Tecnològicat

Tecnologia i economia política a Catalunya

La Diada culmina el camí cap a la independència #Diada2016 #NouEstat



Cap moviment cívic o polític ha aconseguit a Europa el que l'independentisme català: una mobilització pacífica, ideològicament transversal, massiva –centenars de milers de persones– i sostinguda any rere any (en van cinc) malgrat els canvis de format i els mals auguris de cada agost. El "que ningú s'atreveixi mai més a dubtar del poble de Catalunya" pronunciat per Jordi Cuixart, d'Òmnium, hauria de retronar a les seus d'alguns partits i redaccions després de veure imatges de nou espectaculars a Barcelona, i inèdites a Lleida, Salt, Tarragona i Berga. L'independentisme té ara per resoldre el dubte, més que raonable, de si la prova superada de les mobilitzacions massives i la pressió als polítics (que han d'acordar com ho faran) serà suficient per aconseguir l'estat propi. Les diades no han quedat en el no res. Cadascuna s'ha traduït en avenços i aquest cop la gent tampoc ha donat l'esquena.

El curs polític que comença hauria de deixar a punt la desconnexió passant del període d'acumulació de forces al de resolució a través de les urnes. "[Els polítics] sabran decidir el com i el quan", ha dit Jordi Sànchez, de l'ANC, que aposta pel referèndum. El moviment és més madur però l'escenari és ple d'incògnites. Amb el tràmit de la qüestió de confiança a Carles Puigdemont resolt, el govern de Junts pel Sí busca estabilitat en la seva aliança amb la CUP a través de l'aprovació dels pressupostos i es negocia també la millor manera de tancar un procés que tensiona, obliga a aliances antinatura i en el qual la majoria d'actors no es vol entretenir més. Després d'unes eleccions, les del 27-S, en què les formacions del sí no van superar el 50% dels vots emesos s'ha obert camí en els darrers mesos la convocatòria d'un referèndum d'independència, que per força haurà de ser unilateral. El president de la Generalitat estén de nou la mà a l'Estat per pactar-lo malgrat que sap que a l'altre costat no hi ha ningú amb força per fer-ho. El "per nosaltres no serà" mou Puigdemont mentre acaba de rumiar el com, i Mariano Rajoy apel·la a un "seny" que no va acompanyat de cap oferta.

La sortida ha de ser unilateral i això genera debat en uns altre actor del procés, l'aritmèticament necessari pol de l'esquerra alternativa que lidera Ada Colau i que viu entre un sobiranisme tímid i l'ànim de reformar Espanya. Una Espanya instal·lada en el bloqueig polític i on la dreta i la seva negativa a negociar un nou estatus per Catalunya segueix sent majoritària.

L'impacte es limita a Catalunya

Les mobilitzacions com la d'aquesta Diada sí que han fet evident que sortir al carrer amb un missatge fa moure els partits i ha convertit la societat civil en protagonista. La política es fa als despatxos però també al carrer, que vigila atent el procés constituent. "La República catalana es guanya a les urnes i es lluita al carrer", ha dit Cuixart. Cap de les cinc diades ha estovat, però, la posició espanyola i, malgrat el seu impacte, l'independentisme tampoc ha sumat complicitats públiques internacionals. Sí que s'ha convertit en un problema de primera magnitud a Espanya (on, per ara, s'imposen els que prefereixen assumir el cost del descontenament català que pagar el peatge de la solució) i ha permès que, malgrat l'agressivitat del seu aparell diplomàtic, les opinions públiques mundials coneguin les raons del sobiranisme.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada