Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

13 cambres de comerç i 17 patronals empresarials ja donen 'suport incondicional' al procés #NouEstat



Els empresaris catalans es van reunir a la Pedrera de Barcelona per donar 'suport incondicional al procés endegat pel nostre parlament', acceptar el resultat de les eleccions, sigui quin sigui, i manifestar que s'adaptaran als possibles canvis que se'n derivin. Tretze cambres de comerç i disset patronals (Foment no) han refermat la signatura de l'anomenat Manifest del Far i han demostrat que els empresaris havien perdut la por. No han manifestat gens de temença envers el procés polític. Ans al contrari. Més fermesa que mai. De tanta gent com hi havia, a l'auditori de la planta baixa de la casa Milà alguns han hagut de restar drets.

L'acte, conduït pel periodista José Antich, ha durat gairebé dues hores i s'ha dividit en dues parts. A la primera, tres professors universitaris de renom han donat tres visions acadèmiques sobre l'economia catalana. Han estat Joan B. Casas, Jordi Galí i Miquel Puig. Un quart professor, Xavier Sala i Martín, ha optat per una explicació bíblica brillant sobre David (els catalans) i Goliat (estat espanyol). En resum: ni els suposats Goliats no són tan forts, ni els suposats Davids tan febles. Heus ací el vídeo de la seva intervenció:

Contundència empresarial

A la segona part han parlat quatre representants dels empresaris, més directes que mai: Domènec Espadalé, vice-president del Consell de Cambres de Catalunya; Ramon Carbonell, president de FemCat; Josep González, president de Pimec; i Antoni Abad, president de Cecot.

L'estat, culpable de la manca de diàleg.

Domènec Espadalé, en nom de les cambres de Catalunya, ha culpat l'estat espanyol de la manca de diàleg: 'Davant de moltes opinions, la qüestió principal no és si una Catalunya amb estat propi seria viable econòmicament o no. S'ha demostrat empíricament fa uns moments. La qüestió és si les oportunitats derivades del canvi d'estatus en compensarien els riscs. La resposta depèn de dos factors: primer, fins a quin punt el nou estat serveix per a facilitar una integració més efectiva de l'economia catalana en l'economia actual, en comparació amb la situació actual. Des de la nostra perspectiva, una Catalunya amb estat propi només és concebible en el marc de la UE.'

I ha afegit: 'Sobre com s'ha de gestionar el procés cap al nou estat, les cambres hem defensat la via de diàleg amb l'estat com la millor manera d'exercir el dret de decidir del poble català. Però entenem que perquè hi hagi diàleg ha d'haver-hi voluntat per totes dues parts. I cal reconèixer que per part de l'estat aquesta voluntat no s'hi ha posat. Almenys de moment no ho han manifestat.'

Risc, quin risc?

Ramon Carbonell, president de l'associació empresarial FemCat, ha afirmat: 'La decisió del poble de Catalunya no s'ha de respectar solament perquè és de rigor en democràcia, sinó que no va associada necessàriament a cap risc econòmic o empresarial en un sentit, ni en un altre.'

'La gent d'ordre sap que res no és permanent excepte el canvi'

Antoni Abad, president de Cecot, ha dit: 'Als empresaris la democràcia no ens causa inquietud. Per contra, ens causa preocupació la intolerància i la ignorància. Especialment, l'abús de la ignorància, altrament dit l'insult a la intel·ligència de les persones. Vull agrair la presència dels professors perquè ens aporten informació, en comparació als qui ens aporten pol·lució o brossa. I constatem amb molta reocupació que a Espanya no es dialoga des de la transició. El no-diàleg provoca tensió i perjudica el bon funcionament de l'economia.'

I ha dit també: 'Però els empresaris de Catalunya fa dècades que anem plantejant la necessitat i el repte positiu de tenir un país homologable internacionalment. Ho hem resumit amb expressions com: "O canviem el país o canviem de país." És a dir, refundar o fundar. I avui cal matisar que el que genera tensió i màxima preocupació són les certeses del que es va produint. I les potencials preocupacions per superar les incerteses de la situació actual i totes les seves limitacions il·lusionen per l'oportunitat de bastir un país en base zero. Un país "businees oriented" competitiu i amb cohesió social.'

I ha acabat dient: 'La gent d'ordre sap que res no és permanent excepte el canvi. Des dels perfils més moderats l'immobilisme exaspera.'

'Menys pors i més fets'

El sempre mesurat Josep Gonzàlez, president de la Pimec, ha arribat a dir: 'Davant d'aquest procés demanem serietat. I que tots els agents ho posin fàcil. I que evitem les declaracions apocalíptiques que ens envaeixen i que no ajuden a desenvolupar amb normalitat l'activitat democràtica. Volem unes eleccions tranquil·les. No entenem tantes pors, temors i ingerències. Rebutgem les comparacions sense sentit que hem sentit aquests últims dies. Tal com tampoc no entenem com algunes entitats s'atreveixen a dir als empresaris què han de fer o dir als seus treballadors. O quan personalitats polítiques fan segons quines comparacions polítiques.'

I ha afegit: 'Necessitem més idees, més generositat de tots, imaginació, propostes per a solucionar els problemes. Menys pors, més fets. Necessitem que els pròxims governs, governin, i ho facin pels interessos de la majoria amb responsabilitat i transparència.'

Núria de Gispert reclama més dones.

L'acte s'ha acabat amb el lliurament del Manifest del Far a la darrera presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert. Els dos anteriors, Ernest Benach i Joan Rigol, també hi eren presents. I De Gispert ha aprofitat l'avinentesa per plantar-se al micròfon i dir que només hi havia un 10% d'empresàries a la sala. I que aquesta era una de les coses que el nou país també hauria de canviar. Així ha arrencat els aplaudiments de la majoria dels homes assistents.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada