Carrer de can Borrell

Hora: 7 de la tarda

Més infiormació:

#ca #història #catnord #occitània #catalunya 


Les exportacions catalanes creixen per sobre de la mitjana espanyola i europea malgrat la crisi

Resultat d'imatges de exportacions catalanes

Les exportacions catalanes van créixer un 3% el 2014, molt per sobre de la mitjana espanyola i europea, que es va situar a l'entorn del 2%. En total van acabar l'any superant el rècord històric dels 60.000 milions. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha fet públiques les dades aquest dimecres des del Parlament: "tenim un nou rècord històric i el creixement del 3% anual està molt per sobre de la mitjana europea". Puig ha subratllat l'esforç de les empreses en la internacionalització i la innovació i ha garantit que continuaran comptant amb el suport de la Generalitat. El Govern ja prepara l'obertura de dues noves oficines comercials a Israel i Ghana i, probablement, una tercera a Panamà.

La Generalitat disposa de 34 oficines a tot el món i vol reforçar aquest suport comercial a les empreses amb l'obertura d'una al Pròxim Orient (Israel), una altra a l'Àfrica Occidental (Ghana) i, probablement, una a Centreamèrica (Panamà). El conseller d'Empresa i Ocupació ha explicat que es vol continuar ajudant les empreses catalanes en l'exportació i en les oportunitats de negoci arreu de planeta. "Els problemes i la fractura social continuen sent greus, però l'economia catalana continua avançant a bon ritme, molt millor que la mitjana de l'Estat", ha indicat. La creació de riquesa, d'ocupació i la recuperació econòmica del país són conseqüències en bona part, segons Puig, del bon funcionament de les exportacions.

El nacionalisme espanyol continua en fallida: El PSC de Lleida també es trenca

Àngel Ros i Marta Camps

Crisi política en el nacionalisme espanyol, aquesta vegada al PSC de Lleida. El seu alcalde, el socialista Àngel Ros, ha cessat Marta Camps com a primera tinent d'alcalde i regidora d'Urbanisme per "falta de confiança en l'últim any i mig". Aquesta pèrdua de confiança de l'edil que era la seva mà dreta s'ha vist "aguditzada en els últims temps per les manifestacions públiques realitzades per Camps, reconeixent ella mateixa que havia canviat la relació amb l'alcalde i transmetent una falta total de confiança i sintonia".

En roda de premsa, Camps ha jugat fort contra Ros, que és el president del PSC, i ha avançat que obrirà la via judicial contra l'alcalde de Lleida per presumptes irregularitats en el govern de la ciutat. A més, ha assegurat que des de fa un any i mig ha detectat cobraments de dietes sospitoses per part de Ros, que ella s'ha negat a firmar en diverses ocasions. En aquesta línia, Camps ha assenyalat que no va voler avalar 1.500 euros en dietes d'Àngel Ros derivades del seu viatge a la Xina, realitzat durant la Setmana Santa del 2014. Però Camps encara ha dit més, i ha arfirmat que l'Ajuntament s'ha gastat en un any 36.000 euros en la compra de 360 corbates i 423 fulards.

En sentit oposat, Ros no ha dubtat a evocar Juli Cèsar, i la traició de Brutus. Així, ha assegurat sentir-se "absolutament traït" per Camps. "A una empresa privada no hauria durat una setmana", ha afegit. Aquestes són les declaracions enfrontades que han fet l'alcalde i la fins ara número dos de l'Ajuntament de Lleida a Catalunya Ràdio.

El govern català crearà un Banc Central Català i prepara 156 estructures d'Estat més #27s2015

Sense títol

El president de la Generalitat, Artur Mas, prepara 156 mesures per tirar endavant les estructures d'Estat. El contingut del document que inspira el pla de treball en aquesta matèria, i que ha donat a conèixer el programa '8 al Dia' de 8TV', preveu la creació d'un Banc central de Catalunya o capacitar l'acció antiterrorista dels Mossos d'Esquadra, al marge de la hisenda pròpia o la seguretat social.

La major de part de les mesures, 106 de les 156, han d'estar resoltes abans del 15 de juliol, quan conclourà la legislatura, mentre que la resta, en cas que les forces sobiranistes obtinguin majoria al 27-S, s'aplicarien després de les eleccions com la creació del document d'identitat català o un pla hidrològic per a Catalunya.

Entre les mesures que preveu tenir llestes abans del 15 de juliol hi ha, a més de l'esmentat banc central i la creació de la unitat d'informació antiterrorista dels Mossos, l'informe sobre la distribució d'actius i passius, la llei de sindicatura electoral de Catalunya, l'acord amb les principals entitats financeres per a la recaptació fiscal, assegurar la continuitat del sistema energètic i gasista, la redacció d'argumentaris que afavoreixin la continuïtat de Catalunya a la UE i la definició de la constitució provisional de Catalunya.

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/02/mas_prepara_156_mesures_per_tirar_endavant_les_estructures_d_estat_106515.php

Llanos de Luna, indignada amb l’Agència Tributària Catalana #ProuEspoliFiscal

Llanos de Luna banderes

La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, s'ha mostrat indignada amb l'Agència Tributària Catalana i amb la creació de les estructures d'Estat per part de la Generalitat. En aquest sentit, ha acusat el govern català de "desconeixement absolut" en la creació d'una hisenda pròpia i li ha recriminat que es dediqui a "crear estructures que no se sap com són ni on van a parar" i oblidi les prioritats dels catalans.

Després que el Parlament donés llum verda, amb l'oposició de PPC i Ciutadans, a la tramitació de la llei d'ordenació dels cossos tributaris de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), en un pas més cap a una hisenda catalana, Llanos de Luna ha lamentat la "diferent responsabilitat i prioritats del Govern espanyol i de la Generalitat".

"El Govern està amb les seves hipòtesis, les seves aspiracions, creant estructures que no sabem ben bé ni com són, ni on aniran a parar, mentre que la prioritat de l'Executiu central és sortir de la crisi, la creació de llocs de treball i el benestar de tots els catalans i la resta d'espanyols", ha dit en una entrevista en Ràdio 4-Rne. Segons el seu parer, "es posa de manifest quan hi ha un govern responsable i quan no hi és", ha assenyalat la delegada del Govern espanyol a Catalunya, que ha advertit que "veient aquesta creació de cossos tributaris de la Generalitat, s'evidencia l'absolut desconeixement del que és una agència tributària".

Ha recordat també que una agència tributària com l'espanyola és "un organisme molt especialitzat, amb quantitat de recursos, mitjans i una complexitat impressionant" i ha avisat que si la Generalitat "pensa que crear una agència tributària és només convocar unes quantes places de funcionaris, evidencia absolut desconeixement". Però De Luna ha reiterat que als catalans "els preocupa tenir feina, arribar a final de mes, pagar la hipoteca i les despeses del dia a dia" i no "futures hipòtesis que no sabem què volen", i ha assegurat que de no ser per les aportacions del Govern a Catalunya, la Generalitat estaria "en fallida".

D'altra banda, la dirigent ha recordat que "la legalitat espanyola no permet una separació unilateral" i que, per tant, "la indissoluble unitat d'Espanya no es pot posar en qüestió". "I en el cas que es pugui posar en qüestió, el Govern haurà de defensar la legalitat i en el cas que entengui que pugui haver vulneració o extralimitació de competències d'un govern autonòmic, ho hauria de posar en mans de l'advocacia de l'Estat, que determinarà si hi ha aquesta possible vulneració legal i els mecanismes per corregir-la", ha explicat.

El govern català declararà la independència si el govern espanyol es nega a negociar #27s2015



El secretari d'Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat, Roger Albinyana, ha explicat al diari escocès The Scotsman que el govern preveu declarar unilateralment la independència després de les eleccions del 27 de setembre si el govern espanyol es nega a obrir una negociació de secessió. Albinyana explica que la Generalitat prefereix una transició negociada amb l'estat espanyol, però no descarta haver de fer una DUI si la independència guanya el 27-S. Afegeix que si Espanya no accepta negociar enviarà un missatge molt negatiu al món. 'Com a govern no descartem cap mitjà que ens porti a complir la voluntat i el mandat que ens donin els ciutadans de Catalunya', diu Albinyana.

A més, Albinyana ha comparegut avui davant del comitè de Relacions Exteriors i Europees del parlament escocès per explicar quina és l'estratègia en matèria d'acció exterior del govern. La compareixença s'ha fet a petició de la cambra escocesa i també hi han participat els responsables d'afers estrangers dels governs basc i flamenc, María Ángeles Elorza i Lukas Van Hamme. Albinyana ha lamentat 'les dificultats' que troba l'executiu català en la seva acció exterior. Una situació que ha contrastat amb la del Quebec, que gaudeix d'un estatut diplomàtic atorgat pel Canadà, una condició que l'executiu espanyol nega a la Generalitat.

Albinyana ha recordat que l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya es remunta pràcticament als orígens de l'autonomia restaurada i ha explicat que la delegació catalana a Brussel·les es va obrir l'any 1986, quan era l'única delegació d'una comunitat autònoma espanyola davant les institucions europees. El secretari d'Afers Exteriors també ha fet una radiografia de la presència internacional de Catalunya, recordant que, a banda de les set delegacions que té el govern, hi ha 37 oficines d'Acció arreu del món, així com diverses oficines sectorials, com les de Turisme de Catalunya o les de l'Institut Ramon Llull (IRL).

El secretari d'Afers Exteriors ha explicat als diputats escocesos que la presència exterior catalana 'és un instrument que serveix a les necessitats de Catalunya i la seva gent' a partir de quatre pilars principals: la representació institucional del govern, la internacionalització de l'economia catalana i la captació d'inversions, l'atracció de turisme i el foment de la cultura i la llengua catalanes. En aquest sentit, ha explicat que les delegacions i les oficines sectorials són una inversió econòmica eficient perquè treballen en la defensa integral dels interessos de Catalunya. El secretari d'Afers Exteriors també ha parlat de les iniciatives del govern en matèria de diplomàcia pública, amb la creació fa tres anys de Diplocat, i en matèria de projecció mediàtica internacional de Catalunya mitjançant el Programa Eugeni Xammar.

Rutes històriques: Ruta colombina per Barcelona i Conferència Occitània i Catalunya


Dissabte 21 febrer a les 10 del matí
Plaça del Duc de Medinaceli, Barcelona

RUTA COLOMBINA PER BARCELONA AMB EN JORDI BILBENY I EN PEP MAYOLAS

Institut Nova Història

Dinar opcional a la Casa dels Colom

+ INFORMACIÓ


Dissabte 21 febrer a les 7 del vespre
Masia de Can Borrell, Arenys de Munt

Institut Nova Història

CONFERÈNCIA OCCITÀNIA I CATALUNYA: ARRELS COMUNES (A ARENYS DE MUNT)

Breu repàs de la història, la llengua i la cultura.Projecció del documental:"Patrimoni occità: hiritatge d'una civilització"

+ INFORMACIÓ 

#ca #història #conferències

El CAET de Terrassa presenta "That's the story of my life"


El CAET de Terrassa presenta That's the story of my life, l'original arbre genealògic de Macarena Recuerda Shepherd

Aquest cap de setmana a Terrassa també es representa L'última trobada, amb Abel Folk, Jordi Brau i Anna Barrachina, ajornada el passat 8 de febrer. El CAET porta a Terrassa That's the story of my life, una producció de l'artista pluridisciplinar Macarena Recuerda Shepherd, que ens presenta una autobiografia audiovisual narrada amb la tècnica stop-motion d'animació d'objectes.

La proposta, segueix la línia de programació TeNeTera del CAET - Centre d'Arts Escèniques de Terrassa que, des del Festival TNT, promou les noves tendències en les arts escèniques i recolza i presenta espectacles de nova creació i llenguatges molt diversos.

That's the story of my life és una pel·lícula artesanal construïda en directe amb flaixos de memòria, amb arxius oberts al passat per on desfilen els encerts però també les relliscades d'una vida que l'espectador haurà d'ordenar i reconstruir. Un àlbum de família sense família i amb molt sentit de l'humor.

Macarena és una artista plàstica i ballarina professional integrant del projecte artístic La Sauna International i fundadora i integrant del Colectivo Estraperlo, plataforma de nous creadors dificilment etiquetables. Així doncs, els incondicionals a les propostes més arriscades del festival TNT tenen una cita el proper diumenge 22 de febrer, a les 18h, a la Sala Maria Plans.

A més, aquest dissabte 21 de febrer al Teatre Principal també tindrà lloc la funció reprogramada de L'última trobada, que es va haver de suspendre per motius de salut de l'actor Jordi Brau.

Horaris i preus de L'última trobada

Dia: Dissabte 21 de febrer
Hora: 21:00h
Lloc: Teatre Principal
Durada: 1h 15'
Preu: 19 €

Més informació i entrades: https://www.ticketea.com/lultima-trobada/

Horaris i preus That's the story of my life

Dia: Diumenge 22 de febrer
Hora: 18:00h
Lloc: Sala Maria Plans
Durada: 50'
Preu: 10,50 €

Més informació i entrades: https://www.ticketea.com/thats-the-story-of-my-life/

Per a més informació podeu contactar amb:

CAET - Centre d'Arts Escèniques de Terrassa
Plaça Maragall 2, 08221 Terrassa | www.caet.cat

#ca #teatre #agenda #terrassa #catalunya
 

Chantal Maillard presentada per Anna Tort Pérez a l'Arts Santa Mònica



INVITACIÓ /cicle Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica 

Chantal Maillard presentada per Anna Tort Pérez 


Dilluns 16 de febrer, 2015 a les 19h 


Arts Santa Mònica

www.artssantamonica.cat


#ca #poesia #exposicions #agenda #literatura


Demà dimecres: Concert 'An Hour For Piano' de Tom Johnson a la Tàpies | Gratis


Dimecres 11 de febrer 2015, a les 17 h. a la Fundació Antoni Tàpies

Interpretació de l'obra An Hour For Piano (Una hora per a piano) de Tom Johnson per part de Lluïsa Espigolé. 

En el marc de l'exposició Interval. Accions sonores  de la Fundació Antoni Tàpies.

Entrada gratuita. 


#ca #concerts #exposicions #gratis #barcelona #agenda

Conferència de l'INH sobre l'alquímia catalana i les descobertes d'ultramar


Conferència de l'investigador de l'Institut Nova Història, Manel Capdevila sobre 'L'homo universalis, l'alquímia catalana i les descobertes d'ultramar'. Aquest dimecres a les 19.30h a la seu de l'Associació Nova, a la Plaça catalunya de Barcelona. En el marc del Cicle de conferències sobre la manipulació de la història de la nació catalana.

- Conferència:

11 de febrer del 2015: 
Manel Capdevila: "L'homo universalis, l'alquímia catalana i les descobertes d'ultramar".

- Preus:

Públic: 13 € sessió solta; 50€ Pac 5 sessions
Adherits de l'Institut Nova Història o de l' Associació Nova: 25 % descompte ( 10 € sessió solta i 38 € pac 5 sessions. )

Places limitades! Cal confirmar la vostra assistència amb antelació suficient.

- Hora/Lloc:

A 2/4 de 8 del vespre
Associació Nova
Plaça Catalunya,9. 5ª planta.
Barcelona

- Organitza:

L'Institut Nova Història amb la col·laboració de l'Associació Nova

- Inscripcions:

Si us voleu inscriure al cicle sencer ompliu el següent formulari. En cas que només vulgueu assistir a algunes de les conferències, feu clic sobre el nom de la conferència i podreu fer la reserva individual d'aquella conferència. Per a qualsevol dubte contacteu a info@inh.cat

- Properes conferències:

25 de febrer: Felip Rodríguez:  "Joan i Sebastià Cabot i Juan Sebastián Elcano: identitats superposades?"

11 de març: Lluís Batlle: "Els rastres de traducció del català al castellà del Siglo de oro"

25 de març: Francesc Jutglar: "Què ens diuen els noms dels animals americans sobre la nostra història ?".

15 d'abril: Miquel Llauradó: "L'enigmàtic Benedetto Cotrugli i la navegació catalana".

#història #ca 

Ros admet que va ser un error que el PSC fos "ambigu" amb el dret a decidir


El president del PSC i alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha assegurat aquest diumenge que el seu partit ha comès alguns errors els últims anys, entre els quals hi ha el de mostrar-se "ambigu" amb el concepte del dret a decidir. Sobre l'acte de dissabte, en què els socialistes catalans van voler simbolitzar el començament d'un procés de refundació, Ros ha assenyalat en declaracions a Catalunya Ràdio: "En un moment en què en la societat catalana el paradigma dominant va ser el concepte de dret a decidir, nosaltres mostrem un nivell molt alt d'ambigüitat, i crec que això va ser un element fonamental".

D'altra banda, Ros no s'ha mostrat partidari de la creació de noves ambaixades catalanes. "El que hi ha d'haver són missions comercials", ha remarcat l'alcalde de Lleida. En aquest sentit, ha assenyalat com a exemple que "els estats dins d'Alemanya o les grans regions franceses tenen presència comercial de promoció del país per tot el món" i ha afegit que "és evident que s'han d'utilitzar les ambaixades de l'Estat i tenir les missions comercials que l'economia necessiti". Ros ha afegit que, segons el seu parer, Jaume Collboni –candidat socialista a l'alcaldia de Barcelona– podria pactar amb la plataforma Guanyem Barcelona únicament si fos el candidat més votat.

Gran manifestació a Santiago en defensa del gallec i contra l'espanyolisme del PP


Unes 20.000 persones s'han manifestat aquest diumenge a Santiago de Compostel·la en defensa del gallec, convocades per la plataforma Queremos Galego, integrada per nombroses organitzacions socials, culturals, sindicals i polítiques. La marxa l'ha encapçalat una pancarta portada per vuit nens amb el lema "Per a nosaltres".

Després del recorregut per carrers del centre de la ciutat, els manifestants s'han concentrat a la plaça de la Quintana, a l'entorn de la catedral, on s'ha llegit un manifest. Han ressaltat l'última enquesta de l'Institut Gallec d'Estadística (IGE) sobre la situació de l'idioma, que mostrava una constant pèrdua de parlants. Per Queremos Galego, l'enquesta indica que a Galícia és "impossible viure en gallec amb normalitat". A la manifestació hi han donat suport tots els partits gallecs de l'oposició al Parlament de Galícia.

Mas adverteix a Madrid que “Catalunya té la necessitat de projectar-se arreu del món”



L'endemà que el govern espanyol reiterés la seva voluntat de recórrer al Tribunal Constitucional (TC) contra l'obertura de les delegacions del govern català a Viena i a Roma, Artur Mas va reivindicar "la necessitat, la responsabilitat, l'exigència i la voluntat ferma" del seu executiu per continuar projectant Catalunya al món, "que és el que toca en ple segle XXI". "Voler-ho evitar és tenir una actitud antiga, petita i esquifida que no correspon als temps actuals", va assegurar el president de la Generalitat en la inauguració del Museu de Cultures del Món, un projecte que, segons va dir, permet traslladar de nou la voluntat de "mirar de portes enfora i projectar-se arreu". El discurs de Mas el van compartir en la distància la vicepresidenta Joana Ortega i el portaveu de CiU al Parlament. La primera va aprofitar la seva visita a l'Estartit (Baix Empordà) per lamentar que el govern espanyol "posi sempre en qüestió totes les actuacions de la Generalitat". Turull, per la seva banda, el va acusar des de Balsareny (Bages) de voler deixar Catalunya "tancada" i "aïllada".

Per la seva banda, la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, es va alinear de nou amb el discurs de Madrid i va assegurar que la cinquantena d'oficines d'acció exterior "no es faran, perquè són il·legals". "Si la Generalitat vol tenir presència a fora, la convidem a utilitzar les ambaixades que té Espanya a tot el món", va assenyalar.

Esquerra Republicana a Mallorca ret homenatge als Agermanats

10530

Esquerra Republicana a Mallorca ret homenatge als Agermanats. Una vintena de militants i simpatitzants del partit han participat, com cada any, en un homenatge en memòria dels mallorquins que varen morir durant la revolta dels agermanats que s'inicià el dia 7 de febrer de l'any 1521.

Durant l'acte han intervengut Joan Josep Pasqual, President d'Esquerra Republicana Palma, Antoni Jaume, Secretari de Comunicació, i Jaume Santandreu, històric militant que va impulsar, fa més de 20 anys, aquest acte commemoratiu.

Des d'Esquerra Republicana Palma han comparat la situació actual amb la d'aquell moment, ja que l'alçament va començar principalment degut a l'ofegament tributari que patien els mallorquins de principis del segle XVI.

Reivindicacions

Segons han assenyalat: "avui Mallorca viu una situació similar però amb una gran diferència: no s'ha de tenir por a la intervenció de l'exèrcit o de l'emperador Carles… És per això que aquesta vegada ningú pot aturar les justes reivindicacions dels mallorquins".

Santandreu, per la seva banda, ha recordat que la revolta va fracassar més per culpa de la divisió dels seus caps (un d'ells, Joan Crespí, va ser assassinat pels seus companys) que no pas per la repressió de l'exèrcit, en clara referència a les tensions entre Joan Lladó i Biel Barceló durant les primàries de MES.