Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

Tot el país esperant que la CUP investeixi Mas i continui el procés independentista #TenimPresa


El secretariat nacional i el grup d'acció parlamentària de la CUP es van reunir dilluns per analitzar els resultats de l'assemblea de Sabadell i no van ser capaços de consensuar una lectura i de traslladar-la als nuclis locals. La següent reunió, la de dimarts, tampoc no va servir. I, finalment, s'ha tornat a passar la pilota a les assemblees territorials, que dissabte hauran de votar entre dos escenaris i no es descartable que n'hi hagi un més. El que ha passat, per fer-ho comprensible als lectors, és que els dos corrents que conformen la direcció, Endavant i Poble Lliure, han mantingut el seu enrocament.

De l'únic que han servit les dues reunions d'àmbit nacional és per traduir en dues fórmules de votació al Parlament el que es pot acabar decidint. La primera, la de cinc vots a favor de la investidura i cinc en contra, comporta el "no" a Artur Mas. Trasllada, amb els cinc vots afirmatius, que hi ha un cert suport a l'acord en la resta de matèries amb Junts pel Sí. Seria coherent, però el resultat ens porta, igualment, a noves eleccions, i el pacte quedaria en paper mullat. L'altra opció, la de dos vots de suport i vuit abstencions, no reprodueix l'escenari del "sí" votat a Sabadell, ja que el missatge polític que es dóna és que es permet a Mas ser president però no s'està a favor del full de ruta.

L'eterna divisió

Les dues fórmules proposades s'han d'entendre a partir de la divisió que hi ha al secretariat nacional de la CUP i, en una altra mesura, dins del grup parlamentari. L'opció de 2+8 és el preu que ha pagat Poble Lliure per oferir a les assemblees locals i territorials un escenari que permeti el "sí" a Mas. La contrapartida que n'han obtingut és que, a les territorials, es limiti qui hi té veu i vot. Tal com s'ha plantejat, només podran fer-ho els militants de la CUP i candidatures adherides que paguen quota. És una manera de filtrar els que prendran la decisió i no permetre a Endavant que mobilitzi sectors afins per decantar-la. Encara que pugui sorprendre, aquesta tàctica ha condicionat des de fa molts anys infinitat de posicions de l'esquerra independentista.

Des de diversos sectors de la CUP, es veu amb pessimisme la decisió adoptada per la direcció. En primer lloc, per incoherència de funcionament. L'assemblea nacional, com la que es va celebrar diumenge a Sabadell, és el màxim òrgan de decisió. El que s'està fent és traslladar a òrgans més petits el mateix debat, quan ja s'havia abordat 72 hores enrere en majúscules. Molts confiaven que la direcció es posicionés i actués com s'espera d'un òrgan d'aquestes característiques: que fes una lectura política de l'escenari i proposés una sortida.  

Tensió municipal

Des d'aquesta tarda, hi haurà diverses reunions de les assemblees locals de la CUP, on els seus militants es posicionaran més clarament que mai no ja sobre les dues opcions que hi ha sobre la taula, sinó sobre el seu corrent ideològic. En molts municipis, el creixement de la candidatura s'ha afavorit del treball conjunt entre les dues grans ànimes de l'esquerra independentista: la que prioritza l'eix nacional i és capaç d'entendre's amb altres quadres sobiranistes i la que prové dels sectors més socialistes i llibertaris, i que pot parlar el mateix llenguatge que moviments rupturistes propers, per posar un nom que ho il·lustri, al que ha representat el 15-M. Amb el debat que s'abordarà durant les properes hores, s'entra més que mai en el risc de múltiples escissions.

Dissabte, les assemblees territorials, integrades únicament per militants de quota, es posicionaran sobre els dos escenaris que trasllada la direcció i qui si sap si sobre un tercer, elevat pels nuclis locals, que permetria als diputats votar en funció de la seva consciència. Es tornarà a reproduir el debat i les tensions entre Endavant i Poble Lliure. I el que surti d'aquí es portarà al consell polític de diumenge, en què hi participaran també representants de territorials que transmetran la veu d'organitzacions properes a la CUP.

Si bé el "sí" a Mas s'havia vist reforçat amb el fet d'aconseguir un empat a Sabadell, ja que es qüestionava la línia dels que donaven per feta la negativa al líder convergent, el mètode per sortir de l'atzucac ho deixa tot obert. La resposta definitiva pot ser que ni tan sols es traslladi el 3 de gener, i que el suspens es mantingui fins el mateix dia de la votació al Parlament. Un escenari apassionant per als analistes polítics, però taquicàrdic i descoratjador per a la ciutadania que vol un estat independent.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada