Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

El referendum català aconsegueix presència mundial als mitjans #DretaDecidir


La trobada amb corresponsals establerts a Madrid es tradueix en tot d'articles explicant la postura del Govern al món.

Catalunya interessa al món. La trobada del president de la Generalitat, Artur Mas, amb corresponsals de premsa d'arreu del món instal·lats a Madrid que va tenir lloc aquest dimecres amb el pretext de la diada de Sant Jordi s'ha traduït en tot un seguit d'articles a diversos mitjans internacionals. En general, del Financial Times a les agències AFP o Lusa, coincideixen en ressaltar el compromís de Mas amb la consulta. "Em veig a mi mateix més aviat com el president del referèndum més que no pas el president de la independència", va dir", assegura el Financial Times que va afirmar Artur Mas.

"Artur Mas diu que està 100% compromès amb la convocatòria d'una votació regional al novembre sobre l'estatus futur de Catalunya", destaca el Financial Times. "No aturarem aquest procés. Si l'aturéssim i no hi hagués cap més alternativa, la frustració seria absoluta", assegura el diari econòmic que els va dir Mas. "Mas va dir que personalment era partidari de la independència, però que el seu primer objectiu és assegurar que els catalans tenen el dret de decidir el seu propi futur.

"Diversos analistes creuen que el Tribunal Constitucional acabarà tombant qualsevol intent d'organitzar un referèndum d'independència [...]. Mas va declinar avançar què faria el seu govern si aquest acaba sent l'escenari", informa també el diari econòmic.

L'agència Reuters emfasitza el compromís de Mas amb la legalitat de la consulta -"La consulta es convocarà, i en un marc legal"-, i apunta que no se sap com reaccionarà l'Estat, afegint-hi tot seguit que les demandes separatistes de Catalunya "són un maldecap" per a Madrid.

L'alemanya Deutsche Welle opta per un format més de reportatge, donant veu tant a Artur Mas com a floristes de la Rambla, explicant la posició del PSC i relacionant-ho tot plegat amb la crisi econòmica. El francès La Croix, en canvi, també ressalta les declaracions de la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, assegurant que Mas no podrà arribar fins al 2016 si no hi acaba havent consulta.

I, més enllà de les peces publicades, el corresponsal a Madrid del diari holandèsHandelsblad, Merijn de Waal, reconeix en conversa amb Nació Digital: "Em costa explicar als holandesos que no us deixen votar."

Espanya suprimeix 17 milions destinats a atendre els aturats a Catalunya #EspoliFiscal


El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha denunciat aquest dijous que el govern espanyol té previst reduir entre el 8 i el 9% els recursos destinats a polítiques actives d'ocupació a Catalunya, la qual cosa equivaldrà a tenir 17 milions menys disponibles. A la sessió de control al Govern al Parlament, i en resposta a una pregunta formulada pel grup de CiU, Puig ha explicat que en la Conferència Sectorial de Treball i Afers Socials celebrada aquest dimecres a Madrid es va confirmar el que ha considerat un "càstig" per a Catalunya.

"Es castiga especial i lamentablement Catalunya, territori que és el que més eficaçment està lluitant contra l'atur", ha afegit el conseller. Ha dit que la retallada catalana està per sobre de la mitjana que patiran totes les autonomies, que rondarà el 7,5% de disminució de recursos.

Ha recordat que en els últims tres anys, els recursos per atendre i orientar els aturats s'han reduït més del 60%. Catalunya ha passat de rebre uns 440 milions d'euros el 2011 als 176 milions d'euros previstos per a aquest any, fet que suposa una "disminució superior al 60%", fet "absolutament incomprensible" en un context de crisi i de desocupació.

Càstig de l'Estat a Catalunya.

El titular d'Empresa i Ocupació, que ha dit desconèixer els motius d'aquesta "disminució global per a tothom però específica per a Catalunya" en aquesta matèria, ha insistit que les decisions del Govern "penalitzen una vegada més l'activitat econòmica de Catalunya".

En declaracions als mitjans de comunicació als passadissos del Parlament, Puig ha concretat que aquesta decisió "errònia" del Govern suposa una reducció dels recursos per a polítiques actives d'ocupació d'un 7,5% de mitjana per al conjunt de les autonomies, encara que per a Catalunya aquesta rebaixa se situa al voltant del 9%.

Segons Puig, els criteris que ha seguit l'executiu espanyol per fixar els recursos a les diferents comunitats "no tenen cap objectivitat" i reflecteixen, ha afegit, un tarannà "poc dialogant", "opac", "poc transparent" i "poc col·laborador des del punt de vista institucional". Aquesta decisió "errònia", ha dit el conseller, reafirma la "necessitat que en el futur des de Catalunya es puguin gestionar les prestacions de l'atur de la seguretat social".

Els radicals feixistes encausats per l'assalt a la Generalitat a Madrid es presenten a les eleccions

extrema dreta generalitat madrid

Vuit dels feixistes encausats que esperen l'obertura de judici oral per l'assalt a la delegació de la Generalitat a Madrid, l'11 de Setembre del 2013, es presenten a les pròximes eleccions europees en candidatures que a Espanya són legals, segons ha informat la Cadena Ser. Els ara candidats estan acusats d'atemptat a l'autoritat, desordres, amenaces i danys.

Segons el jutge, els vuit encausats formaven part del grup que va entrar a la seu de la Generalitat i de la llibreria Blanquerna a Madrid i que va agredir diversos assistents a la celebració institucional de la Diada, alhora de llançaven per terra una bandera catalana. Abans de marxar, van llançar un gas irritant contra la gent que havia acudit al local del carrer Alcalá de la capital espanyola.

Segons la Cadena Ser, entre els vuit candidats hi ha Manuel Andrino, líder de la Falange. Es presenten repartits en dues candidatures: Democracia Nacional i La España en marcha. Aquesta segona agrupa Falange i Alianza Nacional, a més d'altres grups.

Pedro J. Ramírez: 'Espanya no hauria de tenir por a regular el dret a la secessió' #DretaDecidir

El periodista Pedro J. Ramírez

L'exdirector del diari 'El Mundo', Pedro J. Ramírez, ha recordat avui que la sentència del Tribunal Constitucional contra la Declaració de Sobirania del Parlament "diu que cap principi de la Constitució és inamovible". En aquest sentit, ha afirmat que, tot i que "alguns diuen que mai es podria eliminar la indissolubilitat d'Espanya", "jo crec que la unitat és revisable, i la Corona".

En una entrevista al programa 'Els Matins', Pedro J. ha sentenciat: "Les Constitucions són per als ciutadans, no els ciutadans per a les constitucions". El periodista ha advocat per "enfortir les competències de l'Estat (en sanitat, urbanisme, educació, etc.); que el nivell d'autonomia ha de correspondre al nivell d'identitat real de cada comunitat autònoma; i l'Estat no hauria de tenir por a regular el dret a la secessió. Podria estar dintre de la Constitució".

Ha estat en aquest context que Pedro J. ha insistit: "Igual que la unitat d'Espanya va començar un dia podria també terminar un dia", però ha opinat que si aquesta reforma es produeix "el paradís de les idees falses que és l'independentisme hauria de perdre sentit perquè resultarà més atractiu continuar junts".

Alhora, ha apostat perquè les properes eleccions generals espanyoles "siguin constituents o reconstituents, i que cada partit digui clarament en el seu programa com desitja reformar la Constitució". Malgrat advocar per aquesta reforma, ha deixat clar que "hi ha coses més importants que la qüestió territorial", i ha posat com a exemples "que tinguem mecanismes per controlar als representats, acabar amb les llistes tancades, que la justícia sigui independent, etc".

També ha vaticinat que la consulta del proper 9 de novembre no se celebrarà: "No hi ha marge a la legalitat per poder consumar la promesa de la consulta. No crec que Mas vulneri la llei. Pot apurar les possibilitats però si convoca una consulta i el TC l'anul·la, ell acatarà la decisió i en aquest cas apel·larà a les urnes".

Finalment, Pedro J. ha fet referència al català i el castellà a Catalunya: "Al carrer i a les relacions personals el castellà no està marginat, però a l'escola el castellà no està a l'alçada del català en el currículum, i això és una anomalia que s'hauria de resoldre". "No és un assumpte majoritari, però hi ha famílies que ho demanen", ha reconegut.

El 'Financial Times' ho té clar: "Catalunya segueix endavant amb el referèndum" #9n2014

Portada d'avui del 'Financial Times'

El diari britànic 'Financial Times' es fa ressò avui de la determinació del president de la Generalitat, Artur Mas, de tirar endavant amb la celebració de la consulta. En un article titulat "Catalunya segueix endavant amb el referèndum sobre la independència", el diari destaca que "el president de Catalunya s'ha compromès a seguir endavant amb un referèndum molt polèmica sobre la independència".

Alhora, recorda que Mas ha advertit que "ara veu poques possibilitats d'un acord negociat amb Madrid que pogués fer front als greuges econòmics i polítics de la regió". El periodista Tobias Buck recorda que "Artur Mas va dir que estava 100% compromès a cridar a una votació regional sobre el futur de Catalunya al novembre", i cita paraules textuals del president: "No aturarem aquest procés. Si fem desaparèixer aquest procés i no hi ha alternativa , la frustració aquí serà absoluta", declaracions que va fer ahir a un grup de periodistes estrangers a Barcelona.

"Mai ens donem per vençuts en l'opció d'arribar a un acord amb Madrid. Però de moment és molt poc probable que arribi un acord d'aquest tipus. Ells estan dient no a gairebé tot el que demanem", va dir Mas, segons Buck. Finalment, el periodista vaticina que "tot això suggereix que un enfrontament constitucional a finals d'aquest any és cada vegada més probable. El Govern espanyol sosté que la independència catalana viola la Constitució del país, i defensa la naturalesa indissoluble de l'Estat".

Guardiola alliçona la UEFA, parlant en català al Bernabeu #SíalCatalà

Guardiola alliçona la UEFA, parlant en català al Bernabeu

Ahir al vespre l'entrenador del Bayern de Munic, Pep Guardiola, va donar una lliçó a la UEFA, que dos dies abans havia renyat el periodista de Catalunya Ràdio Francesc Garriga per haver-li fet una pregunta en català, amb l'argument que els idiomes oficials de la conferència de premsa eren l'espanyol, l'alemany i l'anglès. Ahir, després del partit entre el Bayern i el Madrid al Bernabeu, Garriga va començar fent-li una pregunta en espanyol, amb aquests mots: 'Com que ahir la UEFA em va amonestar per haver fet una pregunta en català, avui te la faré en castellà'. Guardiola el va interrompre: 'T'equivoques; pots fer-ho en català.'

Noam Chomsky, a favor del Sí a la independència d'Escòcia #DretaDecidir


Noam Chomsky ha declarat que la seva intuïció 's'inclina a favor' del sí a la independència d'Escòcia. Chomsky ha afegit que 'la meva intuïció em diu que he d'estar a favor de la independència'. Chomsky ha realitzat aquestes declaracions a l'agència russa de notícies Ria Novosti. El diari Scotsman s'ha afanyat a recollir les declaracions d'un dels pensadors polítics més influents del món.

'Òbviament ningú vol reinstaurar l'imperi Otomà, però en alguns aspectes va encertar-la de ple: deixem que la gent es gestioni els propis afers, amb solucions federals cooperatives, i com menys barreres, millor', ha dit Chomsky. Chomsky és un lingüista nord-americà, professor al MIT i considerat el pare de la lingüística. Políticament emmarcat dins el pensament llibertari, Chomsky ha escrit obres que han influït generacions senceres de pensadors polítics, com Manufacturing Consent i American Power and the New Mandarines, entre moltes altres.  

Artur Mas: «Estic en un camí personalment perillós, l'Estat és l'Estat» #DretaDecidir



Dur intercanvi de paraules entre el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, en la sessió de control d'aquest matí al Parlament. Mas ha volgut aprofitar la rèplica a la cap de files populars per advertir de la capacitat contundent de resposta de l'Estat al procés sobiranista, fins i tot, en la seva persona. "Ho he viscut en les meves pròpies carns, estic en un camí personalment perillós...l'Estat és l'Estat", ha sentenciat Mas.
 
Així mateix, el cap de l'executiu ha retret al PPC que només defensin la democràcia per aquells que "estan en contra de la consulta". "És legítim no voler-la, però i els que la volen? En democràcia tothom hi pot dir la seva votant, a favor o en conra, però una minoria no es pot imposar a una gran majoria, això no serà una democràcia real, és l'ordeno y mando".
 
Mas ha continuat criticant la mentalitat de l'Estat en el torn amb el cap de files del PSC, Pere Navarro, quan aquest li ha exigit que el Govern lideri el canvi de finançament autonòmic espanyol. "Vostè sap que si ho fem nosaltres s'encetarà una campanya anticatalana automàticament, és l'Estat...sr. Navarro, és l'Estat!", ha conclòs Mas.

L'Institut Nova Història respón a C's que l'espanyolisme no aturarà la recerca de la veritat històrica del pais #ca

Imatges de Jordi Bilbeny signant llibres i de la concoreguda paradeta de l'INH al Passeig de Gràcia durant la jornada de Sant Jordi.

L'Institut Nova Història (INH) lamenta profundament les desqualificacions que la Sra. Carina Mejías, portaveu de la formació política Ciutadans, va dirigir ahir a la nostra entitat de recerca. Des de l'INH sempre s'ha procurat treballar amb el màxim rigor científic, aportant dades comprobables i referenciades als nostres estudis, argumentant i contrastant els raonaments històrics que s'hi inclouen i contextualitzant les conjectures que s'hi proposen. Sempre hem estat oberts al debat i a la reflexió i mai s'ha dogmatitzat cap assumpte ni període del nostre passat.

És per aquest motiu que considerem que les declaracions de la Sra Mejías només poden ser fruit del desconeixement de les publicacions i estudis de la nostra entitat. En aquest sentit, l'Institut Nova Història convida a la diputada a conèixer les aportacions històriques publiquem cada any, per tal que pugui opinar amb rigor i congruència sobre la tasca que s'està fent. 

L'historiografia evoluciona i les noves recerques sempre aporten modificacions indispensables a la visió que tots tenim dels períodes històrics que s'analitzen. L'Institut Nova Història no deixarà de seguir treballant en la seva tasca de revisió crítica i d'investigació profunda de la història del nostre país pel fet que una entitat política desitgi congelar l'avenç científic amb l'únic objectiu manifest d'evitar que alguns dels seus fonaments ideològics i polítics no trontollin.

El nacionalisme espanyol no pot aturar la recerca de la veritat històrica de Catalunya. Les investigacions dels membres de l'Institut Nova Història, desenvolupades al llarg de més de trenta anys, indiquen que el relat de la història de Catalunya que fins avui ha estat explicat, no ha tingut en compte l'extraordinària tasca d'alteració, ocultació i falsificació de les dades i personalitats que s'ha exercit i s'exerceix per part de l'estament censor castellà. 

Afortunadament, la censura no ha pogut esborrar totes les empremtes de la memòria del nostre país. L'Institut Nova Història treballa per recuperar aquestes dades tan importants i fer-les arribar als experts i al públic general. A les nostres publicacions es reprodueixen mapes dels segles XV i XVI, conservats amb cura a biblioteques d'arreu del món, que demostren que la descoberta catalana d'Amèrica va ser un fet incontestable. Igualment, l'Institut Nova Història redescobreix edicions de llibres que es van intentar fer desaparèixer i d'altres en llengua catalana que es van fer traduir i manipular per fer-los passar pel que no eren. Recuperem la vertadera identitat de personatges rellevants de la política, la cultura i les ciències del nostre país que havien desaparegut o que havien estat tergiversats a les seves biografies. Sortosament, molts dels libres afectats per la censura castellana s'han conservat en la seva llengua i versió original a l'estranger. 

En definitiva, gràcies a aquesta tasca ingent de recuperació, l'Institut Nova Història creix constantment en nombre d'investigadors i de seguidors dels seus estudis i aquest increment de l'atenció pública demostra que l'objectiu de la redescoberta de la nostra història s'està fent de manera precisa i rigorosa. 

Institut Nova Història

L'escriptor francès Michel Butor visita Barcelona i parlarà sobre la seva relació amb Antoni Tàpies #conferències #ca




Michel Butor à l'auditorium du Petit Palais, à Paris, rencontre organisée par la Maison des Écrivains © Florence Trocmé, 12 novembre 2009

Dimarts 29 d'abril de 2014, a les 19.00 h
Michel Butor en diàleg amb l'obra d'Antoni Tàpies
Conferència. Entrada lliure.

Fundació Antoni Tàpies | Barcelona

L'any 1981 Michel Butor i Antoni Tàpies van endegar un projecte de llibre de bibliòfil que, sota el títol d'Alphabet neuf, comprenia una sèrie de textos de Butor i 38 dibuixos sobre paper d'estrassa de Tàpies. Finalment, però, el projecte va quedar inacabat, tot i que es conserven la majoria dels textos de Butor i tots els dibuixos de Tàpies. Michel Butor rememorarà les circumstàncies d'aquesta col·laboració. 

Michel Butor (1926, Mons-en-Baroeul) és novel·lista, assagista i poeta francès. Considerat per alguns com un dels exponents del nouveau roman, després d'una primera novel·la experimental, Passage de Milan (1954), es va guanyar el reconeixement de la crítica amb L'Emploi du temps (1956). Amb la tercera novel·la, La Modification (1957), va guanyar el Prix Théophraste Renaudot. També és autor de nombrosos assaigs i poemaris, i ha col·laborat amb diversos artistes en la realització de llibres de bibliòfil.

Fundació Antoni Tàpie
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona
http://fundaciotapies.org

També Recomanem: 

- Divendres 25 d'abril de 2014, a les 19.00 h.

Presentació del llibre de Michel Butor (textos) i Martí Pey (il·lustracions) Petit musée de l'horizontale, avec quatre galeries : antiquité, renaissance, classique et moderne : entrecoupées de prélude, amuse-gueules, interlude, aperitif et postlude (2013), a càrrec dels autors.

Lloc: llibreria Jaimes , c/València, 318, 08009 Barcelona.

- Dissabte 26 d'abril de 2014, a les 19.00 h, 

Presentació del llibre de Michel Butor (textos) i Martí Pey (il·lustracions) Petit musée de l'horizontale a càrrec dels autors. Projecció de la pel·lícula: BUTOR-PEY, de Jacques de Chavingy. Audició de Sobre l'estor japonès. Música de Xavier de Palau.

Lloc: Sala Bernat Martorell de Can Ramis, Plaça de l'Ajuntament, 08470, Sant Celoni.

Aquestes activitats compten amb la col·laboració de l'Institut Francès de Barcelona. 

L'espanyolisme de Ciudadanos ara carrega contra l'Institut Nova Història de Jordi Bilbeny #StopEspanyolisme #ca


"Aquests de l'Institut Nova Història es deuen dir així perquè l'escriuen de nou". Amb aquestes paraules i amb cert caire d'ironia, la portaveu de Ciutadants, la nacionalista espanyola Carina Mejías, ha carregat contra les teories d'aquesta entitat catalana que assegura que la història de Catalunya ha estat manipulada, tergiversada i adulterada durant segles per la censura castellana. 

Segons les investigacións de l'equip de jordi Bilbeny, personatges com Erasme de Rotterdam o Cristòfor Colom eren catalans. La representant de Ciudadanos amenaça: "Assegurar que hi ha una teoria de la conspiració per tapar l'origen català de Colom frega el ridícul, l'Institut Nova Història s'ho hauria de pensar dues vegades abans de dir coses com aquestes", ha sentenciat Mejías aquesta tarda des dels faristols del Parlament. /acn

Demostren que darrera el pseudònim d'Erasme de Rotterdam s'amagava un personatge català #història #ca

Presentació-conferència del nou llibre de l'investigador de l'Institut Nova Història, Pep Mayoles: 
Qui s'amagava rere el pseudònim d'Erasme de Rotterdam? I quina relació tingué amb els Reis Catòlics i la construcció catalana d'Espanya? Aquests són dos dels punts més transcendentals de què parla En Pep Mayolas en el seu darrer treball titulat Erasme i la construcció catalana d'Espanya, que acaba d'editar Llibres de l'Índex. 

Presentació / Conferència:

DIA I HORA: Dimarts 22 d'abril, a les 7 de la tarda
LLOC: Casa Elizalde de Barcelona (C/ València, 302)

Presentació a càrrec de Jordi Bilbeny, Eugeni Casanova i l'autor de llibre, Pep Mayolas.

Més informació

Institut Nova Història

El portaveu de la CE va opinar sobre l'informe del CATN sense haver-lo llegit #StopCatalanofobia

Sense títol

L'escriptor Jordi Graupera revela avui en un article a 'La Vanguardia' que el portaveu de sostenibilitat de la Comissió Europea, Alejandro Ulzurrun, li ha reconegut que aquesta setmana va opinar sobre l'informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) sense haver-lo llegit.

"Dijous vaig trucar a Ulzurrun a Brussel·les. Li demano si ho havien preparat. Diu que no pot "compartir com preparem les preguntes i les respostes". Mira que hauria estat fàcil dir que no, si fos el cas. Li pregunto si ha llegit l'informe. Diu que no, i que, per la informació que té, ningú de la Comissió ho ha fet (tot i que no m'ho pot confirmar al 100%). Però que ha llegit la premsa i que la delegació de Barcelona els acostuma a informar", explica.
 
"Finalment, li pregunto si la decisió sobre la pertinença de Catalunya a la UE, i el manteniment de la ciutadania europea per part dels catalans, depèn de la Comissió o bé d'altres organismes, com el Consell, el Parlament o el Tribunal d'Estrasburg. Primer diu que ell no ha parlat de decisions, que la Comissió només ofereix una avaluació dels efectes jurídics de la secessió. Aleshores li pregunto si és competència de la Comissió avaluar els efectes jurídics d'aquesta o altres hipòtesis. Resposta: "No tinc el background legal per respondre a aquesta pregunta"", conclou.

Graupera recorda que l'informe no diu que Catalunya seguirà a la UE, sinó que analitza diversos escenaris, i alhora ofereix alternatives per garantir l'estabilitat i l'accés al mercat global. Al seu entendre, al parlar només d'exclusió de la UE s'ha volgut ridiculitzar.

Aquí podeu consultar l'informe del CATN.

Set de les deu regions amb més atur de la Unió Europea són espanyoles #EncaraNoEtsIndepe?



Andalusia (amb una taxa del 36,3%), Ceuta (35,6%), Melilla (34,4%), les Canàries (34,1%) i Extremadura (33,7%) són les regions de la UE amb més atur. Entre els deu primers llocs de la classificació s'hi troben també Castella-La Manxa (en setè lloc, amb el 30,1%) i Múrcia (novè lloc, 29,4%), segons un informe publicat aquest dimarts per l'oficina estadística comunitària, l'Eurostat, amb dades del 2013. Entre les deu regions de la UE amb més atur, a més a més de les set espanyoles, també n'hi ha dues de gregues (Dytiki Makedonia i Kentriki Makedonia) i una de francesa (l'illa de Réunion). 

Un total de tretze comunitats autònomes de l'Estat espanyol registren una taxa d'atur superior al 21,6%, el doble que la mitjana comunitària. A més de les deu primeres, s'hi compten el País Valencià (28,6%), Cantàbria (24,1%), Catalunya (23,4%), Galícia (22,3%), Astúries (22,1%) i Castella-Lleó (21,7%). A Grècia són deu les regions que dupliquen la taxa d'atur mitjana de la UE, mentre que la llista es completa amb dos departaments d'ultramar de França i una regió d'Itàlia.

Nebrera revela que el PP a Catalunya també mante una comptabilitat il·legal #ProuCorrupció


L'exdiputada del PPC Montserrat Nebrera va insinuar ahir, durant una tertúlia al canal 3/24, que al PPC també hi havia un caixa B. Nebrera va assegurar que havia sentit "algunes converses" en aquest sentit. Concretament, l'exdiputada del PPC va explicar: "La meva molt petita experiència és recordar algunes converses de gent que, evidentment quan parlava un s'adonava que no tenia cap tipus de relació amb aquestes caixes, però que les preguntes que es feien respecte d'algun funcionament eren: 'Però això com és que ho hem de fer a través d'allà'".

I va continuar: "Aquest tipus de preguntes inocents, passat el temps un pensa que podria tenir sentit que fos en relació amb aquestes caixes, que les coses anessin centralitzades a través d'un determinat sistema de compatibilitat paral·lela". També va afirmar que això passava quan era temps de campanya electoral i va assenyalar: "El que recordo més clar són preguntes del tipus: Per què aquests faristols i micròfons s'han de contractar a través de no sé qui quan costa deu vegades més?" Aquestes declaracions de Nebrera es van produir després que l'extresorer del PP Luís Bárcenas assegurés ahir davant del jutge que el Partit Popular tenia doble comptabilitat a totes les regions i províncies de l'Estat espanyol.

El govern espanyol ara intenta manipular i desarticular els Mossos d'Esquadra #StopCatalanofobia

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz

El ministre de l'Interior espanyol, el nacionalista Jorge Fernández Díaz, contempla en el seu avantprojecte de llei orgànica de personal de la Policia Nacional que els Mossos que ho vulguin, puguin passar a formar part d'aquest cos. Al foli 65, en la disposició addicional quarta, es deixa oberta la possibilitat que "els policies autonòmics i municipals que vulguin passar a formar part del Cos Nacional de Policia tinguin una eina legal per fer-ho", segons explica avui 'El Mundo'. Aquesta seria una via per buidar els Mossos en ple procés sobiranista.

El text indica: "Els funcionaris de carrera dels cossos de Policia de les comunitats autònomes i de les corporacions locals podran ingressar a la Policia Nacional, en l'escala i categoria equivalent a la qual ostenti en el seu cos de procedència, en els termes i conforme a les condicions que reglamentàriament es determinin, sempre que compleixin els requisits exigits en l'article 26 i posseeixin la titulació exigida per a l'accés a cada escala".

"La porta es deixa oberta a tots aquells que se sentin incòmodes als Mossos d'Esquadra perquè tinguin la possibilitat, sense deixar les responsabilitats a l'àrea de la seguretat, de passar a formar part de les estructures operatives del Ministeri de l'Interior. No són pocs els Mossos que saben que la seva situació, excepte amb un canvi de timó per part de Mas i dels seus socis, avança cap a una situació molt complicada", afirma el rotatiu madrileny.

El diari assegura que "existeix un important malestar dels Mossos amb la dinàmica sobiranista plantejada per l'Executiu d'Artur Mas. I aquest malestar ha anat arribant a poc a poc a les estructures de la Policia Nacional. A més, s'ha detectat que el circuit de comunicació oficial entre tots dos cossos està cada vegada més interromput", conclou.

Declaració en defensa de l'educació en català a les Balears #SomEscola #MareaVerda

4741

Tretze entitats vinculades amb l'àmbit educatiu han fet pública la Declaració en defensa de l'educació en català, aquest dijous a Can Alcover a Palma. Els impulsors d'aquest text demanen que la norma que substitueixi el Decret de tractament integrat de llengües (TIL) "garanteixi de bell nou l'ús progressiu del català com a llengua vehicular i de comunicació en l'àmbit de l'ensenyament".

La Declaració cerca mostrar la necessitat de dotar el sistema educatiu balear "d'estabilitat" independentment de qui governi.

Els quatre eixos que vertebren la declaració són els següents:

1. Una vertadera autonomia dels centres docents per adaptar-se a la realitat, amb una gestió democràtica i transparent, i amb participació efectiva de tota la comunitat educativa.

2. Uns recursos econòmics i personal suficient per garantir el dret a l'educació, per poder implantar programes de millora i, especialment, per atendre la diversitat dins les aules.

3. Una nova regulació de l'ensenyament de les llengües, dissenyada per experts amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, consensuada, dotada de recursos suficients, adaptable al context de cada centre escolar i que aconsegueixi que l'alumnat, al final de l'escolaritat obligatòria, domini per igual les dues llengües oficials i sigui capaç d'entendre i expressar-se adequadament almenys en una llengua estrangera, principalment l'anglès.

4. Un pacte social i polític per l'educació que reculli les propostes anteriors i que sigui fruit del consens, per a la millora i l'estabilitat del sistema educatiu, independentment de qui governi.

La Declaració "no és una continuïtat del conflicte i pot ser adoptada per qualsevol ideologia"
Cristina Conti, de FAPA i membre de Crida; Tonina Cànoves, docent de la concertada i Pere Pol, de l'Assemblea de Docents, han estat els encarregats de llegir la Declaració i presentar en què consistirà la campanya de recollida de signatures per adherir-s'hi ja sigui a títol individual o com entitat.

Els docents han destacat que aquest document "no és la continuïtat del conflicte i és una declaració que pot ser adoptada per persones de qualsevol ideologia".

És per això que a partir d'avui inicien un període de recollida de signatures al voltant de la Declaracióobert a totes aquelles persones i entitats que es vulguin adherir amb la seva signatura o en la difusió i recollida de signatures.

Els impulsors volen que la ciutadania faci seva la Declaració i que es sumin el màxim d'entitats de l'àmbit educatiu o de qualsevol altre àmbit: associació de veïnats, col·legis professionals, associació en defensa de drets, institucions socials, entre d'altres.

La campanya de recollida de signatures així com d'altres accions es podran seguir a través del hastag#aBalearsVolem i del web http://www.abalearsvolem.com/. Els impulsors volen que la comunitat educativa, la societat en general i els partits polítics en particular, es posin d'acord per aconseguir una educació entesa com a servei públic, de qualitat i compensadora de les desigualtats socials.

Entitats impulsores de la Declaració: ADESMA (Associació de directors de secundària de Mallorca),ADIDE (Associació d'Inspectors d'Educació), ADIPMA (Associació de directors d'infantil i primària de Mallorca), Assemblea de Docents de les Illes Balears, Assemblea de Docents desCONCERTATS, Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, COAPA Balears, Cooperatives d'Ensenyament de les Illes Balears, FAPA Mallorca, FE CCOO, FETE-UGT, Plataforma Crida i STEI-Intersindical.

El conflicte lingüístic i educatiu de les Illes estarà present al Fòrum Social Català #ca

4718

El conflicte lingüístic i educatiu de les Illes estarà present a la quarta edició del Fòrum Social Català (FSCat) que se celebrarà des de demà i fins diumenge a la Universitat de Barcelona (UB).

El secretari de Moviments Socials, Francesc M. Ramis, i la secretària de Política Educativa i Normalització Lingüística, M. Antònia Font, de l'STEI Intersindical participaran d'aquesta trobada i seran els encarregats de fer arribar als oients el conflicte educatiu.

M. Antònia Font, participarà a la taula rodona organitzada per Enllaçats per la Llengua que sota el títol "La lluita per la llengua: la revolta d'enllaçats" debatrà amb altres representants d'entitats dels Països Catalans sobre els atacs rebuts i les accions en defensa de la llengua catalana als diferents territoris.

L'objectiu és explicar la revolta verda per la llengua i l'educació a les Illes Balears contra la política educativa i de retallades dels drets socials, laborals, culturals i lingüístics del Govern de José Ramón Bauzá, la mobilització pel valencià, la polèmica del LAPAO a la Franja, el moviment socials en favor del català al Principat i la resistència a les escoles catalanes a la Catalunya Nord davant el perill de tancaments.

El FSCat és un espai de trobada i reflexió dels moviments socials catalans per proposar una alternativa possible al model capitalista que dia rere dia aprofundeix en les seves polítiques neoliberals.

Mas-Colell lamenta al ‘The Telegraph' l'actitud “excèntrica i atípica” de Madrid amb Catalunya


El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, lamenta en una entrevista al diari conservador britànic The Telegraph que l'actitud del govern espanyol amb Catalunya és "excèntrica i atípica" i admet que els catalans "miren amb enveja" el referèndum d'Escòcia. "Al Regne Unit demostren que un referèndum és perfectament democràtic i perfectament possible", assegura Mas-Colell en un article que firma la periodista Harriet Alexander. Segons el conseller d'Economia, "tard o d'hora Espanya haurà de cedir als imperatius democràtics" perquè està dins de la Unió Europea. "No hi ha dos països iguals, però vull pensar que les tradicions democràtiques europees imposen normes de comportament", remarca Mas-Colell.

En l'entrevista, Mas-Colell assegura que els catalans estan en una fase molt més prematura que els escocesos, perquè encara han d'aconseguir el marc legal per fer la consulta. "L'important per a nosaltres seria poder dir, simplement: tenim el referèndum", defensa el responsable d'Economia de la Generalitat en una entrevista que, segons precisa el 'Telegraph', es va fer abans de la votació del dimarts al Congrés dels Diputats.

L'article remarca que Mas-Colell mira amb "enveja" el procés escocès però que tot i la seva "frustració", l'exemple britànic "és improbable que sigui seguit a Espanya". "Rajoy fins ara ha rebutjat enèrgicament totes les crides a seguir el camí escocès, dient que simplement no es pot donar permís per a la votació, que diu que està prohibida per la constitució", explica la periodista del Telegraph.

Mas-Colell diu al diari britànic que està "absolutament convençut" que tant Escòcia com Catalunya podrien seguir dins de la Unió Europea si assoleixen la independència. "No en tinc cap mena de dubte", diu el conseller, que afegeix que en aquests temes "es fan moltes amenaces" que després es converteixen en "paraules buides del passat".

Un exministre del PSOE ja proposa "diluir" les autonomies del País Valencià i les Balears #EncaraNoEtsIndepe?


L'exministre d'Indústria, Turisme i Comerç del PSOE Miguel Sebastián ha proposat aquest dijous modificar l'organització territorial de l'Estat per reduir la despesa pública, de manera que només hi hagi tres comunitats autònomes -les nacions històriques Catalunya, País Basc i Galícia- i les altres quinze quedin "diluïdes".

En declaracions a Antena3, Sebastián ha aplaudit les mesures que s'han pres a França i a Itàlia per a la reducció del nombre de departaments i la supressió de les províncies, respectivament. "Hem de reduir la despesa administrativa (...). Mesures tan radicals com les franceses i les italianes? Per què no? Ho necessitem", ha manifestat. Amb aquesta proposta, el País Valencià, les Balears, Navarra i Andalusia quedarien diluïdes dins el sistema centralitzat.

Més poder per a grans ajuntaments

"Jo deixaria les autonomies històriques", i "la resta, diluïdes", i a més "faria ajuntaments més grans i els donaria part de les competències de les comunitats autònomes", ha afirmat. No obstant, ha reconegut que actualment "no hi ha ningú que pensi així en cap partit polític", ni tan sols aquells que són "més radicals sobre el paper pel que fa a la reforma administrativa".